El diumenge marxem carregats d'il-lusions cap al todra,al fabulós marroc, en busca de grans vies, experiéncies,voltar per l'entorn més autòcton de la zona i en definitiva pasar-ho bé. No he trobat masses ressenyes, la única que tinc una mica clara és l'esperó chivania, per tant si sabeu de vies que valguin la pena i hem voleu recomanar ,o alguna pàgina web amb resses,ja sabeu. apa salut a tots, see you soon
dimarts, 31 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
ESPERÓ DE LES COLOBRES. 6b (6a obl) 270m-ed-
Feia temps que no sortia d'una via tant satisfet,content,emocionat. Un deu de via, festival de fissures,bavareses,pasos explossius,i asegurament limitat, però no patiu, si pot posar de tot, tot l'arsenal de guerra,l'artilleria pesada, l'hem fet servir fins a l'últim tasconet.Una via que s'ha de treballar, semiequipada,i on a vegades les forçes et fan tirar amunt en lloc de mirar a veure que poses.
1 llarg:v,30m.1 clau: com mostra a la foto,el llarg comença a s'obre d'un arbre i va flanquejant cap a la dreta fins que trobem la vertical de la paret. R,còmode.
1 llarg |
2 llarg: 6a, 30m.1 espit i 3 claus: em toca anar a davant,collons quina por tio,aquí no hi ha res, va joan, coco, motívat tio, bufbufbuf i cap amunt.surto xapant un clau i vaig a buscar la fissura, arribo a la fissura, vull plorar, vull que li posin música, que és tot el que li falta, hem coloco bé de peus i fico les mans al porta-material i vinga, festival d'àliens i cap amunt, és deixa equipar molt bé, surto de les dificultats i ja estic a la reunió. uuuffffffff
2 reunió |
3 llarg:v+,40m,2 espits i 1 clau: li passo el marrón a en miquel. Comença flanquejant cap a la dreta,els primers passos estàn ben assegurats amb dos espits,però la sortida és un pèl xunga,costa trobar el pas. Un cop superat pases pel costat d'una sabina i d'un petit desplom que s'hi pot posar de tot,a continuació recta amb tendència a l'esquerra sense dificultats,només que s'ha d'equipar.
4 llarg:6a,30m.2claus i 1 espit: un d'aquests claus ja no hi és, us ho puc ben assegurar!!! surto de la reunió més cremat que un llumí i hem planto al diedre-fissura,és acollonant lo bé que es pot equipar,obro cames en posició còmode,(per dir algu) i vaig entaforant ferros a la paret fins que s'acaba,llavors quan ja has fet tot això hi ha en un espit!! continuo cap a l'esquerra fent un flanqueig molt guapo i arribo a la reunió que està a l'esquerra d'un sostre.
5 llarg:6a+,45m.1espit i 2 claus: tela quin llarg,sort que no m'ha tocat jaja!!! comença fàcil però a mig llarg una fissura desplomada per equipar et fa trempar de valent,les mans i entren fins al final i s'ha d'anar amb compte que hi ha algún bloc que fa nyigui-nyogui. és un llarg exigent i buuaaaa,quan ja l'has fet i arribes a la reunió no et queda més que cridar!!
6 llarg:ao,6a.40m.2 espits i 3 claus: surto d'una panxa que diu 6a, ehem, ni ho provo i tiro amunt ja escalant guai, equipant una altra fissura de v molt disfrutona que et deixa a sobre una sabina on hi ha la reunió.
7 llarg.6b,a1.50m.1espit i 3 claus: a la ressenya hi diu 6b-ao,però resulta que l'ao no el pots fer perquè no arribes a xapar-te,et falten 2 metres sinò 3.en miquel hi posa 2 tascons,per tant seria més convenient que la resse hi poses a1. Históries a part un altra gran llarg!!sortim de la R mirant un cordino que ens hem d'anar a xapar com sigui,entres en una altra fissura aquest cop molt petita i difícil,xapa el cordino i després fins al final de via una explosió de passos maquíssims per acabar-ho de rematar. moltes emocions,bastanta por i sobretot espectacularitat de passos que fan posar la pell de gallina i el cor a 100.
últim llarg |
material:17 cintes,semàfor camalots+vermell repetit,,joc d'àliens i tascons.
cordada: miquel i jan.
ressenya |
dimarts, 17 de març del 2009
EL FORAT DE LA PERA.- rúbies- 170m, ED-, 6a obl.
la paret de Rúbies |
Dissabte anem cap al fabulòs montsec de rúbies, a respirar silenci, envoltat de natura, solitud i herbes aromàtiques.
La pista per arribar al poble abandonat és un pèl llarga i feixuga, però a mida que vas pujant t'endinses en un mòn on res no és el que tenim avui dia a les nostres mans... foragitem de la civilització, esquivem la crisis, el crack inmobiliari, i les preocupacions més minses queden diluides quan arribem al poble, un lloc on quatre il-luminats van viure una vida del més salvatge possible, en un indret inhòspit, a la frontera entre el pirineu més gèlid i la lleida més àrida, un entorn, on si hi restes en silenci encara hi pots sentir els fantasmes d'aquests avantpassats nostres en un paisatge ferèstec, un estil de vida, que no va poder ser al llarg dels anys. Un lloc, on després dels anys i del canvi d'estil de vida, el poble abandonat de rúbies torna a viure una altra realitat, la de la vertical, les pasions d'una gent ja "moderna", que lluiten per marxar unes hores de les seves preocupacions, de superar les pors, d'autosuperació, de trobar indrets bells i tranquils, buscadors d'emocions, gimnastes infatigables de l'equilibri vertical.
Si aneu a rúbies pareu-hi en silenci, escolteu les seves parets en runes del poble, on el romanticisme d'aquesta gent restarà en nosaltres quan tornem a ser a baix, a la realitat de la vida quotidiana, inmersos en la nostàlgia i la melancòlia somiarem viure el que van aconseguir aquests romàntics camperols....
La pista per arribar al poble abandonat és un pèl llarga i feixuga, però a mida que vas pujant t'endinses en un mòn on res no és el que tenim avui dia a les nostres mans... foragitem de la civilització, esquivem la crisis, el crack inmobiliari, i les preocupacions més minses queden diluides quan arribem al poble, un lloc on quatre il-luminats van viure una vida del més salvatge possible, en un indret inhòspit, a la frontera entre el pirineu més gèlid i la lleida més àrida, un entorn, on si hi restes en silenci encara hi pots sentir els fantasmes d'aquests avantpassats nostres en un paisatge ferèstec, un estil de vida, que no va poder ser al llarg dels anys. Un lloc, on després dels anys i del canvi d'estil de vida, el poble abandonat de rúbies torna a viure una altra realitat, la de la vertical, les pasions d'una gent ja "moderna", que lluiten per marxar unes hores de les seves preocupacions, de superar les pors, d'autosuperació, de trobar indrets bells i tranquils, buscadors d'emocions, gimnastes infatigables de l'equilibri vertical.
el poble de Rúbies |
Si aneu a rúbies pareu-hi en silenci, escolteu les seves parets en runes del poble, on el romanticisme d'aquesta gent restarà en nosaltres quan tornem a ser a baix, a la realitat de la vida quotidiana, inmersos en la nostàlgia i la melancòlia somiarem viure el que van aconseguir aquests romàntics camperols....
La via el forat de la pera està situada a uns 25m l'esquerra de la maduritas calientes,i és una succesió de plaques amb bones preses on els seguros allunyen una mica i no està de més portar algún trastet...en jordi i l'albert se'n van a fer la maduritas.
1 llarg el forat de la pera |
1 llarg, v+,25m: comenca l'arnald.El primer seguro està lluny i es xapa en una sabina,després un clau, bona presa hi ha disfrutar.
2 llarg,6a,40m: una placa al mig és la dificultat del llarg,el pas és fi hi s'ha de mirar bé,un cop superat torna a ser un no parar de pasos succesius de bona roca.
3 llarg,6a,45m: de l'estil de l'anterior.sortim de la reunió amb tendència a la dreta per anar a buscar una espècie de diedre,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca, i continuem recta amunt sempre per terreny mantingut.molt guapo. A la reunió hi trobem una flor de corona,espècie protegida.
flor de corona |
4 llarg,v+,30m: Aquest llarg hem va agradar molt,és dret però amb bones preses, i la part de dalt s'ha d'assegurar un desplom amb una fissura molt xula on hi entra tot.La reunió està just a sobre.
5 llarg,v+,20m: acabem la via amb un llarg de l'estil dels altres.sortim recta ja fins a l'altre reunió sense dificultats aparents.
material: està bastant equipada però els seguros allunyen,nosaltres vam fer servir el camalot vermell, i l'alien groc.que la disfruteu!!
cordada: jordi,albert a maduritas calientes i arnald i joan a el forat de la pera.
ressenya el forat de la pera, pel romàntic guerrer. |
dilluns, 16 de març del 2009
INVERSIÓ TÈRMICA,245m, 6b+, a1 (v+ obl)
Estem entre aquesta via i la fanal nocturn,que ja la volem fer desde fa temps i al final ens decantem per la inversió. La via és molt maca, amb passos molt mantinguts sobretot al primer llarg, i un tercer i quart llarg maquíssims,per disfrutar de valent de l'escalada.
La via comença a l'esquerre de l'esperò badalona i a la dreta de l'amor de madre, per una placa bastant fineta però molt ben assegurada.atenció: no agafar els burins de la dreta!!
1 llarg,6a+: comença la cosa trempant ja!!! al tercer segurito un pas de placa que hem fa posar dels nervis,m'ho miro i m'ho torno a mirar i no hi ha manera de veure com collons s'ha de fer el pas,és més fi que el cul d'un nen petit!!!a0 MERDAAA!!! continuo el llarg menjan-m'he el coco,però de seguida és torna a posar tieso ara enlloc de ser placa és més de canto tot i que dret i un xic desplomat,arribo a la reunió un xic decebut i comentem el llarg.
2 llarg,Iv: un llarg fàcil de 20m que ens deixa just a sota d'un desplom.
3 llarg,v+ o 6b+: Aquí pots triar fer el 5+ q surt per una bavaresa molt guapa o per un desplom de 6b+ que tira pel dret.canviem de cordes i tiro a davant,opto pel v+,de fet ni hi penso amb la variant!! una successió de passos molt divertits i explossius hem torna a posar a tope amb la paret,surto del desplom motivadíssim i tiro ja sense fantasmes al cap per una placa dreta amb bons cantos cap a la reunió.
4 llarg,v+:per disfrutar!!! un llarg molt xulo que et fa cridar de plaer un cop a ets a dalt,bones preses,mantingut,fissures i un petit desplom fan que sigui un llarg complet... i la reunió super còmode!!!
5 llarg,6b: surto caminant fins a sota el desplom, m'ho miro bé,va joan ara si tio!! xapo la primera cinta encara al terra,fico la mà dreta en una bona presa, m'obro bé de cames i estiro la mà esquerre en un romo,pujo peu dret ben obert i canvio la mà esquerre en una bona presa,sisisi dos pasos més i ja he superat el desplom,uf!!surto cap a dalt pensant un altre cop amb el pas del 1 llarg,lo meu no sòn les plaques...reunió còmode
6 llarg,v+,ae: ara li toca a en jordi, i quin llarg!!! surt un pèl a l'esquerre a buscar un tall que hi ha a la paret per terreny més o menys fàcil,superat el tall un pas d'ae per una placa ben fina que et deixa a sota una fissura on en jordi va protegir amb un parell d'aliens,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca que està un pèl trencada,la fissura t'hi fa ser de valent i en jordi es curra un bon llarg,si senyor!! sortint de la fissura trobem una sabina, i recta ja a la reunió que és un sol parabolt.si no recordo malament hi va posar el camalot vermell per reforçar-la.
7 llarg,Iv: bueno,aquí la vem liar una mica.en teoria es surt recta fins a un sostre i després cap a la dreta per un caminet fins que fas la reunió on et sembla.nosaltres vem fer això però ens vem quedar una mica abans i vem muntar reunió amb uns boxos.Després vem tirar recta amunt pel mig d'un bosquet i vem sortir per una canal guarra plena de pedres sueltes que et deixa a dalt de tot.
ressenya |
En definitiva: una via guapa, excepte els 2 llargs de dalt i un dia càlid d'escalada per continuar enganxats a la roca, aquesta verticalitat on el món s'esvaeix i els problemes deixen pas a les emocions, que quedaràn sempre més atrapades en aquestes roques silencioses.
material: 16 cintes,camalot vermell i verd,alien groc i vermell i joc de tascons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)