Agulla Cadier i Cresta dels Frondellas

Cresta de Diables i de Costerillou

Divideixo la sortida en dues etapes per suavitzar una mica el físic que un ja tè una edat. Molta gent ho fa en un dia sortint des de la presa de La Sarra però vull arribar al cotxe sense arrossegar-me hi ho faig així i de fet m'ha anat molt bé.

Per tant el primer dia farem: 

Presa de La Sarra - Refugi de Respumoso: 8'50km i 750+

Segon dia: 

Refugi de Respumoso, Agulla Cadier, cresta Frondellas. Presa de La Sarra: 13km i 1300+

Ruta Wikiloc 

En aquest ruta pujarem a 4 tresmils + un  de descatalogat.

Sortint de la Presa de La Sarra

L' aproximació des de la Presa de La Sarra no tè cap misteri, només haurem de seguir el camí ben fresat que va pujant progressivament fins al Refugi de Respumoso. Aquest camí és fa molt bé, sovint passa per alguna ombra com també per algún petit salt d'aigua on ens podem refrescar. El dia que vaig pujar jo feia molta calor i em va anar de conya.

Pujant cap al refugi de Respumoso

Pujo molt suau i en unes dues hores estic a dalt. Vistes de la Gran Facha, Tebarray i una calma total, quin lloc més guapu !

Vistasses abans del refugi

A l' endemà surto de darrera el refugi ben d' hora i enfilo pendent d'herba amunt per un camí que a vegades costa una mica de seguir la veritat, mica en mica es va enfilant i anirem trobant fites i algo de camí fresat. 

Camí que surt de darrera el refugi

Més amunt abans de creuar un torrent trobarem un cartell que i diu: Frondellas o Balaitús, nosaltres anem cap a la dreta cap a Balaitús, aquí a la nostra dreta ja veiem la fantàstica cresta de Diables i al fons la vira característica de pujada a la cresta de Costerillou amb la seva corresponent cresta, m'hi quedo una estona somiant....

Accedint a la canal

Continuo la marxa i en breu ja arribo on es bifurca el camí o cap a la Bretxa Latour o cap al nostra recorregut, anem doncs a l' esquerre i en breu poso grampons per salvar la rampa que ens portarà fins a l' inici de la canal, és molt d' hora i la neu està dura així que paro un moment i col-loco grampons. Trec el piolet i vaig pujant fins que arribo a l' inici de la xemeneia/canal, abans d'arribar-hi tenim una mica de rimaia fàcil de superar, aquest any ha nevat molt i imagino que aquest troç és on s'hi acumula la neu que cau de la paret, realment hi ha molta neu amb alguna esquerda inclosa que dubto que sigui lo habitual en aquesta època de l'any.

Canal de pujada a l' Agulla Cadier

Trec grampons, endreço el piolet i començo a pujar per la canal que es fa molt bé, si anem més gent haurem d' anar amv compte de no tirar pedres al de sota, imprescindible portar casc. Sense complicacions arribo a dalt de tot de l' aresta i m'en vaig cap a la dreta, tenim algún passet però és guapu i molt divertit. Sense adonar-me'n arribo a dalt de l' Agulla Cadier de 3022m.

Vistasses de les crestes veïnes. del Balaitús, Frondelles i un llarg etcètera, és un lloc increïble osti !!

Agulla Cadier 3022m

M' estic una estona a dalt i desfaig el camí, de baixada tenim d'anar més al lloro que de pujada, no és gens difícil però és veu diferent que pujant, així donc a poc a poc torno a ser  a l' aresta i d' allí baixo una miqueta més i flanquejo per anar a fer la volta per sota del primer Frondella el qual arribarem a dalt sense problemes, ara ja és tot fàcil.

Frondella Nord 3062

i un passeig fins al Frondella i el Frondella Central.

Bé, un cop aquí ja hauríem acabat els tresmils actuals. Jo des de fa molts anys quan vaig començar  a fer tresmils ho vaig fer amb el llibre d' en Juan Buyse i la " bíblia " d'en Capdevila i el Frondella SW constava com a tresmil, per tant com que encara vaig prou bé de cames m'hi acosto a fer-lo. ( actualment està descatalogat )

Baixarem doncs del Frondella Central sense complicacions i a l'esquerre veurem una vira que frega la cara Nord del Frondella Central, la seguim fins a l' inici de la neu i mirem de no perdre alçada, el nostra objectiu és una canal que baixa del Forndella SW que s' intueix des de lluny. Un cop a la canal hem d'anar a la dreta en una espècie de terrassa, hi ha un passet sobretot de baixada, continuarem per les fites donant la volta a la muntanya, aquest troç és molt guapu i en algún lloc força aeri però és va fent, mirem bé on son les fites i ja serem a dalt. Per mi ha estat el cim més guapu del dia !!!

Frondella SW2992m.

Val a dir que si portem una corda es pot fer a tota cresta en dos ràpels.

des del Frondella SW

Baixem amb molt de compte sobretot a l' últim passet i un cop a baix ja aprofitar al màxim la neu per avançar la baixada cap als llacs d' Ariel.

M'agafo la baixada amb la calma ja que a més a més el lloc és preciós.

Una sortida molt guapa espero que la disfruteu !!!

últimes clapes de neu

Culfreda 3x3000

 

Pics de Culfreda o Batua 3x3000

Cresta de Bachimala a l'alba. foto Jordi

Bonica i fàcil sortida on enllaçarem els 3 tresmils de la zona de Culfreda des del Refugi de Tabernés.

La ruta no tè massa misteri, és fàcil de seguir i tè un recorregut preciós. Jo vaig fer un bivac al prat del Refugi de Tabernés, recordeu que tanquen la carretera pels vols de Satn Joan i fins al septembre. Des del trencant de Plan fins al càmping són uns 8km de pista "na fent", es passa bé però si ens trobem un vehicle de cara és estret, com sol pasar en aquests llocs. Del càmping al refu de Tabernés és un camí de carro que es fa bastant bé.

TRACK WIKILOC

Refugi de Tabernés, bivac

Descripció de la ruta:

Surto del Refugi de Tabernés a les 4 del matí, a anat arribant gent i no he dormit gairebé, a més pinta molta calor així que gas amunt.

Baixo a buscar el riu i ja trobo el sender que haurè de seguir fins a arribar en un prat on es bifurquen els camins ( vado de Bachimala ), aquí anem cap al Puerto de Madera, si anessim rectes aniriem al Puerto de la Pez.

Cap al Pto. de Madera

Entrem a la Vall de Chistau i continuem pujant per entre el bosc, ara amb pujada, no molt intensa però si que guanyem desnivell rapidament. Sortim ja del bosc i al cap de poc girem bruscament capa la dreta, pugem una pedra en lleugera grimpada, aquí conec en Jordi i el seu gos amb els quals compartirem camí fins una mica més amunt del Puerto de Madera.

Puerto de la Madera al fons

El camí és fàcil i ben guapo, a la nostra dreta ja fa estona que veiem els pics de Culfreda o Batua, però primer haurem d'arribar al coll i pujar al pic de la Punta Cabalera.

Arribant al Puerto de Madera

Arribem al Coll i continuem pujant mentre en Jordi va fent fotos, aquí ens començem a distanciar i jo vaig pujant cap al cim de la Punta Cabalera de gairebé 2900, la pujada és intensa i haurem guanyat 400+ des del coll. Un cop aquí dalt ja veiem els pics a tocar.

carena al cim de la Punta Cabalera de 2899m

Continuem endavent on farem una lleugera baixada fins a un collet i després pugem tot fàcil fins al primer tresmil, el cim de Culfreda Occidental 3034m.

Culfreda 3034

A l'horitzó es veuen perfectament els altres dos, només hem de continuar endavent seguint les fites, en algún punt es possible que hagurm de fer servir les mans més  que res per equilibri que no pas per grimpar.

La succeció de cims és fàcil. Així doncs fem el Culfreda Central i el Culfreda Oriental.

Vistes des del Culfreda Oriental cap als altres dos Culfredas

Una vegada aquí el camí de retorn és realitza pel seguint el mateix itinerari que a la pujada.

Una ruta ben sencilla, tranquila i maca.

Cap al Puerto de Madera

Cresta de Salenques, Tempestats, Aneto

Cresta Salenques des de la Forca Estasen

Espectacular cresta que uneix de fet dues crestes: la Salenques fins al pic de Margalida i la Tempestats al pic d' Aneto. Era una activitat que en el meu cas feia molt de temps que volia fer i que per fi es va aliniar tot per fer-la.

És una activitat guapíssima on fliparem fort però on tambè s'ha d'anar ben entrenat fisicament ja que és llarga i tè cert compromís, una cresta que tot Pirinenc vol fer o els que els que volen fer tots els 3 mils ja que aquí en sumareu un total de 10.

Informació Cresta de Salenques:

• Sortida del poble de Benasc i agafar al bus cap a la Renclusa, vam agafar el tiquet polivalent, és a dir: si havíem d' abandonar al Margalida ( pintaven xàfecs a la tarda ) teniem la opció de baixar a cabanya de Pescadores de la vall de Coronas i agafar allà el bus o la opció de Besurta que al final va ser la escollida ja que tot va anar bé.

• Nosaltres vam dividir l'ascenció en dues jornades i vam fer bivac just abans de pujar a la Forca Estasen, si hi haguès de tornar ara amb l'experiència viscuda faria el mateix però el faria més amunt, gairebé a tocar del pic de la Forca Estasen hi han alguns emplaçaments molt bons. Altres opcions i que la gent fa molt és agafar el bus de les 5 del matí i dormir al cim de Tempestats o inclús al de l'Aneto i l'altra és si s' està en molt bona forma, fer-la en el dia i així evitar el factor clau d'aquesta sortida que es el pes.

• Horaris: Nosaltres vam anar amb la calmíssima el primer dia i vam sortir amb el bus de les 15.30 de Benasc, Vam tardar de Besurta al bivac 3:30, a l'endemà vam fer 15 hores del bivac fins al bus. Gendarme fissurat - Margalida 4h,  Margalida - Aneto 4h i baixada de l' Aneto al bus 4h, + descansos i la pujada a Forca Estasen, repeteixo que anavem amb la calma però crec que són uns timmings bastant normals, per exemple nosaltres vam perdre molt temps en un lloc que ens vam perdre, pot passar de tot aquí. Ens varem encordar obviament del Gendarme fissurat i fins al primer ressalt, després vam fer el ràpel i vam passar a ensamble curt fins al Margalida, al Margalida ens vam desencordar fins abans de la Punta Bretxa Tempestats on vam fer un llarg i allà altra cop encordats al pic de  la Espalda. Si es fa a llargs preveure  més temps però entre 6/9 hores seria lo normal.

• Material: vam portar Friends fins el 2, àlien groc, 7/8 cintes i aros de pit, una corda de 60 + tot el material de bivac, molta aigua, grampons, piolet i peus de gat etc....

Situació bivac i pujada Forca Estasen

Foto des del bivac de la zona més tècnica

Descripció cresta de Salenques:

Sortim de Besurta carregats com mules i enfilem direcció al Forau del Aigualluts, el dia que tenim avui és núvol i no veiem els pics però la vall d' Aigualluts per on passem és preciosa, anem pujant poc a poc ja que aquesta tarda el propòsit és anar lents i arribar al bivac tranquils i si podem descansant, així que anem pujant i al cap de poc fem la primera parada al coll de Barrancs i així mirem per on puja la ruta, ( foto més amunt ) divisem la ruta i continuem, haurem de baixar un mica i quan tornem a pujar anem a la dreta sortint del camí que porta al coll de Salenques i que ens portarà a una espècie d'aresta de pedres amb un caminet, un cop a dalt nosaltres vam trobar un bivac molt bo i allà vam passar la nit. Ja he comentat abans que ara haguès pujat molt més amunt de saber que hi havien aquells altres bivacs.

Els núvols no ens deixen veure res però amb una clariana podem veure al que ens espera demà. ( foto a sobre )

Arribant a Forca Estasen

Sortim a les 5:45 amb el frontal cap a la Forca Estasen, primer pujarem per una "pedrera" amb camí i després per uns blocs, tot fàcil, i amb una horeta mal comptada ens plantem al cim de la Forca Estasen. Des del cim ja veiem amb claretat la cresta d' Ixalenques, com imposa la seva agressiva escultura de pedres que semblen impossibles d'escalar. Des del cim i per anar al Gendarme fissurat és millor que baixem uns metres ( no molt ) per buscar el millor camí, ja que per la cresta s' avança molt lentament, amb poca estona ens plantarem als peus del gendarme, deixem les feixugues motxiles i ens equipem i així treiem pes a l' esquena que deu ni dó !

Gendarme Fissurat, 1er llarg

El primer llarg no tè cap misteri, és una succesió de fissures que ens deixarà a una canal, no hem de pujar molt, més aviat fer una diagonal cap a la dreta, continuem amunt i en pocs metres a mà esquerre tenim un reunió súper còmode, just davant nostre tenim la famosa "Pajarita" que jo no sè interpretar .

Arribant a la 1a reunió per la canal un cop escalat les fissures

El llarg que ve ara potser és el llarg clau, no us ho puc dir perquè nosaltres aquí ens vam equivocar i vam anar mooolt a la dreta, em vaig equivocar perquè havia llegit no se on que s' havia de fer un flanqueig i la vaig cagar de dalt a baix, total que vaig flanquejar tant que vam pujar al 1er ressalt de salenques per una via que em vaig inventar, no sense patir i així no vam pujar a la Torre de Salenques amb lo qual hi haurè de tornar. 

1er Ressalt deSalenques

Doncs bé, un cop reconegut l' error em baixant una mica els ànims perquè era un troç que el tenia molt estudiat i em cabreja molt haver-me equivocat i de quina manera !

Continuem no hi ha més...

Des del 1er Ressalt una mica més endavant tenim un ràpel o una desgrimpada d'uns 20 metres, ja que encara anem encordats fem el ràpel i un cop a baix canviem i fem ensamble curt. Des del ràpel hem de pujar cap a la dreta per un sistema de fissures ( vall de Barrancs ) no deu passar de III / III+  nosaltres encara anem amb els peus gat haha, anirem pujant sempre per lo més obvi i fàcil fins que en un  punt canviem de vessant ( vall de Salenques ) a buscar unes terrasses que anirem seguint sense perdre-les  i anirem progrerssant entre grimpades fins al cim del Margalida. Hem fet la primera part del recorregut i hem estat una mica menys de 4h.

Cim del Margalida

Ja veiem l' Aneto però encara que sembli que està a prop, ni més lluny de la realitat va parir !

Baixem del Margalida i de seguida anem cap a la dreta per unes terrasses amb alguna desgrimpada que ens hem de mirar bé i de seguida que poguem anem a buscar la cresta, entre blocs anirem progressant fins a sortir de les dificultats al coll de Tempestats, anirem pujant pel més fàcil fins arribar al cim del Tempestats.

Part de la cresta de salenques, a la dreta el Margalida. Foto des del coll de Tempestats.

Un cop al cim seguirem per l' aresta fins que un gendarme ens barra el pas, ens tornarem a encordar i anirem a buscar un diedrillo que hi ha passat una paret vermella/taronja, un cop passat aquest troçet de paret de seguida a mà esquerre ja veurem que s' enfila més fàcil, no deu passar de IV+ i amb uns 25m serem a la Punta Bretxa de Tempestats. 

Descens de la Punta Bretxa Tempestats al coll

Des del cim de la Punta Bretxa Tempestats el panorama és, si més no per mirar-s'ho molt bé, ja que tenim la paret de la Espatlla d' Aneto just al davant i la veritat és que és una paret molt gran. No vaig tirar cap foto però per la xarxa ni ha més d'una que explica bé el recorregut en imatge gràfica, el que si que us puc dir i garantitzar és que no cal fer cap ràpel com moltes ressenyes diuen, hi ha caminet que es baixa força bé, vigilant evidentment però nosaltres no vam tenir cap mena de problema per baixar fins al coll.

Un cop al coll ens tornem a encordar i mirant la paret de la Espatlla d' Aneto pugem per una placa fàcil d' uns 5 metres, girem a l' esquerre peruna trave amb bones mans i anem a buscar un diedre que deu ser IV+, com a molt un passet, i quan el superem farem reunió a mà dreta aprofitant un clau.

Continuarem rectes per una llengua de pedres amb algún passet aillat de III i arribarem a un forat de pedra natural, el passem i muntem reunió.

Un cop a la reunió podem rapelar o continuar amunt, tot i que es veu una reunió de dos parabolt a l' altra costat, és millor que des de la reunió continuem amunt, per això sortim a l'aresta i trobarem un pitó i continuem amunt fins a trobar altra cop la cresta, a partir d' aquí grimpada/desgrimpada fins que ja per fi arribem al cim de la Espatlla d' Aneto, final de les dificultats !!

Espatlla d' Aneto

De l' Espatlla a l' Aneto és un passeig, per tant un cop al cim ja podem plegar cordes, material i tot plegat.

Arribem al cim de l' Aneto, foto de rigor amb un núvols que no veiem res i cap a baix, el pas de Mahoma el fem literalment a peu, ni ens donem compte que el passem, arribem al glaciar amb neu toveta i cap al Ibón del Salterillo, a mi la baixada s'em fa eterna i s'em carreguem molt el quadríceps, tardem 4h per baixar fis a Besurta i arribem just a les 21:00 i encara sort que el meu amic es fa ficar a còrrer perquè el bus no marxès, jo literalment estava fos de cames !!

Cim de l' Aneto

Resumint:

Una cresta molt guapa i alpina, portar una bona ressenya amb fotos per anar mirant als llocs que es dubti però agafar sempre lo més lógic i intuitiu, un track gps estil Wikiloc o semblant, en depèn de quina situació aquí no serveix de res. A mi personalment la segona part de la cresta és la que s'em va fer més pesada, segurament perquè un cop escalat els gendarmes pensava que havíem fet el més difícil i no !

La cresta acaba a la Espatlla d' Aneto ni més ni menys.

Us deixo més fotos a sota, que la disfruteu molt, és una bona aventura !!

Pic d'Estaragne, Pic Campbieil, Pic Lentilla, Pic Maubic i Agulla Tourrat

 

Estaragne a Agulla Tourrat 5x3000

CAT / CAST

Link ruta Wikiloc

Ruta circular que ens permetrà assolir 5 tresmils partint de la vall d' Estaragne.

Apunts:

- Dir-vos que aquesta ruta la vaig fer a Juny del 2025 i en alguns llocs encara quedava molta neu, va ser un any que va nevar molt i tard, ho dic perquè si i aneu a l' estiu potser el track va per llocs per on no hi ha el camí, però estic parlant de pocs metres amunt o avall.

Vall d' Estaragne per on pujarem

- El flanqueig cap al pic de Campbieil hi havia neu i el vaig fer per sobre del que seria el camí d' estiu, sense neu només haureu de seguir el camí ja marcat.

Del cim de l' Estaragne cap al Cambieil

- La baixada de l'Agulla Tourrat la vaig fer per una xemeneia i directa cap al plateau. La baixada és una desgrimpada que s' ha de vigilar, pedra a controlar, mirar bé sempre per on continuar, no és gens perdedora però s' ha d' anar al lloro i estar acostumat a aquest tipus de descens, sinó ho veieu clar és tant fàcil com tornar a remuntar direcció al coll, i d'allí començar el descens.

Descripció de la ruta:

-Sortirem de la vall d' Estaragne pel costat del riu, és una vall ampla i maquíssima on veurem marmotes i alguna cabra de muntanya, poc a poc va pujant i entrarem en un circ, a la dreta veurem un coll molt marcat que és el coll d' Estaragne, nosaltres anem direcció cap allà però quan haurem fet la primera pujada anirem cap a l'esquerre traçant una diagonal llarga i sempre seguint el camí que a l' estiu està ple de fites, arribarem al final de la diagonal i girarem a la dreta per acabar de pujar al primer cim del dia,cim d' Estaragne de3006 m.

Des del cim de l' Estaragne, al fons el Neuville i satèl-lits

Vistes cap a tot arreu, aquí clarament visualitzem cap on va la nostra ruta.

- Del cim haurem de baixar uns 100 m per anar a buscar el plateau i flanquejar cap al pic de Campbieil, cap complicació, seguirem el camí i en breu serem al cim del Campbieil de 3173 m.

Cim del Campbieil i camí cap al Lentilla

- Del Campbieil al pic de Lentilla és una passejada breu i maca amb unes vistes espectaculars cap a tot arreu: cresta de la Múnia, Aztazu's, Marborè, Bretxa, Taillón, Vignemale, Long i un sense fi de pics, amb tot aquest aparador arribem al cim i paro a menjar algu. ...aquí porto 4 horetes clavades de caminada amb dues parades per posar i treure grampons.

Foto feta des del Lentilla

- Tiro avall enganxat a l' esquerre i passo per sobre el petit llac De Cap Le Long, aquí penso si anar a fer les dues agulles que hem falten o anar avall, fot mooolta calor però li foto cap a les agulles.

Petit croquis de l' ascens al pic Maubic i a l' Agulla Tourrat

Anem a buscar una pedrera molt visible que és com un morro de gravilla, pujarem seguim fites pel seu llom i sense més història arribarem a dalt, anem a l' esquerre i arribarem al quart cim del dia , pic Maubic 3058 m . Impressionants vistes de la cresta del pic Long, donen ganes de fotra-li i és una activitat que hem quedarà pendent de fer, es veu molt i molt guapa !!

Maubic amb el pic Long al fons

Tornem pels nostres passos i baixem cap a l' agulla Tourrat, mirarem bé per on passar, no és tecnicament difícil però s' ha de mirar bé, arribarem a una xemeneia que puja de l' estany Tourrat i progressem en lleugera grimpada fàcil per assolir el nostra cinquè i últim cim del dia, Agulla Tourrat de 3014 m.

Agulla Tourrat i llac de Cap Le Long al fons

Descens:

- Un cop al cim i mirant el llac Tourrat anirem a la dreta i baixarem per una xemeneia. No és difícil però s’ha d' estar acostumats a aquest tipus de baixades/desgrimpades, mirem bé on ens agafem que no ens quedem amb la pedra als dits, jo he baixat amb cura, i mirant molt bé tot, hi he baixat bé estalviant-me així tornar enrere. Un cop abaix continuem enllaçant llengues de neu sempre en tendència a la dreta per empalmar amb el camí de baixada cap al barranc i el riu de Cap Le Long.
Si no es vol baixar per la xemeneia s'ha de tornar per les mateixes passes direcció pic de Maubic i d' allí pel mateix track per empalmar el cami de baixada cap al riu de cap Le Long.

Descens

Un cop al riu haurem de creuar per on bonament poguem i ja només ens quedarà la pesada tornada pel costat del llac i fins al començament de la ruta.

- Una ruta molt guapa !!!


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CAS:

Ruta circular que nos permitirá alcanzar 5 tresmiles partiendo del valle de Estaragne.

Apuntes:

- Deciros que esta ruta la hice en Junio ​​del 2025 y en algunos lugares todavía quedaba mucha nieve, fue un año que nevó mucho y tarde, lo digo porque en verano quizás el track va por lugares por dónde no está el camino, pero estoy hablando de pocos metros arriba o abajo.

- El flanqueo hacia el pico de Campbieil había nieve y lo hice por encima de lo que sería el camino de verano, sin nieve sólo tendreis que seguir el camino ya marcado.

- La bajada de Aguja Tourrat la hice por una chimenea y directa hacia el plateau. La bajada es un destrepe que debe vigilarse, piedra a controlar, mirar bien siempre por dónde continuar, no es nada perdedora pero hay que ir al loro y estar acostumbrado a este tipo de destrepes, sino se ve claro es tan fácil como volver a remontar dirección al collado, y de allí empezar el descenso.

Descripción de la ruta:

-Saldremos del valle de Estaragne por el lado del río, es un valle ancho y bellísimo dónde veremos marmotas y algo más, poco a poco va subiendo y entraremos en un circo, a la derecha veremos un collado muy marcado que es el collado de Estaragne, nosotros vamos hacia allí. Una vez subimos la primera cuesta trazamos una larga diagonal a la izquierda siempre siguiendo el camino que en verano está lleno de tierra suelta y algún desprendimiento, llegaremos al final de la diagonal y giraremos a la derecha para acabar de subir a la primera cima del día, cima de Estaragne de 3006 m.
Vistas hacia todas partes, aquí claramente visualizamos hacia dónde va nuestra ruta.

- De la cima deberemos bajar unos 100 m para ir a buscar el plateau y flanquear hacia el pico de Campbieil, ninguna complicación, seguiremos el camino y en breve estaremos en la cima del Campbieil de 3173 m.

- Del Campbieil al pico de Lentilla es un paseo breve y guapo con unas vistas espectaculares hacia todas partes: cresta de la Múnia, Aztazu's, Marborè, Brecha, Taillón, Vignemale, Long y un sinfín de picos, con todo este escaparate llegamos a la cima y paro a comer en la cima. ...aquí llevo 4 horitas de caminata con dos paradas para poner y quitar crampones.

- Tiro abajo pegado a la izquierda y paso por encima del pequeño lago De Cap Le Long, aquí pienso si ir a hacer las dos agujas que me faltan o ir abajo, hace muuucha calor pero voy hacia las agujas !!
Vamos a buscar una cantera muy visible que es como un morro de pidra suelta, subiremos seguimos mojones por su lomo y sin más historia llegaremos arriba, vamos a la izquierda y llegaremos a la cuarta cima del día, pico Maubic 3058 m. Impresionantes vistas de la cresta del pic Long, dan ganas de subirlo, es una actividad que me quedará pendiente de hacer, se ve muy guapa!!
Volvemos por nuestros pasos y bajamos hacia la aguja Tourrat, miraremos bien por dónde pasar, no es técnicamente difícil pero hay que mirar bien, llegaremos a una chimenea que sube del lago Tourrat y progresamos en ligera trepada fácil para alcanzar nuestra quinta y última cima del día, Agulla Tourrat de 3014

Descenso:

- Una vez en la cima y mirando el lago Tourrat iremos a la derecha y bajaremos por una chimenea. No es difícil pero se tiene que estar acostumbrado a este tipo de bajadas/destrepadas, miramos bien dónde nos cogemos que no nos quedamos con la piedra en las manos, yo he bajado con cuidado y mirando muy bien todo he bajado bien, ahorrándome así volver atrás. Una vez abajo continuamos enlazando lenguas de nieve siempre en tendencia a la derecha para empalmar con el camino de bajada hacia el barranco y el río de Cap Le Long.
Si no se quiere bajar por la chimenea se debe volver por los mismos pasos dirección al pico Maubic y de allí por el mismo track para empalmar el camino de bajada hacia el río de Cap Le Long.

Una vez en el río deberemos cruzar por donde buenamente podamos y ya sólo nos quedará el pesado regreso por el lado del lago y hasta el comienzo de la ruta.

- Una ruta muy guapa !!!