Salenques - Tempestats - Aneto
 |
| Cresta Salenques des de la Forca Estasen Espectacular cresta que uneix de fet dues crestes: la Salenques fins al pic de Margalida i la Tempestats al pic d' Aneto. Era una activitat que en el meu cas feia molt de temps que volia fer i que per fi es va aliniar tot per fer-la. És una activitat guapíssima on fliparem fort però on tambè s'ha d'anar ben entrenat fisicament ja que és llarga i tè cert compromís, una cresta que tot Pirinenc vol fer o els que els que volen fer tots els 3 mils ja que aquí en sumareu un total de 10. Informació:
|
 |
| Situació bivac i pujada Forca Estasen |
 | ||||||||||||||||||
| Foto des del bivac de la zona més tècnica Descripció: Sortim de Besurta carregats com mules i enfilem direcció al Forau del Aigualluts, el dia que tenim avui és núvol i no veiem els pics però la vall d' Aigualluts per on passem és preciosa, anem pujant poc a poc ja que aquesta tarda el propòsit és anar lents i arribar al bivac tranquils i si podem descansant, així que anem pujant i al cap de poc fem la primera parada al coll de Barrancs i així mirem per on puja la ruta, ( foto més amunt ) divisem la ruta i continuem, haurem de baixar un mica i quan tornem a pujar anem a la dreta sortint del camí que porta al coll de Salenques i que ensportarà a una espècie d'aresta de pedres amb un caminet, un cop a dalt nosaltres vam trobar un bivac molt bo i allà vam passar la nit. Ja he comentat abans que ara haguès pujat molt més amunt de saber que hi havien aquells bivacs. Els núvols no ens deixen veure res però amb una clariana podem veure al que ens espera demà. ( foto a sobre )
Sortim a les 5:45 amb el frontal cap a la Forca Estasen, primer pujarem per una "pedrera" amb camí i després per uns blocs, tot fàcil, i amb una horeta mal comptada ens plantem al cim de la Forca Estasen. Des del cim ja veiem amb claretat la cresta d' Ixalenques, com imposa la seva agressiva escultura de pedres que semblen impossibles d'escalar. Des del cim i per anar al Gendarme fissurat és millor que baixem uns metres ( no molt ) per buscar el millor camí, ja que per la cresta s' avança molt lentament, amb poca estona ens plantarem als peus del gendarme, deixem les feixugues motxiles i ens equipem i així treiem pes a l' esquena que deu ni dó !
El primer llarg no tè cap misteri, és una succesió de fissures que ens deixarà a una canal, no hem de pujar molt, més aviat fer una diagonal cap a la dreta, continuem amunt i en pocs metres a mà esquerre tenim un reunió súper còmode, just davant nostre tenim la famosa "Pajarita" que jo no sè interpretar .
El llarg que ve ara potser és el llarg clau, no us ho puc dir perquè nosaltres aquí ens vam equivocar i vam anar mooolt a la dreta, em vaig equivocar perquè havia llegit no se on que s' havia de fer un flanqueig i no sé què i la vaig cagar de dalt a baix, total que vaig flanqueijar tant que vam pujar al 1er ressalt de salenques per una via que em vaig inventar, no sense patir i així no vam pujar a la Torre de Salenques amb lo qual hi haurè de tornar.
Doncs bé, un cop reconegut l' error amb baixant una mica els ànims perquè era un troç que el tenia molt estudiat i em cabreja molt haver-me equivocat i de quina manera ! Continuem no hi ha més... Des del 1er Ressalt una mica més endavant tenim un ràpel o una desgrimpada d' uns 20 metres, ja que encara anem encordats fem el ràpel i un cop a baix canviem i fem ensamble curt. Des del ràpel hem de pujar cap a la dreta per un sistema de fissures ( vall de Barrancs ) no deu passar de III / III+ nosaltres encara anem amb els peus gat haha, anirem pujant sempre per lo més obvi i fàcil fins que en un punt canviem de vessant ( vall de Salenques ) a buscar unes terrasses que anirem seguint sense perdre-les i anirem progrerssant entre grimpades fins al cim del Margalida. Hem fet la primera part del recorregut i hem estat una mica menys de 4h.
Ja veiem l' Aneto però encara que sembli que està a prop, ni més lluny de la realitat va parir ! Baixem del Margalida i de seguida anem cap a la dreta per unes terrasses amb alguna desgrimpada que ens hem de mirar bé i de seguida que poguem anem a buscar la cresta, entre blocs anirem progressant fins a sortir de les dificultats al coll de Tempestats, anirem pujant pel més fàcil fins arribar al cim del Tempestats.
Un cop al cim seguirem per l' aresta fins que un gendarme ens barra el pas, ens tornarem a encordar i anirem a buscar un diedrillo que hi ha passat una paret vermella/taronja, un cop passat aquest troçet de paret de seguida a màesquerre ja veurem que s' enfila més fàcil, no deu passar de IV+ i amb uns 25m serem a la Punta Bretxa de Tempestats.
Des del cim de la Punta Bretxa Tempestats el panorama és si més no per mirar-s'ho molt bé, ja que tenim la paret de la Espatlla d' Aneto just al davant i la veritat és que és una paret molt gran. No vaig tirar cap foto però per la xarxa ni ha més d'una que explica bé el recorregut en imatge gràfica, el que si que us puc dir i garantitzar és que no cal fer cap ràpel com moltes ressenyes diuen, hi ha caminet que es baixa força bé, vigilant evidentment però nosaltres no vam tenir cap mena de problema per baixar fins al coll. Un cop al coll ens tornem a encordar i mirant la paret de la Espatlla d' Aneto pugem per una placa fàcil d' uns 5 metres, girem a l' esquerre amb bones mans i anem a buscar un diedre que deu ser IV+ com a molt un passet i quan el superem farem reunió a mà dreta aprofitant un clau. Continuarem rectes per una llengua de pedres amb algún passet aillat de III i arribarem a un forat de pedra natural, el passem i muntem reunió.  Un cop a la reunió podem rapelar o continuar amunt, tot i que es veu una reunió de dos parabolt a l' altra costat, és millor que des de la reunió continuem amunt, per això sortim a l'aresta i trobarem un pitó i continuem amunt fins a trobar altra cop la cresta, a partir d' aquí grimpada/desgrimpada fins que ja per fi arribem al cim de la Espatlla d' Aneto, final de les dificultats !!
De l' Espatlla a l' Aneto és un passeig, per tant un cop al cim ja podem plegar cordes, material i tot plegat. Arribem al cim de l' Aneto, foto de rigor amb un núvols que no veiem res i cap a baix, el pas de Mahoma el fem literalment a peu, ni ens donem compte que el passem, arribem al glaciar amb neu toveta i cap al Ibón del Salterillo, a mi la baixada s'em fa eterna i s'em carreguem molt el quadríceps, tardem 4h per baixar fis a Besurta i arribem just a les 21:00 i encara sort que el meu amic es fa ficar a còrrer perquè el bus no marxès, jo literalment estava fos de cames !!
Resumint: Una cresta molt guapa i alpina, portar una bona ressenya amb fotos per anar mirant alsllocs que es dubti però agafar sempre lo més lógic i intuitiu, un track gps estil Wikiloc o semblant, en depèn de quina situació aquí no serveix de res. A mi personalment la segona part de la cresta és la que s'em va fer més pesada, segurament perquè un cop escalat els gendrarmes pensava que havíem fet el més difícil. No ! La cresta acaba a la Espatlla d' Aneto ni més ni menys. Us deixo més fotos a sota, que la disfruteu molt, és una bona aventura !!        |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada