AIRGAMBOIS - ROCA DELS ARCS

la roca dels arcs i la roca alta

Amb el fred dels últims díes marxem cap a vilanova, a veure si sortim de la boira i de les temperatures sota zero...i així ha estat, quan passem el poble i començem a enfilar cap a la font de la figuera veiem al boira rera nostre, sembla que hi estarem de conya !!!!

No en tenia ni idea de que existís aquesta via, en miquel me'n parla i després de veure la ressenya li dic que ja li podem fotre gas. No hi ha massa info de la via per internet, la veritat, i això a vegades inquieta però tambè li dóna aquest al-licient extra, que últimament estem molt acostumats a marxar de casa amb moltíssima info, inclús, alguns, amb l' aproximació descarregada al google maps....flipa !!!

• via: airgambois
• dificultat: 190 metres / Ae - 6a
• equipament: vam fer servir 10 cintes + tascons + camalots fins el 0'75, i algún àlien per la part superior de la via i cintes molt llargues per deixar després del sostre.
• orientació sud total !!!
• aproximació: Deixarem el cotxe passa't el pont a l'esquerre, pujarem pel camí normal que porta a la camel i ens desviarem cap a l'esquerre direcció oest, la via comença a l'esquerre de la navarro.

en miquel al sostre del primer llarg

 El més difícil de la via és clarament el primer llarg, sense cap mena de dubte!

La via comença amb una mica de mala llet, com sempre vilanovític o sigui: vertical !!!

Alguna assegurança força lluny i difícil de protegir. L' últim pas abans de l' Ae no és pas fàcil però un cop arribem al final de l' Ae....sorpresa.... segons la ressenya hi hauria d' haver un pitó que no hi és (a dalt foto) i la sortida és converteix en una altra cosa, el següent seguro està a uns dos/tres metres ven bé i sortir de l' Ae per anar a buscar la xapa no és tarea fàcil, ni de primer ni de segon si és que el primer no porta cintes llargues per deixar-hi, com va ser el cas.... després d'aquest pas farem un flanqueig cap a l'esquerre i ja trobarem la reunió.

 

inici del tercer llarg

El segon llarg surt per la dreta i és un 6a ple de cantos i ben assegurat al principi, un cop superada la panxa la via continua en tendència a l'esquerre on les assegurances començen a minvar, i fa reunió en una sabina molt gran. Repisa.  ( foto superior: sortida del tercer llarg-segona reunió)

El tercer llarg comença bastant a l'esquerre de la sabina, ( foto )si ho mirem bé veurem un pitó crec que era i continua amb aquesta tendència fins que trobarem la reunió en una altra feixa molt còmode.

ressenya airgambois del blog del romàntic guerrer

El quart llarg pot ser perdedor si ens equivoquem al començament. Haurem de sortir a l'esquerre del diedre esquerre i continuar per una placa de IV d'escàndol, amb uns cantos que fan mal les mans del que punxen, un cop a dalt trobarem un pitó que jo no vaig xapar pel roçament i la reunió  just al costat.

Últim llarg de tràmit....

No és una mala via, a mi m'ha agradat vaja... els dos primers llargs són molt guapos i la resta estan bastant desequipats. Les arribades a la R2 i R3 estan bastant descompostes de pedres.

Terra de Dinosaures - Paret Bucòlica

Bonica via a la paret bucòlica, just al costat de la bàlsam del tigre. Ben assegurada i relativament fàcil, només trobarem un pas a la sortida del segon llarg com el més complicat, la resta es fa molt bé.

• Aproximació: deixarem el cotxe passat el tercer  túnel direcció la Seu d' Urgell, trobarem una petita esplanada a mà dreta. El camí puja directe i recte amunt, seguirem les fites. Veurem un contrafort a mitja pujada per on podem fer una mica de drecera, sinó tirem recte amunt fins a la paret i continuem cap a l'est (dreta). Al peu de via hi han les inicials TD.
• Dificultat: 160m - 6a  (V+obl)
• Via equipada
• Material: passarem amb 10 cintes
• orientació: sud - est. A l'hivern i sol bufar el vent, però si pugem cap a la paret trobarem que ja no bufa...teòricament clar...

 

 La via consta de 5 llargs. Com sempre és fa curta i la podem convinar amb la pas d'estress o alguna altra de la zona.

La via comença per unes plaques tombades, just uns metres més a la dreta de la bàlsam del tigre. Seguirem una ristra de parabolts per unes plaques tombades molt fàcils, més amunt la paret es posa més vertical però els cantos i les presses són molts bèsties. La reunió es fa a l'alçada de la primer role de la bàlsam, molt comòde.

jordi al primer llarg.

La sortida del segon llarg és plena de cantos, arribarem però al pas clau de la via, un sostre o una petita panxa que haurem de superar amb decició, diuen v+ /6a, jo li donaria 6a ben maco, les preses són petitones i la repisa està molt a prop. Si no volem fer el pas ens podem escaquejar per un petit diederet que hi ha a la dreta vigilant molt amb la pedra, un cop superat aquest pas i ja xapats al parabolt de l'esquerre, disfrutarem del llarg fins a la reunió.

arribant a la quarta reunió

La resta de llargs són molt semblants, passos molt macos, ben assegurats, on no passarem gens de por. Al penúltim llarg trobarem un pas de v+ amb molt bona presa. Últim llarg de tràmit gairebé es pot dir.

Via molt maca i recomanable....

ressenya de la via terra de dinosaures

COTACA - el baell. 120m / 6b/v+obl.

Genial via a la paret del baell, si bé un xic curta la podrem convinar amb cualsevol altra via veïna. Especial menció a la última tirada, com molt bé diuen: possiblement el millor v+ de la comarca !!

una placa per disfrutar de valent, amb un peu de via a l'estil esportiva, on podrem fer diferents opcions.

començament del primer llarg

Accés: deixarem el cotxe a l'antic pont de la C-17, entre Ripoll i Ribes, al km, 116. Trobarem dues pistes, agafarem la de la dreta on hi ha una cadena, seguirem el camí que enfila cap a dalt un prat d'herba on hi ha una casa en runes (cal barricó). Un cop al prat seguim el camí que ens portarà cap a la paret que tenim davant nostre. A bon ritme tardarem entre 30/40 minuts. Si hi anem a escalar ara a l'hivern és millor anar-hi relativament d'hora, a les 15.00 ja i toca l'hombra. Millor tardor primavera, o en dies de molt sol d'hivern.

en jordi al pas de 6a del tercer llarg

La via és força guapa, passa massa pel costat de la vegetació, però tè passos molt ben parits !! A la dreta de la Cotaca tenim una altra via, la tabac i aigua que tambè és molt disfrutona, i l'últim llarg va a parar a la mateixa repisa de la cotaca. nosaltres anàvem dues cordades i ens vàrem trobar a dalt.

última tirada, un V+ d'escàndol.

El primer llarg trobarem escrit amb guix el nom de la via. Després d'una alzina comença una placa molt tècnica amb un pas de 6b molt molt fi, sense res on agafar-te !! ni amb en jordi ni a mi ens surt el pas, A0 !!

últim llarg de la via, aigua i tabac, a la mateixa placa.

Segon llarg : es podria dir que és de transició, 25 metres de IV.

Tercer llarg : una fissura sortint de la reunió com a única dificultat del llarg.

Quart llarg : trobarem una placa de V+ molt maca abans d'arribar a la repisa de l'últim llarg.

Cinquè llarg : orgàsmic de veritat !!!!  25 metres intensos amb bons cantells però amb algún seguro moolt allunyat que et fa trempar a fondu !! un cop aquí a dalt, és poden fer altres vies de la mateixa placa. 

Descens: en dos ràpels per la via aigua i tabac.

Brothers Ruiz a la pala alta - Montroig

Bonica via a la pala alta, facileta i sobretot molt ben assegurada cosa que ja ens va bé avui, ja vam equipar prou ahir a l'aranya de montserrat.

Accés: desde Balaguer agafarem la carretera cap a st. Llorenç de Montgai i un cop a Gerb ens desviarem cap a l'esquerre direcció Vilanova de la Sal, passat el poble agafarem sempre els rètols que posa Montalegre, en una curva molt pronunciada agafarem una pista més xunga a mà dreta i al cap d'uns metres aparcarem el cotxe en un petit pla ja que la pista més amunt és dolenta de pebrots. Pugem uns 10 minuts a peu i la via comença bastant a la dreta del diedre blanqueta, ja veurem una ristra de parabolts o spits ara no ho recordo...

La via està molt bé, ideal per un dia mandrós o per fer-la com a segona via després de baixar de qualsevol altra via veïna. El primer llarg és un IV+ vertical i amb cantorral però ple d'assegurançes, el segon és més d'adherència i en flanqueig,V, el tercer tambè en flanqueig però més fàcil, IV, i el cinquè puja per la vertical recordant una mica el calcari de vilanoca de meià.

Un cop a dalt el paisatge del Montroig ens deixa sense alé, el pirineu al nord i al sud el pantà de terradets i el de camarassa envoltats entre boires...espectacular !!! malauradament no portava la càmera....

L' Aranya al Serrat de les Garrigoses - Montserrat

És la gran clàssica per excel-léncia del sector, la seva línea és de les més atractives del serrat de les Garrigoses i la seva longitut (300m) la fa una de les més llargues de la zona. Escalada variada: diedres, fissura, placa, panxa on farem servir totes les tècniques de moviment, equipament justet on caldrà reforçar l'assegurament en molt punts. A destacar els llargs de dalt on l'adrenalina sortirà per tots els poros de la pell, en especial l'últim llarg.

ressenya dels escalatroncs

Accés: Venint de Monistrol haurem d'agafar el trencant de Collbató, passats uns tres km en una curva d'esquerres agafar a mà dreta cap a les Coves del Salnitre, si anem molt d'hora trobarem una barrera que obren a les 10 del matí, hora en que obren les coves, si es vol es pot pujar a peu, 15m.

Un cop a les coves pugem per les escales i quan estiguem a dalt seguim les marques del gr,(marques blanca i vermella) baixarem una mica i quan es posa pla hi han unes roques apilonades d'un mini despreniment, a mà esquerre surt una canal amb una fletxa de color blanc que hi diu “l'aranya”, visible desdel camí.

La via: si es comença des del camí són 7 llargs, si es vol fer sencera són 9 llargs i es comença deixant el cotxe al costat de la carretera . Nosaltres vam començar des de la feixa.

Dificultat: 245m, v+ obligat, desde la feixa. sencera són 300m i el primer llarg 6a, grau montserratí !!!

Material: Semàfor camalots, àliens i bagues llargues. Equipada amb espits.

Orientació sud, una via perfecte per quan fa fred.

Primer llarg: (V) comença en Jordi. Només d'arrencar ja veiem com les gasta, és una d'aquelles vies que et fa escalar, tant de coco com fisicament. El primer seguro hem de fer zoom per veure'l, així que en jordi hi posa alguna ferro, als pocs metres troba un friend encastat en una fissura. Seguim amunt i al final la reunió està una mica a la dreta. Vibrant !

arribant a la primera reunió

 Segon llarg: (6a) Sortim de la reunió amb un pas molt fort i amb un diedre curt però molt explosiu, trobarem bon canto un xic més amunt però per arribar-hi ens haurem d'obrir bé de cames i anar pujant en diedre, un pas força difícil per marcar v+ !!

placa i diedre del segon llarg

 Tercer llarg: (IV) fàcil. Sortim rectes vigilant molt la roca i arribarem a una feixa. A mà esquerre, molt a l'esquerre trobarem una reunió, nosaltres hem de mirar més a la dreta i veurem una fletxa blanca (si si !! ) que i diu “ l' aranya “.

Quart llarg: (IV) Sortim a la dreta per una fissura i sortim ja cap als llargs de l'últim sector, el recorregut aquí ja és evident. El llarg està força desequipat, però permet ficar friends i tambè trobem algún pont de roca.

sortida del quart llarg

Cinquè llarg: (V+) Sortim cap a la dreta per anar a buscar el pilar característic del final de la via escalant per plaques.Trobarem la reunió sota un petit sostre, en una lleixa petita i còmode.

Sisè llarg: (V+) Empalmem els dos últims llargs sense voler, les ressenyes marquen 30 i 45 metres, però un cop a dalt encara ens ha sobrat corda. Aquest llarg és d'escàndol, la sortida de la reunió és un diedre amb molt bona presa, després uns metres més amunt passem per una altra reunió però nosaltres ens la saltem perquè ens pensàvem que era una intermitja i tirem amunt, el diedre final es deixa fer prou bé que no vol dir que sigui fàcil, al principi pel diedre i més amunt per la placa,els seguros en aquest tram estàn molt lluny, just a dalt trobarem un ressalt amb una fissura per protegir, és un pas de confiança ja que el seguro està bastant per sota però a la dreta trobem una bona presa, superem aquest pas i ja estem a la reunió.

últims metres de la via

Descens: farem tres ràpels fins a la feixa, o dos i una petita desgrimpada, després d' esquena a la paret cap a la dreta direcció oest i anar seguint les fites, en un punt trobarem una instal-lació de ràpel que podem evitar si tirem més a la dreta seguint el camí i  que ens deixarà a les coves del salnitre amb una hora, ràpels inclós.

Integral PIM PAM, paret del pont, sant Llorenç de Montgai

La via són només dos llargs, si és veritat, és molt curta, però els dos llargs valen molt la pena !!!
Es pot fer com a segona via si hem fet curts i tenim més ganes d'escalar.

ressenya dels kutres....

La via comença just al costat del pont que va cap a camarassa...
Material: només 8 cintes

El primer llarg és el millor, placa amb regletilla, després de la sabina que es veu a la foto superior hi ha el pas clau de la via, un pas de 6a prou bonic.
 El segon llarg també és molt guapo, un pas finet en una panxa i després un diedre molt xul-lo ens deixarà a dalt per contemplar aquestes vistes que podeu veure en la foto de sota.

Descens: la baixada és una mica senglanera. Baixarem cap al nord, d'esquena a la paret, fins a un coll i després anem baixant per una mica de caminet fins a la carretera....

Alta Fidelitat al serrat dels monjos

Aquest cap de setmana feia un fred espatarrant !!! sortim de vic i encara no tenim molt clar si escalarem o no. Decidim anar a les coves del salnitre, a montserrat sud, que allà segur que serà dels pocs llocs que si estarè bé... hi ho clavem !!!

La via alta fidelitat està molt bé, sobretot si fa temps que no escales i necessites una via per agafar confiança, aquesta és la via que busques.

• Dificultat: v+ , v obl.
• Llargada: 150m
• material: 8 cintes, tascons i algún friend. En general està equipadota, però millor portar alguna cosa.

Tota la via en general és força igual. A destacar potser el diedre del primer llarg, que a més vas en fred, la panxa del segon llarg també, te  un pas bastant txungo que es pot evitar per l'esquerre, i al tercer llarg abans d'arribar a la reunió tambè te un passet. Una via divertida.

Descens: un cop a dalt anirem baixant a peu fins a trobar a mà dreta una instal-lació de ràpel de 40 metres que ens deixa al camí

SANG DE DIT - MORRO DE L'ABELLA - OSONA

Amb en Dídac ens  fotem en aquesta via que vam veure que havien obert ara farà un any, quan  vam fer el petít príncep al morro de l'abella, un lloc espectacular on la mare natura ha fet prodigis dels seus, un racó de món digne de restar-hi uns minuts parat i dedicar-te només a observar l' entorn, les coves, la roca vermellosa, els fòssils i el silenci, el relaxant i perpetu silenci que brinda el llindar del morro de l'abella just davant del pantà de sau, etern dominant de les aigües del Ter

Romanticisme a part, la via ens ha agradat als dos, però al principi no ho vèiem gens clar, realment ens pensàvem que seria més fàcil, segons la ressenya és V+ 6a / A1, la cotació la trobem correcte, però hi han tres punts on no pots caure o no et pot fallar el friend que has posat, si això passa tens una galeta molt guapa !!!  per això cal tenir en compte, o almenys desde la meva manera de veure la via, que és una mica expo. Això sí, la recomanem totalment, sobretot pels malalts de l'artifo d'osona !!

1 Llarg, A1, 15m: em toca la pedreta amb petxina i començo jo...Comença fàcil amb un arbret petit i un parabolt just a sobre, cop de pedal i un altra bolt, després la cosa es complica de valent, un parabolt resta molt a sobre, ni col-locan-me al pedal de dalt hi arribo, s'ha de fer un pas molt llarg i sortir en lliure entre forats típics de la roca encrostonada i monolítica del morro, per més que ho intento només penso i només veig la repisa de sota meu que m'espera amb les mans obertes, sembla que em cridi...

- Dídac baixem, prova-ho tu !!!

Puja en Dídac i entre renecs es treu el pas, després però encara queda un altra pas, just després d'arribar al bolt, en Dídac puja fins al capdemunt de l' estrep i treu l'alien gris, l'entafora dins d'una escletxa ( encara em pregunto com s'aguantava.... ), li fot el pedal i respira tranquil a la reunió ....... jo pujo de segon, i el pas, tot i de segon em costa força....

el pas llarg per arribar a l'altre seguro

 

2 Llarg, A1/V+, 15m: Seguint la tònica del primer: començo jo però l'acaba ell, ostia tu amb les repises!!!!!! per aquest llarg us dirè que ja podeu portar el camalot del 3 ben preparat sota les dents, just després del primer seguro en Dídac el fica en un forat on només i cap el camalot del 3, i queda perfecte, no sè si el treurem d'aquí, però de moment a cop de pedal ja és a la reunió. 

 

3 Llarg, A1, V, 35m: Bueno va, potser que foti algu no?  la meva moral comença a estar per terra després dels meus dos fracassos!!

Li foto al tercer llarg, de moment el més estètic, si més no en aperiència. Després de la reunió m'enfilo en una repisa, com no, i d'allà surt una fissura on i cap de tot, jo i fico l'àlien groc, el gris i el camalot vermell, els friends i entren de conya, després ve una sortida en lliure i em planto just a sota d'una xemeneia molt ample en off width. Majudo del camalot del 4 només per ajudar a aixecar-me i poder xapar un clau, recupero el friend i empotro l'esquena amb els peus en diedre - xemeneia bueno, una cosa rara però arribo a un repós amb les pulsacions a 1.000!! continu amunt fins que la fissura s'obre tant que no es pot escalar, agafo el camalot del 4, l'entaforo i fico el pedal a la cinta, pujo fins al penúltim esglaò i xapo, després ve un flanqueig fàcil de V però bastant "expo", tant de primer com de segon. Un llarg molt guapo, per a mi el millor de la via.

sortida de la xemeneia

4 Llarg, A1, A1e, V, 20m: Desde la reunió es veu molt maco, però la veritat és que després del primer bolt tens un pas de collons. En Dídac el treu més o menys com pot, una mica cagadet em comfessa, però el nano avui està eufòric, jo seguint el meu ritme d'avui les passo més putes del que em pensava quan veia en Dídac escalant el llarg. Per sortir del bolt em cago amb la puta uns quants cops i quan aconsegueixo per fi sortir-ne no arribo a recuperar el pedal, oastiaaa!!! pujo cap amunt sense més problemes i acabem la via. Després de fer el cigarret i beure una mica d'aigua, improvitzem una reunió en uns boixos i amb la corda li donem la volta en una roca enorme assegurant més la reunió. Despenjo en Dídac amb l'altra corda i ell em recupera el pedal i la cinta, després l'asseguro fins a dalt un altre cop, pujant per una variant que deu ser 4+ o V. dèu ni dó !!!! feliçitats als operturistes ;-)

quart i últim llarg

 

La via molt guapa, de les d'Osona, vull dir que no us espereu gran roca, que escalar aquí és per romàntics una mica, no sè, a nosaltres ens mola, potser perquè som d'aquí....

MATERIAL: 

Hem fet servir l'alien groc i el gris, joc de camalots fins al 4 i unes 10 cintes. No hem utilitzat ni un tascó. Dos pedals i casc.

La ressenya:

SIOUX CONNECTION AL ROC DE RUMBAU - Oliana

Bonica via a la paret del roc de rumbau, just davant del poble d' Oliana on s' alça aquest mur de conglomerat de més de 300 metres.

La roca en si d'aquesta paret no sembla molt bona a primera vista, però l'operturista a trobat en aquesta línea una roca fídel i prou resistent, si bé haurem de pendre precaucions en alguns trams on la roca està més descomposta, en general és més que acceptable.

APROXIMACIÓ:

Haurem d'anar fins a Oliana i passar el poble, just després trobarem un pont que atravessa el riu segre, agafarem el trencall que surt a l' esquerre, seguim fins que a mà dreta trobem un cartell que posa "hostal del boix", l'agafem i quan estiguem davant de l'hotel hem d'agafar la pista que surt a mà dreta durant aproximadament un parell de kilòmetres i que ressegueix la paret de rumbau, aparcarem el cotxe en un petit aparcament que queda a mà dreta i on veurem unes fites que pugen fins a peu de via en 10m.

La via:

Ens vam deixar la càmera a casa !!!! però bueno

1 llarg v: hi ha un pas en una panxeta que t'ho fa mirar molt bé, però que es passa sense problemes.

2 llarg 6a+: el pas està just a la sortida, és un passet mal perit, però després és un llarg disfrutón a tope !!!!

3 llarg v: també un llarg prou maco, però molt curt.

4 llarg 6a: un altre llarg maquíssim, mantingut, amb canto...molt disfrutón !!

5 llarg 6a/ae: seguint la tònica però aquest potser un llarg més difícil, o almenys més mantingut, amb passos més constants. En Miquel se'l va trure en lliure tot !!! aupa ;)

Els llargs 6 i 7 són purament de tràmit per arribar dalt el cim del roc de rumbau.

DESCENS: una mica lio depèn de com. Lo més lògic és seguir fins al cim i agafar un caminet que ens portarè fins a la pista que baixa fins a l'ermita de castell llebre.

MATERIAL:

16 cintes, via equipada del tot !!!!

RESENYA:

de l'escalatroncs

Tànger a la paret del pessó - Collegats

Mirant els blogs per trobar la ressenya, he vist que dec ser la única persona que no ha fet aquesta via, jaja!! 

La resse més bona i més actualitzada per a mi és la del blog de l'escalatroncs, te la prenc company!!!!

 El retrobament amb la roca no podria ser millor, desde l'octubre passat que no escalo res de res, el motiu: un viatge, un bon viatge que malauradament es va acabar fa poc. Després de tots aquests mesos sense enfilar-me per la vertical, amb la gemma anem a gorros a agafar una mica de confiança i fem la stronberg, una bona via per no patir massa por. Després en joan em comenta d'anar a fer la Tànger, jo ja feia temps que li anava al darrera, o sigui que, tot i el meu estat de forma, li dic que si d'inmediat, penso per dins que, sempre em deu quedar el famós "grau residual" ....o sigui que enfilem desde vic cap a collegats i fem un vivac passada l' àrea de descans de collegats, en un pla d'herba sota un mantell d'estrelles brillants que ens fan agafar un son ben dolç..... Dormim plàcidament, fa una temperatura gairebé d'estiu.

en molist al primer llarg

primer llarg

•  Aproximació:Carretera de la pobla de segur a sort, entre el primer i el segon túnel, és la paret de l'esquerre. Si anem a fer un canvi de sentit amb el cotxe, es pot aparcar just on surt el sender del barranc de sant pere crec, entre els dos túnels, veureu que hi ha lloc per uns quatre cotxes, no més. L'aproximació després és força evident, cal seguir el camí durant cins minuts i quan arribem a l'alçada del diedre que es veu a la ressenya i que és un diedre mooolt marcat, tombem a la dreta per un sender poc marcat però evident. La via comença just a la dreta del diedre i puja pel vell mitg d'una ampla fissura. 10 minuts des del cotxe.

en joan al segon llarg

tercer llarg

- Que dir de la via que no s' hagi dit ja fins ara? doncs res de nou !!!

- La via és una passada, per disfrutar-la de veritat, us ho dic jo que fotia 8 mesos que no m'enfilava per  enlloc! tot i això és una via que tiba, i que per fer-la tota en lliure has d'anar rodat de valent.

cinquè llarg: increïble

després de la feixa

- La tànger consta de dues parts ben diferents: els primers cinc llargs i els últims tres. Els primers cinc llargs són riglos total, el primer a mi em recorda molt al segon llarg de la  normal del cilindre de sant llorenç de montgai, però no tant difícil potser més facilet el de la tànger. El primer seguro és el que més costa de xapar, lo demés tot i que tiba, no és pas difícil. Hem de diferenciar tambè que aquesta via te la característica que els llargs imparells són els difícils, o sigui que si estem a peu de via i sabem això i no volem que ens toquin aquests, sempre podem fer allò de: comença tu comença tu, que jo vaig un moment al lavabo, ves-te equipant que ja vinc jeje !!! visca la democràcia... ( gràcies joan !! )

- Els llargs macos són el primer, el tercer i sobretot el cinqué.

- Després dels cinc llargs primers ve un sisé que ja tomba, i llavors una feixa on tirarem uns 7-8 metres a la dreta per tornar a retrobar la via, però només serà un llarg, després d'aquest llarg caminarem uns 100 metres per terreny evident i acabarem la via fent uns últims tres llargs molt interessants també.

penúltim llarg

- Per cert: ja no m'enrecordava del puto mal de peus, la mare que em va parir, els últims tres llargs vaig flipar, gairebé l'acabo amb bambes !!!

corona de rei, planta que trobarem durant tot l'itinerari.

• Material: 14 cintes, alguna cinta llarga pels llargs de dalt però no és imprescindible, cap catxarro, la via està molt ben protegida!
• Grau obligat V+. 
• 320 metres + 100 metres de feixa.
• Descens: lo pitjor i lo més perillós de la via! no entenc com no hi han fotut anelles per rapelar enlloc de les cadenes, és per pensar-s'ho!!  d'esquena a la via seguirem el camí que mana cap a l'esquerre, uns 100 metres després anirem seguint les fites que ens portaràn a un llom on començen les cadenes per baixar i trobar el camí que seguirem ja fins a la carretera.
• Cordada: joan molist i jo mateix.
• A l'estiu hi toca l'ombra a partir de les 11:00 del matí, més o menys.

PORNO STAR - ROCA ALTA

La porno star és d'aquelles vies que tothom en parla, i que te la vas ficant al cap fins que un dia trobes algú que, com tu, vol anar a fer-la.

La via és molt guapa, potser una mica curta, però si es vol, és pot pujar per qualsevol via de la paret de la roca dels arcs i anar cap a la roca alta en uns 20 minuts, des d'allà podem triar, sinò ens tocarà pujar en cotxe per la carretera de l'ermita de st. maria de meià-rubies i agafar un trencant a mà dreta per anar a la roca alta...30 minuts fins a peu de via.

El primer llarg de la via comença pujant a un arbre per xapar el primer bolt, després no veus res amb bastans metres, del primer al segon seguro és bastant exposat, tens una nata maca de veritat !!! després la via se'n va cap a la dreta ja per terreny més fàcil. És un llarg expo, amb el factor terra que no parar de voltar-te pel cap...

D'aquí fins a dalt la via canvia totalment. A partir del segon llarg la via està molt xapada, que no vol dir que sigui lleig, tot al contrari, tots els llargs són maquíssims i el factor risc desapereix, el que si que és veritat es que es van pasar a l'hora de posar tantes assegurançes. L'últim llarg tenim un 6b que podem probar amb tota la tranquilitat del mòn!

De material només vam utilitzar 14 cintes crec !!

CRESTA DELS VIGNEMALE

Impressonant cresta, que ens deixarà un enorme i llarg record en la memòria.

El camí per arribar a Gavarnie és molt llarg, al voltant d'unes 6 hores des de Vic per tant haurem de pensar en un cap de setmana sencer o aprofitar més dies pe ampliar les possibilitats de la zona.

Nosaltres optem fer aquesta cresta per la vall d' ossue. Passat el poble de gavarnie a mà dreta surt una pista senyalitzant la vall, és una pista que està exposada als allaus, per tant com més entrada la temporada millor. Aquest camí dura uns 7-8 km i al final hi trobarem un prat on es pot acampar si es vol.

El camí cap al refugi de baysellance puja pel costat del riu i en poc més de dues hores tranquiletes arribem al refu a 2.651 metres.

Passem la nit al refugi i a l'endemà marxem ben d'hora cap al coll de l'horquette d'ossoue que en 15 minuts atraparem. Un cop al coll girem a l'esquerre per l'evident camí direcció al petit vignemale que trepitjarem sense dificultats en poc més d'una hora desdel refu. Les vistes són impressionants, ha valgut la pena llevar-nos d'hora ja que tot just ara comença a sortir el sol...

petit vignemale

Del petit vignemale a la espalda chausenque tenim un ràpel d'uns 15 metres que baixa de només un clau!

També és pot desgrimpar, fa una mica de iuiu però les preses són bones. Nosaltres fem un mitg mitg, hi ha qui baixa desgrimpant i qui ho fa amb ràpel. Després enfilem ja cap a l'espectacular cresta de la punta chausenque, més espectacular que difícil. El pati que tenim cap a la vessant del glaciar és vertiginós, però la cresta en si no presenta cap dificultat, això si, hi fiquem tots els sentits!!

Mentre pujem per la cresta les vistes són increïbles, aquest punt del pirineu és d'una bellesa inigualable.La cresta impressiona però sense cap dificultat ens plantem al pic de chausenque i tot seguit al piton carre. Aquí toca baixar cap al glaciar per anar a buscar la fàcil canal que ens durà cap al pic longue o gran vignemale de 3.298m.

No cal que us digui que tot plegat és bestial !!
L' alta muntanya aquí agafa unes dimensions enormes...

Continuem fins al pic du clot de la hount fent una petita grimpada i d'aquí per terreny molt fàcil cap al cerbillona i el pico central. Les dificultats sembla que han desaperagut, però anant cap al pic de montferrat ens fa tornar a posar el xip d'alerta, la paret de màrmol d'aquest pic cau sense parar durant més de 500 metres.

marmolada del pic de montferrat

Un cop estem a sobre del monferrat baixem cap al pic del gran tapou, aquí si que hem de fer servir la corda per fer un ràpel d'uns 15 metres més o menys i després d'aquest pic cap al pic de milieu sense cap dificultat.

De milieu al cotxe invertirem gairebé unes 2 hores de baixada, sumant en total desdel refugi de baysellance 8 hores per aquest recorregut circular d'extremada bellesa, havent trepitjat 13 tresmils i havent deixat les 2 agulles del pic de la hount per un altra sortida...

CIMS:

petit vignemale: 3.032m

espalda chausenque: 3.154m

punta chausenque: 3.204m

piton carre: 3.197m

gran vignemale: 3.298m

pic du clot de la hount: 3.289m

cerbillona: 3.247m

pico central: 3.235m

montferrat: 3.219m

punta superior: 3.132m

punta inferior: 3.124m

gran tapou: 3.150m

pic du milieu: 3.130m