divendres, 21 de juliol del 2017

A Bisto de Nas, 5c, 400m - Dent d'Orlu

Després d'escalar la Nord clàssica al pic de la Valleta el dia anterior, mirem meteo i ens acostem cap a la Dent d'Orlu, la via triada és la a Bisto de Nas, escalada plaisir o love climb que en català seria una via assegurada per disfrutar. Aquí sota un parell de ressenyes. (la nostra és la número 10)


ressenyes cara est dent d'orlu
ressenya a bisto de nas dent d'orlu























 Aproximació: Passem la nit al final de la pista amb la intenció de fer bivac però tres millons de mosquits ens fan empassar les ganes i ens fotem dins la furgo. UBICACIÓ
La pujada al coll de Brasseil és molt evident, anirem pujant per dins del bosc fins a sortir d'ell i atravessarem una esplanada d' herba fins arribar al coll abans esmentat, allí tombarem a l'esquerre ja amb la paret de la cara Est al davant. No cal baixar pas molt, mirem de resseguir el peu de via fins a trobar-hi el nom de la nostra via que està al costat de la Zinkeria, més o menys 1 hora 15m.
Nosaltres vam estar-hi més perquè ens vam haver d'esperar que parés de ploure una bona estona!!!
coll de Brasseil anant cap a la via

Material:  11 cintes + reunions.
Llargada: 400 metres + un petit tram de cresta.
Horari: amb cresta inclós 4 hores + 1 hora de baixada fins al cotxe.

La via comença un xic a la dreta d'on hi ha el nom en vermell, nosaltres vam tirar recta i vam fer més de 30 metres sense veure res fins que molt amunt vam veure que ens havíem equivocat i la via estava un pèl a la nostra dreta, segurament si ho hagèssim mirat abans millor haguèssim vist els parabolts però aquesta ànsia de tirar amunt la vam cagar. A mitg llarg ja vam veure els bolts. La via és molt fàcil de seguir, no tè pèrdua ja que cada 4/5 metres trobarem un seguro.
3 llarg a Bisto de Nas
Una variació de plaques d'adherència típiques de la Dent, conbinada amb regletes i algún sostre que ens farà trempar i amb algún passet de 5c i passos molt macos que ens faran gaudir de l'escalada sense patir gens.
sostret a la via a bisto de nas a la dent d'orlu

Les assegurances estan al lloc que toca i et fan escalar els passos però en cap moment et fa patir perquè sempre trobes algún lloc on posar un peu, és una escalada on haurem de mirar molt el peus per posar en regletes petites on i queden perfectes i si adhereixen molt bé, escalada d'anar mirant però que quan i pilles el tarannà disfrutes com un nen.
penúltim llarg a bisto de nas dent d'orlu

Un cop s'acaba la via treiem el cap per l'esperó i contemplem a sota nostre el buit i el canyó de la muntanya que realment és increïble, la seva esmolada cresta fins on som nosaltres sembla prou guapa per fer-la algún dia sortint d'alguna via de més a baix.
La natura com sempre impresiona.

dalt de la cresta
cim de la dent d'orlu de 2.222m






















Apa que la disfruteu !!

dijous, 20 de juliol del 2017

Esperó Nord - Est al Pic de la Valleta (2.748) Porté Puymorens. 6a/A0 - V obl. 340m.

Ja tenim els dies d'estiu per anar a fer alguna viota al pirineu.
Aquest any toca la Nord-Est a la Valleta que ja feia un parell d'anys que estava al sarró de les pendents com moltes d'altres.
Sortim de Vic a les 6'30 i després d'esmorzar a Puigcerdà arribem al coll de puymorens cap a les 9:30 més o menys, ens calcem tots els estris i cap amunt.


nord est clàssica al pic de la valleta
Aproximació: Des de dalt al coll de Puymorens surt una pista a mà esquerre que en 400 metres ens fa deixar el cotxe perquè està prohibit continuar amb vehicles a motor, aparquem i continuem a peu per una pista molt còmode fins que arribem als telecadires de l'estació, aquí la millor opció és vorejar cap a la dreta per un sender que passa tota l'estona per sota del Pic de la Mina fins que arribem a un caos de blocs on haurem de passar seguint les fites, després només ens tocarà pujar per la tartera fins al peu de via que amb la foto de les ressenyes de sota us serà molt fàcil de localitzar. És una xemeneia - diedre molt evident, de les dues que estàn juntes és la de la dreta. 1'50 més o menys i 600 de desnivell.























Agafem les ressenyes dels blogs de l'edunz rocaineu i de benvinguts al paradís , una passada de blogs i una currada de ressenyes, sense ells no ho hagèssim trobat tant bé, segur. 


Material: vam agafar molt ferro i amb menys haguéssim fet, jo ara m'enportaria: 
joc de camalots fins el 2 repetint  0'75 i 1 i joc complet d' àliens repetin groc i gris, tascons i unes 14 cintes. La via és pot farcir a friends tant com es vulgui !!
Anirem trobant friends encastats i algún clau, reunions la majoria d' un clau i un parabolt.
inici via


La via és preciosa, amb un grau molt agradable i que es deixa equipar súper bé, festival de diedres i fissures on i caben tots el catxarros que portem a l'arnés.
Coincideixo amb algún comentari de que és més difícil el final del 4 llarg de xemeneia que no el pas de 6a sortint de la reunió del mateix llarg que marca a la ressenya, i la bavaresa és sencillament espaterrant !!


1 llarg via nord est pic de la valleta
El primer llarg no arriba als 50 metres i està net però com en tota la via es pot equipar al gust, és molt fàcil IV+  i crec recordar que i vaig posar dues peçes.
2 llarg NE pic de la valleta

El segon llarg li fot en dídac per un diedre prou maco i que es va complicant a mida que anem pujant però que es deixa fer molt bé.

acabant el tercer llarg
El tercer tè una part central on fa un diedraken guapíssim que al final tiba molt i no saps com posar-t'hi però que es pot evitar sortint per la seva esquerre, llarg molt guapo, de fet a partir d'ara tots els llargs tenen pasos memorables. La reunió és en una espècie de plaçeta molt còmode, com totes les reunions estarem de maravella per contemplar i gaudir bé del paisatge.
inici 4 llarg
El quart llarg té una arrencada potent però només és un pas, tibada forta i amunt, després continua fàcil fins que trobem una xemeneia que ens farà suar més del compte, per mi més difícil la xemeneia que el 6a i de fet el més difícil de la via.
bavaresa 5 llarg des de dalt
bavaresa 5 llarg





















El cinquè llarg és una bavaresa de V amb un pas de V+ cap al final, la veritat és que un cop a dalt es fa curta i no vols que s'acabi, els friends entren a caldo. Guapíssim !!!
últim llarg via nord est al pic de la valleta

El sisè i últim llarg passa per un diedret prou maco tambè però ja molt més fàcil, després fem reunió i podem sortir ja amb les cordes a l'esquena fins al cim.

Descens: El descens el tenim a la canal de la nostra dreta si ens posem d'esquena a la via, i tardarem unes dues hores. Primer per una tartera i després ja un altra cop pel mateix camí de pujada.

Horari: aproximació:1'50, via: 2'45, descens: 2h Total: gairebè 6'35 hores d'activitat, 600 metres d'aproximació + uns 1.000m de baixada fins al cotxe.

Una via en un entorn maquíssim i que us recomano del tot, amb un grau en general per disfrutar-la tot equipant.( V obligat )