dimarts, 18 de desembre del 2012

L' Aranya al Serrat de les Garrigoses - Montserrat


És la gran clàssica per excel-léncia del sector, la seva línea és de les més atractives del serrat de les Garrigoses i la seva longitut (300m) la fa una de les més llargues de la zona. Escalada variada: diedres, fissura, placa, panxa on farem servir totes les tècniques de moviment, equipament justet on caldrà reforçar l'assegurament en molt punts. A destacar els llargs de dalt on l'adrenalina sortirà per tots els poros de la pell, en especial l'últim llarg.
ressenya dels escalatroncs

Accés: Venint de Monistrol haurem d'agafar el trencant de Collbató, passats uns tres km en una curva d'esquerres agafar a mà dreta cap a les Coves del Salnitre, si anem molt d'hora trobarem una barrera que obren a les 10 del matí, hora en que obren les coves, si es vol es pot pujar a peu, 15m.
Un cop a les coves pugem per les escales i quan estiguem a dalt seguim les marques del gr,(marques blanca i vermella) baixarem una mica i quan es posa pla hi han unes roques apilonades d'un mini despreniment, a mà esquerre surt una canal amb una fletxa de color blanc que hi diu “l'aranya”, visible desdel camí.

La via: si es comença des del camí són 7 llargs, si es vol fer sencera són 9 llargs i es comença deixant el cotxe al costat de la carretera . Nosaltres vam començar des de la feixa.

Dificultat: 245m, v+ obligat, desde la feixa. sencera són 300m i el primer llarg 6a, grau montserratí !!!
Material: Semàfor camalots, àliens i bagues llargues. Equipada amb espits.
Orientació sud, una via perfecte per quan fa fred.


Primer llarg: (V) comença en Jordi. Només d'arrencar ja veiem com les gasta, és una d'aquelles vies que et fa escalar, tant de coco com fisicament. El primer seguro hem de fer zoom per veure'l, així que en jordi hi posa alguna ferro, als pocs metres troba un friend encastat en una fissura. Seguim amunt i al final la reunió està una mica a la dreta. Vibrant !
arribant a la primera reunió
 Segon llarg: (6a) Sortim de la reunió amb un pas molt fort i amb un diedre curt però molt explosiu, trobarem bon canto un xic més amunt però per arribar-hi ens haurem d'obrir bé de cames i anar pujant en diedre, un pas força difícil per marcar v+ !!
placa i diedre del segon llarg
 Tercer llarg: (IV) fàcil. Sortim rectes vigilant molt la roca i arribarem a una feixa. A mà esquerre, molt a l'esquerre trobarem una reunió, nosaltres hem de mirar més a la dreta i veurem una fletxa blanca (si si !! ) que i diu “ l' aranya “.

Quart llarg: (IV) Sortim a la dreta per una fissura i sortim ja cap als llargs de l'últim sector, el recorregut aquí ja és evident. El llarg està força desequipat, però permet ficar friends i tambè trobem algún pont de roca.
sortida del quart llarg
Cinquè llarg: (V+) Sortim cap a la dreta per anar a buscar el pilar característic del final de la via escalant per plaques.Trobarem la reunió sota un petit sostre, en una lleixa petita i còmode.


Sisè llarg: (V+) Empalmem els dos últims llargs sense voler, les ressenyes marquen 30 i 45 metres, però un cop a dalt encara ens ha sobrat corda. Aquest llarg és d'escàndol, la sortida de la reunió és un diedre amb molt bona presa, després uns metres més amunt passem per una altra reunió però nosaltres ens la saltem perquè ens pensàvem que era una intermitja i tirem amunt, el diedre final es deixa fer prou bé que no vol dir que sigui fàcil, al principi pel diedre i més amunt per la placa,els seguros en aquest tram estàn molt lluny, just a dalt trobarem un ressalt amb una fissura per protegir, és un pas de confiança ja que el seguro està bastant per sota però a la dreta trobem una bona presa, superem aquest pas i ja estem a la reunió.
últims metres de la via
Descens: farem tres ràpels fins a la feixa, o dos i una petita desgrimpada, després d' esquena a la paret cap a la dreta direcció oest i anar seguint les fites, en un punt trobarem una instal-lació de ràpel que podem evitar si tirem més a la dreta seguint el camí i  que ens deixarà a les coves del salnitre amb una hora, ràpels inclós.

divendres, 14 de desembre del 2012

Integral PIM PAM, paret del pont, sant Llorenç de Montgai


La via són només dos llargs, si és veritat, és molt curta, però els dos llargs valen molt la pena !!!
Es pot fer com a segona via si hem fet curts i tenim més ganes d'escalar.

ressenya dels kutres....
La via comença just al costat del pont que va cap a camarassa...
Material: només 8 cintes
El primer llarg és el millor, placa amb regletilla, després de la sabina que es veu a la foto superior hi ha el pas clau de la via, un pas de 6a prou bonic.
 El segon llarg també és molt guapo, un pas finet en una panxa i després un diedre molt xul-lo ens deixarà a dalt per contemplar aquestes vistes que podeu veure en la foto de sota.


Descens: la baixada és una mica senglanera. Baixarem cap al nord, d'esquena a la paret, fins a un coll i després anem baixant per una mica de caminet fins a la carretera....

dijous, 13 de desembre del 2012

Alta Fidelitat al serrat dels monjos

Aquest cap de setmana feia un fred espatarrant !!! sortim de vic i encara no tenim molt clar si escalarem o no. Decidim anar a les coves del salnitre, a montserrat sud, que allà segur que serà dels pocs llocs que si estarè bé... hi ho clavem !!!

La via alta fidelitat està molt bé, sobretot si fa temps que no escales i necessites una via per agafar confiança, aquesta és la via que busques.

  • Dificultat: v+ , v obl.
  • Llargada: 150m
  • material: 8 cintes, tascons i algún friend. En general està equipadota, però millor portar alguna cosa.

Tota la via en general és força igual. A destacar potser el diedre del primer llarg, que a més vas en fred, la panxa del segon llarg també, te  un pas bastant txungo que es pot evitar per l'esquerre, i al tercer llarg abans d'arribar a la reunió tambè te un passet. Una via divertida.



Descens: un cop a dalt anirem baixant a peu fins a trobar a mà dreta una instal-lació de ràpel de 40 metres que ens deixa al camí

dijous, 4 d’octubre del 2012

SANG DE DIT - MORRO DE L'ABELLA - OSONA


Amb en Dídac ens  fotem en aquesta via que vam veure que havien obert ara farà un any, quan  vam fer el petít príncep al morro de l'abella, un lloc espectacular on la mare natura ha fet prodigis dels seus, un racó de món digne de restar-hi uns minuts parat i dedicar-te només a observar l' entorn, les coves, la roca vermellosa, els fòssils i el silenci, el relaxant i perpetu silenci que brinda el llindar del morro de l'abella just davant del pantà de sau, etern dominant de les aigües del Ter



Romanticisme a part, la via ens ha agradat als dos, però al principi no ho vèiem gens clar, realment ens pensàvem que seria més fàcil, segons la ressenya és V+ 6a / A1, la cotació la trobem correcte, però hi han tres punts on no pots caure o no et pot fallar el friend que has posat, si això passa tens una galeta molt guapa !!!  per això cal tenir en compte, o almenys desde la meva manera de veure la via, que és una mica expo. Això sí, la recomanem totalment, sobretot pels malalts de l'artifo d'osona !!

1 Llarg, A1, 15m: em toca la pedreta amb petxina i començo jo...Comença fàcil amb un arbret petit i un parabolt just a sobre, cop de pedal i un altra bolt, després la cosa es complica de valent, un parabolt resta molt a sobre, ni col-locan-me al pedal de dalt hi arribo, s'ha de fer un pas molt llarg i sortir en lliure entre forats típics de la roca encrostonada i monolítica del morro, per més que ho intento només penso i només veig la repisa de sota meu que m'espera amb les mans obertes, sembla que em cridi...
- Dídac baixem, prova-ho tu !!!
Puja en Dídac i entre renecs es treu el pas, després però encara queda un altra pas, just després d'arribar al bolt, en Dídac puja fins al capdemunt de l' estrep i treu l'alien gris, l'entafora dins d'una escletxa ( encara em pregunto com s'aguantava.... ), li fot el pedal i respira tranquil a la reunió ....... jo pujo de segon, i el pas, tot i de segon em costa força....

el pas llarg per arribar a l'altre seguro
 

2 Llarg, A1/V+, 15m: Seguint la tònica del primer: començo jo però l'acaba ell, ostia tu amb les repises!!!!!! per aquest llarg us dirè que ja podeu portar el camalot del 3 ben preparat sota les dents, just després del primer seguro en Dídac el fica en un forat on només i cap el camalot del 3, i queda perfecte, no sè si el treurem d'aquí, però de moment a cop de pedal ja és a la reunió. 

 

3 Llarg, A1, V, 35m: Bueno va, potser que foti algu no?  la meva moral comença a estar per terra després dels meus dos fracassos!!
Li foto al tercer llarg, de moment el més estètic, si més no en aperiència. Després de la reunió m'enfilo en una repisa, com no, i d'allà surt una fissura on i cap de tot, jo i fico l'àlien groc, el gris i el camalot vermell, els friends i entren de conya, després ve una sortida en lliure i em planto just a sota d'una xemeneia molt ample en off width. Majudo del camalot del 4 només per ajudar a aixecar-me i poder xapar un clau, recupero el friend i empotro l'esquena amb els peus en diedre - xemeneia bueno, una cosa rara però arribo a un repós amb les pulsacions a 1.000!! continu amunt fins que la fissura s'obre tant que no es pot escalar, agafo el camalot del 4, l'entaforo i fico el pedal a la cinta, pujo fins al penúltim esglaò i xapo, després ve un flanqueig fàcil de V però bastant "expo", tant de primer com de segon. Un llarg molt guapo, per a mi el millor de la via.

sortida de la xemeneia


4 Llarg, A1, A1e, V, 20m: Desde la reunió es veu molt maco, però la veritat és que després del primer bolt tens un pas de collons. En Dídac el treu més o menys com pot, una mica cagadet em comfessa, però el nano avui està eufòric, jo seguint el meu ritme d'avui les passo més putes del que em pensava quan veia en Dídac escalant el llarg. Per sortir del bolt em cago amb la puta uns quants cops i quan aconsegueixo per fi sortir-ne no arribo a recuperar el pedal, oastiaaa!!! pujo cap amunt sense més problemes i acabem la via. Després de fer el cigarret i beure una mica d'aigua, improvitzem una reunió en uns boixos i amb la corda li donem la volta en una roca enorme assegurant més la reunió. Despenjo en Dídac amb l'altra corda i ell em recupera el pedal i la cinta, després l'asseguro fins a dalt un altre cop, pujant per una variant que deu ser 4+ o V. dèu ni dó !!!! feliçitats als operturistes ;-)

quart i últim llarg
 


La via molt guapa, de les d'Osona, vull dir que no us espereu gran roca, que escalar aquí és per romàntics una mica, no sè, a nosaltres ens mola, potser perquè som d'aquí....

MATERIAL: 

Hem fet servir l'alien groc i el gris, joc de camalots fins al 4 i unes 10 cintes. No hem utilitzat ni un tascó. Dos pedals i casc.

La ressenya:

dimarts, 2 d’octubre del 2012

SIOUX CONNECTION AL ROC DE RUMBAU - Oliana

Bonica via a la paret del roc de rumbau, just davant del poble d' Oliana on s' alça aquest mur de conglomerat de més de 300 metres.
La roca en si d'aquesta paret no sembla molt bona a primera vista, però l'operturista a trobat en aquesta línea una roca fídel i prou resistent, si bé haurem de pendre precaucions en alguns trams on la roca està més descomposta, en general és més que acceptable.

APROXIMACIÓ:

Haurem d'anar fins a Oliana i passar el poble, just després trobarem un pont que atravessa el riu segre, agafarem el trencall que surt a l' esquerre, seguim fins que a mà dreta trobem un cartell que posa "hostal del boix", l'agafem i quan estiguem davant de l'hotel hem d'agafar la pista que surt a mà dreta durant aproximadament un parell de kilòmetres i que ressegueix la paret de rumbau, aparcarem el cotxe en un petit aparcament que queda a mà dreta i on veurem unes fites que pugen fins a peu de via en 10m.

La via:

Ens vam deixar la càmera a casa !!!! però bueno

1 llarg v: hi ha un pas en una panxeta que t'ho fa mirar molt bé, però que es passa sense problemes.
2 llarg 6a+: el pas està just a la sortida, és un passet mal perit, però després és un llarg disfrutón a tope !!!!
3 llarg v: també un llarg prou maco, però molt curt.
4 llarg 6a: un altre llarg maquíssim, mantingut, amb canto...molt disfrutón !!
5 llarg 6a/ae: seguint la tònica però aquest potser un llarg més difícil, o almenys més mantingut, amb passos més constants. En Miquel se'l va trure en lliure tot !!! aupa ;)
Els llargs 6 i 7 són purament de tràmit per arribar dalt el cim del roc de rumbau.

DESCENS: una mica lio depèn de com. Lo més lògic és seguir fins al cim i agafar un caminet que ens portarè fins a la pista que baixa fins a l'ermita de castell llebre.

MATERIAL:

16 cintes, via equipada del tot !!!!

RESENYA:

de l'escalatroncs


dimarts, 19 de juny del 2012

Tànger a la paret del pessó - Collegats

Mirant els blogs per trobar la ressenya, he vist que dec ser la única persona que no ha fet aquesta via, jaja!! 
La resse més bona i més actualitzada per a mi és la del blog de l'escalatroncs, te la prenc company!!!!


 El retrobament amb la roca no podria ser millor, desde l'octubre passat que no escalo res de res, el motiu: un viatge, un bon viatge que malauradament es va acabar fa poc. Després de tots aquests mesos sense enfilar-me per la vertical, amb la gemma anem a gorros a agafar una mica de confiança i fem la stronberg, una bona via per no patir massa por. Després en joan em comenta d'anar a fer la Tànger, jo ja feia temps que li anava al darrera, o sigui que, tot i el meu estat de forma, li dic que si d'inmediat, penso per dins que, sempre em deu quedar el famós "grau residual" ....o sigui que enfilem desde vic cap a collegats i fem un vivac passada l' àrea de descans de collegats, en un pla d'herba sota un mantell d'estrelles brillants que ens fan agafar un son ben dolç..... Dormim plàcidament, fa una temperatura gairebé d'estiu.
en molist al primer llarg
primer llarg


















  •  Aproximació:Carretera de la pobla de segur a sort, entre el primer i el segon túnel, és la paret de l'esquerre. Si anem a fer un canvi de sentit amb el cotxe, es pot aparcar just on surt el sender del barranc de sant pere crec, entre els dos túnels, veureu que hi ha lloc per uns quatre cotxes, no més. L'aproximació després és força evident, cal seguir el camí durant cins minuts i quan arribem a l'alçada del diedre que es veu a la ressenya i que és un diedre mooolt marcat, tombem a la dreta per un sender poc marcat però evident. La via comença just a la dreta del diedre i puja pel vell mitg d'una ampla fissura. 10 minuts des del cotxe.
en joan al segon llarg
tercer llarg





















- Que dir de la via que no s' hagi dit ja fins ara? doncs res de nou !!!

- La via és una passada, per disfrutar-la de veritat, us ho dic jo que fotia 8 mesos que no m'enfilava per  enlloc! tot i això és una via que tiba, i que per fer-la tota en lliure has d'anar rodat de valent.

cinquè llarg: increïble
després de la feixa





















- La tànger consta de dues parts ben diferents: els primers cinc llargs i els últims tres. Els primers cinc llargs són riglos total, el primer a mi em recorda molt al segon llarg de la  normal del cilindre de sant llorenç de montgai, però no tant difícil potser més facilet el de la tànger. El primer seguro és el que més costa de xapar, lo demés tot i que tiba, no és pas difícil. Hem de diferenciar tambè que aquesta via te la característica que els llargs imparells són els difícils, o sigui que si estem a peu de via i sabem això i no volem que ens toquin aquests, sempre podem fer allò de: comença tu comença tu, que jo vaig un moment al lavabo, ves-te equipant que ja vinc jeje !!! visca la democràcia... ( gràcies joan !! )

- Els llargs macos són el primer, el tercer i sobretot el cinqué.

- Després dels cinc llargs primers ve un sisé que ja tomba, i llavors una feixa on tirarem uns 7-8 metres a la dreta per tornar a retrobar la via, però només serà un llarg, després d'aquest llarg caminarem uns 100 metres per terreny evident i acabarem la via fent uns últims tres llargs molt interessants també.
penúltim llarg


- Per cert: ja no m'enrecordava del puto mal de peus, la mare que em va parir, els últims tres llargs vaig flipar, gairebé l'acabo amb bambes !!!

corona de rei, planta que trobarem durant tot l'itinerari.
  • Material: 14 cintes, alguna cinta llarga pels llargs de dalt però no és imprescindible, cap catxarro, la via està molt ben protegida!
  • Grau obligat V+. 
  • 320 metres + 100 metres de feixa.
  • Descens: lo pitjor i lo més perillós de la via! no entenc com no hi han fotut anelles per rapelar enlloc de les cadenes, és per pensar-s'ho!!  d'esquena a la via seguirem el camí que mana cap a l'esquerre, uns 100 metres després anirem seguint les fites que ens portaràn a un llom on començen les cadenes per baixar i trobar el camí que seguirem ja fins a la carretera.
  • Cordada: joan molist i jo mateix.
  • A l'estiu hi toca l'ombra a partir de les 11:00 del matí, més o menys.


dilluns, 11 de juny del 2012

PORNO STAR - ROCA ALTA


La porno star és d'aquelles vies que tothom en parla, i que te la vas ficant al cap fins que un dia trobes algú que, com tu, vol anar a fer-la.

La via és molt guapa, potser una mica curta, però si es vol, és pot pujar per qualsevol via de la paret de la roca dels arcs i anar cap a la roca alta en uns 20 minuts, des d'allà podem triar, sinò ens tocarà pujar en cotxe per la carretera de l'ermita de st. maria de meià-rubies i agafar un trencant a mà dreta per anar a la roca alta...30 minuts fins a peu de via.


El primer llarg de la via comença pujant a un arbre per xapar el primer bolt, després no veus res amb bastans metres, del primer al segon seguro és bastant exposat, tens una nata maca de veritat !!! després la via se'n va cap a la dreta ja per terreny més fàcil. És un llarg expo, amb el factor terra que no parar de voltar-te pel cap...

D'aquí fins a dalt la via canvia totalment. A partir del segon llarg la via està molt xapada, que no vol dir que sigui lleig, tot al contrari, tots els llargs són maquíssims i el factor risc desapereix, el que si que és veritat es que es van pasar a l'hora de posar tantes assegurançes. L'últim llarg tenim un 6b que podem probar amb tota la tranquilitat del mòn!

De material només vam utilitzar 14 cintes crec !!




dimecres, 23 de maig del 2012

CRESTA DELS VIGNEMALE

Impressonant cresta, que ens deixarà un enorme i llarg record en la memòria.
El camí per arribar a Gavarnie és molt llarg, al voltant d'unes 6 hores des de Vic per tant haurem de pensar en un cap de setmana sencer o aprofitar més dies pe ampliar les possibilitats de la zona.

Nosaltres optem fer aquesta cresta per la vall d' ossue. Passat el poble de gavarnie a mà dreta surt una pista senyalitzant la vall, és una pista que està exposada als allaus, per tant com més entrada la temporada millor. Aquest camí dura uns 7-8 km i al final hi trobarem un prat on es pot acampar si es vol.
El camí cap al refugi de baysellance puja pel costat del riu i en poc més de dues hores tranquiletes arribem al refu a 2.651 metres.


Passem la nit al refugi i a l'endemà marxem ben d'hora cap al coll de l'horquette d'ossoue que en 15 minuts atraparem. Un cop al coll girem a l'esquerre per l'evident camí direcció al petit vignemale que trepitjarem sense dificultats en poc més d'una hora desdel refu. Les vistes són impressionants, ha valgut la pena llevar-nos d'hora ja que tot just ara comença a sortir el sol...

petit vignemale
Del petit vignemale a la espalda chausenque tenim un ràpel d'uns 15 metres que baixa de només un clau!
També és pot desgrimpar, fa una mica de iuiu però les preses són bones. Nosaltres fem un mitg mitg, hi ha qui baixa desgrimpant i qui ho fa amb ràpel. Després enfilem ja cap a l'espectacular cresta de la punta chausenque, més espectacular que difícil. El pati que tenim cap a la vessant del glaciar és vertiginós, però la cresta en si no presenta cap dificultat, això si, hi fiquem tots els sentits!!


Mentre pujem per la cresta les vistes són increïbles, aquest punt del pirineu és d'una bellesa inigualable.La cresta impressiona però sense cap dificultat ens plantem al pic de chausenque i tot seguit al piton carre. Aquí toca baixar cap al glaciar per anar a buscar la fàcil canal que ens durà cap al pic longue o gran vignemale de 3.298m.



No cal que us digui que tot plegat és bestial !!
L' alta muntanya aquí agafa unes dimensions enormes...
Continuem fins al pic du clot de la hount fent una petita grimpada i d'aquí per terreny molt fàcil cap al cerbillona i el pico central. Les dificultats sembla que han desaperagut, però anant cap al pic de montferrat ens fa tornar a posar el xip d'alerta, la paret de màrmol d'aquest pic cau sense parar durant més de 500 metres.
marmolada del pic de montferrat


Un cop estem a sobre del monferrat baixem cap al pic del gran tapou, aquí si que hem de fer servir la corda per fer un ràpel d'uns 15 metres més o menys i després d'aquest pic cap al pic de milieu sense cap dificultat.


De milieu al cotxe invertirem gairebé unes 2 hores de baixada, sumant en total desdel refugi de baysellance 8 hores per aquest recorregut circular d'extremada bellesa, havent trepitjat 13 tresmils i havent deixat les 2 agulles del pic de la hount per un altra sortida...

CIMS:
petit vignemale: 3.032m
espalda chausenque: 3.154m
punta chausenque: 3.204m
piton carre: 3.197m
gran vignemale: 3.298m
pic du clot de la hount: 3.289m
cerbillona: 3.247m
pico central: 3.235m
montferrat: 3.219m
punta superior: 3.132m
punta inferior: 3.124m
gran tapou: 3.150m
pic du milieu: 3.130m


cresta Veteranos-Posets-Bardamina p

Itinerari de molt poca dificultat, si bé és una sortida llarga.

Nosaltres, i precisament per això, aprofitem el refugi d'estós per passar-hi la nit i estalviar-nos així a l'endemà una bona aproximació.


Desdel refugi el camí és evident fins al coll de gistaín, allí girarem cap al sud direcció al primer tresmil, el pic de los veteranos de 3.125m, que trepitjarem sense masses complicacions.
desgrimpada

 



















La cresta de los veteranos al pic de los gemelos no té cap complicació, només una petita desgrimpada per una xemeneia, però utilitzant l'esquena i fent oposició es fa sense cap mena de problema.

cim del posets, segon més alt dels pirineus

Del pic de los gemelos, segon tresmil, al pic de posets, invertirem gairebé una hora. Allà observem les fantàstiques vistes a 360 graus que tenim, mirem on mirem són tot muntanyes i és que el posets està situat en un magnífic lloc.

Posets des de la cresta de Bardamina

Començem la baixada fins al coll que ens portarà al pic de la paul, abans d'arribar a baix de tot una petita i fàcil desgrimpada i ja som en terreny ferm, després d'un petit pla tornarem a guanyar alçada fins a arribar al pic inf.de la paul de 3.078m i tot  seguit el pic del mateix nom i el bardamina.


Des del pic de bardamina no cal anar a buscar el refugi d'estós sinó que es pot seguir directament cap a la cabanya del turmo per la vall de montidiego, és un camí on el més fàcil es perdre's i haver de tirar avall fent el senglar, com ens va passar a nosaltres i a més, per postres se'ns va fotre a ploure!!
En fi, una sortida llarga on caldrà estar una mica en bona forma.

Horari: de 10 a 12 hores, desdel refugi d'estós!!
dificultat: pd+
pics:

Veteranos, Pico de los 3134m
Gemelos, Pico de los 3176m
Posets 3375m
Paúl, Pico inferior de la 3081m
Paúl, Pico de la 3083m
Bardamina 3079m

cresta de la Pica d' Estats pels estanys d'Areste


Emblemàtica muntanya que qui menys qui més sempre ha volgut pujar, per ser el sostre de Catalunya li dona un poder d'atracció molt gran.
Per fer la Pica d'estats accedirem al pla de la vall-ferrera, havent agafat a llavorsí el trencant a mà dreta cap a Alins i d'allí ja sense pèrdua per un camí de carro que dura una eternitat...
estany d' Areste

Arribarem  al pàrking de la Molinassa, punt on ja no podem progressar més amb el cotxe i començem a caminar direcció el refugi de la vall-ferrera, el qual deixem enrere i enfilem pendent amunt uns 500m fins a trobar el gr dels estanys d'Areste que es desvia cap a la dreta, nosaltres agafarem aquesta ruta ja que la ruta normal que puja pels estanys de Sotllo ja l'hem fet en diferents ocasions i tenim ganes de probar aquesta ruta més directa cap a la cresta.

l'estany més alt de catalunya...diuent

Així doncs seguirem direcció nord i passarem l'estany d' Areste per la seva esquerre i enfilem per la vall de canalbona fins a trobar el camí que puja directament cap al llom que tenim a la nostra esquerre i que ens portarà primer a un coll i després a l'agulla de canalbona i després al pic rodó de canalbona de 3.004m.

A partir d'aquí ja enllaçem amb la ruta de la gent que ve de la via normal, o sigui dels estanys de sotllo. Als pocs minuts trepitjarem la punta gabarró de 3.115 metres i després ve la part més aèria de la ruta, són un parell de passos de II i potser algún de III però en cap moment tindrem la sensació de buit, o sigui que no és pas difícil.

fàcil grimpada fins a la pica d'estats

Al cap de pocs metres ja estarem al cim del sostre de Catalunya, la pica d'estats de 3.143 metres.
Just al davant de la pica tenim el seu veí, el pic verdaguer, de 3.131m, baixem del pic Verdaguer cap al port de Riufred i pugem per un ampla llom al pic de montcalm de 3.077.

*quan vam fer aquesta cresta el pic del cap de la coma de Riufred i el Sotllo nord no estaven catalogats com a tresmils !
pica d'estats

Després del montcalm ens toca girar direcció est i pujar fins al coll de sotllo, allà optem per pujar l' últim tresmil del dia, el pic de sotllo de 3.072 metres, la seva ascenció és el tram més penós de la ruta potser, segurament pel cansanci acumulat i pel tram de tartera que fa que a vegades ens haguem d'ajudar amb les mans.
La baixada la fem direcció als llacs de Sotllo, cap al sud, en un descens directe i cansat, sobretot de quadríceps, però contents d'haver trepitjat aquests 6 tresmils de la zona de la pica d'estats, i contents d'haver-ho fet per la vall d'Areste, poc coneguda i menys trepitjada.

pic de sotllo i al fons la cresta de la pica.






dificultat: PD

horari: de 6 a 9 hores, depenent del ritme

cims:
pic rodó de canalbona, 3.004m
punta gabarró, 3.115m
pica d'estats, 3.143m
pic verdaguer, 3.143m
montcalm, 3.077m
pic de sotllo, 3.072

Ruta circular: sí