Directe Estel, Roca Gran d' en Farrús, Serra d' Ensija

 Hi ha llocs que la seva visita et deixa un record enorme, quant a més a més d' escalar una via que et fa vibrar, el lloc, l' entorn, el paisatge, el silenci i la companyia, fan que el dia que hi has passat, esdevingui un somriure quan el recordes. 

Roca Gran d' en Farrús

La Directe Estel ha estat un d' aquests dies, un 10 de via i un 10 de dia.

Sortim caminant per un bosc preciós i entre uns boixos veiem ja la paret del Farrús com s' aixeca vertical i imponent, esvelta i sense miraments, nosaltres ens la mirem en la distància, entre crits d' algún caçador i el més remot silenci de muntanya, tant esquep tant sols pocs kilómetres abans.

Arribant a la segona reunió

Al peu de via miraculosament trobem una cordada que ja han iniciat els primers metres i que al cap de poc reculen i ens cedeixen el pas, ja de seguida en Dídac tasta aquest conglomerat compacte, el seu caràcter alpí marcat per l' operturista que obrí en solitari tal dia farà molts anys, una via preciosa, amb un traçat inteligent, on, a trams, caldrà sapiguer navegar, escadussera entre assegurances que timidament es deixa posar alguna cosa en algún tram, vertical però amb bona presa als primers llargs, poc a poc es va ajeient però la concentració continua ja que les assegurances cada vegada són menys i hem d' intuir per on va la via.

 Directe Estel, Roca gran d' en Farrús

Ja a dalt l' amoció continua, doncs ens espera una " curta pujada " fins al cim d' en Farrús i una baixada igual de maca, doncs el lloc, el bosc perpetuu i el silenci que ens ha acompanyat fa que hagi estat un dia dedicat només a escalar.

Part final de la via

Em trec el barret per tota aquesta gent que obre vies, antics i moderns, per la feina d' investigació que porta, de mirar, veure, somiar, pensar i d' improvitzar. Nosaltres ens dediquem a repetir-les però quan estem allà fotuts molts cops penso en ells, i no puc més que felicitar-los pel seu coratge i força.

Aproximació, via i descens

Ressenya Directe Estel Roca gran d' en Farrús, de l'Edunz.

Si aneu amb un vehicle una mica alt millor, tot i que la pista està molt bé.

Aproximació: uns 20/25 min xino xano

Descens: 1:45 sense ser Kilians

Material: hem portat 12 cintes, aros de pit, joc de tascons, àliens i friends fins el 2. La veritat es que no sempre pots equipar, però quant pots fer-ho, mola poguer escollir.

Preveure frontal si anem en époques de poca llum.

La via original al llarg 1 puja per enmitg del petit sostre vermell, on al cap de poc trobarem algún pitó i més amunt la reunió que ens saltarem, molta gent enlloc de pujar per la original van més a la dreta.

Hem utilitzat la ressenya de dalt deixant la via en 7 llargs, l' últim llarg convè fer reunió on toca i no a l' arbre ja que sinó tindrem un roçament de cal ampla.La via a estat reequipada amb parabolts, on hi ha un burí hi ha un bolt, menys al primer llarg de la original.

La via ens ha semblat un 10 ! Equipada en els passos difícils i desequipada on és més fàcil, tot i així ens farà escalar entre assegurances i vibrar fort. En algún lloc convè mirar bé per on va.

En definitiva l' hem trobat una molt  bona via d' aventura.

Cim de la Roca Gran d' en Farrús 2.128m

Placa al peu de via en memòria a l' operturista

Atacs Iroquesos al Roc de Rumbau / roc dels moros. 220m - ( 6B /ae , V+ obl )

 Ja feia dies que sabia que l' Indi havia obert una altra via a Rumbau i la gent en parlava bé, quedem amb en Dídac i li fotem cap a Oliana.

ressenya via Atacs Iroquesos

Us deixo l' aproximació de la via en aquest link de Wikiloc

Nosaltres hem deixat el cotxe en una esplanada que hi ha just a sota del castell de Castell - Llebre, però pel camí mentre pugem anirem trobant petits forats on deixar-lo tambè. A partir d' aquí i des del prat seguirem carretera avall i entre dos aparcaments surt un camí amb 4 fites que seguirem amunt, el dibuix que en fa l' Indi tambè va molt bé per orientar-nos, la via és just a la dreta del coll on comença una mica ajaguda i on ja es veuen els parabols.

Durant l' aprox i el descens passarem per lo que abans era el bosc i que el 2022 es va cremar, pot ser que acabem una mica negres :) 

1er llarg de la via Atacs Iroquesos

4 dades:

• Via totalment equipada lo qual permet apurar en lliure.
• Ens farà falta 17 express, i depenent de com aneu un estrep pot ser útil.
• Orientació Est
• Roca a controlar, no ens podem sortir gens de la via, tot i així en Joan ha fet una neteja brútal!

Us deixo 4 imatges, no us faig cap descripció dels llargs, però dir que el primer comença molt tranquil i a mida que anem guanyant alçada es va engrescant el tema. A nosaltres el grau ens a semblat més amable del que indica la ressenya i no es que anem sobrats precisament, ens ha sortit tot menys l' últim llarg que és el més tiessu ( 6b+ per noaltres ), la resta li donem V+ obligat amb algún pas aillat de fins a 6a+ com a molt.

El descens un cop a dalt i amb la paret a l' esquena, o sigui, mirant cap a Sant Honorat per entredre'ns, hem d' anar a la dreta per a trobar un camí amb fites que ens durà fins al camí que porta al castell, arran de l' incendi el camí a perdut una mica de personalitat, però s' intueix prou bé.

Que la gaudiu, val la pena !

segon llargs Atacs Iroquesos

3 llarg Atacs Iroquesos

6è i difícil llarg, Atacs Iroquesos

Just acabada la via

Terra Incògnita a Les Agudes, Montseny ( 6b, V+ obl, A0 )

 De la mà dels incansables Rumba Team, els quals ja n' hem repetit unes quantes, anem a fer la Terra Incògnita que ja feia molt temps que teníem guardada, i que ens queda prop de casa.

Ressenya Terra Incògnita de Josep i Laura.

La via ens ha semblat molt bona, separada en dos trams, el primer ens anirà bé per tastar la roca, granit de primera del Montseny, i el segon tram, després de baixar la canal, força més vertical i difícil però també molt més maco.

La via en general és fàcil de seguir, l' equipament és bo, on hi ha un pas difícil està assegurat, tot i així ens hem emportat 12 cintes i friends fins el 2. Els passos més difícils es pot fer A0, per nosaltrres és una via de V+ obligat. El segon tram de la via és espectacular !!

Per arribar a la via haurem de deixar el cotxe a la carretera que va de Viladrau a Santa Fe, ( BV - 5114 ) venint de Vic, i aparcarem més o menys al km 23'8 en un petit replà on hi caben 3 cotxes. Pujarem per un camí seguint les fites i unes marques liles i  més amunt atravessarem una tartera,veurem ja l' esperó i anirem seguint amunt fins gairebé arribar a la paret, després haurem de seguir a la dreta per un bosc fins arribar a la via que hi ha el nom pintat.

Us deixo el descens que us anirà molt bé per tornar al cotxe:

Descens Terra Incognita 

Una via molt recomanable !

Primer llarg Terra incògnita a Les Agudes

 

Via " Trabucaires " al Roc de Cabrerola, Vallclara. ( 245m, 6a, V+ obl )

Fantàstica i solitària via a la zona de Vallclara, Guilleries de la mà de la gent de " Benvinguts al paradís " Laura i Josep, bons coneixedors de la zona.

La via consta de 6 llargs de corda ben equipats, nosaltres portavem algún friend i no hem posat res. 

Cada un d' aquest llargs són ben diferents però els 6 ben macos i entretinguts, en general la via és molt maca i molt recomanable, per passar un matí en plena solitud.

Més enllà dels graus la Trabucaires ofereix una desconexió total, l' escalada enmitg d'un bosc ben ferèstec, el silenci d' un indret on només sentirem els animals, les branques dels arbres com es mouen, i el paisatge de la cinglera de Sau, Tavertet i el Far farà que l' escalada sigui molt més que simples moviments per assegurar cada pas. Un gaudir fins arribar al cim del Roc de Cabrerola.

súper ressenya com sempre de Benvinguts al paradís

Grau obligat V+, granit com al Pirineu, amb 10 cintes farem.

aproximació Wikiloc , us anirà bè perquè no és fàcil arribar-hi.

Que la gaudiu.

via Trabucaires