CRESTA DELS VIGNEMALE

Impressonant cresta, que ens deixarà un enorme i llarg record en la memòria.

El camí per arribar a Gavarnie és molt llarg, al voltant d'unes 6 hores des de Vic per tant haurem de pensar en un cap de setmana sencer o aprofitar més dies pe ampliar les possibilitats de la zona.

Nosaltres optem fer aquesta cresta per la vall d' ossue. Passat el poble de gavarnie a mà dreta surt una pista senyalitzant la vall, és una pista que està exposada als allaus, per tant com més entrada la temporada millor. Aquest camí dura uns 7-8 km i al final hi trobarem un prat on es pot acampar si es vol.

El camí cap al refugi de baysellance puja pel costat del riu i en poc més de dues hores tranquiletes arribem al refu a 2.651 metres.

Passem la nit al refugi i a l'endemà marxem ben d'hora cap al coll de l'horquette d'ossoue que en 15 minuts atraparem. Un cop al coll girem a l'esquerre per l'evident camí direcció al petit vignemale que trepitjarem sense dificultats en poc més d'una hora desdel refu. Les vistes són impressionants, ha valgut la pena llevar-nos d'hora ja que tot just ara comença a sortir el sol...

petit vignemale

Del petit vignemale a la espalda chausenque tenim un ràpel d'uns 15 metres que baixa de només un clau!

També és pot desgrimpar, fa una mica de iuiu però les preses són bones. Nosaltres fem un mitg mitg, hi ha qui baixa desgrimpant i qui ho fa amb ràpel. Després enfilem ja cap a l'espectacular cresta de la punta chausenque, més espectacular que difícil. El pati que tenim cap a la vessant del glaciar és vertiginós, però la cresta en si no presenta cap dificultat, això si, hi fiquem tots els sentits!!

Mentre pujem per la cresta les vistes són increïbles, aquest punt del pirineu és d'una bellesa inigualable.La cresta impressiona però sense cap dificultat ens plantem al pic de chausenque i tot seguit al piton carre. Aquí toca baixar cap al glaciar per anar a buscar la fàcil canal que ens durà cap al pic longue o gran vignemale de 3.298m.

No cal que us digui que tot plegat és bestial !!
L' alta muntanya aquí agafa unes dimensions enormes...

Continuem fins al pic du clot de la hount fent una petita grimpada i d'aquí per terreny molt fàcil cap al cerbillona i el pico central. Les dificultats sembla que han desaperagut, però anant cap al pic de montferrat ens fa tornar a posar el xip d'alerta, la paret de màrmol d'aquest pic cau sense parar durant més de 500 metres.

marmolada del pic de montferrat

Un cop estem a sobre del monferrat baixem cap al pic del gran tapou, aquí si que hem de fer servir la corda per fer un ràpel d'uns 15 metres més o menys i després d'aquest pic cap al pic de milieu sense cap dificultat.

De milieu al cotxe invertirem gairebé unes 2 hores de baixada, sumant en total desdel refugi de baysellance 8 hores per aquest recorregut circular d'extremada bellesa, havent trepitjat 13 tresmils i havent deixat les 2 agulles del pic de la hount per un altra sortida...

CIMS:

petit vignemale: 3.032m

espalda chausenque: 3.154m

punta chausenque: 3.204m

piton carre: 3.197m

gran vignemale: 3.298m

pic du clot de la hount: 3.289m

cerbillona: 3.247m

pico central: 3.235m

montferrat: 3.219m

punta superior: 3.132m

punta inferior: 3.124m

gran tapou: 3.150m

pic du milieu: 3.130m

cresta Veteranos-Posets-Bardamina p

Itinerari de molt poca dificultat, si bé és una sortida llarga.

Nosaltres, i precisament per això, aprofitem el refugi d'estós per passar-hi la nit i estalviar-nos així a l'endemà una bona aproximació.

Desdel refugi el camí és evident fins al coll de gistaín, allí girarem cap al sud direcció al primer tresmil, el pic de los veteranos de 3.125m, que trepitjarem sense masses complicacions.

desgrimpada

 

La cresta de los veteranos al pic de los gemelos no té cap complicació, només una petita desgrimpada per una xemeneia, però utilitzant l'esquena i fent oposició es fa sense cap mena de problema.

cim del posets, segon més alt dels pirineus

Del pic de los gemelos, segon tresmil, al pic de posets, invertirem gairebé una hora. Allà observem les fantàstiques vistes a 360 graus que tenim, mirem on mirem són tot muntanyes i és que el posets està situat en un magnífic lloc.

Posets des de la cresta de Bardamina

Començem la baixada fins al coll que ens portarà al pic de la paul, abans d'arribar a baix de tot una petita i fàcil desgrimpada i ja som en terreny ferm, després d'un petit pla tornarem a guanyar alçada fins a arribar al pic inf.de la paul de 3.078m i tot  seguit el pic del mateix nom i el bardamina.

Des del pic de bardamina no cal anar a buscar el refugi d'estós sinó que es pot seguir directament cap a la cabanya del turmo per la vall de montidiego, és un camí on el més fàcil es perdre's i haver de tirar avall fent el senglar, com ens va passar a nosaltres i a més, per postres se'ns va fotre a ploure!!

En fi, una sortida llarga on caldrà estar una mica en bona forma.

Horari: de 10 a 12 hores, desdel refugi d'estós!!

dificultat: pd+

pics:

Veteranos, Pico de los	3134m
Gemelos, Pico de los	3176m
Posets	3375m
Paúl, Pico inferior de la	3081m
Paúl, Pico de la	3083m
Bardamina	3079m

cresta de la Pica d' Estats pels estanys d'Areste

Emblemàtica muntanya que qui menys qui més sempre ha volgut pujar, per ser el sostre de Catalunya li dona un poder d'atracció molt gran.

Per fer la Pica d'estats accedirem al pla de la vall-ferrera, havent agafat a llavorsí el trencant a mà dreta cap a Alins i d'allí ja sense pèrdua per un camí de carro que dura una eternitat...

estany d' Areste

Arribarem  al pàrking de la Molinassa, punt on ja no podem progressar més amb el cotxe i començem a caminar direcció el refugi de la vall-ferrera, el qual deixem enrere i enfilem pendent amunt uns 500m fins a trobar el gr dels estanys d'Areste que es desvia cap a la dreta, nosaltres agafarem aquesta ruta ja que la ruta normal que puja pels estanys de Sotllo ja l'hem fet en diferents ocasions i tenim ganes de probar aquesta ruta més directa cap a la cresta.

l'estany més alt de catalunya...diuent

Així doncs seguirem direcció nord i passarem l'estany d' Areste per la seva esquerre i enfilem per la vall de canalbona fins a trobar el camí que puja directament cap al llom que tenim a la nostra esquerre i que ens portarà primer a un coll i després a l'agulla de canalbona i després al pic rodó de canalbona de 3.004m.

A partir d'aquí ja enllaçem amb la ruta de la gent que ve de la via normal, o sigui dels estanys de sotllo. Als pocs minuts trepitjarem la punta gabarró de 3.115 metres i després ve la part més aèria de la ruta, són un parell de passos de II i potser algún de III però en cap moment tindrem la sensació de buit, o sigui que no és pas difícil.

fàcil grimpada fins a la pica d'estats

Al cap de pocs metres ja estarem al cim del sostre de Catalunya, la pica d'estats de 3.143 metres.

Just al davant de la pica tenim el seu veí, el pic verdaguer, de 3.131m, baixem del pic Verdaguer cap al port de Riufred i pugem per un ampla llom al pic de montcalm de 3.077.

*quan vam fer aquesta cresta el pic del cap de la coma de Riufred i el Sotllo nord no estaven catalogats com a tresmils !

pica d'estats

Després del montcalm ens toca girar direcció est i pujar fins al coll de sotllo, allà optem per pujar l' últim tresmil del dia, el pic de sotllo de 3.072 metres, la seva ascenció és el tram més penós de la ruta potser, segurament pel cansanci acumulat i pel tram de tartera que fa que a vegades ens haguem d'ajudar amb les mans.
La baixada la fem direcció als llacs de Sotllo, cap al sud, en un descens directe i cansat, sobretot de quadríceps, però contents d'haver trepitjat aquests 6 tresmils de la zona de la pica d'estats, i contents d'haver-ho fet per la vall d'Areste, poc coneguda i menys trepitjada.

pic de sotllo i al fons la cresta de la pica.

dificultat: PD

horari: de 6 a 9 hores, depenent del ritme

cims:
pic rodó de canalbona, 3.004m
punta gabarró, 3.115m
pica d'estats, 3.143m
pic verdaguer, 3.143m
montcalm, 3.077m
pic de sotllo, 3.072

Ruta circular: sí
 

cresta dels bachimala

La cresta dels Bachimala està situada al nord del pirineu aragonés, just a l'altra cantó de Benasc, per tant per accedir-hi haurem d'anar direcció al túnel de Vielsa i després agafar una carretereta flins al plan de Tavernés, al parc nacional Posets-Maladeta.

Punt de partida: pla de Tabernés a 1740m.

Desnivell total: uns 1600m

Inici: es comença a caminar al pla de tabernés i si es vol es pot fer en una jornada d'unes 10 hores. Nosaltres preferim fer vívac al pla del Pico de la Pez, aprofitant el bon temps, la veritat es que s'ho val, l' únic inconvenient és que anem més carregats !!

La cresta no tè cap dificultat, només un passet just a la cara nord del Bachimala, la resta és només caminar per sobre la cresta prestant atenció això si.
Després del vívac començarem caminant direcció nord fins a arribar a salt del Puerto de la Pez, passat aquest port trepitjarem el pic del Pico de la Pez i primer tresmil de la jornada, al seu costat i en pocs minuts tenim el pic del Puerto de la Pez i una mica més amunt el pic d' Abeillé. Ja caminant sempre per sobre del 2900 trepitjarem el Marcos Feliu, el petit Bachimala, la punta del Ibón i en una petita desgrimpada arribarem al pic Ledormeur.
Només ens queda encarar la  pujada al Bachimala que la farem mitjançant una grimpada no pas difícil i que ens deixarà al cim del Bachimala de 3.177 metres.

Un cop a dalt podrem contemplar les vistes del veí Posets, i a la llunyania les muntanyes d'Ordesa.

Després del Bachimala ens queda l'últim tres mil, la punta del Sabre i tot seguit agafem un vertiginós descens d'unes 3 hores fins al cotxe.

dificultat: pd

cims:

pic del puerto de la pez, 3.018m
pic de la pez, 3.024m
abeille, 3.029m
pic de marcos feliu, 3.057m
petit bachimala, 3.061m
punta del ibón, 3.100m
punta ledormeur, 3.120m
gran bachimala, 3.177m
punta del sabre, 3.136m

volta als annapurna

 CLIQUEU AQUEST LINK ON TROBAREU EL BLOG D' UN VIATGE QUE VAM FER EL 2.012 I ON EXPLIQUEM EN ELL EL TREKK DE L' ANNAPURNA.


http://24905miles.blogspot.com.es/2012/05/volta-als-annapurna-s.html

CITA A CEGUES - RÚBIES

 Dèu ni dó amb la vieta...maca,sostinguda,amb algún llarg molt maco, però com sempre...li falten 100 metres més a aquesta paret...El lloc és brútal, amb unes vistes rera l'esquena que tallen la respiració,un silenci del pocs que s'escolten a tota catalunya, i un poble en runes que a tots ens agradaria comencari un nou projecte....

La via comença a la dreta de la guineu lliure, just en un petit monticle al costat d'una alzina...al primer llarg es divisa un petita sabina just 6 metres del terra...

 El primer llarg té un pas una mica estrany just passada la sabina abans anomenada, un pas curiós sense sobrepassar mai el v+ o com a molt 6a, i sinó sempre et pots agafar de la cinta, que allà segur que no et veurà pas ningú :)

El segon i tercer llarg ja són més tiessos, essent aquest dos els més interessants, tot i això s'ha d'anar molt al lloro amb alguna placa que no acaba d'estar gaire segura. Els dos llargs són molt interessants...v+ - 6a+ (no obligat)

 El quart llarg sortim caminant cap a la dreta, cal posar una megaultracinta o la corda ens farà un rossament de flipar. Aquest llarg tambè és molt guapo!!

 Per acabar un últim llarg de IV+ que ens deixa ja al capdemunt del montsec de rúbies...

 Material: 12 express i doble corda...no recordo haver posat cap catxarro.

VOLTA AL MÓN

marxem.........................
E 27 de desembre començem una nova etapa en la nostra vida, una etapa que ja fa molt de temps que estavem esperant...i que per fi farem realitat...
Aquest viatge l'he portat a dins meu sempre, però per diferents raons no l'havia pogut realitzar fins a dia d'avui...de vegades inclús pensava que era una bestiessa, i ja ho deixava pel típic tòpic: per una altra vida!!
continuu pensant que és una bestiessa...la volta al món!!! però sempre he cregut en les bogeries,sempre he cregut que porten noves sorpreses,nous rumbs a la vida,sempre he cregut que arriscar-se a realitzar els somnis més bojos dona els seus fruits a la llarga,sempre he cregut en els somnis,i en realitzar-los, sinó ja no serien somnis...
El 27 de desembre marxem rumb a turquia amb avió,serà l'únic avió que agafarem,no en volem agafar cap més,després iràn,turkmenistan,uzbekistan,kyrdistan,xina,nepal,índia.......sense preses...
us volem fer partíceps d'aquests viatge...hem fet un altra blog que tot just està naixent...
www.24905miles.blogspot.com

el món és aquí, observant-nos, i nosaltres no podem passar desapersabuts,
la gratitut és inmensa i el privilegi un art a l'abast de tothom !!!

molta sort a tothom, i molt bones aventures...a la paret,a la neu, a les crestes,al riu... a la natura...
salut.

Regular Route al Fairview Dome

La més guapa de les vies que hem fet a tuolumne meadows junt amb la west crack del daff dome, de fet aquesta via surt al llibre: "fifty favorite climbs" un llibre mític del yanki. La llàstima és que ens vam deixar la càmera al bosc d'en kevin ....

 Bé, la resse és del llibre Super Topo del McNamara...

El primer llarg és una fissura que es converteix en dues, jo vaig agafar la de l'esquerre i malgrat que des del terra es veia molt fàcil, hi ho és, gasto molts catxarros en pocs metres ja que el granit està una mica polit, abans de conectar les dues fissures hi ha un pas difícil on caldrà parar atenció, després fins al replà de la reunió es va fent bé però només em queda el camalot del 2 i el vaig corrent, jajaja...reunió a 200 peus, grau 5.8 / 5.9

El segon llarg segueix la tònica del primer, és una fissura de dits de 5.8 on posarem tota l' artilleria...

D'aquí fins a dalt la via es torna més fàcil però només una mica. Quant estem a la quarta reunió ens adelanta una cordada de tres que pugen amb bambes !!!  flipem, perquè feia ven poca estona que els veiem abaix equipant-se..vaia tela !!!

En fi, una viote !!!

regular route. inici de la via.

sánchez martínez a la paret de diables - montserrat

Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...

La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.

La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.

Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!

una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.

En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.

7 díes per frança

Marxem cap al massís del vercors-presles carregats de ganes d'escalar i de veure noves parets. Després d'unes 6 horetes arribem a lloc i flipem amb el paisatge que tenim davant nostre, un munt de parets a l'estil vilanova de meià prometen uns díes molt productius, així que obrim el llibre i començem a mirar les víes que farem demà. Busquem un lloc per dormir i a mitja nit: ualà, plou...merda...mirem el cel i no promet res, no sembla que vulgui despejar-se, així que baixem al poble a mirar la meteo per internet i la cosa no promet...comitè de crisis, parlem i decidim anar cap al sud, cap al verdon !!! vinga doncs, atravessem frança per gap i amb unes 4 hores amb la calma  arribem a "le palud", només arribar anem a comprar la guia i ens dirigim cap al belvédère després de les xurreres, on en morfu i en page fan una via d'esportiva. El verdon és increïble, un canyó espectacular fent ziga zagues amb un riu color verd al fons esplèndid. Una de les característiques del verdon és que es baixa rapelant de les víes abans d'escalar, o sigui que més val està segur de que podràs pujar perquè sinó tens una patejada del 1.000!!!!

 El dimecres fem dues víes de 90 metres per començar a agafar el tacte del calcari del verdon, on els peus són predominants. Des del belvédère de la dent d'aire escalem primer la via dolce vita 6a+ i després la via petit chat 6a+ però força més difícil. Els seguros lluny, estil frança, lluny...

Dijous continuem amb el nostre gafe: pluja i la previsió és per dos díes més...marxem a la jonte on en 4 hores més de furgo hi arribem, de moment fa bon temps...Només arribar anem al sector del cirque des vases on on hi ha l'estètic esperó de l'arete ouest i escalem el primer llarg.  

le reverend via núm.14

A l 'endemà anem al sector de le reverend i fem la via del mateix nom, 4 llargs molt macos tots, v+/6a, a destacar el llarg 2 i el 4, brutals !!! (a sota)

després d'un petit descans fem una segona via de 4 llargs, 6a, V+, 6b, un xic més difícil però tambè molt guapa sobretot el segon llarg que passa per una bavaresa brutal !! en marc prova el 6b de l' últim llarg i li surt fins gairebé al final que és tot romo. Per fi fem una jornada completa d'escalada,ja era hora ósties !!! A la tarda arriben en marc i en pere i es foten a tibar per la zona. Ja al vespre instalem el campament al lloc de sempre,prop de riu i amb un birra a la mà tot es veu d'una altra manera,mmm...

Els díes passen molt ràpid i ja estem a dissabte. Avui canviem de zona i anem al tarn a fer esportiva.

Començem amb una via molt maca un 6a 0 6a+ i ja veiem que els seguros estàn mooooolt lluny, però que molt !! en page avui està motivat i va encadenant vies com un fanàtic, per la meva part he de dir que no tinc pas el dia, i m'ho agafo amb molta calma. Al final baixem al riu que si està de conya.

La jonte un lloc preciós on de ben segur que hi tornarè, a més a més ho tenim a 3:30 de casa que tampoc està tant lluny !!!!
ale,salute...

Diedre Blanqueta - Montroig, pala alta

Amb la boira fent de les seves per les planes de l' interior de Catalunya, anem cap al montroig a buscar una mica de solet. La via triada és el diedre blanqueta.

La via transcorre per 5 llargs, els primers facilets i els dos últims més atlètics, que no difícils. A l'últim llarg posarem algun friend al diedre ja que allunyen una mica. Una via del tot recomanable, maca, estètica i disfrutona i un cop a dalt les vistes són un regal !!!

• Accés: des de Balaguer agafarem la carretera que porta a Àger, i un cop al coll ens desviarem a Vilanova de la sal, passarem el poble i agafarem la bifurcació que posa Montalegre durant una bona estona, uns 4km, allí ja veurem la paret. Deixarem el cotxe en una curva molt marcada i pujarem a peu 10m, si anem amb 4x4 podem deixar el cotxe al coll de porta. La via comença al costat d' un arbre, parabolts visibles.
• Dificultat: 130m, V obl.
• Material: 14 cintes+joc de friends+tascons

BALCONETS DE SAU - cingles del pla de dalt - 6a/a3e

De ben petit, el meu avi m'explicava històries del tot inhumanes pels temps que vivim actualment. Històries de la vida, de la realitat i de la duresa que els hi va tocar viure, i que tant orgullós se sentia d'haver sobreviscut quan m'ho explicava. "ha canviat tot molt ara, abans (ell vivia st.sadurní d'ososmort) agafàvem el carro i la mula, i marxàvem dos díes de viatge per vendre quatre verdures i comprar o canviar queviures a rupit", dos díes per anar de la cantina,bojons, a rupit... m'en faig creus...fugir dels trets franquistes també va ser un epopeia,refugiats al bosc durant llargs díes d'insomni, atemorits i morts de gana, sense saber si tornar a casa era una bona opció, o no era més que un suïcidi...llevar-se a l'hivern amb la roba encartronada per la gelada de la nit, on òbviament no tenien calefacció,buscar-se la vida pel bosc per poder alimentar a la família...així van sobreviure els meus i molts dels vostres segurament... i és que els nostres avis (no tots) estaven fets d'una altra pasta, el meu almenys, era la persona més forta que jo he conegut mai, era com abraçar una alzina.

Ara, els seus descendents ens enfilem per la vertical d'aquesta roca monolítica i dolenta, on ens dona un encant molt especial.

Deuria ser cap el 1962 que el nostre enemic "ciscu" ,va acabar les obres del pantà de sau, i així el terme municipal de st.romà de sau quedà submergit per les aigües de la conca del ter, i més tard si afegiria el municipi de querós quedant així colgades sota l'aigua dues de les cinc esglèsies romàniques de la vall de sau. Demogràficament parlant l'índex de població va anar baixant considerablament.

Aquestes imatges són per disfrutar-les, i més quan ens pengem per aquestes parets de margues rogenques i conglomerat en estat precari, i girem el cap direcció a st.romà, a vegades la meva imaginació navega per aquella vall tranquila i insòlita, encara puc veure el pont romà per on el meu avi atravessava amb el carro i feia la primera nit,després d'omplir la cantimplora d'aquella aigua cristallina del riu ter per continuar camí amunt, camí de rupit,xiulant qualsevol melodia o rosegant un branquilló de romaní o farigola,tot fent xino-xano...

Així és,escalada romàntica a sau,no és més que això,gaudir de l'entorn,del lloc,del silenci, sempre i quan no hi hagi cap boig de la gasolina foten-li gas a l'aigua. Per mi, i el meu company de cordada, la veritat és un privilegi  poder gaudir d'aquests racons tant màgics, i això en part gràcies als operturistes, que amb dos pebrots es van currar totes les víes de sau ara ja fa uns quants/molts anys, amb un material que feia por només veure'l.

APROXIMACIÓ: des del final de poble de tavertet direcció als cingles,agafem una pista sense asfaltar que ens durà al pla del castell en uns 2'5 km. Allà veurem una casa que es on aparcarem, el camí és just abans de la casa. Seguirem el camí fins a baix a la paret, passant per davant del barret d'en riba. Avui nosaltres, per diferents "raons" (ejem), començem desde la feixa i fem només els 3 llargs de dalt, que és on hi ha "millor roca".

DIFICULTAT: ED- / 225m /6a /A3e

MATERIAL: 20 cintes i estreps. 2 xapes recuperables si es fa tota la via.

 

El primer llarg de després de la feixa surt per sobre d'un arbre, ens hi enfilem fins ben amunt ja que el primer seguro així ens ho fa fer, el dia que aquest arbre no hi sigui...no vull ni pensar-hi...després és tot ae fins a la reunió, amb algún pas que allunya una mica però que es fa bé. a2e.

El següent llarg surt amb una mica de travessia cap a l'esquerre amb els seguros a prop, més fàcil que l'anterior però guapo tambè. La reunió és a sota el sostre. a2e

L' últim llarg que fem és el més guapo i difícil tambè. El sostre és espectacular, com tots els sostres, mirant a baix es veu un pati bestial. La sortida de sostre et fa vibrar fins a l' últim esgraó del pedal, després uns quants passos facilets fins a una sortida amb lliure que tè el seu polvo !! la sortida mola, però no pots caure, al llibre d'osona vertical li donen 6b, jo diria més aviat 6a, però: no caiguis, perquè tens una repiseta petita però lo suficientment gran per donar-te pel sac els turmells. Un cop superat aquest pas un pèl més amunt en trobem un altra de més facilet i ja sortim caminant uns 10 metres per fer reunió amb una alzina.

Normalment recomano si la via és xula o no, però en el cas d'osona no ho faig, perquè ja sabeu tots que aquí no si ve a escalar en bona roca, sinó a flipar amb el paisatge d'aquest murs,del congost de tavertet,del bosc,del pantà,de la vall de sau. A mi particularment, la via m'ha agradat força, però la pedra és dolenta de veritat, sembla un crocant.

salut !!!