Per fi anem a fer aquesta via que tant de temps feia que volia fer i no hi havia manera de trobar el moment i al final a sobre havia sentit que no s'hi podia escalar....no hi ha enlloc que ho digui però...
La via és una canya i no la regalen gens, els friends i els tascons entren tots, tot el que porteu li ficareu, el camalot del 4 és opcional però si el porteu el posareu segur al segon llarg on a la ressenya diu que hi ha un tac de fusta i un clau just a la fissura en el moment que nosaltres l' hem fet no i son ( 14-9-2020)
Material: nosaltres vam portar 14 cintes, camalots fins el 3, totems, tacons, bagues llargues i estreps per l' últim llarg.
 |
| peu de via |
El primer llarg ja et marca el tarannà de la via, just començar ficarem el camalot groc i després un pas estrany de 6b amb una posició molt curiosa, la resta del llarg es fa molt bè, reunió en un arbre.
 | ||
| Arribant a la primera reunió |
El segon llarg és molt guapo i exigent, a la resse dels aperturistes i veurem un tac de fusta just a la fissura i un clau que nosaltres no hem trobat...
sortim de l' arbre cap a la dreta i superem un petit desplomet amb bonen mans, explosiu però guapo, després una fissura ampla on ficarem el 3 i el 4 si el portem, un cop superem la fissura anirem per una altra fissura petita de mans cap a l'esquerre i trobarem un pas estrany però no difícil, s' ha de mirar bè, reunió en un arbre. A mi aquest m' ha flipat molt !
 |
| segon llarg |
El tercer i quart llarg són de tràmit, s' ha d'escalar ven poc, destacar que quan sortim de la segona reunió anem rectes per no perdre'ns de la via.
El cinquè llarg tambè és prou guapo i gens difícil.
El sisè llarg per a mi és el més guapo de la via, no és difícil però tè uns moviments molt macos i discorre per una fissura transversal de roca vermella amb un paisatge bestial. Reunió amb caixa i llibre de signatures
 |
| sisè llarg |
L' últim llarg és el més difícil, no sè què sortirà en lliure però pica molt, nosaltres fem els primers tres seguros amb els pedals, després haurem de fer un A1 que assegurem amb dos totems, a destacar que no es que sigui difícil, però si no i estem acostumats podem patir per recuperar el material perquè ens trobem en un pas una mica obligat, tot seguit ja acabem la via amb un somriure.
 |
| setè i últim llarg |
El descens: és força evident, mirant al nord i d'esquena a la via baixarem en lleugera tendència a l' esquerre pel costat de la paret a buscar el riu, el creuem i pugem per un camí, el riu ens queda ara a l' esquerre, anem baixant fins a sota el Salt del Grill.
Una via preciosa en un marc incomparable, nosaltres i hem anat al Septembre i deu ni do la calor que hem tingut, la via és sud tot i que els dos primers llargs els farem a l' hombra..
va, a gaudir-la, salut !
