Puigmal de Llo, petit Puigmal del Segre, Núria (gairebè), Puigmal d’Err

Sortim de l’aparcament que hi ha després de l’antiga i mitg abandonada estació d’esquí del Puigmal pel camí marcat, primer per l’ esquerre del riu i al cap de ben poc el creuarem i ens posarem a la seva dreta, deixem a mà dreta el camí normal que ens portaria a la ruta clàssica del Puigmal i continuem enganxats al riu direcció al Puigmal de Llo per una espècie de tub, quan arribem a una petita esplanada tombem cap a l’esquerre direcció nord total i anirem seguint rectes per anar a buscar una pala que ens portarà cap a la carena, un cop aquí continuem rectes sense cap problema cap al cim del Puigmal de Llo.
Sense treure pells continuem pel llom a buscar el coll que separa el Puigmal d’Err del Puigmal de Segre, treiem pells i petem la pala sud que ens deixa al pluviòmetre, aquí ens separem dels 3 companys que fiquen pells i tiren cap amunt i el Xavi i un servidor continuem direcció Núria per unes pales divertides i després pel tub el qual en sortim al cap de poc per anar a la dreta.
Veiem que no val massa la pena baixar fins a baix de tot, parem, esmorzem posem pells i cap amunt seguint les traçes de la romeria que ha pujat i està pujant.
Sense més complicaciones arribem al cim del Puigmal de Llo amb un vent de l’ostia, treiem pells ràpid, ajustem botes i cap avall.
La primera pala està plena de pedres i hem de fet un recta direcció al coll per després girar cap a l’esquerre i flanqueijar fins a trobar la ruta de baixada que no tè cap mena de pèrdua i que va per unes pales que ens porten al final on hi ha el camí que duu al cotxe.
Bonica activitat !!

 TRACK WIKILOC 

VENTOLAU

Pujada al pic de Ventolau des de la Pleta del Prat.
Surto sol des del pàrking per la dreta del refugi de la Pleta del Prat i per l'esquerre del riu vigilant alguns ponts de neu que sembla que vulguin enfonsar-se. Continuu progressant clarament per una ampla pala que al final em fa anar cap a la dreta per arribar a un coll, fa una calor que no m'ho crec, asfixiant, glopada d'aigua llarga i continuu amunt ara direcció nord per unes amples pales tambè molt faciles de pujar i de seguir, de fet ja des del coll es veu el cim del Ventolau i en tot moment la ruta és molt intuitiva.
Arribo a dalt molt cansat per la inmensa calor que ha fet, m'ha destrossat.
Contemplo les vistes del Montroig, Pica, Aneto i companyia i tiro avall a buscar un pronunciat coll a mà dreta on desfaig els primers metres a peu per falta de neu i continuu el descens amb neu primavera un xic humida, un cop a baix de la pala tombem cap a l'esquerre sempre com més arrambats a la muntanya millor i en breu arribarem al coll de Forn havent donat la volta al pic del tres Estanys. Jo aquí per falta de neu he hagut de baixar una mica a peu...
La intenció era anar a fer el Pic de la Coma del Forn però la calor m'ha deixat baldat i tiro avall !!
A partir del coll de Forn ja seguirem el mateix camí que a la pujada.
Una ruta fàcil i molt maca ;)
PD: un cop al coll si no volem fer la volta al pic dels tres estanys podem tirar avall pel mateix camí de pujada.

TRACK WIKILOC

Comapedrosa, ( corredor est ) descens per la canal de l' Alt.

Ascens per una canal molt maca i fàcil que ens deixa a dalt de la cresta de l’Alt i de seguida al cim en una ascenció que no és difícil i que és molt guapa !!

Descens per la fantàstica canal de l’Alt.

Itinerari:
Deixem el cotxe al final de la pista i enfilem el camí amb els esquís a l'esquena fins a la borda de la coruvilla , calçem esquís i continuem amb una calor no apte per ser a principis de Març.
Arribem al pla de l' Estany i ja veiem la canal per on baixarem a la nostra esquerre, continuem i passem per darrera el refugi del pla de l' Estany i virem a l’esquerre per una pala ampla i en unes quantes zetes la superem, un cop a dalt veiem la canal que pujarem, molt maca i estética, ( si algú sap com es diu ) ens i aproximem i deixem a la dreta el camí que ens portaria a la ruta normal del coll dels Malhiverns, nosaltres ens decantem de dret cap a la canal on pugem amb esquís fins que ja no podem més, fem canvi a grampó i continuem progressant sempre fàcil però sense petjada feta, superem un petit ressalt de roca i continuem fins que al final sortim a la carena de la cresta de l’Alt i que ens deixarà directes al cim del Comapedrosa.
Ambient molt guapo dins de la canal, pujada molt recomanabla i maca.

La baixada com he mencionat abans la realitzem per la canal de l’Alt amb neu primavera fantàstica !!!
S3 i algún tram de S4 però prou ampla per no patir.
Vigilar si hi han hagut nevades grans o estat de la neu doncs és una canal on és fàcil que caigui un allau.

Bonica ruta per sortir de la normal del coll dels Malhiverns!

Molt recomanable.

pd: la sortida no és realment molt difícil, això sempre és relatiu al grau de cadascú, però si que tè un component diferent i més alpí que la ruta normal.

TRACK WIKILOC 

Pic de la Serrera.

Pic de la Serrera per l'aresta "grimpadeta" del circ de Meners. 

Sortim de Ransol on s'acaba la carretera i enfilem direcció Nord-Oest pel costat del riu de Meners el qual al km 1.2 atravessarem i seguirem amunt un xic a l'esquerre per uns lloms molt fàcil i macos, cap al km.2 girem una mica a l'esquerre per pujar un petit collet i atravessem l'estany de Ransol i decidim pujar directes per un petit i enpinat coll per així fer una mica de drecera, posem ganivetes ja que la neu està bastant dura i en aquest troç no val a caure, un cop a dalt del coll passem per sobre els estanys de Meners i seguim direcció Nord per pujar còmodament per l'ampla pala que ens deixa en un coll on aprofitem per posar grampons, menjar i beure alguna cosa i continuar endavant cap a unes roques on ens haurem d'ajudar una mica amb les mans per progressar però sempre per terreny fàcil i sense perill, un cop a dalt només ens queda seguir pel fil de l'aresta fins a assolir els 2.912 metres del cim de la Serrera. 

Baixem per la pala sud fins al fons de la vall direcció Sorteny més o menys a la cota 2.500 i tornem a posar pells per fer ja la última transició cap a un coll on ja treiem pells i fem la baixada directa cap al cotxe per on més ens agradi. 

Una ruta molt xula on no ens hem trobat a ningú que la fes. 

TRACK WIKILOC

Pic de l' Infern des de Vallter

Bonica ascenció al pic de l'Infern de gairebè 13km i uns 1.100 positius.
Sortirem de l'aparcament de la pista del Xalet que és el d'abaix a mà esquerre i començarem a pujar per la mateixa pista que de seguida fa un fort desnivell, en pocs minuts passarem per davant del refugi d' Ulldeter i després de fer una pujada girem a l'esquerre per anar a buscar el coll de la Marrana el qual accedirem sense problemes. Un cop a dalt podem treure pells o no, fa una mica de baixada però cap bestiessa, nosaltres no les treiem.
Bè seguim direcció Oest sense perdre gaire alçada tot i que en un punt hem de baixar si o si, un cop ja no podem baixar més seguim cap a Aigols Podrits ja amb el coll de Tirapits al fons i després de pujar un tubet molt curt i petit girarem a la dreta direcció al pic de Freser el qual anirem pujant just per la seva falda esquerre per anar a buscar el coll que separa el pic de Freser amb el dels Gorgs, aquí ens treiem els esquís, posem grampons i fem els últims metres sense complicacions fins al pic de l'Infern.
Grans vistes 360 graus, amb els llacs de Carançà als peus que esperem algún dia podem visitar i realitzar la seva circular, avui la baixada per la pala Oest estava impracticable !
La tornada la fem pel mateix itinerari que a la pujada tenint que ficar pells altra cop.

TRACK WIKILOC

Coll de la Marrana

Trending Tòpic + Happy Crack a l'agulla dels pelats, Montroig - Pala Alta

Anem a fer una visita a unes vies relativament noves que s'ha obert a la Pala Alta, Montroig obertes per en Canito al qual només el conec del fuckinstagram i el segarra. He de dir que les dues vies són un 10, equipades en els llocs difícils i a lo fàcil per equipar.
Tres llargs de corda per cadascuna de les dues vies.

ressenya Joan Asín trending topic

Material per les dues vies hem utilitzat friends fins el camalot del 4 + àliens groc i gris i unes 12 cintes.

TRENDING TÒPIC:
1 llarg molt maco amb la roca a controlar en algún punt, 4 parabolts en el tram de 6a donen confiança per fotre-li gas.

2 llarg un diedre xul.líssim que desploma una mica al començament però que de seguida s'ajau i és torna fàcil fins a arriba a la reunió.

2 llarg trending topic

3 llarg que és la cirereta i tambè és el més difícil, on posarem el camalot del 3 per assegurar entre dos parabolts el punt difícil del llarg, diedre vertical amb bona presa molt guapo.

Un cop arribem a dalt mirant la paret baixarem per un corriol que surt cap a la dreta i en menys de 10 minuts tornem a estar al peu de paret ficant-nos els peus de gat per fer la Happy Crack.

ressenyes agulla dels pelats

La Happy Crack és una mica més dura que l'anterior.
El primer llarg de 6a és deixa fer molt bè.
En el segon i sobretot el tercer haurem d'apretar fort però el canto és bo i està ben assegurat, si portem el camalot del 4 el posarem segur.

Les dues vies ens han agradat molt.

molt recomanables

Paraísos Fiscales al trident d' Àger + Super Gossa paret de la Xurulla

Entretinguda via als puntals d' àger trencada per la feixa del segon llarg i del cinquè llarg.

Obligada i diu V+, personalment diria que obliga 6a, però això és molt personal com dic.

El primer llarg et fot les piles només començar, un llarg molt xulo però mantingut si bè els seguros són a prop ficarem segur algún catxarro ja sortint del diedre, 6b, i el quart llarg la placa de 6a+ és molt tècnica i fina, jo li poso tranquilament 6b, és veritat que és diferent que al primer llarg perquè al primer llarg és més de canto i al quart d' adherència, però 6a+ ho trobo curt, que és el grau que més o menys em moc jo a vista, l'he trobat realment difícil. La resta de la via es fa molt bè i és prou divertida.

Hem empalmat el quart i el cinquè llarg, xapant molt bè les cordes han sortit 58 metres i no 75 com diu la resse del luichy !!!

Hem utilitzat 16 cintes, tascons + joc de friends fins el 2 de camalot.

Aproximació : la via està al primer pirulu del trident, amb aquesta foto del Joan Asín es veu bastant

bè, tot i així fins que no estiguem ven bè de cara des de a baix al camí costa definir on és, un cop la tenim davant ja queda clar.

1 llarg paraísos fiscales

ressenya joan asín de paraísos fiscales

Baixant pel camí hem fet la Supergossa.

Fletxa a l'inici, pugem recta i per la dreta d'un dau molt característic, superem un panxa i trobem un spit crec que era, a partir d'aquí ja és molt fàcil seguir la via que sempre és homogenia en el seu grau, V/V+.

Molt xula per convinar com a segona via.

Hem empalmat el segon i el tercer llarg i ens han sortit uns 56m.

Ja portàvem el material de l'altra via, però hem posat catxarros, la via es troba semi equipada.

ressenya super gossa paret xurulla àger