Després d'escalar la
Nord clàssica al pic de la Valleta el dia anterior, mirem meteo i ens acostem cap a la Dent d'Orlu, la via triada és la a Bisto de Nas, escalada plaisir o love climb que en català seria una via assegurada per disfrutar. Aquí sota un parell de ressenyes. (la nostra és la número 10)
 |
| ressenyes cara est dent d'orlu |
 |
| ressenya a bisto de nas dent d'orlu | | | |
|
Aproximació: Passem la nit al final de la pista amb la intenció de fer bivac però tres millons de mosquits ens fan empassar les ganes i ens fotem dins la furgo.
UBICACIÓ
La pujada al coll de Brasseil és molt evident, anirem pujant per dins del bosc fins a sortir d'ell i atravessarem una esplanada d' herba fins arribar al coll abans esmentat, allí tombarem a l'esquerre ja amb la paret de la cara Est al davant. No cal baixar pas molt, mirem de resseguir el peu de via fins a trobar-hi el nom de la nostra via que està al costat de la Zinkeria, més o menys 1 hora 15m.
Nosaltres vam estar-hi més perquè ens vam haver d'esperar que parés de ploure una bona estona!!!
 |
| coll de Brasseil anant cap a la via |
|
Material: 11 cintes + reunions.
Llargada: 400 metres + un petit tram de cresta.
Horari: amb cresta inclós 4 hores + 1 hora de baixada fins al cotxe.
La via comença un xic a la dreta d'on hi ha el nom en vermell, nosaltres vam tirar recta i vam fer més de 30 metres sense veure res fins que molt amunt vam veure que ens havíem equivocat i la via estava un pèl a la nostra dreta, segurament si ho hagèssim mirat abans millor haguèssim vist els parabolts però aquesta ànsia de tirar amunt la vam cagar. A mitg llarg ja vam veure els bolts. La via és molt fàcil de seguir, no tè pèrdua ja que cada 4/5 metres trobarem un seguro.
 |
| 3 llarg a Bisto de Nas |
Una variació de plaques d'adherència típiques de la Dent, conbinada amb regletes i algún sostre que ens farà trempar i amb algún passet de 5c i passos molt macos que ens faran gaudir de l'escalada sense patir gens.
 |
| sostret a la via a bisto de nas a la dent d'orlu |
Les assegurances estan al lloc que toca i et fan escalar els passos però en cap moment et fa patir perquè sempre trobes algún lloc on posar un peu, és una escalada on haurem de mirar molt el peus per posar en regletes petites on i queden perfectes i si adhereixen molt bé, escalada d'anar mirant però que quan i pilles el tarannà disfrutes com un nen.
 |
| penúltim llarg a bisto de nas dent d'orlu |
Un cop s'acaba la via treiem el cap per l'esperó i contemplem a sota nostre el buit i el canyó de la muntanya que realment és increïble, la seva esmolada cresta fins on som nosaltres sembla prou guapa per fer-la algún dia sortint d'alguna via de més a baix.
La natura com sempre impresiona.
 |
| dalt de la cresta |
 |
| cim de la dent d'orlu de 2.222m |
Apa que la disfruteu !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada