dimecres, 16 de setembre del 2020

La barca de l' avi, 290 6a/Ae, Salt del Grill, Queralbs



Per fi anem a fer aquesta via que tant de temps feia que volia fer i no hi havia manera de trobar el moment i al final a sobre havia sentit que no s'hi podia escalar....no hi ha enlloc que ho digui però...

La via és una canya i no la regalen gens, els friends i els tascons entren tots, tot el que porteu li ficareu, el camalot del 4 és opcional però si el porteu el posareu segur al segon llarg on a la ressenya diu que hi ha un tac de fusta i un clau just a la fissura en el moment que nosaltres l' hem fet no i son ( 14-9-2020)

Aprox: Deixarem el cotxe a la central de Daió, just al costat de Queralbs, i enfilarem el camí que ens portaria al refugi de Coma de Vaca, al cap d' uns 10 minuts més o menys arribarem al Salt del Grill, creuem el pont i ens fixem a la nostra esquerre amb una rodoneta vermella, aquí és on copmença la via, tot saltant alguna ortiga ;)
Material: nosaltres vam portar 14 cintes, camalots fins el 3, totems, tacons, bagues llargues i estreps per l' últim llarg.



peu de via
peu de via

 

El primer llarg ja et marca el tarannà de la via, just començar ficarem el camalot groc i després un pas estrany de 6b amb una posició molt curiosa, la resta del llarg es fa molt bè, reunió en un arbre.

Arribant a la primera reunió


 El segon llarg és molt guapo i exigent, a la resse dels aperturistes i veurem un tac de fusta just a la fissura i un clau que nosaltres no hem trobat...

sortim de l' arbre cap a la dreta i superem un petit desplomet amb bonen mans, explosiu però guapo, després una fissura ampla on ficarem el 3 i el 4 si el portem, un cop superem la fissura anirem per una altra fissura petita de mans cap a l'esquerre i trobarem un pas estrany però no difícil, s' ha de mirar bè, reunió en un arbre. A mi aquest m' ha flipat molt !

segon llarg

El tercer i quart llarg són de tràmit, s' ha d'escalar ven poc, destacar que quan sortim de la segona reunió anem rectes per no perdre'ns de la via.

El cinquè llarg tambè és prou guapo i gens difícil.

El sisè llarg per a mi és el més guapo de la via, no és difícil però tè uns moviments molt macos i discorre per una fissura transversal de roca vermella amb un paisatge bestial. Reunió amb caixa i llibre de signatures

sisè llarg

L' últim llarg és el més difícil, no sè què sortirà en lliure però pica molt, nosaltres fem els primers tres seguros amb els pedals, després haurem de fer un A1 que assegurem amb dos totems, a destacar que no es que sigui difícil, però si no i estem acostumats podem patir per recuperar el material perquè ens trobem en un pas una mica obligat, tot seguit ja acabem la via amb un somriure.

setè i últim llarg

 

El descens: és força evident, mirant al nord i d'esquena a la via baixarem en lleugera tendència a l' esquerre pel costat de la paret a buscar el riu, el creuem i pugem per un camí, el riu ens queda ara a l' esquerre, anem baixant fins a sota el Salt del Grill.

Una via preciosa en un marc incomparable, nosaltres i hem anat al Septembre i deu ni do la calor que hem tingut, la via és sud tot i que els dos primers llargs els farem a l' hombra..

va, a gaudir-la, salut !



dijous, 25 de juny del 2020

Esperó del Místic a la roca d' Esparreguera, 135m/6a

Via molt xul-la per una tarda d' estiu com aquesta, orientació Est que et permet escalar de conya a l' ombreta.

La via m' ha agradat, roca bona i assegurançes allà on toquen però que et fan escalar, tècnica i una mica atlètica.

 

Resse del Luichy

Orientació: Est

Grau: 6a 

Material: amb 10 cintes farem

Llargada: uns 135m

Aproximació: Passat el monestir agafem el camí que passa per davant del funicular, passa't la tanca ens hem de fixar bé en una paperera que hi ha i al cap de pocs metres passat la paperea agafem un corriol que hi ha a mà dreta, ( la marca groga que diuen algunes ressenyes ja no i és ) anem seguint el corriol que ens portarà a peu de via.




Esperó del Místic

 

La baixada podem fer-la rapelant o bé caminant, nosaltres optem per aquesta segona, acabem de pujar fins a dalt i seguint les fites anem a buscar el camí de St. Joan.



dimarts, 23 de juny del 2020

Alta Tensió a el càmping 6A ( V+ obl )

 

segon llarg Alta Tensió

 Aprofitant que pleguem d' hora de la feina i que el dia és llarg, anem a Montserrat a fer una vieta ràpida i teòricament assequible o amb poc compromís.

La via Alta Tensió és diu així perquè abans a dalt al cim i havia una torre de tensió actualment serrada a cop de radial.

ressenya Alta Tensió del Joan Asín

 

L' aproximació és força ràpida, passarem el monestir i anem a buscar el camí del Fra Garí, abans d' arribar a la Granota veurem un corriol que puja cap a peu de via, es força intuitiu.

Orientació: Est ( sol a la tarda )

Material: 12 cintes

Grau: 6a o V+ obl.

 

Primer llarg Alta Tensió
Primer llarg Alta Tensió

Particularment a mi la via m'ha agradat, el primer llarg la roca no és la millor del món però es deixa fer,el segon llarg és el fotogènic per exel-lència, un flanqueig molt xul-lo a dretes amb el monestir al fons, jo no l' he encadenat però el company si i el tercer potser és el llarg més obligat de la via, una mica estrany sobretot la sortida.

Segon i fotogènic llarg Alta Tensió
 

Descens: acabem de pujar i un cop estem a la torre tallada baixem a buscar un passamà on hi ha la instal-lació de ràpel, un sol de 60 que ens durà al peu de la Granota i d'aquí al camí de tornada.

Tercer i últim llarg


dilluns, 22 de juny del 2020

Kuru a la Dent d' en Rosell


Tot i la amenaça de pluja que pinta pel començament de la tarda, nosaltres cap allà, on està el marronet més taronja del mapa del meteosat jajaja!

Poca cosa a afegir del que ja hi ha a la xarxa, la Kuru és una via molt guapa i amb poc compromís, súper equipada amb parabolts tot i que també haurem d'escalar però no més de V o V+ com a molt, una línea amb uns passos molt disfrutons on els llargs parells són els més difícils.

Aproximació: pugem direcció a Queralbs i al cap de poc deixem el cotxe on veiem el sender que puja cap a Núria però pel camí que i posa Delui fins a arribar a l' antic camí del cremallera, a uns 50 metres d' un túnel comença la via, hi ha una fletxa blava. Aprox Wikiloc

























Primer llarg sense gaire història amb un pas curiós abans de la reunió V,
segon llarg difícil que el company tot i fer mil que no escalem se'l treu,  6b/6b+ ?
tercer llarg comença amb un diedrillo molt xulo i en va a buscar un altra igual de guapo però curt V
quart llarg surt cap a l' esquerre herbós i continua per una placa amb un passet fi, V/V+
cinquè llarg molt maco que ressegueix una placa fissurada, V
sisè llarg espaterrant, flanqueig descarat a l' esquerre molt maco i després s' enfila per placa, 6a+/ae,
setè llarg sense història va cap a l'esquerre a buscar un arbre on farem reunió,
vuitè llarg puja per un diedrillo que vam trobar bastant moll i fa reunió a sobre lleugerament a la dreta
novè llarg fàcil atravessa un jardí, reunió a l' inici de la placa,
desè i onzè llarg els empalmem els primers metres fins a la primera reunió espectaculars, després un pas difícil de placa i reunió,
dotzè llarg de tràmit, surt cap a la dreta i veiem una canal amb un arbre on farem reunió, II

Totes les reunions còmodes.
flanqueig del sisè llarg


el guapíssim desè llarg


Descens: un cop a l' arbre de la última reunió, pugem per la canal on a l'esquerre veurem un bivac, seguim amunt però sense arribar a dalt, hem d' anar tirant cap a la dreta i baixar per caminets que veurem sempre cap tendència a la dreta, cap al final veurem alguna fita que ens deixarà al camí del peu de via i d' aquí ja o pel mateix camí que a la pujada o bè per l' antic camí del cremallera, tot i que no tinc clar si està prohibit o no.. us deixo un enllaç del wikiloc amb l' aproximació i la baixada que vam fer nosaltres.
Aprox wikiloc

Material vam agafar 15 cintes i uns friends que vam passejar, ah el pedal si que el vaig fer servir !
Equipada amb parabolts
Dificultat: pff en lliure diria que 6b/6b+, guarrejant entre pedals i A/0's  V
Horari: nosaltres i hem estat 3'30 de via però hem corregut perquè amenaçava pluja, de cotxe a cotxe 5'45.

dissabte, 1 de febrer del 2020

Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC






divendres, 3 de gener del 2020

Integral Pilar Martínez

Estic súper fluix de forces i busco una via facileta per poder escalar amb tranquilitat, per la xarxa veig que a la cara Sud de gorros hi han unes quantes vies i resulta que no ens hi hen aventurat mai per aquestes contrades, així que pugem pel camí de l' esquerre del cremallera, agafem el sender transversal fins als gorros i pugem fins dalt de la canal del gorro Frígid, baixem i a la nostra dreta ens queda l' ermita de Sant Martí que sembla que i viu algú a dins, baixem fins a baix per un corriolet fins al peu de via.
Els 2 primers llargs són un passeig i els empalmem tenint de sortir al ensamble per poc, els altres llargs tambè estan força bè, una via per passar l'estona però que és resultona, a mi no m'ha pas desagradat.
ressenya integral pilar martines pel col.lecionista de vies

ermita de st.Martí

1 llarg integral pilar martínez

penúltim llarg



últim llarg
Un cop a dalt baixarem pels ràpels de gorros fins al coll.