Tànger a la paret del pessó - Collegats

Mirant els blogs per trobar la ressenya, he vist que dec ser la única persona que no ha fet aquesta via, jaja!! 

La resse més bona i més actualitzada per a mi és la del blog de l'escalatroncs, te la prenc company!!!!

 El retrobament amb la roca no podria ser millor, desde l'octubre passat que no escalo res de res, el motiu: un viatge, un bon viatge que malauradament es va acabar fa poc. Després de tots aquests mesos sense enfilar-me per la vertical, amb la gemma anem a gorros a agafar una mica de confiança i fem la stronberg, una bona via per no patir massa por. Després en joan em comenta d'anar a fer la Tànger, jo ja feia temps que li anava al darrera, o sigui que, tot i el meu estat de forma, li dic que si d'inmediat, penso per dins que, sempre em deu quedar el famós "grau residual" ....o sigui que enfilem desde vic cap a collegats i fem un vivac passada l' àrea de descans de collegats, en un pla d'herba sota un mantell d'estrelles brillants que ens fan agafar un son ben dolç..... Dormim plàcidament, fa una temperatura gairebé d'estiu.

en molist al primer llarg

primer llarg

•  Aproximació:Carretera de la pobla de segur a sort, entre el primer i el segon túnel, és la paret de l'esquerre. Si anem a fer un canvi de sentit amb el cotxe, es pot aparcar just on surt el sender del barranc de sant pere crec, entre els dos túnels, veureu que hi ha lloc per uns quatre cotxes, no més. L'aproximació després és força evident, cal seguir el camí durant cins minuts i quan arribem a l'alçada del diedre que es veu a la ressenya i que és un diedre mooolt marcat, tombem a la dreta per un sender poc marcat però evident. La via comença just a la dreta del diedre i puja pel vell mitg d'una ampla fissura. 10 minuts des del cotxe.

en joan al segon llarg

tercer llarg

- Que dir de la via que no s' hagi dit ja fins ara? doncs res de nou !!!

- La via és una passada, per disfrutar-la de veritat, us ho dic jo que fotia 8 mesos que no m'enfilava per  enlloc! tot i això és una via que tiba, i que per fer-la tota en lliure has d'anar rodat de valent.

cinquè llarg: increïble

després de la feixa

- La tànger consta de dues parts ben diferents: els primers cinc llargs i els últims tres. Els primers cinc llargs són riglos total, el primer a mi em recorda molt al segon llarg de la  normal del cilindre de sant llorenç de montgai, però no tant difícil potser més facilet el de la tànger. El primer seguro és el que més costa de xapar, lo demés tot i que tiba, no és pas difícil. Hem de diferenciar tambè que aquesta via te la característica que els llargs imparells són els difícils, o sigui que si estem a peu de via i sabem això i no volem que ens toquin aquests, sempre podem fer allò de: comença tu comença tu, que jo vaig un moment al lavabo, ves-te equipant que ja vinc jeje !!! visca la democràcia... ( gràcies joan !! )

- Els llargs macos són el primer, el tercer i sobretot el cinqué.

- Després dels cinc llargs primers ve un sisé que ja tomba, i llavors una feixa on tirarem uns 7-8 metres a la dreta per tornar a retrobar la via, però només serà un llarg, després d'aquest llarg caminarem uns 100 metres per terreny evident i acabarem la via fent uns últims tres llargs molt interessants també.

penúltim llarg

- Per cert: ja no m'enrecordava del puto mal de peus, la mare que em va parir, els últims tres llargs vaig flipar, gairebé l'acabo amb bambes !!!

corona de rei, planta que trobarem durant tot l'itinerari.

• Material: 14 cintes, alguna cinta llarga pels llargs de dalt però no és imprescindible, cap catxarro, la via està molt ben protegida!
• Grau obligat V+. 
• 320 metres + 100 metres de feixa.
• Descens: lo pitjor i lo més perillós de la via! no entenc com no hi han fotut anelles per rapelar enlloc de les cadenes, és per pensar-s'ho!!  d'esquena a la via seguirem el camí que mana cap a l'esquerre, uns 100 metres després anirem seguint les fites que ens portaràn a un llom on començen les cadenes per baixar i trobar el camí que seguirem ja fins a la carretera.
• Cordada: joan molist i jo mateix.
• A l'estiu hi toca l'ombra a partir de les 11:00 del matí, més o menys.