L' Agulla de Rupit, via normal

 Agullol de Rupit, IV+

Via super clàssica a la fotogènica agulla que es veu quan baixem cap al Salt de Sallent.

La via és facileta, amb un primer llarg net però molt simple i que farem reunió a sobre d' una repisa, continuarem amb un segon llarg amb una sortida rara i cap a la dreta per fer reunió en un arbre mort, i un tercer molt maco on ens deixarà a dalt de l' agulla. La baixada rapelant en dos llargs fins a peu de via.

Nosaltres hem posat algún friend i bagues llargues.

- Hem deixat el cotxe a l'aparcament del Salt de Sallent i seguim el camí direcció sud, en una curva d' esquerres seguim un camí cap a la dreta i hem d'anar cap a la dreta del camí a buscar el grau de Saltabocs on i trobarem una corda, baixem i recorrem la paret cap a l' esquerre fins que trobarem el peu de via.

El lloc és impressionant !

SANG DE DIT - MORRO DE L'ABELLA - OSONA

Amb en Dídac ens  fotem en aquesta via que vam veure que havien obert ara farà un any, quan  vam fer el petít príncep al morro de l'abella, un lloc espectacular on la mare natura ha fet prodigis dels seus, un racó de món digne de restar-hi uns minuts parat i dedicar-te només a observar l' entorn, les coves, la roca vermellosa, els fòssils i el silenci, el relaxant i perpetu silenci que brinda el llindar del morro de l'abella just davant del pantà de sau, etern dominant de les aigües del Ter

Romanticisme a part, la via ens ha agradat als dos, però al principi no ho vèiem gens clar, realment ens pensàvem que seria més fàcil, segons la ressenya és V+ 6a / A1, la cotació la trobem correcte, però hi han tres punts on no pots caure o no et pot fallar el friend que has posat, si això passa tens una galeta molt guapa !!!  per això cal tenir en compte, o almenys desde la meva manera de veure la via, que és una mica expo. Això sí, la recomanem totalment, sobretot pels malalts de l'artifo d'osona !!

1 Llarg, A1, 15m: em toca la pedreta amb petxina i començo jo...Comença fàcil amb un arbret petit i un parabolt just a sobre, cop de pedal i un altra bolt, després la cosa es complica de valent, un parabolt resta molt a sobre, ni col-locan-me al pedal de dalt hi arribo, s'ha de fer un pas molt llarg i sortir en lliure entre forats típics de la roca encrostonada i monolítica del morro, per més que ho intento només penso i només veig la repisa de sota meu que m'espera amb les mans obertes, sembla que em cridi...

- Dídac baixem, prova-ho tu !!!

Puja en Dídac i entre renecs es treu el pas, després però encara queda un altra pas, just després d'arribar al bolt, en Dídac puja fins al capdemunt de l' estrep i treu l'alien gris, l'entafora dins d'una escletxa ( encara em pregunto com s'aguantava.... ), li fot el pedal i respira tranquil a la reunió ....... jo pujo de segon, i el pas, tot i de segon em costa força....

el pas llarg per arribar a l'altre seguro

 

2 Llarg, A1/V+, 15m: Seguint la tònica del primer: començo jo però l'acaba ell, ostia tu amb les repises!!!!!! per aquest llarg us dirè que ja podeu portar el camalot del 3 ben preparat sota les dents, just després del primer seguro en Dídac el fica en un forat on només i cap el camalot del 3, i queda perfecte, no sè si el treurem d'aquí, però de moment a cop de pedal ja és a la reunió. 

 

3 Llarg, A1, V, 35m: Bueno va, potser que foti algu no?  la meva moral comença a estar per terra després dels meus dos fracassos!!

Li foto al tercer llarg, de moment el més estètic, si més no en aperiència. Després de la reunió m'enfilo en una repisa, com no, i d'allà surt una fissura on i cap de tot, jo i fico l'àlien groc, el gris i el camalot vermell, els friends i entren de conya, després ve una sortida en lliure i em planto just a sota d'una xemeneia molt ample en off width. Majudo del camalot del 4 només per ajudar a aixecar-me i poder xapar un clau, recupero el friend i empotro l'esquena amb els peus en diedre - xemeneia bueno, una cosa rara però arribo a un repós amb les pulsacions a 1.000!! continu amunt fins que la fissura s'obre tant que no es pot escalar, agafo el camalot del 4, l'entaforo i fico el pedal a la cinta, pujo fins al penúltim esglaò i xapo, després ve un flanqueig fàcil de V però bastant "expo", tant de primer com de segon. Un llarg molt guapo, per a mi el millor de la via.

sortida de la xemeneia

4 Llarg, A1, A1e, V, 20m: Desde la reunió es veu molt maco, però la veritat és que després del primer bolt tens un pas de collons. En Dídac el treu més o menys com pot, una mica cagadet em comfessa, però el nano avui està eufòric, jo seguint el meu ritme d'avui les passo més putes del que em pensava quan veia en Dídac escalant el llarg. Per sortir del bolt em cago amb la puta uns quants cops i quan aconsegueixo per fi sortir-ne no arribo a recuperar el pedal, oastiaaa!!! pujo cap amunt sense més problemes i acabem la via. Després de fer el cigarret i beure una mica d'aigua, improvitzem una reunió en uns boixos i amb la corda li donem la volta en una roca enorme assegurant més la reunió. Despenjo en Dídac amb l'altra corda i ell em recupera el pedal i la cinta, després l'asseguro fins a dalt un altre cop, pujant per una variant que deu ser 4+ o V. dèu ni dó !!!! feliçitats als operturistes ;-)

quart i últim llarg

 

La via molt guapa, de les d'Osona, vull dir que no us espereu gran roca, que escalar aquí és per romàntics una mica, no sè, a nosaltres ens mola, potser perquè som d'aquí....

MATERIAL: 

Hem fet servir l'alien groc i el gris, joc de camalots fins al 4 i unes 10 cintes. No hem utilitzat ni un tascó. Dos pedals i casc.

La ressenya:

BALCONETS DE SAU - cingles del pla de dalt - 6a/a3e

De ben petit, el meu avi m'explicava històries del tot inhumanes pels temps que vivim actualment. Històries de la vida, de la realitat i de la duresa que els hi va tocar viure, i que tant orgullós se sentia d'haver sobreviscut quan m'ho explicava. "ha canviat tot molt ara, abans (ell vivia st.sadurní d'ososmort) agafàvem el carro i la mula, i marxàvem dos díes de viatge per vendre quatre verdures i comprar o canviar queviures a rupit", dos díes per anar de la cantina,bojons, a rupit... m'en faig creus...fugir dels trets franquistes també va ser un epopeia,refugiats al bosc durant llargs díes d'insomni, atemorits i morts de gana, sense saber si tornar a casa era una bona opció, o no era més que un suïcidi...llevar-se a l'hivern amb la roba encartronada per la gelada de la nit, on òbviament no tenien calefacció,buscar-se la vida pel bosc per poder alimentar a la família...així van sobreviure els meus i molts dels vostres segurament... i és que els nostres avis (no tots) estaven fets d'una altra pasta, el meu almenys, era la persona més forta que jo he conegut mai, era com abraçar una alzina.

Ara, els seus descendents ens enfilem per la vertical d'aquesta roca monolítica i dolenta, on ens dona un encant molt especial.

Deuria ser cap el 1962 que el nostre enemic "ciscu" ,va acabar les obres del pantà de sau, i així el terme municipal de st.romà de sau quedà submergit per les aigües de la conca del ter, i més tard si afegiria el municipi de querós quedant així colgades sota l'aigua dues de les cinc esglèsies romàniques de la vall de sau. Demogràficament parlant l'índex de població va anar baixant considerablament.

Aquestes imatges són per disfrutar-les, i més quan ens pengem per aquestes parets de margues rogenques i conglomerat en estat precari, i girem el cap direcció a st.romà, a vegades la meva imaginació navega per aquella vall tranquila i insòlita, encara puc veure el pont romà per on el meu avi atravessava amb el carro i feia la primera nit,després d'omplir la cantimplora d'aquella aigua cristallina del riu ter per continuar camí amunt, camí de rupit,xiulant qualsevol melodia o rosegant un branquilló de romaní o farigola,tot fent xino-xano...

Així és,escalada romàntica a sau,no és més que això,gaudir de l'entorn,del lloc,del silenci, sempre i quan no hi hagi cap boig de la gasolina foten-li gas a l'aigua. Per mi, i el meu company de cordada, la veritat és un privilegi  poder gaudir d'aquests racons tant màgics, i això en part gràcies als operturistes, que amb dos pebrots es van currar totes les víes de sau ara ja fa uns quants/molts anys, amb un material que feia por només veure'l.

APROXIMACIÓ: des del final de poble de tavertet direcció als cingles,agafem una pista sense asfaltar que ens durà al pla del castell en uns 2'5 km. Allà veurem una casa que es on aparcarem, el camí és just abans de la casa. Seguirem el camí fins a baix a la paret, passant per davant del barret d'en riba. Avui nosaltres, per diferents "raons" (ejem), començem desde la feixa i fem només els 3 llargs de dalt, que és on hi ha "millor roca".

DIFICULTAT: ED- / 225m /6a /A3e

MATERIAL: 20 cintes i estreps. 2 xapes recuperables si es fa tota la via.

 

El primer llarg de després de la feixa surt per sobre d'un arbre, ens hi enfilem fins ben amunt ja que el primer seguro així ens ho fa fer, el dia que aquest arbre no hi sigui...no vull ni pensar-hi...després és tot ae fins a la reunió, amb algún pas que allunya una mica però que es fa bé. a2e.

El següent llarg surt amb una mica de travessia cap a l'esquerre amb els seguros a prop, més fàcil que l'anterior però guapo tambè. La reunió és a sota el sostre. a2e

L' últim llarg que fem és el més guapo i difícil tambè. El sostre és espectacular, com tots els sostres, mirant a baix es veu un pati bestial. La sortida de sostre et fa vibrar fins a l' últim esgraó del pedal, després uns quants passos facilets fins a una sortida amb lliure que tè el seu polvo !! la sortida mola, però no pots caure, al llibre d'osona vertical li donen 6b, jo diria més aviat 6a, però: no caiguis, perquè tens una repiseta petita però lo suficientment gran per donar-te pel sac els turmells. Un cop superat aquest pas un pèl més amunt en trobem un altra de més facilet i ja sortim caminant uns 10 metres per fer reunió amb una alzina.

Normalment recomano si la via és xula o no, però en el cas d'osona no ho faig, perquè ja sabeu tots que aquí no si ve a escalar en bona roca, sinó a flipar amb el paisatge d'aquest murs,del congost de tavertet,del bosc,del pantà,de la vall de sau. A mi particularment, la via m'ha agradat força, però la pedra és dolenta de veritat, sembla un crocant.

salut !!!

VIA GEEB O BADALONA - LA TRONA DE BERTÍ - OSONA

Avui al matí em anat a fer una mica d'artifu a la trona, al sud d'osona. D'aquesta via ja havíem baixat pel fred que fotia, i avui, tot i que s'ha aixecat el dia esplèndit, un cop a peu de via preveiem un altra jornada de fred... i així ha estat. 

Després de la calçotada de dissabte a organyà, on estava ple de fieres, em quedà molt clar que no serè mai un escalador d'aquella mena, dels bons bons vull dir,però que m'ho passo tant bé fent el que faig, que tampoc cal, i el que si que val, es saber sempre què fas i perquè... 

Al lio : aquesta via fou oberta el 64, per l'estrada,civis i albert muñoz del geeb de badalona. La via és molt guapa, sobretot el primer llarg que és el més treballós i amb diferència.

De material em fet servir 20 cintes,joc de friends fins el 2, el 3 opcional,semàfor d'àliens,una chapa recuperable i els pedals, millor els 2.

La via fa 65 metres (jeje), repartits en tres llargs:25,15 i 25 i nosaltres i em estat 3 hores.Està equipada amb parabolts per si es vol fer amb lliure (7a+ diuen).

1 llarg: començo posant el camalot lila per anar a buscar un buril sense xapa, en dídac es queda sota meu parant les mans com si fes búlder, doncs no em xapo del friend sinó que ja faig el pas de posar la xapa recuperable i xapar-me d'ella,un altre pas i parabolt, continuo amb un flanqueig cap a la dreta que es fa amb a0, després de xapar un cordino la via tira amunt per un diedre esplèndit,maquíssim, on els friends i entren a mansalva, un pas d'a2 i segueixo amunt, fot un fred de dèu i en dídac s'està gelant a peu de paret, jo estic més calent que una brasa.Ara ja penjat com un fuet vaig equipant a cop de pedal, un xic incòmode col-loco un tascó dins un fissura, passo corda, em penjo iii....SAQUETROOOON !!! jaja, per sort el buit és total i no toco enlloc :) torno a recuperar el tascó i tornem-hi. Surto del desplom i parabolt,mmm quin gustillo el bolt aquest, després una fissura molt incòmode, haig d'anar cap a la dreta però el cos s'en va cap a l'esquerre, em tanca la porta vaja, m'hi entretinc la meva estona posant 3 catxarrets més i ja faig reunió, que per cert és incòmode de pebrots !!! puja en dídac amb les mans gelades hi ha la reunió decidim que tirem amunt,què collons...ara em foto jo de fred a la reunió,brbrbrbr!!!!

El segon llarg comença fent una trave cap a l'esquerre i després a2 amb un camalot del 2, aquí tambè estàs ben penjat del buit, un altre a2 d'un àlien gris crec i reunió, aquesta més còmode.

El tercer llarg ja no tè res a veure, fico una xapa recuperable al segon pas i després ja tot en lliure fins a dalt, on trobo la reunió a mà esquerre.

Malauradament no em pogut fer cap foto,la càmera la portàvem però...sense bateria :(

Una via maca,on apendrem a fiar-nos dels catxarros,

ESPERÓ BELTEGEUSE - SALT DE SALLENT - OSONA

MATERIAL: 22 expres, 8 xapes recuperables, 1 ganxo, estrep.

HORARI: cordada de dos: 3,30h

ZONA: s'hi pot accedir o bé per rupit, o bé pel pantà de sau cap al salt de sallent.

DIFICULTAT: A2e, IV+, (un pas de 6a i un de 6b no obligats), md, 120 metres.

ORIENTACIÓ: sud

APROXIMACIÓ: un cop deixem el cotxe abans del salt de sallent,travessem el riuet i fem una petita pujadeta amb un pla d'herba que ens queda a la nostra dreta, al final d'aquest pla surt un corriol que baixa amb zig zag, trencarem a la dreta quan trobem una fita per un sender que passa per sota la paret. El peu de via és evident, surt una cosida de burins vells i rovellats que penses: mare meva, on ens estem fotent, per sort només és el primer llarg.

 El primer llarg és el més expo, es veu tota una línea de burins que fan més por que res més, alguns surten tant que sembla que et diguin: aquí no t'hi pengis nano!  per sort la pedra gran se la queda en dídac i comença ell,jeje...els pasos es fan bé i allunyen lo just, en algún lloc hem de recuperar les xapes perquè no n'hi han, i així anem progressant, fent els passos a poc a poc,passant amb peus de plom i gairebè sense respirar en algún pas dubtós. La reunió molt còmode.

 

 El segon llarg canvia la cosa,i de quina manera !!! una línia d'spits que ens retorna el somriure a la cara, ens omple l'energia com en un video joc... començo amb moviments ràpits de pedal i fifi fins que arribo al punt on s'ha de posar el ganxo, (és podria sortir amb lliure segurament) el pany de paret està ple de foradets massa petits pel tipus de ganxo que porto, al final veig una repiseta perfecte, li foto allà mateix, m'hi penjo amb cura, suau, i m'enfilo fins al penúltim pedal per xapar-me de l'spit. buf! encara no entenc com en pep vila amb lo petit que és fot aquestes coses!!!!! després una sortida amb lliure de quart potser i ja a la reunió còmode.

 

 Tot seguit farem un flanqueig ajudats d'un passamà instalat. L'ambient és guapo,molt guapo, amb el salt de sallent al fons, i és que aquest racó és espectacular!!!!

 Quart llarg, "el llarg": surt en dídac amb el pedal penjat ja des del primer spit, un desplom mantingut d'A2e d'uns 20 metres i molt ben assegurat  ens fa disfrutar a tope, com nens petits, un cop passat el desplomaco, A1e i sortida en lliure fàcil fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

.

El cinquè llarg és una mica de tràmit però no és fàcil, després de fer dos passos de pedal et trobes una fissura de roca dubtosa, normal en aquestes contrades, i que no trobes ben bé per on esquecajar-te, jo m'en vaig anar per l'esquerre, però també t'en pots anar per la dreta, si vas recte em sembla que és 6b, el que passa que si caus et fots un meco molt guapo a sobre d'un boix. Reunió a la barana.

En fi, una via espectacular, però crec que nosaltres li donem molta importància pel fet de que som del costat d'aquest cingle i ens agraden molt les guilleries - collsacabra, ho dic perquè he llegit algunes píades dien que és una via de roca bastant cutre, a veure: quan et disposes a escalar a sau i a tot osona, ja saps que aniràs a escalar a cop de pedal, totes les vies de sau són d'artifo, però on escalaràs amb l'ambient que hi ha a la beltegeuse? per no dir tambè de la gran tirolina,el far, etcetc.. per això deia que som uns romàntics d'aquest lloc que de ben segur us encantarà a vosaltres tambè. salut.

CORDADA amb el bow de sau, non stop dídac !!! la pròxima la balconets...ride on

EL PETIT PRÍNCEP - MORRO DE L'ABELLA

Ja feia temps que l'edu ens va donar la ressenya d'aquesta via tant guapa, i per fi ens motivem i anem cap al morro de l'abella, un indret pels que no hi heu estat del més bucòlic i entrenyable,un espai desconegut per molts osonencs i d'un encant especial.

1 llarg

La via dèu ni dó...jo no vaig obrir ni un llarg i ja vaig patir lo meu. El primer llarg el va fer en marçel, fa 30 metres i és un fissura una mica desplomada, crec que era a2 i 6a abans de la reunió hi trobarem 3 bolts i la reunió a dins d'una cova tota recollida.

1 reunió a la cova

El segon llarg tira en morfu. sortim de la cova (foto) protegits per dos bolts, després camalot del 5 i sortida rara del desplom de la cova fins a trobar una altra parabolt, tot seguit un sector força difícil pel que va de primer el qual hi ha un "aleje" d'aquells macos amb protecció un xic precària.6b+,A1.reunió incòmode...

arribada a la segona reunió

El tercer llarg comença força fàcil amb 4 parabolts que et fan estirar lo just,després la via se'n va per l'esquerre d'un diedre força dubtós,A2,on només es deixa equipar amb aliens petits fins i tot el negre i algún micro tascó d'aquells psicològics. La reunió ja fora de la via en un arbre.evident.

En fi,una via molt recomanable,però aneu-hi amb pila i amb coco.

cordada de tres vam tardar 5 hores

material:joc de tascons,joc d'aliens,joc de camalots fins el 5

ressenya el petit príncep

VIA TONI - EL QUICARELL

Anem cap a centelles a fer la via toni,(45m,ae3,Iv+)jo ja l'havia fet igual que l'arnald, però portem dos nois molt trempats que tenen ganes d'iniciar-se en el món de l'artifu, i res millor que començar per aquesta via tan maca,jeje...
començen obrint els veterans,( s'ha de ser ben educat )i en marc i jo ens esperem que ens toqui el nostre torn...muuuaakkk, ens toca...



el primer llarg es fa molt bé, es pot apurar en lliure, però diguem que la pedra es trenca bastant i és millor anar de cinta amb cinta, per si de cas.Abans d'arribar a la reunió els passos allarguen un pèl i et fa suar la gota, però bé... Faig reunió en un replà i asseguro en marc, que puja com una fletxa el puta,( sort que no ha fet mai artifu el nano )i ens esperem que els "veteranos" (jeje)acabin.



començo el 2 llarg força bé, allargant molt els braços per arribar als seguros,hi ha algún pas molt llarg, passo el sostre hi faig la sortida que és potser la part més complicada, i d'aquí fins al cim, reunió a un arbre i asseguro en marc que puja bé tot i alguna dificultat per recuperar alguna cinta que desprès no es vol sentir a dir,jaja...


equip: arnald(otegui, c.e.taradell)-jordi(c.e.vic)____jan(c.e.olost)-marc(c.e.taradell)...

material:un tascó del 6 ,20 exprès i reunions

VIA TONI - EL QUICARELL

La via toni és un promontori de roca de 45 m, situat a sota mateix del puigsagordi, o per entendre'ns al costat de la via ferrata de centelles.

La via és curteta però molt maca i recomanable on gaudirem d' unes maravelloses vistes del poble de centelles i també d'una gran varietat de passos, com ara l'espectacular sostre encarat cap a centelles.



La via te dos llargs,el primer tot divertit,on es una varietat de pasos amb lliure i en artificial.




El segon llarg és tot d'artifu amb un sostre molt guapo on els pasos a vegades son una mica llargs.



dificultat A3e, 4+
material: 20 express, estreps i 1 ganxo opcional.



La vam fer amb en marc amb poc més d'una hora,(i abans amb en dídac) amb la calma, disfrutant. La baixada es pot fer rapelant però és millor fer-la caminant per un camí evident que hi ha just al nord.

via tirabous al morro de l'abella

la via va just pel mitg

Entre l' esquirol i tavertet (osona) tenim una autèntica joia paisatgística: el morro de l' abella. Enclavat just al costat del salt de tirabous al sot de balà, ofereix unes vies totalment d'artificial, essent la via tirabous la més maca i espectacular, però no la única, també tenim la difícil sang de dit o la boníssima i espectacular el petit príncep aquesta última amb el segell de l'edu sallent i en pep vila.

.

Per fer-la necessitarem: un joc de tascons, friends mitjans i grossos, algun alien, estreps i 12 express.

La via està bastant ben equipada tot i que hi ha fissura del tercer llarg les proteccions estan molt lluny però que és fàcil de protegir.

La dificultat és de 6a/A3e, i tot i que el sostre impressiona molt potser és el més fàcil de la via.
El llarg 3 per a mi el millor de la via .

Molt recomanable, i a més està en un marc d' incomparable bellesa.

ressenya via tirabous