Diedre Vidal Farreny a la Roca Alta - Vilanova de Meià

el diedre vidal farreny al mitg de la paret de la roca alta.

Feia molt de temps que teníem aquesta via per fer, avui per fi ja la podem "taxar". La via no té pèrdua, segueix recta amunt pel diedre, on anirem trobant algún clau i també spits només amb l'espàrrec, pertant estarà bé portar a sobre 2 plaquetes recuperables i un parell de femelles de mètric 8 o 10.

 

entrada directa i empalme de llargs

Aproximació: aquest diedre es veu des de l' eix transversal !!!! jaja...abans de la font de la figuera surt una pista a mà esquerre que porta cap a rúbies, la seguim una bona estona deixant a mà esquerre el camí que porta a l'ermita de meià, una mica després de passar per una casa super petita surt a mà dreta un trecall que agafem i anem seguint fins que el vehicle ens digui prou, si podem arribar fins al coll doncs aparcarem al coll, després el camí de pujada és més que evident.

Material: nosaltres vam fer servir un joc de camalots fins el 3 i el 0'75,1 i 2 repetits+ àliens vermell i groc +  joc complert de tascons, unes 16 cintes i bagues llargues per les sabines... amb menys friends es passa....

Ressenya: a veure !! el primer llarg està una mica "petat", molta gent puja pel primer llarg de la via amadeus, nosaltres vam pujar per la via normal. La reunió número 4 teòricament es fa en una sabina enorme, nosaltres van continuar uns 12 metres més i vam trobar una reunió d'spits molt més còmode que no surt a la resse, així la via va constar de 5 llargs i no 6.

Sortida original Ll 1

1 Llarg - IV : La via comença a la dreta d'una alzina i passa per l'esquerre d'un pinot. Els primers metres estàn una mica petats, haurem d'anar al lloro, després de l'arbret la via va en tendència cap a l'esquerre a buscar un altra arbret on tambè aprofitarem per passar-hi alguna cinta. La reunió està just a la repisa.

En Miquel al segon llarg

2 Llarg - IV+ : De la reunió ens desviarem un parell de metres a la nostra esquerre i ens enfilarem per una panxeta amb un canto espaterrant i de fàcil protecció, continuarem recta fins a la reunió. Sabina de la foto de dalt...

El millor llarg per a mi el 3er.

3 Llarg / V :  Un llarg de diedre d'escàndol, per disfrutar-lo de valent, no molt difícil, fàcil de protegir i tot un seguit de requisits que el fan el millor llarg de la via per a mi. Trobarem tambè un petit sector de placa després del diedre i algún spit només amb l' espàrrec on caldrà posar-hi la plaqueta recuperable. Llarg guapo !!!

el pati del tercer llarg ....

4 Llarg / V : Sortirem directes cap una xemeneia fàcil on poso el camalot del 3 i que està plena de cagades d' ocell just en el lloc on m'he d'agafar, em recorda a la galletas de riglos òstia !!  en fi ....tirem amunt tot trobant-nos algún clau i sinó posant algún catxarret, arribarem a un lloc una mica trencat on haurem d'anar a xapar un clau que ens queda a la nostra esquerre i després tornarem al diedre per veure la sabina on teòricamant farem reunió segons les ressenyes, jo miro més amunt i veig una altra sabina cap on em dirigeixo i quan arribo allà em trobo dos spits a sobre la sabina súper còmodes on faig reunió clar. Llarg guapo tambè però haurem de vigilar la roca en algún tram.

inici 4 llarg

5 Llarg / IV+ : sortim fàcil de la reunió i xapem un cordino just a sobre nostra, després tombem cap a la dreta i fem la última reunió de la via amadeus, d'aquí ja agafem el caminet cap a dalt de la roca alta.
El descens com sempre, anirem a buscar la canal cap a l'oest que passa pel costat de les vies, fites.

últim llarg

Amics de Malanyeu + Francesc Sunyol a la paret del devessó, Malanyeu

Aquest dissabte aprofitem que podem coincidir i marxem cap a malanyeu a respirar aire pur a les vistes del pedra i als camps silenciosos dels voltants.

Primer escalem la via amics de malanyeu que deu ser V màxim obligat,  després fem un ràpel per la via amics de malanyeu i un cop a la repisa escalem l' últim llarg de la via francesc sunyol, 6a, un llarg prou xulo, un cop a dalt baixem fins a la primera reunió de la francesc sunyol i d'allí al terra on tornem a encordar-nos per fer el primer llarg de la francesc sunyol, un llarg de V com a molt.

Per la via els amics de malanyeu caldrà agafar algún friend, tascons i unes 8-9 express.

Un cop acabada la jornada, cap al bar que es menja de collons i barat !!!

salut i a disfrutar de malanyeu ;)

Tashunke Witko al Roc d'en Solà - Perles

Després de molts mesos d' inactivitat a les parets i aprofitant aquest anticicló, marxem hipermotivats cap a perles per començar a agafar una mica la pila al coco i als braços.

La Tashunke Witko és una via ben assegurada on pots provar el 6b+ ja que els parabolts t'ho permeten si vols, només hi ha algún aleje al tram final del segon llarg i al tercer, nosaltres vam posar l' àlien vermell i algún camalot petit.

Aproximació: resseguirem tota la paret del roc d'en solà, perquè us feu una idea la via està uns 300m a l'esquerre de l' amistades/tos de gos, podem anar pel camí de sota les vies i quan anem anant cap a l' esquerre veurem un sostre molt marcat, a la foto de baix es veu, la via està al centre de la foto molt a l'esquerre del sostre on es veu una espècie d'esperò on li toca l'ombra, la via va per allà. Els primers metres hi han 3 claus, és la única via que hi han 3 claus a l'inici !!!!

 La via en si és molt maca, però és curta, com sempre passa a perles, a nosaltres ja ens va bé perquè fot temps que no escalem, però si veniu fanàtics podeu provar les vies del costat que fan molt bona pinta, tot i que són un pèl més difícils.

El primer llarg comença enfilant-se recta on trobarem 3 claus i després un parabolt, tot seguit gira una mica a l'esquerre i anem a buscar la reunió sota una paret vertical amb una forat taronja on hi ha el 6b+ del segon llarg. L'arribada a la reunió no és pas molt difícil, podem superar aquest pas passant cap a l'esquerre i així evitar la placa.

Inici de la via

                                     

El segon llarg els primers seguros encara és poden fer, sempre i quan anem amb molta pila de braços, crec que el pas en si està quan la via torça cap a la dreta, allà és fi de pebrots...tot i aquesta explicació que us faig, jo vaig tirar de pedal desde bastant a sota, jeje !!! 

Quan sortim del 6b veurem que no hi han gaires assegurances, la via tira recta amunt i podem anar posant algún catxarret ja per terreny més fàcil.

L'Alba al segon llarg

 El tercer i últim llarg surt recta de la reunió on hi han dos o tres bolts i un clau, després gira un xic a la dreta i tot recta amunt. És un llarg molt guapo on podrem equipar força bé malgrat que anirem trobant algún clau i algún parabolt.

sortida 3 llarg

Descens: ràpel de la reunió 3 a la 2 i de la 2 al terra amb cordes de 60m.
Grau: grau obligat deu ser V+. 110 metres / 6b+
Material: algún friend petit i àlien groc i/o vermell + cintes.

Que la disfruteu, salut ;)

Isaac Gabriel a la paret de l' ós - St. Llorenç de Montgai

Era la tercera vegada que intentava aquesta via, i a la tercera va la vençuda !!!

El primer cop, ara ja fa uns anys, vam venir sense ressenya i vam acabar fent ni més ni menys que la isaac-astral. Segurament a molts els hi ha passat que el tercer llarg han tirat cap als parabolts de la dreta enlloc de fer el flanqueig, i tela com vam patir quan van arribar els 6 b's, bufff estàvem flipant, no enteniem res de res, encara no entenc com vam pujar perquè feia poc que escalàvem!!!

Aquest cop venia amb nosaltres la Gemma, i malgrat que fa poc que escala i no ho fa continuadament, va pujar com una campiona, tot i que va patir lo seu...segurament no és la millor via per portar gent que s'inicia...sorry Gemmix, you did so good ;)

ressenya del blog del joan asín

Aquesta vegada hem pogut "disfrutar" de tota la via, (en jordi i jo) i és que els llargs de dalt són especialment macos...Val la pena no desmoralitzar-se un cop s'ha fet el primer llarg, ja que està molt polit i a més d'un segurament li dóna per tirar cordes avall, no !! els llargs de dalt són molt macos, sobretot el tercer i el quart ..

• Isaac Gabriel - paret de l' ós - St. Llorenç de Montgai
• Dificultat: V+  / obligada V
• Llargada: 160 metres
• Orientació: sud total
• Material: 12 cintes + algún friend, els seguros allunyen..nosaltres vam utilitzar un àlien groc,camalot 0'25, 0'50 i 1...
• Després del segon llarg serà complicat baixar rapelant !!!
• L'aproximació és nula ;)   Passarem el poble de St. Llorenç direcció a Camarassa i on s'acaba la paret allà comença la via... a la ressenya de a dalt a l'esquerre es veu perfectament....

primer llarg

- El primer llarg comença en una petita panxeta que ens deixarà just a sota d'un diedre de color taronja, aquí s'alça una placa ben llimada que es dirigeix cap a una gran sabina amb algún pas que s'ha de vigilar, un cop passada la sabina ve una placa més tècnica i després un petit diedre prou bonic que ens deixa ja a la reunió. r còmode.25m / v / v+

sortida del segon llarg

- El segon llarg comença amb una sortida en bavaresa facileta, ( a dalt foto ) després d'uns metres ràpids ens plantem davant d'una placa adherent no pas difícil i aquesta ens mena al peu d'un diedre on si que haurem d'apretar de valent, sinó surt es pot fer amb ae, d'aquí a la reunió no hi ha cap problema. r còmode. 40 metres / V+

la Gemma i en Jordi al tercer llarg

 Tercer llarg: La sortida de la reunió és el més difícil. Hem de superar una petita panxa amb molt bon canto però aquests estan molt polits, cop de gas i no encantar-nos-hi massa ja que podem quedar ben desgastats aquí !!!  un cop superat aquest pas hem d'anar cap a l'esquerre descaradament, si seguim la línia de la dreta farem la viatge astral, (6b) començarem a flanqueijar posant algún friend, més que res pel que ve de segon que si cau té una nata molt maca, un cop s'acaba el flanqueig pugem recte amunt per plaques amb unes nances brútals. Llarg de cine !!!  30 metres / V+ a la sortida resta IV / V

La Gemma arribant a la quarta reunió

Quart llarg: El llarg !!!

Sortim per una fissura amb uns passos molt macos, un cop a sobre anirem cap a la dreta, atenció en no agafar la línia de l'esquerre, farem uns metres fins a trobar una reunió en una espècie de replà, ens la saltem i ens dirigim cap a uns blocs que ens deixen al peu d'una bavaresa un xic desplomada però molt ben assegurada, escalem aquests metres al-lucinants i ja sortim a la reunió. r còmode. 40 metres / V+ dos passos a la bavaresa, resta V

sortida de la via

Cinquè i últim llarg: Sortim de la reunió recte amunt en tendència a l'esquerre per una placa plena de forats que ens deixa al peu d'uns blocs, els superem i continuem per una rampa fins que ens deixa al capdemunt de la paret de l'ós. Reunió a l'arbre  o on es volgui. 25 metres / IV+

Fantàstica escalada on disfrutarem de valent als llargs superiors de la via. 

Per Tutatis - Roca Narieda sud

Sempre que havia passat per la carretera que va a perles o a roc de collars m'havia mirat la paret de la sud de roca narieda i sempre havia sortit el mateix comentari: sembla que no pogui ser que d'aquí en sortint vies tant llargues, i maques pel que diu la gent !!!!

Doncs la meva primera a aquesta paret m' ha semblat collunuda, malgrat quan escric aquestes línies encara em tiben els bessons! Un dia radiant amb un sol que ens ha acompanyat tot el dia. 

 

ressenya del blog del joan asín. Fins a la reunió núm.7

ressenya romàntic guerrer de tota la via.

La via "Per Tutatis" és una succesió de tres víes: agafa el primer llarg i mitg del segon de la via "gran manitú", després ens desviem cap a l'esquerre durant 3 llargs  fins a la placa característica que es veu des de baix on fa reunió, continua un llarg per placa brútal, canaleres i slab total i després es desvia amb un flanqueig descarat cap a l'esquerre on va a buscar la reunió de la via "dau al 7", continuarem per aquesta via molt rapidament fins al cim amb uns tres llargs molt ràpids.

l'Alba al cinquè llarg

•  Dificultat: v+ obligat amb algún pas de 6a / 540 metres / md

• Material: 13 cintes, bagues llargues + reunió. Ultima reunió camalot de l'1 o tascons per reforçar...opcional.
• Inici: La via comença a la dreta d' un roc molt característic que es veu desde baix, a la dreta d'una canal molt marcada. A la meitat del segon llarg ens desviarem a l'esquerre...evident...
• Descens: un cop a dalt i mirant cap al nord la baixada ens queda a la nostra dreta, si ens i fixem mentre pugem per la via la baixada es veu a la nostra dreta. Una hora més o menys fins al cotxe.

brútal placa de cinquè llag

en miquel al tercer llarg

La via en si està bé, de dificultat moderada. Com a llargs macos destacaria el cinquè que és una placa de canaleres molt guapo, el sisè amb un flanqueig cap a l'esquerre bastant llis i algún llarg de la via "dau al 7"  el vuité em sembla.

flanqueig del sisè llarg, arribant a la reunió.

Una via per disfrutar de fer metres i més metres, ben assegurada pels millet-bonnati i on no patirem massa. Molt ràpida de fer.

bonic diedre de la via "dau al 7".

AIRGAMBOIS - ROCA DELS ARCS

la roca dels arcs i la roca alta

Amb el fred dels últims díes marxem cap a vilanova, a veure si sortim de la boira i de les temperatures sota zero...i així ha estat, quan passem el poble i començem a enfilar cap a la font de la figuera veiem al boira rera nostre, sembla que hi estarem de conya !!!!

No en tenia ni idea de que existís aquesta via, en miquel me'n parla i després de veure la ressenya li dic que ja li podem fotre gas. No hi ha massa info de la via per internet, la veritat, i això a vegades inquieta però tambè li dóna aquest al-licient extra, que últimament estem molt acostumats a marxar de casa amb moltíssima info, inclús, alguns, amb l' aproximació descarregada al google maps....flipa !!!

• via: airgambois
• dificultat: 190 metres / Ae - 6a
• equipament: vam fer servir 10 cintes + tascons + camalots fins el 0'75, i algún àlien per la part superior de la via i cintes molt llargues per deixar després del sostre.
• orientació sud total !!!
• aproximació: Deixarem el cotxe passa't el pont a l'esquerre, pujarem pel camí normal que porta a la camel i ens desviarem cap a l'esquerre direcció oest, la via comença a l'esquerre de la navarro.

en miquel al sostre del primer llarg

 El més difícil de la via és clarament el primer llarg, sense cap mena de dubte!

La via comença amb una mica de mala llet, com sempre vilanovític o sigui: vertical !!!

Alguna assegurança força lluny i difícil de protegir. L' últim pas abans de l' Ae no és pas fàcil però un cop arribem al final de l' Ae....sorpresa.... segons la ressenya hi hauria d' haver un pitó que no hi és (a dalt foto) i la sortida és converteix en una altra cosa, el següent seguro està a uns dos/tres metres ven bé i sortir de l' Ae per anar a buscar la xapa no és tarea fàcil, ni de primer ni de segon si és que el primer no porta cintes llargues per deixar-hi, com va ser el cas.... després d'aquest pas farem un flanqueig cap a l'esquerre i ja trobarem la reunió.

 

inici del tercer llarg

El segon llarg surt per la dreta i és un 6a ple de cantos i ben assegurat al principi, un cop superada la panxa la via continua en tendència a l'esquerre on les assegurances començen a minvar, i fa reunió en una sabina molt gran. Repisa.  ( foto superior: sortida del tercer llarg-segona reunió)

El tercer llarg comença bastant a l'esquerre de la sabina, ( foto )si ho mirem bé veurem un pitó crec que era i continua amb aquesta tendència fins que trobarem la reunió en una altra feixa molt còmode.

ressenya airgambois del blog del romàntic guerrer

El quart llarg pot ser perdedor si ens equivoquem al començament. Haurem de sortir a l'esquerre del diedre esquerre i continuar per una placa de IV d'escàndol, amb uns cantos que fan mal les mans del que punxen, un cop a dalt trobarem un pitó que jo no vaig xapar pel roçament i la reunió  just al costat.

Últim llarg de tràmit....

No és una mala via, a mi m'ha agradat vaja... els dos primers llargs són molt guapos i la resta estan bastant desequipats. Les arribades a la R2 i R3 estan bastant descompostes de pedres.

Terra de Dinosaures - Paret Bucòlica

Bonica via a la paret bucòlica, just al costat de la bàlsam del tigre. Ben assegurada i relativament fàcil, només trobarem un pas a la sortida del segon llarg com el més complicat, la resta es fa molt bé.

• Aproximació: deixarem el cotxe passat el tercer  túnel direcció la Seu d' Urgell, trobarem una petita esplanada a mà dreta. El camí puja directe i recte amunt, seguirem les fites. Veurem un contrafort a mitja pujada per on podem fer una mica de drecera, sinó tirem recte amunt fins a la paret i continuem cap a l'est (dreta). Al peu de via hi han les inicials TD.
• Dificultat: 160m - 6a  (V+obl)
• Via equipada
• Material: passarem amb 10 cintes
• orientació: sud - est. A l'hivern i sol bufar el vent, però si pugem cap a la paret trobarem que ja no bufa...teòricament clar...

 

 La via consta de 5 llargs. Com sempre és fa curta i la podem convinar amb la pas d'estress o alguna altra de la zona.

La via comença per unes plaques tombades, just uns metres més a la dreta de la bàlsam del tigre. Seguirem una ristra de parabolts per unes plaques tombades molt fàcils, més amunt la paret es posa més vertical però els cantos i les presses són molts bèsties. La reunió es fa a l'alçada de la primer role de la bàlsam, molt comòde.

jordi al primer llarg.

La sortida del segon llarg és plena de cantos, arribarem però al pas clau de la via, un sostre o una petita panxa que haurem de superar amb decició, diuen v+ /6a, jo li donaria 6a ben maco, les preses són petitones i la repisa està molt a prop. Si no volem fer el pas ens podem escaquejar per un petit diederet que hi ha a la dreta vigilant molt amb la pedra, un cop superat aquest pas i ja xapats al parabolt de l'esquerre, disfrutarem del llarg fins a la reunió.

arribant a la quarta reunió

La resta de llargs són molt semblants, passos molt macos, ben assegurats, on no passarem gens de por. Al penúltim llarg trobarem un pas de v+ amb molt bona presa. Últim llarg de tràmit gairebé es pot dir.

Via molt maca i recomanable....

ressenya de la via terra de dinosaures

COTACA - el baell. 120m / 6b/v+obl.

Genial via a la paret del baell, si bé un xic curta la podrem convinar amb cualsevol altra via veïna. Especial menció a la última tirada, com molt bé diuen: possiblement el millor v+ de la comarca !!

una placa per disfrutar de valent, amb un peu de via a l'estil esportiva, on podrem fer diferents opcions.

començament del primer llarg

Accés: deixarem el cotxe a l'antic pont de la C-17, entre Ripoll i Ribes, al km, 116. Trobarem dues pistes, agafarem la de la dreta on hi ha una cadena, seguirem el camí que enfila cap a dalt un prat d'herba on hi ha una casa en runes (cal barricó). Un cop al prat seguim el camí que ens portarà cap a la paret que tenim davant nostre. A bon ritme tardarem entre 30/40 minuts. Si hi anem a escalar ara a l'hivern és millor anar-hi relativament d'hora, a les 15.00 ja i toca l'hombra. Millor tardor primavera, o en dies de molt sol d'hivern.

en jordi al pas de 6a del tercer llarg

La via és força guapa, passa massa pel costat de la vegetació, però tè passos molt ben parits !! A la dreta de la Cotaca tenim una altra via, la tabac i aigua que tambè és molt disfrutona, i l'últim llarg va a parar a la mateixa repisa de la cotaca. nosaltres anàvem dues cordades i ens vàrem trobar a dalt.

última tirada, un V+ d'escàndol.

El primer llarg trobarem escrit amb guix el nom de la via. Després d'una alzina comença una placa molt tècnica amb un pas de 6b molt molt fi, sense res on agafar-te !! ni amb en jordi ni a mi ens surt el pas, A0 !!

últim llarg de la via, aigua i tabac, a la mateixa placa.

Segon llarg : es podria dir que és de transició, 25 metres de IV.

Tercer llarg : una fissura sortint de la reunió com a única dificultat del llarg.

Quart llarg : trobarem una placa de V+ molt maca abans d'arribar a la repisa de l'últim llarg.

Cinquè llarg : orgàsmic de veritat !!!!  25 metres intensos amb bons cantells però amb algún seguro moolt allunyat que et fa trempar a fondu !! un cop aquí a dalt, és poden fer altres vies de la mateixa placa. 

Descens: en dos ràpels per la via aigua i tabac.

Brothers Ruiz a la pala alta - Montroig

Bonica via a la pala alta, facileta i sobretot molt ben assegurada cosa que ja ens va bé avui, ja vam equipar prou ahir a l'aranya de montserrat.

Accés: desde Balaguer agafarem la carretera cap a st. Llorenç de Montgai i un cop a Gerb ens desviarem cap a l'esquerre direcció Vilanova de la Sal, passat el poble agafarem sempre els rètols que posa Montalegre, en una curva molt pronunciada agafarem una pista més xunga a mà dreta i al cap d'uns metres aparcarem el cotxe en un petit pla ja que la pista més amunt és dolenta de pebrots. Pugem uns 10 minuts a peu i la via comença bastant a la dreta del diedre blanqueta, ja veurem una ristra de parabolts o spits ara no ho recordo...

La via està molt bé, ideal per un dia mandrós o per fer-la com a segona via després de baixar de qualsevol altra via veïna. El primer llarg és un IV+ vertical i amb cantorral però ple d'assegurançes, el segon és més d'adherència i en flanqueig,V, el tercer tambè en flanqueig però més fàcil, IV, i el cinquè puja per la vertical recordant una mica el calcari de vilanoca de meià.

Un cop a dalt el paisatge del Montroig ens deixa sense alé, el pirineu al nord i al sud el pantà de terradets i el de camarassa envoltats entre boires...espectacular !!! malauradament no portava la càmera....

L' Aranya al Serrat de les Garrigoses - Montserrat

És la gran clàssica per excel-léncia del sector, la seva línea és de les més atractives del serrat de les Garrigoses i la seva longitut (300m) la fa una de les més llargues de la zona. Escalada variada: diedres, fissura, placa, panxa on farem servir totes les tècniques de moviment, equipament justet on caldrà reforçar l'assegurament en molt punts. A destacar els llargs de dalt on l'adrenalina sortirà per tots els poros de la pell, en especial l'últim llarg.

ressenya dels escalatroncs

Accés: Venint de Monistrol haurem d'agafar el trencant de Collbató, passats uns tres km en una curva d'esquerres agafar a mà dreta cap a les Coves del Salnitre, si anem molt d'hora trobarem una barrera que obren a les 10 del matí, hora en que obren les coves, si es vol es pot pujar a peu, 15m.

Un cop a les coves pugem per les escales i quan estiguem a dalt seguim les marques del gr,(marques blanca i vermella) baixarem una mica i quan es posa pla hi han unes roques apilonades d'un mini despreniment, a mà esquerre surt una canal amb una fletxa de color blanc que hi diu “l'aranya”, visible desdel camí.

La via: si es comença des del camí són 7 llargs, si es vol fer sencera són 9 llargs i es comença deixant el cotxe al costat de la carretera . Nosaltres vam començar des de la feixa.

Dificultat: 245m, v+ obligat, desde la feixa. sencera són 300m i el primer llarg 6a, grau montserratí !!!

Material: Semàfor camalots, àliens i bagues llargues. Equipada amb espits.

Orientació sud, una via perfecte per quan fa fred.

Primer llarg: (V) comença en Jordi. Només d'arrencar ja veiem com les gasta, és una d'aquelles vies que et fa escalar, tant de coco com fisicament. El primer seguro hem de fer zoom per veure'l, així que en jordi hi posa alguna ferro, als pocs metres troba un friend encastat en una fissura. Seguim amunt i al final la reunió està una mica a la dreta. Vibrant !

arribant a la primera reunió

 Segon llarg: (6a) Sortim de la reunió amb un pas molt fort i amb un diedre curt però molt explosiu, trobarem bon canto un xic més amunt però per arribar-hi ens haurem d'obrir bé de cames i anar pujant en diedre, un pas força difícil per marcar v+ !!

placa i diedre del segon llarg

 Tercer llarg: (IV) fàcil. Sortim rectes vigilant molt la roca i arribarem a una feixa. A mà esquerre, molt a l'esquerre trobarem una reunió, nosaltres hem de mirar més a la dreta i veurem una fletxa blanca (si si !! ) que i diu “ l' aranya “.

Quart llarg: (IV) Sortim a la dreta per una fissura i sortim ja cap als llargs de l'últim sector, el recorregut aquí ja és evident. El llarg està força desequipat, però permet ficar friends i tambè trobem algún pont de roca.

sortida del quart llarg

Cinquè llarg: (V+) Sortim cap a la dreta per anar a buscar el pilar característic del final de la via escalant per plaques.Trobarem la reunió sota un petit sostre, en una lleixa petita i còmode.

Sisè llarg: (V+) Empalmem els dos últims llargs sense voler, les ressenyes marquen 30 i 45 metres, però un cop a dalt encara ens ha sobrat corda. Aquest llarg és d'escàndol, la sortida de la reunió és un diedre amb molt bona presa, després uns metres més amunt passem per una altra reunió però nosaltres ens la saltem perquè ens pensàvem que era una intermitja i tirem amunt, el diedre final es deixa fer prou bé que no vol dir que sigui fàcil, al principi pel diedre i més amunt per la placa,els seguros en aquest tram estàn molt lluny, just a dalt trobarem un ressalt amb una fissura per protegir, és un pas de confiança ja que el seguro està bastant per sota però a la dreta trobem una bona presa, superem aquest pas i ja estem a la reunió.

últims metres de la via

Descens: farem tres ràpels fins a la feixa, o dos i una petita desgrimpada, després d' esquena a la paret cap a la dreta direcció oest i anar seguint les fites, en un punt trobarem una instal-lació de ràpel que podem evitar si tirem més a la dreta seguint el camí i  que ens deixarà a les coves del salnitre amb una hora, ràpels inclós.