Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedraforca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedraforca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de novembre del 2022

Coves dels Talibans, Gran Diagonal, Pollegó inferior del Pedraforca i baixada per les Costes d' en Dou

Ruta molt xula per pujar d' una manera diferent al pollegó inferior del Pedraforca.



Aquest track no puja per la ruta normal fins a l' inici de les coves, sinò que hem tallat bastant el recorregut pujant directe cap a la cara sud del Roget, i baixant tambè al final per un corriolet que ens durà de pet al cotxe. La ruta no és molt difícil però grimparem i desgrimparem sovint, la baixada per les " Costes d' en Dou " és força directa i hem d' estar acostumats a les desgrimpades, no és expo però algún pas s' ha de mirar bé. Anirem trobant cordes fixes en els llocs més complicats. Recomenable casc i arnès amb un autoseguro per les coves.





A 1 de Novembre de 2022 les cordes de les coves estan en perfecte estat i no s' ha d' assegurar cap pas. Inici: Deixarem el cotxe una mica més amunt de Saldes en una explanada a mà esquerre direcció mirador de Gresolet o refugi Estasen i començem a caminar per la pista fins que arribem al dipòsit, allà la majoria de gent tira recta per la ruta normal, nosaltres anem a la dreta a buscar un caminet poc visible però que i és i de mica en mica ens anirà apropant a la cara sud del Roget, un cop a dalt a peu de vies anirem a l' esquerre per entremig del bosc uns metres fins a veure la canal d' accès que baixa des de dalt, però no l' anem a buscar, anirem rectes per un camí amb pedreta petita fins a trobar una corda fixa en un pany de paret molt petit, nosaltres no hem fet servir la corda, es passa bastant bé, a partir d' aquí és anar tirant rectes amb grimpada sempre per terreny facilet i amb roca bona, així arribarem al peu de la primera cova. Repeteixo que és una grimpada facileta si estem acostumats a escalar, sinó sempre es millor treure la corda.


A nosaltres ens a agradat molt passar per aquí i ho hem disfrutat ja que és una grimpada agradable i divertida sortint a més de la ruta normal. Un cop sota la primera cova ens fiquem l' arnés i el casc que ja feia estona que ens l' havíem d' haver posat i tirem amunt, la corda fixa està en bones condicions tot i així grimpem sense utilitzar-la, un cop a dalt virem a la dreta i entrem ja dins l' arc, aquí la roca està una mica més pulida i patina més, però es fa bé, superem aquest passet i sortim de la primera cova per una canal sense complicacions. Un cop a dalt de la canal toca un petit flanqueig en lleugera baixada i a l' esquerre comença la segona cova, fàcil però patina una mica més que la primera, un cop a dalt ja haurem fet " Les coves dels Talibans " , ara anem a l'esquerre vorejant la seva espectacular cara sud fins a trobar l' inici de " la gran diagonal " , la qual no tè gaire història, només a dalt hi ha una corda fixa per assegurar un pas. Un cop passada la gran diagonal seguirem rectes fins a un coll, continuem en diagonal i al cap de res pujarem cap a la dreta superant un petit passet i ja de seguida estarem a dalt del Pollegó Inferior.
La baixada la fem per les "Costes d' en Dou ", un cop a dalt seguirem les marques grogues i verdes direcció sud, en algún punt haurem de fer alguna petita desgrimpada però res de l' altra món, això si, la baixada és directa. Un cop arribats al " Balcó de la Joaquima " anem a l' esquerre per vorejar tot el Roget, la baixada en algún punt haurem de desgrimpar però es fa bé, un cop a la tartera ens desviem a la dreta deixant el camí del refu i ja gas avall fins al cotxe seguint el track !! Track fiable ! Que la gaudiu a tope !!

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Pedraforca, via Directe del senglar al Roget

Ja fa dies vam anar a fer aquesta fantàstica via a la cara sud del Pedra, al Roget, oberta pel Joan Vidal i que segurament amb el temps serà de les més visitades. Actualment ja està molt sanejada. 
A mi la via em va agradar tot i les terrasses/feixes que haurem de passar la via tè passos molt macos i llargs mantinguts.
Es podria separar en tres trams gairebè, desde roca vermella, a gris , i al final de via calcari de primera, estil cara sud, amb canaleres.
ressenya directa del senglar al pedraforca

El primer llarg ja et posa les piles amb un pas abans d' arribar a la reunió que li donen 6a i que ens dirà com serà els transcurs de la via, en els trams on hi ha un pas difícil generalment trobarem un seguro i en els trams més fàcils si és pot equipar o trobarem net.

Tots els llargs tenen més o menys passos guapos i mantinguts excepte el 7è. llarg que és el llarg clau de la via per la seva dificultat, ja comença apretant per arribar al mitg del llarg amb una fissura vertical i difícil on a més s'hi ha de posar algún catxarret, al sortir d'aquesta fissura arribarem a un flanqueig on hi ha un pas de 6c que es pot fer en A0.
7è.llarg via directe senglar al pedraforca
D'aquí fins al cim segueix amb el mateix estil, ja als últims llargs trobarem les típiques canaleres de la cara sud.
Una via llarga recomanable amb passos molt guapos, potser li resta una mica de verticalitat però val la pena fer-la.
llarg de flanqueig fàcil, via del senglar al pedraforca

Via: directa del senglar
6c+ un pas, A0
6A obligat.
vam estar-hi 5'30 cordada de dos.
cara sud

Aproximació: pujarem per la carretera del refugi o mirador de gresolet i abans d'unes barbacoes trobarem una petita esplanada amb un trencall a mà esquerre que porta a unes antigues mines, pugem peu avall i passarem un dipòsit a mà dreta, el pròxim trencall farem dreta i aparcarem on més ens convingui, a partir d'aquí ja trobarem el sender per on pujar, la via està força a la dreta.
Sinò hem pogut pujar perquè ens patina el cotxe haurem de fer el mateix però a peu.
descens: seguir les marques del gr cap a la tartera i quan el camí es bifurca per anar al refugi del verdet a l'esquerre, nosaltres hem d'anar a la dreta i seguir fins al final on arribarem altra cop al dipòsit o a la carretera si no hem pogut pujar amb cotxe a dalt.

diumenge, 6 de juliol del 2014

Estorach al pollegó inferior del Pedraforca / 175m , V+ / A1

Fa dues setmanes escalant a la nord de Montserrat i després de 8 mesos d'abstinència vertical baixem de la segona reunió tremolant de fred i tot petant la xerrada al sol surt per primera vegada el nom d'aquesta via: Estorach. Només d'arribar a casa ja miro la ressenya i quedo perplexe al veure aquest diedre tant aplastant i lògic... quedem el dissabte per anar-la a fer !!!
Diedre Estorach... inconfundible !!!

Aproximació: sortirem des del refugi Lluís Estasen direcció la tartera, al cap de poc de pujar per la tartera ens decantarem per un camí que han obert fa relativament poc desviant-nos cap a l'esquerre, just per sota de les parets del pollegó inferior i senyalitzat amb marques grogues i blanques. Anirem pujant gairebè fins a dalt de la tartera fins que a mà esquerre ja veurem el diedre. La via comença a la dreta de la placa que es veu des del terra. Calcular una horeta i alguna cosa més.

L'Alba al segon llarg
en Pep a l'A1, segon llarg






















De material, nosaltres vam portar el següent: joc de Camalots fins el 3 repetint el 2,  joc d'àliens,  algún metolius, joc compert de tascons , 16 cintes i els estreps.

Horari : dependrà molt de la forma que estigueu. Nosaltres vam estar-hi 4 hores a fer la via amb cordada de tres.

Descens: un cop al cim del pollegó inferior caminarem direcció oest per anar a buscar un ràpel de 40 metres que ens deixarà en una canal on hi ha un altra ràpel, però aquest últim el podem evitar, si continuem caminant per darrera del gran bloc on acaba el ràpel hi trobarem una altra canal on és molt fàcil desgrimpar i així tornar a peu de via, i d'allí tartera avall cap al refugi.
En Pep a la segona reunió
La via: El primer llarg és de tràmit total. El segon dèu ni dó !!! a les resses i diu 6a / A1...no ho sè, en lliure segur que és 6b / 6b+, en tot cas pugem en artificial, el diedre és pot equipar molt bè i anem trempejant com podem, un cop sortim de l'encastastament ja és més fàcil fins a la reunió. El llarg més dur amb diferència !!!
El tercer llarg té una sortida tot curiosa i s'enfila per una vira on al final i trobarem un passet fi, després tombem cap a l'esquerre per anar a buscar un altra cop el diedre i ens posarem en una xemeneia de llibre on posarenm el cul a la paret esquerre i les cames just al davant...d'escàndol !!!

xemeneia de llibre !!!






















El quart i el cinquè llarg és fan bè seguint la tònica de la via. Últim llarg a vigilar amb la roca.

Una via totalment recomanable, tot fissures i xemeneies ...nosaltres la realitzem en cinc llargs, el tercer llarg és molt curt i l'empalmem.
Impressionant com van obrir aquesta via l'any 46...m'en faig creus !!!!
Via totalment nord, anàvem amb tèrmica i paravent i tot i així a les reunions teníem fred. Recomanable anar-hi quan fot una calor inaguantable !!!

Cordada: Pep, Alba i Joan

últim llarg

                           
Les resses :

























dilluns, 7 de juliol del 2008

CIVIS - GENÍS AL PEDRAFORCA






diumenge, 6 / juliol / 2008

civis - genís al pedraforca


Dissabte anem al nostre estimat pedra a fer una de les clàssiques del sector de la dent de cabirols, nord del pedra, la civis-genís.

La via és facileta, no passa del v grau, si bé no hem d' oblidar que és una via de alpina on haurem d'equipar una miqueta alguns passos desequipats, hi on és molt fàcil perdre't i liar un "bon pollo", no és exigent però has d' estar en tot moment alerta.

Sortim del refugi direcció la gran tartera i quan travessem la primera tartera enfilem cap amunt fins a la paret que canvia del color del calcari a un marró fosquet, a l'esquerra de la paret.
Enfilem per la part dreta de la pedra marró en tendència a l'esquerra i fem reunió a sota d'un arbre molt característic a sobre del qual veurem un pitó. Pugem per l'arbre, "xapem" el pitó i seguim pujant per l'esquerre en un diedre-xemeneia desequipat on el friend del 2 hi va perfecte, sortint de la xemeneia trobem la reunió (foto de sota) on hi ha nomès una argolla, i ho reforçem amb un tasconet.R1/4.



El segon llarg per a mi és el mès guapo. Sortim per una placa molt fàcil a buscar el desplom del davant i el superem per l'esquerre, fem un flanqueig espectacular cap a l'esquerre i ens enfilem per un diedre desequipat guapíssim on farem reunió un cop superat aquest.R2/v


El tercer llarg és molt curt, ( a sota foto) però si l' empalmes amb l' altre hi ha molt roçament. Sortim recte fins a un espit i desprès flanqueigem a l'esquerre fins a trobar un balconet. R3/4+



El quart llarg tambè és molt guapo. Sortim a l'esquerre per un marcat diedre i anem a buscar-ne un altre just a sobre mès a la dreta, tambè espectacular i aeri fins a la reunió 4./v-



L' últim llarg és un diedre que s' ha de reforçar una miqueta v- , sortim a un arbre on fem reunió i aquí s'acaba la via.
Última reunió a l 'arbre. En marc sortint de la via i en joan molist a l'arbre assegurant en marc.



La baixada s'efectua per l' esquerre, on hi ha un arbre el qual farem el 1 ràpel. Un cop a sota el ràpel anem a buscar una xemeneia molt marcada on hi ha el segon ràpel que per cert és molt espectacular. Abans d'acabar el segon ràpel a la dreta hi ha un arbre on farem el tercer i últim ràpel i d'aquí tartera avall fins a trobar el camí del refugi.

A la foto: jo mirant ja la pròxima ressenya, en marc amb el turmell com una patata, en jordi amb el seu barret groc-xillón, en molist a la seva puta bola i la txell ( a sota ) que tira la foto.