Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...
La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.
La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.
Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!
una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.
En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada