dimarts, 30 de març del 2010

TRAVESSA GÓRIZ - TAILLÓN - BUJARUELO

Per fi realitzem aquesta travessa que tant de temps feia que teníem al cap, una travessa d'un gran encant paisatgístic i de llegendes místiques, en un entorn d'una gran bellesa i en un marc incomparable del nostre estimat pirineu.

L'inici i el final de la travessa parteixen de llocs diferents, així que deixem un cotxe a st.nicolàs de bujaruelo, i un altra a la pradera d'ordesa, inici del recorregut.
















Ens equipem amb tot el material sota un sol de justícia i enfilem amb els esquís a l'esquena,desitjant poder sentir lliscar les pells de foca el més aviat possible i progressar còmodament sobre la neu, malgrat tot, això no és possible i ens anem possant i treient els esquís, al trobar-nos contínuament clapes sense neu.



Guanyem altura molt lentament fins al final del bosc, aquí ja amb els esquís als peus, disfrutem de la companyia del riu arazas, que passa per la nostra dreta carregat de l'aigua freda del desgel de primavera, que comença a fondre amb força. Arribem al final del circ de soaso i parem just al davant de la famosa cascada de la cua de cavall,mengem una mica i contínuem foquejant fins al peu de les "clavijas de soaso",















aquí s'alça una petita paret,on ajudats per unes cadenes i uns barrots de ferro instal-lats fa molts anys per un caçador ric que volia anar a caçar per les altes valls alpines infrequentades fins al moment, ens ajuden a progressar més còmodament i superar aquest petit mur,un cop a dalt tornem a calçar els esquís i contínuem el feixuc camí per un flanqueig una mica exposat, on la calor comença a fer de les seves deixant el mantell nival precàriament inestable.

















Arribem a l'últim pla amb el refugi de gòriz ja a la vista, ens enpatxem de les espectaculars vistes del circ de soaso, del riu que trenca dolçament l'egemonía del blanc nevat de la vall, de la forma oval del canyó format per l'erosió fluvial de fa milers d'anys, del silenci d'aquest racó aragonés trencat només pel romàntic xiuxiueig de les pells de foca que llisquen sobre l'element blanc.












Arribem al refugi de gòriz que està ple fins a la bandera i anem fent temps fins a l'hora desopar,poca cosa més, ja sabeu com van els refugis:a menjar d'hora i dormir,bé, si pots clar !
diumenge,28:
Tenim un grup de 30 navarresos que fan el mateix itinerari que nosaltres i deixem que obrin traça davant nostre, per tant esmorzem amb la calma i sortim del refugi a ritme lent, dosificant les forces per poder arribar al cim del taillón amb bones condicions. Fem un flanqueig una mica gelat i després d'un petit pla començem a fer ziga zagues per superar el "cuello de millaris", és va fent de dia i el sol comença a agafar protagonisme apartant els núvols i deixant un cel negre ataronjat darrera la silueta del món perdut, avançem silenciosament, disfrutant a cada pasa d'aquest lloc tant màgic, escoltant la respiració que és va accelarant feixugament a mesura que anem pujant d'altitud.





















Arribem al "cuello del descargador" i fem un altra flanqueig, encarem un petit tub i progressem en línia ascendent, superem un morro i arribem a un petit pla on ja per fi,podem veure la tant esperada bretxa de roland, el lloc més emblemàtic de tot el pirineu, ple d'història i mistisisme, lloc de pas dels contrabandistes i la porta més bonica d'accés a frança.


Continuem pujant,amunt,sempre amunt hi ha ritme cada cop més cansat. Pasem per sota el taillón en lleuger ascens i ens dirigim cap al coll dels gabietós, aquí tombem cap al nord i ataquem les últimes pales lenta i feixugament, seguim les traçes marcades i anem progressant, descansant a cada volta maria sobre els pals i mica en mica ens plantem al cim del taillón de 3144m, punt culminant de la travessa, pic amb una història alpinística molt rica, donat que en la seva cara nord hi han uns dels corredors més bonics i difícils del pirineu.












Ens canvien les cares, els somriures es dibuixen a cada un dels rostres i el patiment de fa uns moments queda oblidat per la gradesa de lloc. Treiem pells, ens abriguem i contemplem pasmats aquest espectacle de la natura, davant nostre el massís del vignemale s'alça molt amunt amb la seva piràmide final,més a la dreta el circ de la cascada deixa entreveure les formacions erosinades de la roca mil-lenària formant unes corves perfectes i ja al final el massís del món perdut en un espai obert que com sempre no deixa indiferent.
















El vent gèlid ens fueteja la cara rostida pel sol de fa uns instants, ens tirem les fotos de rigor i baixem uns metres. A partir d'aquí i fins el pla de la bretxa, marica l'últim. La neu brutal, a causa de l'altura la neu és conserva prou fresca pel sol que ha fet, i disfrutem tots del descens, en marc amb l'estil clàssic d'esquí, el telemark, i la resta de mortals amb esquís.


Un cop al pla pugem cap a la bretxa de roland i començem la baixada cap al refugi de serradets per una pala molt disfrutona, i que sense saber-ho encara, repetiríem unes hores més tard.






















El refugi està literalment colgat de neu, el túnel d'accés a la porta hi deuen haver tres metres de neu i ens diuen que és el primer cap de setmana que està obert. Arribem al refu molt d'hora, sobre les dues del mitgdia crec, cadascú s'arregla les seves coses i deixem la roba i les pells a assecar sobre l'estufa. Un petit cartellet sobre el taulell anuncia la venda de patxaràn,mmm.





















Ens fiquem a sopar amb una parella de madrid i ens fotem un fart de riure, és a veure qui la diu més grossa parlant castellà, i és que la cervesa de la tarda, el vi del sopar, més el cansament acumulat ens deixa ben esverats. Després d'uns quants patxarans sortim amb en gil a fer un cigarret i veiem bocabadats que hi ha una lluna plena esplèndida, es poden veure les ombres que deixen les parets verticals del davant. Entrem a dins ben encigalats i proposem de fer una sortida nocturna fins a sota la pala de la bretxa, dit això en marc se li obren dos ulls com taronges i ja no hi ha marxa enrera. La parella de madrid ens miren amb cara de: ho dieu en serio?



Ens tornem a equipar,cinc hores més tard i quan ja teníem tota la roba seca,però les coses que surten amb espontaneïtat s'han de fer.
Començem a pujar de nou amb el frontal al cap però apagat, la llum de la lluna que passa sota el núvols prims reflexa la blanca neu i ens il-lumina el camí gairebé com si fos de dia. Avançem lentament cremant les cerveses, a cada volta maria un regust àcid-amarg em puja pel coll dient-m'he que això no és molt compatible, però disfrutem com animals del moment,de l'entorn i d'aquesta lluna plena que despulla la claror dels cims nevats. Fem la baixada fins al refugi ben feliços de no portar maleta,disfrutant i enllaçant gir rera gir i sota aquesta atmòsfera de neu brillant ens tornem a plantar al refu.
Dilluns 29:



















Esmorzem i tirem ja cap al coll de bujaruelo. El camí fins al port de gavarnie és un llarg flanqueig descendent que passa pel costat dret de la cara nord del taillón, exposat a vegades a fortes allaus, per sort nosaltres el trobem en perfecte estat i arribem sense problemes al coll de bujaruelo. Des del mencionat coll fins a baix, és una succesió de pales amb neu dura, on avançem molt ràpidament fins al final de la neu ja a cotes baixes.

Aquí ens posem els esquís a l'esquena, travessem el pont romànic de bujaruelo i caminem per la pista forestal fins a trobar el 4x4 d'en joan, carreguem tot el material a dins i anem a la pradera d'ordesa a buscar la furgoneta on vam sortir dos díes abans.
Activitat feta amb en marc,gil,guillem,joan i jo mateix.
Espero que us hagi agradat,ja sabeu que no em ser explicar sense fotre un bon rotllo,apa salut!
jan.


dilluns, 29 de març del 2010

VIATGE ASTRAL I J.FARRENY



No no, no vem fer les dues vies al mateix dia,però si dos llargs d'una i tres de l'altre...
De fet la idea era anar a montserrat a fer la puigmal, i si si, quedem amb en dídac ben d'hora i cap a montserrat.
De camí per l'eix transversal i veient les temperatures del dia, ens anem fent enrera,donada la "por" que tenim de patir molt fred a la cara nord amb un dia de boira com el d'avui,així que enfilem cap a la cara sud amb la mateixa mala sort:els bars tancats i més boira! fem la volta a catalunya i anem a st.llorenç de montgai fent una primera parada al bar,mmm. Mirem les ressenyes i ens decantem per la j.farreny però un cop al peu de paret en dídac recorda haver-la fet, així que optem per la viatge astral que està just al costat.
Hem toca la palla llarga i començo obrint.L'últim cop que ho vaig fer, 4 mesos enrera,em vaig fotre un bolet molt maco. Em bé una mica de por escènica, però de seguida faig fora els fantasmes i m'ocupo només de disfrutar altre cop de l'escalada i de la companyia, en un entorn silenciós i emboirat...Ens enmerdem al sostre de la viatge astral amb un sol pedal i no ens en sortim, i sense pensant-s'ho gaire ens fiquem al segon llarg de la j.farreny que és més facileta i et deixa disfrutar en molts pasos, sobretot a l'últim llarg que entren els friends a mansalva.

dimecres, 24 de març del 2010


Un altre bon llibre orientat a l'argèlia del 1930 i fins al present que parla de la vida d'en younes. Ell ens parlarà en persona dels confins del destí, de la lluita de la seva família per sobreviure, de la inseperable amistat de quatre amics i dels amors impossibles que al llarg de la seva vida posarà a prova la fidelitat i complicitat que tè amb els seus amics, tot això enmitg de la segona guerra mundial i de la revolta argelina.

dijous, 18 de març del 2010

CASCADA DE L' ARBRET

Després d'un bon esmorzar, com no! enfilem tot xino xano cap al pedraforca,hi arribem a l'hora dels rics, cosa que no som, o tambè a l'hora dels temerosos per anar a fer gel, en tot cas: tard. Sense tenir molt clar on anem, seguim el camí de darrera el refugi tot fent uns riures. La nevada ha deixat gruixos considerables aquí, en alguns llocs s'hi acumulen dos pams ben bons de neu fresca, deixant un paisatge del tot encisador i unes vistes ben blanques de les valls. Arribem al destí i començem a equipar-nos amb tot el material, després d'un petit ressalt on per sorpresa nostre podem veure com l'aigua corre per sota el gel, ens situem al peu de la cascada de l'arbret. Amb l'albert en encigalem pel mitg del bosc buscant una reunió per poder assegurar,després d'enfonsar-nos fins a les cuixes arribem a sobre de la cascada, muntem una reunió i baixem rapelant,mentrestant el fanàtic d'en dídac s'ho està passant pipa clavant els piolets com un nen petit i bufant de cansament com un assecador de mà,amb tot el tio clava 3 claus hi arriba a la reunió com un campió. Fem esportiva fins que ens en cansem però disfrutant d'aquesta presa de contacte amb el gel que de ben segur repetirem,això si: marxant més d'hora!


dimarts, 16 de març del 2010

PUIG DE LES AGUDES - SETCASES

sortida kiwi:


Sempre és bo conèixer gent... és el cas de la zuriñe (s'escriu així zuri? ) i el xavi,una parella basco-catalana que vaig conèixer a nova zelanda caminant per aquells mons de déu i ja ho veieu, de l'altre punta del mòn a setcases,que gran!!
Després d'esmorzar a "ca la maca" (us dec un esmorzar, quin morro el meu! ) enfilem cap a setcases tot fent unes xerrades kiwis i recordant lo bè que vivíem tot just fa unes setmanes, però tambè veient lo afortunats que som de viure en un lloc com el nostre, i sobretot ara després d'aquest paquet de neu que ens ha caigut.
Deixem  el cotxe a setcases, i guiats per en xavi, travessem el pont que hi ha just a la sortida del poble a mà dreta, al cap d'uns pocs metres ens calçem els esquís i enfilem el camí progressant cap amunt. Jo no en tinc ni fava de cap on anem, de fet no l'havia vist mai aquest  pic, ja que és del típics que només és pot fer després d'una bona nevada. Anem lliscant les pells amb la neu, aquest soroll tant maco que fa el trepitjar el pes del esquís contra l'aigua sòlida i que tant de temps feia que no sentia ni practicava. La pujada és curteta i un cop a dalt baixem pel sentit oposat entremitg del bosc amb un bon gruix de neu,tornem a posar pells i cap al cim altra cop. A la baixada cap a setcases ens encigalem pel mitg del bosc amb neu canviant, alguna zona amb neu prou bona, però bastant pesada, hi sobretot per pesada la cunya fins al cotxe passant pel camí de pujada...

Bona retrobada amb vosaltres i amb l'esquí de muntanya, salut companys!!!









divendres, 12 de març del 2010

KHALED HOSSEINI


VA DE LLIBRES
Khaled hosseini - agfanistàn
Llicenciat en medicina. Després del cop d'estat comunista i de la invasió soviètica demana àsil polític als estats units.
Amb aquestes dues obres l' autor ens apropa a la realitat del país, a una crua i cruel cultura on la dona malauradament com tots sabem no tè més que una trista existència. Dues històries diferents, però una mica iguals, dos llibres del tot recomanables on segurament la realitat òbviament supera la ficció. Dos llibres que enganxen molt i que ens faran caure la llagrimeta amb els talibans i la invasió soviètica com a teló de fons.

dilluns, 8 de març del 2010

NEW ZEALAND NORTH ISLAND

ja per acabar les fotos del nord...

diumenge, 7 de març del 2010

NEW ZEALAND SUD ISLAND

us deixo 4 fotos, ja desde casa, amb mono de tot: d'escalar,d'esquiar, de caminar per les guilleries,etcetc.

diumenge, 28 de febrer del 2010

... LIVE YOUR DREAMS ...

MEMORIES
Tothom te aquell tipic somni per realitzar...per a mi nz era el prioritari, ja que des de molt jove, aquesta terra de contrastos i paisatges salvatges ja m'havia captivat. Ara estic mes content que mai d'haver fet realitat aquest somni i sobretot, d'haver-ho fet sol durant 3 mesos exactes. No us parlare dels paisatges, on mirant les fotos us en podeu fer una baga idea, sino de la meva experiencia amb la gent, que per mi ha estat el mes enriquidor de tot aquest viatge. He compartit dinars,sopars,birres,alguna festeta,"tertulies",i sobretot viatges amb cotxe amb gent d'arreu del mon: coreans, canadencs,russus,maoris,indis etcetc i aquestes converses multiculturals han estat una font inesgotable de coneixement, de curiositats que ignorava sobre els costums d'uns i altres. He quedat sorpres de la gent del pais, els kiwis, que ens han donat a tots els forasters una llico de com mirar-te la vida amb el millor caracter possible, venedors de diaris, caixers de supermercat, conductors d'autobus, tots ells m'han vingut sempre amb un somriure a la cara, per ajudar-m'he, recomanar-m'he i fins i tot portar-m'he al desti desitjat...ens han fet veure que el topic es cert: que la felicitat no es pel que fas, ni pel que ets, sino pel que vas cultivant tu mateix dia a dia, espero haver respost de la mateixa manera...Moltes anecdotes per explicar, moltes bones experiencies, i es que aixo, crec, que es el que ens fa grans, el que ens fa millorar cada dia un xic mes: apendre cada dia de les experiencies per enriquir encara mes aquesta necessitat de coneixement, aquesta inquietud...
Ara ja amb el nas ensumant " l'olor" de la plana, acabo amb aquest escrit el meu trajecte per nz, pero el meu cami continua, perque el mon no para de donar voltes, i jo no em puc estar quiet mirant com passa el temps. Ara toca omplir la guardiola, per quan s'acabi l'any tornar a realitzar un altre somni, empendre un altre cami, aquesta vegada, crec que buscare el silenci trepitjant la neu seca i gelida del trebol vermell, a l' altra emisferi, buscant quelcom que m'espera de ben segur en algun lloc...
BE HAPPY

dilluns, 22 de febrer del 2010

REGIO DE COROMANDEL I TONGARIRO NORTHERN




Faig una molt bona operacio de logistica i envio tota la meva roba i mes coses cap a casa,em quedo amb l'imprescindible,o potser una mica menys,en tot cas aconsegueixo que la meva maleta pesi menys i la meva esquena vagi mes relaxada...
Amb la furgo d'en julien i en pablo voltem per la zona de coromandel durant 4\5 dies,visitant les catedral caves,fent una tarda de surf molt bona,i realitzant dos bivacs molt humits, humits per la pluja, guarrets!!!i es que nova zelanda no es pais fet pels bivacs,aixo m'ha quedat clar!!



TONGARIRO NORTHERN CIRCUIT:


Ara entenc perque el dolent del senyor dels anyells vivia aqui,potser ha estat una coincidencia pero: esta ple de ties!!!
Amb en pablo fem el tongariro amb dos dies,passant una nit en un refugi.No se com explicar-vos el paisatge, pero crec que deu ser el mes semblant a passejar-se per la lluna. Pugem al cim del tongariro,que no arriba a 2000m,i des d'alla podem apreciar l'asimetria del volca ngaruhuoe com s'alca formant un cercle conic fins el seu cim,es espectacular.Tornem enrere desfent el mateix cami per entrar dins la zona del red crater on s'em talla la respiracio per la seva bellesa,esquerdes fumejant que denota que a sota hi ha molta vida encara,llacs verd turquesa,rius de fons vermell fan un paisatge del mes estrany i surrealista,el cual no estem acostumats. En fi un bon trekk d'uns 35km.


Ara despres d'haver fet dit durant el mati amb una sort impressionant, estic a rotorua on dema anire pujant per la costa est cap a auckland parant-m'he en alguna platja per fer una mica de surf si puc.
Per cert el meu nom en maori es: hone, una lletra mes i quedaria molt dolc eh??
Apa fins molt aviat,com diuen aqui: see u again soon mate!!

dissabte, 13 de febrer del 2010

us deixo quatre fotiquis per fer-vos dentetes!!!

BLUE LAKE - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

A PUNT PER ATRAVESSAR LA "MAREA BAIXA" -ABEL TASMAN


LLAC ROTOITI - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

SADDLE A 1850M - TRAVERSE SABINE CIRCUIT




UNA MICA DE BLOC,OJU AMB LA FOTO:JUST QUAN FEIA EL LANCE ES DISPARA!!


UNA FANTASTICA I FREDA CASCADA-TRAVERSE SABINE CIRCUIT



dimarts, 9 de febrer del 2010

TRAVERS SABINE CIRCUIT

Després de 6 dies fent un trek de poc més de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.Arnaud. Espero que no us avorriu...
Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar St.Arnaud, carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per començar, queda lluny ja...
"He caminat enèrgicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge, m'he enfangat fins a la tíbia per aquesta estepa tant densament poblada i profunda, he observat atònit com la llum del matí es filtra entremitg de la vegetació i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se com explicar, he arribat a dalt d'un coll a més de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abraçant amb la mirada tota la grandesa d' aquest lloc tant inhòspit, he sentit les cames i els genolls estar fora de combat després d'una llarga, relliscosa i tortuosa baixada, lluitant contra el pes de la motxilla, he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu, he caminat 4 dies en la més solemne i absoluta soletat, sense trobar-me a ningú pel camí i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferèstec, m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la força de l'aigua espetegava en un toll enorme, i escoltant la seva eixordadora música he deixat que el temps senzillament no fos temps, he sentit a cada passa les durícies de l'esquena i cervicals, he estés els braços mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol, he caminat poc més de 90 km's content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment i veient que l'home ho controlarà sempre tot  menys aquesta força tant i tant gran que és la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia, ni el dia en que estaba, he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.
Només em resta apagar aquesta vela, ficar-me dins el sac i pensar que fare demà...."










dimecres, 3 de febrer del 2010

abel tasman

avui he acabat l'abel tasman despres de 4 dies caminant per platges paradisiaques d'aigua transparent i sorra blanca,ah hi amb una calor sufucant.Tinc la pell curtida pel sol mes no poder i una barba de 25 dies,si em fico un turbant puc passar per un membre d'al quaeda!!! el trekk ha estat be pero lo meu com tots sabeu es la muntanya,pero tothom em parlava molt be de l'abel t. i realment es molt xul-lo i curios.La marea aqui es molt alta,perque us en feu una idea pot pujar fins a 6 metres en unes hores i en un parell de llocs t'has d'informar per saber quina es la millor hora per creuar ja que no hi ha cami alternatiu...parlava amb un home del doc,(organisme que gestiona els refus)be parlar es un dir es clar,i li preguntava a veure a quina hora pujava la marea al mati seguent,em va contestar que havia de ser fora d'alla abans de les 8 del mati ja que a partir de les 8 l'aigua ja arriba als genolls,i jo aaaah thank's man!! o sigui que a l'endema em despert-ho just a les 8 ja que en descuido de posar el despertador,m'aixeco cagant llets,fico tot de mala manera a la bossa i surto a fora on el guarda em mira estupefacte i es fot a riure,i jo li contesto amb un somriure,i know,i know...o sigui que em trec tota la roba i em quedo amb calcotets,em foto l'armari al cap i comenco a atrevessar la badia( o charcu amb catala antic) que son uns 300m.Quan fico el primer peu veig com els crancs petits s'amaguen dins dels milers de forats i durant els 300m seguents nomes penso que si us plau no em queixa-li cap puto cranc perque em fotare la maleta a l'aigua,arribo al final amb l'aigua per sobre el melic i sense cap picada,brbrbr.des de l'altre canto veig el guarda que em saluda amb la ma,"catxondo el tio"!!!
Un petit fallo de logistica em deixa amb nomes 2 papers de fumar a falta de 3 dies!!!
El mateix dia al vespre conec un noi de praga molt simpatic,o fins i tot massa simpatic,em sembla que perd mes oli que el tractor que remolca les canoes.conversem tot el sopar i a l'endema fem tot el recooregut plegats.
Ara i despres de treure'm la ronya de 4 dies i afeitar-m'he estic en un poble de 50 h als nelson lakes on ja tinc tot el menjar per recorrer els 88km que m'espren.aqui he pogut deixar coses en un box que no fare servir pel trek i aixi m'he permes el luxe de carregar una ampolla de vi blanc,jeje...

dissabte, 30 de gener del 2010

tot a punt per l'abel tasman!


com ja es habitual aquests ultims dies,un camio buit s'espera cada mati a la porta del backpacker per carregar tots els troncs serrats,a aquest pas ens quedarem sense massa forestal!!
avui he lligat tot el necessari pel proxim trek, l'abel tasman que recorrer el nord oest de l'illa sud i per quan acabi aquest en comenco un altre de bastant mes llarg als nelson lakes,pura muntanya alpina.Per tant ha estat un dia de preparatius i de logistica,trucant per fer reserves per dormir i pel transport,tambe de compres al supermercat a base de sobres de menjar deshidratat,barretes energetiques,sopeta,pa de motlle i aquestes coses...amb tot vaig carregat com un burro portant tot el material de viatge sempre a sobre...

l'abel tasman es un trekk de 3-4 dies i de 55 km suaus,que recorre per platges paradisiaques el nord oest de la nova zelanda sud.es considerat un dels millors treks del pais i com no, s'ha de reservar amb antelacio per accedir als refugis que a diferencia dels de casa no tenen mes que un llit i res mes,es a dir que t'ho has de portar tot. Nomes espero que no foti la calor que esta fent aquest dies perque es insuportable, i es que la diferencia de temperatura de christchurch a nelson es una cosa bestial i esta a una hora de cami nomes!!!

Despres de l'abel tasman agafare un bus per arribar just a temps abans no s'em faci de nit als nelson lakes,on fare un altre trek pero molt diferent a l'abel tasman,mes del meu estil,alpi,amb poca gent i rodejat de la mes pura i solitaria muntanya.Es un lloc bastant remot on no hi han aglomeracions de gent, que acostumen a anar a la zona de milfourd o queenstown,molt mes monopolitzada i d'un encant tambe ferotge.Aquest trekk consta de 88km i es sol fer entre 4-6 dies,depenen sempre de les condicions metereologiques que es donguin. Jo el fare amb 3 nits i 4 dies que son uns 20km al dia,ni aixo ni allo per despres ja deixar l'illa sud i agafar el ferry cap a wellington on m'esperen en pablo i en julien,espero que per anar a fer el tongarino alpine circuit, a la zona dels volcans del centre de l'illa.
Em sap greu no poder penjar mes fotos pero es que aixo es mooolt lent...
una abracada a tothom!!!

dijous, 28 de gener del 2010

costa oest-nord illa sud



Acabo el routburn trek molt satisfet,ha estat un lloc precios ple de contrastos, hi he conegut una parella de casa i 2 austriacs que estaven com una puta cabra. despres de fer nit a te anau i descansar una mica,m'en vaig a queenstown fent ganxo que he encarregat un cotxe,be aixo espero perque ho he fet per telefon i ejem...pero si, ens hem entes be pel que es veu...agafo el cotxe i baixo a rouxburg a veure en magipichi i despres de sopar i de riure una mica torno a marxar cap al nord oest on dormo a mig cami, a alexandra crec,dins el cotxe...un drama!! a l'endema ja estic a franz josef,el glaciar, be un dels glaciars del mt.cook,arribo que quasi es de nit pero tiro cap al glaciar a estirar


les cames,esta be pero no deixa de ser un putu glaciar una mica mes gran que els del piri aixo si,pero res a envejar als dels alps...em foto a dormir i quan em llevo al mati veig que fa un dia radiant,que collons avui me'ls gasto!! doncs si,aprofi-t'ho el bon dia que fa hi pujo a una avioneta per contemplar el mt.cook i els alps a vista d'ocell,la veritat es que disfru-t'ho molt d'aquests 45m,les vistes desde l'aire son sempre increiblesi el pilot passa bastant arrant d'alguna paret de granit,mmmm quin monoo!! quan baixo estic ben excitat.vaig pujant cap al nord direccio punkake rocks hi em paro a dormir en una especie d'hostal que sembla forca tranquil,fins que mecagunlaputamevamalasort arriba un autobus de canalla just quan ja he pagat hi em foten la tranquilitat enlaire...en fi, que paso la nit del lloro!!vaig a veure els punkake rocks sense poder veure el geiser que li falten unes horetes per despertar-se i pujo cap a nelson lakes per mirar un trek de 88 km que fa moolt bona pinta i que segurament fare quen acabi l'abel tasman...tiro cap a la farwell spit (a la punta del nord) on em desvio cap a una platja que m'han recomanat unes amigues que es xul-lissima,com un paradis.baixo cap a motueka i encarrego el trekk d'abel tasman per 3 dies i m'en vaig a nelson a veure l'anna i l'uruguaia que estaven abans a christchurch,fem la birra i vaig a buscar alguna cosa per menjar al super i un backpacker que la meva roba ja no camina,correr jeje!!!i mes i mes i mes..........no hi han mes fotos perque aixo es lent de collons!!! salut a tothom i a topeeeee!!!!!!!!

dilluns, 18 de gener del 2010

new zealand pictures

Per fi tinc uns moments per dedicar. Us deixo unes cuantes fotos perque pogeu saborejar l'aroma de nova zelanda,que disfruteu!

dissabte, 9 de gener del 2010

excityng

Dema comenco els preparatius pel meu viatge,divendres deixo l'academia i diumenge baixo cap al sud concretament a queenstown on he reservar un trekk de 3 dies, el routerburn track,precios. us preguntareu perque reservar un trek oi? aqui tenen un sistema de reserves per no aglomerar depen de quins parcs i nomes i deixen passar un cert tipus de persones,estar molt be pero si no reserves amb certa antelacio no pots accedir a fer el trek.aquesta setmana han plegat bastans col-legues a l'escola i ha sigut un no parar de festes,,dijous,divendres i ahir,brbrbr, sempre som els mateixos i solem ser unes 15 de persones,la veritat es que ens ho pasem de puta mare i em sap molt greu marxar d'aqui,la semana que be ja veig a venir que la liarem per la meva despedida...per cert hi ha una noia de vic molt trempada i maca, el mon es un panyuelu.
Ara vaig a vendre una tenda que vam comprar per l'ultim viatge i que no fare servir hi ha comprar algun fogonet i un casso per cuinar als refus, hi ha estudiar una mica que encara no he obert ni un llibre desde que estic aqui. i need improve my english!!
espero que estigueu tos be per aqui i que estigui nevant a fondo!
didac que tal l'esqui de muntanya?
apa salut a tots desde kiwilandia!!

dimarts, 5 de gener del 2010

El meu avi em va ensenyar el bosc,coneixer les seves aromes,a ensumar el romani,la farigola... les plantes,els arbres,quina llenya es bona per cremar i quina no,a diferenciar els bolets bons dels dolents, hi ha estimar el bosc...el meu pare m,ha ensenyat a sobreviure del bosc, cacant(malgrat no m'ha agradat mai),buscant bolets, obrint-m'he pas enmitg de romagueres i arribant a casa ben ensangrentat,fent un foc sense tenir res per encendre,(reconec q no m,he n,he ensortit mai)viure de l,entorn sense res...a ells els hi estic molt agrait per haver-m'he transmes tots aquests coneixements que jo he aplicat a la muntanya. Mantenir l'entorn en ordre es feina de tots i aqui a nova zelanda son molt estrictes. l'eficacia dels mitjans forestals del pais obtenen el seu fruit tenin unes muntanyes inmaculades i en perfecte estat,encara no he vist ni un paper per terra,ni una llauna,res de res...l'amor i el respecte a la natura es una llei de primer ordre hi no entenc perque aqui la gent es respectuosa i quan estan a casa no ho son...m'encanten els espais oberts,les altes cascades d'aigua transparent,el verd de les valls brillants per un raig de llum,sentir-me perdut enmitg de la grandesa,respirar l'aire gelid dels glaciars...la natura no deixa de sorpendre'm a cada raco que visito d'aquest pais,desde geisser's,aigues termals enmitg de la neu,roques de formacions artistiques,platges de sorra blanca i un clima moolt variat que et diu que aqui qui mana es ell. L'altre dia vaig tenir una nit de pluja d'estels amb una via lactea espectacular,el cel semblava estar mes a prop del normal i no paraven de caure i de caure...ho recordare sempre va ser increible!!
en fi... all the best my friends

dilluns, 4 de gener del 2010

volta pel sud

Costa explicar quelcom d, aquest lloc...cap lent de cap camera pot memoritzar el verd dels prats tant be com la retina d, un mateix. La llum aqui brilla d,una manera especial,quan el sol surt enmitx dels nubols i il.lumina els prats quedes bocabadat,com un estaquirot observant imperterrit els colors que estas veient,mai vistos abans ni en cap escala de colors...o quan es fa de nit i observes la via lactea, que passa com una autopista de boira a davant teu,impassible,sembla que la poguis agafar amb els dits,tan a prop i tan lluny...mmmm, es impressionant sobretot aixo: la llum, la llum es molt especial,brilla amb molta forca i ho exagera tot moltissim...l,aigua dels llacs ,tranparent,el gel dels glaciars,els verd dels arbres,els boscos humita...mmm.en fi ,torno a estar a christchurch,em queden 10 dies per comencar el meu viatge en solitari,ja en tinc ganes de deixar la ciutat hi marxar sol.baixare al sud a fer el kepler track,un trek de 4 dies on la mitjana anual de pluja es de 7000mm!! flipa!!! despres anire pujant per la zona dels glaciars fins arribar a la golden bay on tambe vull fer un altre trek de 4 dies abans no marxi cap a l.illa del nord a veure la zona dels volcans...
en fi espero que estigueu tots be,els escaladora a tope i els esquiadora tb.
salut!