ESPERÓ BELTEGEUSE - SALT DE SALLENT - OSONA

MATERIAL: 22 expres, 8 xapes recuperables, 1 ganxo, estrep.

HORARI: cordada de dos: 3,30h

ZONA: s'hi pot accedir o bé per rupit, o bé pel pantà de sau cap al salt de sallent.

DIFICULTAT: A2e, IV+, (un pas de 6a i un de 6b no obligats), md, 120 metres.

ORIENTACIÓ: sud

APROXIMACIÓ: un cop deixem el cotxe abans del salt de sallent,travessem el riuet i fem una petita pujadeta amb un pla d'herba que ens queda a la nostra dreta, al final d'aquest pla surt un corriol que baixa amb zig zag, trencarem a la dreta quan trobem una fita per un sender que passa per sota la paret. El peu de via és evident, surt una cosida de burins vells i rovellats que penses: mare meva, on ens estem fotent, per sort només és el primer llarg.

 El primer llarg és el més expo, es veu tota una línea de burins que fan més por que res més, alguns surten tant que sembla que et diguin: aquí no t'hi pengis nano!  per sort la pedra gran se la queda en dídac i comença ell,jeje...els pasos es fan bé i allunyen lo just, en algún lloc hem de recuperar les xapes perquè no n'hi han, i així anem progressant, fent els passos a poc a poc,passant amb peus de plom i gairebè sense respirar en algún pas dubtós. La reunió molt còmode.

 

 El segon llarg canvia la cosa,i de quina manera !!! una línia d'spits que ens retorna el somriure a la cara, ens omple l'energia com en un video joc... començo amb moviments ràpits de pedal i fifi fins que arribo al punt on s'ha de posar el ganxo, (és podria sortir amb lliure segurament) el pany de paret està ple de foradets massa petits pel tipus de ganxo que porto, al final veig una repiseta perfecte, li foto allà mateix, m'hi penjo amb cura, suau, i m'enfilo fins al penúltim pedal per xapar-me de l'spit. buf! encara no entenc com en pep vila amb lo petit que és fot aquestes coses!!!!! després una sortida amb lliure de quart potser i ja a la reunió còmode.

 

 Tot seguit farem un flanqueig ajudats d'un passamà instalat. L'ambient és guapo,molt guapo, amb el salt de sallent al fons, i és que aquest racó és espectacular!!!!

 Quart llarg, "el llarg": surt en dídac amb el pedal penjat ja des del primer spit, un desplom mantingut d'A2e d'uns 20 metres i molt ben assegurat  ens fa disfrutar a tope, com nens petits, un cop passat el desplomaco, A1e i sortida en lliure fàcil fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

.

El cinquè llarg és una mica de tràmit però no és fàcil, després de fer dos passos de pedal et trobes una fissura de roca dubtosa, normal en aquestes contrades, i que no trobes ben bé per on esquecajar-te, jo m'en vaig anar per l'esquerre, però també t'en pots anar per la dreta, si vas recte em sembla que és 6b, el que passa que si caus et fots un meco molt guapo a sobre d'un boix. Reunió a la barana.

En fi, una via espectacular, però crec que nosaltres li donem molta importància pel fet de que som del costat d'aquest cingle i ens agraden molt les guilleries - collsacabra, ho dic perquè he llegit algunes píades dien que és una via de roca bastant cutre, a veure: quan et disposes a escalar a sau i a tot osona, ja saps que aniràs a escalar a cop de pedal, totes les vies de sau són d'artifo, però on escalaràs amb l'ambient que hi ha a la beltegeuse? per no dir tambè de la gran tirolina,el far, etcetc.. per això deia que som uns romàntics d'aquest lloc que de ben segur us encantarà a vosaltres tambè. salut.

CORDADA amb el bow de sau, non stop dídac !!! la pròxima la balconets...ride on

PIC DE RATERA 2862m - parc nacional d'aigüestortes i estany de st.maurici

Per uns díes, deixem la roca i enfilem cap al pirineu blanc del pallars, a veure uns amics que tenim per allà. Després de la nevada de l'últim divendres no podem tardar gaire si ho volem aprofitar bé, i com que ha fet bastant de fred la neu s'ha conservat en òptimes condicions,la veritat...

Sortim una mica més amunt de l'estany de st.maurici ja amb els esquís als peus, el paisatge és espectacular amb els encantats sempre a la nostra esquena, anem avançant a bon ritme, passant per sobre de llacs gelats i llargs plans que fan que és guanyi molt poc desnivell.

No és fins al coll de ratera que començem a pujar ja per fi i així guanyar metres i alçada. En tot moment el vent no para de bufar fort i pugem ben abrigats. Ja al coll de ratera ens desviem cap a l'esquerre i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos sota la gran pala del pic de ratera.

A mitja pala em poso les ganivetes, l'última nevada ha deixat un bon gruix de neu, però a sota hi ha la capa de gel que em fa recular cada cop que intento avançar, hi és el que sol passar, que et fot mandra posar-te-les, fins que n'acabes fins els pebrots de patinar i te les poses en el pitjor lloc !!!

Un cop superada la pala,deixem els esquís prop del cim i pugem els últims 150 metres a peu per neu fonda, com en tota la sortida obrint traça, doncs de moment no hi ha pujat ningú encara, només dos nois que ens trobat al coll de ratera però que venien de colomers.

Un cop dalt del pic de ratera les vistes són espectaculars. Un mirador de 360 graus on només hi han que muntanyes nevades, i vent, molt vent...

Iniciem la baixada amb neu molt bona fins al coll, allà la neu tranforma una mica pel vent que ha fet i deixa clapes de gel i clapes de neu pols, però tot i així la baixada és acceptable, llàstima que després del coll s'ha de remar en algunes zones planes.

HORARI: 6 hores anar i tornar
JORDI, DÍDAC, QUICO I JOAN
MÉS FOTOS:

pic de ratera

PÍCNIC, AL SERRAT DELS MONJOS, 140m, 6a.

EQUIPAMENT: semi-equipada amb 12 spits i 7 claus.
ORIENTACIÓ: sud
DIFICULTAT: 6a / v+ obligat. 140m
MATERIAL: nosaltres vem agafar un joc de camalots fins el 3, (no el vam posar),àlien groc, i tascons que poden ser prescindibles tambè, alguna baga i 15 express.
APROXIMACIÓ: per anar al serrat dels monjos deixarem el cotxe al pàrking de les coves del salnitre, un cop allà pujarem les escales i a dalt d'elles agafarem el camí que marxa per la dreta, un cop passat el serrat de les garrigoses el camí fa una curva i a l'esquerre veiem un diedre marcat,pujarem fent el senglar o si estem de sort per algún sender fins al peu de paret.
DESCENS: un cop a dalt i d'esquena a la paret, començarem a baixar cap a la dreta,evident doncs cap a l'esquerre pujaríem. Al capdevall del camí veurem dos paravolts i un spit per rapelar. ràpel de 50 metres que ens deixa al camí per on em vingut.

LLARG 1, 35m, v: comença una mica guarro però de seguida es torna xul-lo. diedre fàcil de protegir on els seguros estan lluny, típic de montserrat. un cop arribem a la sabina veurem la reunió un metres més amunt. 2 spits.

LLARG 2, 30m, v-: aquí els seguros els hi córrer l'aire,o sigui: estàn lluny. seguirem per la dreta de la llastra on és molt fàcil equipar,un cop a dalt anirem en tendència a l'esquerre fins a la reunió-repisa.

LLARG 3, 25m, 6a: el millor llarg. sortim en diedre amb el seguro a "can pixa", només d'encarar el diedre li fico el camalot lila i vaig progressant fàcil fins a sota de l'altra diedre. Aquí em xapo de l'spit i m'escaquejo com un pepe per l'esquerre que tampoc és fàcil,i ja arribo a la reunió.

LLARG 4, 45m, IV: fàcil però sense assegurançes clar. tira en jordi hi fa un run out de 15 metres ben bons,després un xic a l'esquerre i cap a la reunió.

D'aquí com he dit abans baixarem per la dreta fins a trobar l'instal-lació de ràpel.
la resse dels escalatroncs
via ideal per si has de fer alguna cosa a la tarda, o com a segona via. ràpida de fer.

XICS ANTIRROBO - SERRA DE SANT JOAN

Serra de sant joan. Un del millors espais de casa nostra, un dels pocs llocs on pots escoltar el silenci interromput a vegades pel xiuxiueig de les ales dels voltors que passen arran de paret. Contemplant les masies pròximes a la meva vista penso en com deuria ser la vida en aquests paratges ara fa uns anys, aquests romàntics pagerols que vivien a la mà de dèu indemnes de la civlització, vivint una vida austera i dura en un dels llocs més salvatges de catalunya.

1 llarg

 
DIFICULTAT: md+,a1 - 220m

MATERIAL: joc de friends, algún àlien, tascons, estreps i cintes llargues.

LA VIA: és una via de compromís mitjà on posarem en pràctica moltes tècniques. La via està bastant equipada amb parabolts però ens farà falta reforçar alguns passos on els seguros allunyen.Va esquivant un sistema de sostres,tè un segon llarg d'artificial, i un altre llarg on farem un flanqueig espectacular amb un bon pati. El grau obligat és de v+.

APROXIMACIÓ: des d'organyà seguirem la carretera que ens porta a montanisell,seguirem ja per pista forestal fins arribar a un coll on hi ha un pla d'herba a l'esquerre, (víes dismi i josep maria montfort) continuarem fins a trobar una casa en runes on aparcarem el cotxe. Des d'allà, ens enfilarem recta amunt seguint un llom,si mirem la paret veurem una feixa que és on hem d'anar. Desde la feixa anirem tirant cap a l'esquerre fins a trobar uns sostres blancs que és on comença la via,paravolts a la vista!! cal comptar uns 40 minuts.

El primer llarg comença fàcil fins arribar a un sostret ben assegurat, 6b o A0, es pot esquivar per l'esquerre si es vol, després un flanqueig cap a l'esquerre i reunió super còmode en una espècie de raconada.

2 llarg

SEGON LLARG: a sobre nostre començen uns passos en lliure i ja de seguida ens penjarem del pedal, està ben equipat fins a un petit desplomet que haurem de fer un parell de pasos d'A1, superat això sortirem en lliure fins a la reunió que ens queda un xic a l'esquerre.

 TERCER LLARG: sortim cap a la dreta per un placa maca aparentment,una bavaresa en roca un pél "cutre" i continuem en lleuger flanqueig cap a la dreta, superem un morro i continuem recta amunt, passem una sabina que ens queda a l'esquerra i la reunió la tenim uns metres més amunt. Llarg guapo.

QUART LLARG:sortim a la dreta en lleuger flanqueig i ens enfilem en tendència a l'esquerre per una placa xula i fineta que ens portarà a la reunió.

CINQUÈ LLARG: el llarg!! sortim cap a l'esquerre totalment en un flanqueig molt maco,ben assegurat i amb ambient,després del flanqueig trobarem un pont de roca amb un cordino, al lloro!! continuem un parell de metres més a l'esquerre i pugem de dret, després ja veurem un volt i la reunió.

SISÈ LLARG:sortim en tendència a l'esquerre a buscar un blocs,pugem per una fissura-diedre un xic desplomat però molt guapa fins arribar a una sabina,aquí un pas guarro de 6b o a1 i ja estem a la reunió.llarg guapo. Des de la última reunió sortim per la dreta i ja al bosc on acabem la via.

Per la baixada haurem de seguir cap a la dreta (d'esquena a la paret) una bona estona fins arribar a una canal molt marcada,un cop aquí aneu amb compte perquè el que baixi a darrera tirarà un pilot de rocs impressionants, és d'aquelles baixades merdes que s'ha d'anar al lloro.

En definitiva, una via divertida en un paratge idíl-lic. La resse d'uns companys blokeros.

ressenya xics antirrobo

LA TACA DE ROMESCO - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes, algún alien útil i algún friend.

EQUIPAMENT: spits.

OBSERVACIONS: la via comença just a la dreta de la musical, fa una espècie de morro amb un arbre a sobre d'ell,fletxa a l'inici, allà comença el primer llarg. és una via amb l'equipament justet,els seguros allunyen una mica,però hi són on els necessites.La roca boníssima a excepció dels primers metres

GRAU: 6b obligat. Via vertical amb algún desplom.

El primer llarg, després de superar uns primers metres dubtosos, anem a buscar una placa amb un pas de monodit que quan li poses sembla que no el poguis treure, hi que si caus penses que hi deixaràs el dit allà entaforat.Començar ja de dret i en fred d'aquesta manera te tela,6b,només aquest pas, que fem amb a0 penjats d'un ganxo que casualment portàvem,després més suau arribem a la reunió.

El segon llarg,brutal,6b: surt navegant en tendència a la dreta,molt mantingut i de continuïtat,els seguros allunyen força i la volada és considerable,25m,4 spits,però les preses i el tacte de la roca dona molta confiança.

El tercer llarg és el més obligat,6c: els tres primers seguros són els més durs, també pel que va de segon. just sortim de la reunió amb desplom i flanqueig a l'esquerre,segurament és el pas més obligat de la via ja que els peus no són massa bons, en morfu el fa de puta mare,després 30 metres de disfrutar seguint la tónica.

Quart llarg,6b+: el millor llarg de la via,junt amb el segon.Comença amb uns 15 metres de desplom amb canto,algún de romo,estil riglos,continua amb una fissura amb supercanto i acaba per una placa molt fina amb un pas fi que obliga molt.Només faltava que li posesin música a aquest llarg,és brutal!!!

Cinquè llarg:li donen v+,però ejem !!! desde la reunió només veus una xapa que està a sobre del desplom,per sort en morfu troba un spit a davant dels morros just a sota del desplom,després del desplom  xapa una sabina i navegació totalment a la dreta.poc assegurat.

Sisè llarg,6b/+: Llarg de molta,molta pila.Surtim de la reunió amb un deslpomaco molt físic i amb les preses de primera falange i que allarguen,costa mantenir-te en posició i els seguros allunyen.Sortint del desplom es suavitza.La reunió és a la repisa,però no a la paret sinó al terra,em vaig tornar boig buscant-la i quan ja estava a punt de fer-la en un sabina la vaig veure al terra.

Resumint, és una via on tots els llargs són increïbles,de pila i pila,però tambè pots descansar amb qualsevol canto bo.arribes a la conclusió de que els graus són iguals,tant encadenes un 6b+, com pilles a0 en un 6a+......coses de vilanova suposo...

La baixada es fa per la feixa de la dreta i seguint el camí.

EL TERCER HOMBRE - ÀGER

A falta de neu...... ROCA !!!
Aquesta és la panoràmica des del cim d'àger: poca neu i un anticiclò que de moment no ens deixa, així que...cap a àger.
Fem la tercer hombre, que ja havíem fet però bueno, hi ha gent a la tope clàssic,redrum i més víes o sigui que ens fiquem a aquesta.
El primer i el segon llarg els empalmem,la corda arriba bé i t'ho permet fer sense complicacions enlloc de fer la reunió a la repisa.Hi ha un pas de 6b finet i sense peus que t'has d'allargar molt,just abans d'arribar a la reunió.

El segon llarg (tercer normal) és un diedre molt divertit que després surt cap a la dreta tiesso però amb bona presa.6a
El tercer i quart llarg també els empalmem sense problemes.v
Els tres llargs que falten per acabar la via són els més durs.El penúltim llarg tè una sortida de bloc bastant heavy amb possible caiguda a sobre la repisa, i l'últim llarg de 7a és fi i sense peus,o sigui que a0 i a0,jeje!!

De material vem agafar unes 12-13 cintes.
edu,morfu.quim i page sota un sol de justícia...

ressenya

TODRA - MARROC

 Segona vegada al todra. Aquest cop marxem en dídac,en marc,en morfu i un servidor. Passem el cap d'any a les gorgues del todra,un cap d'any diferent,sense raïm,sense alchol, ( o si jeje ) però també sense ressaca,alguna cosa bona ha de tenir!!!

Un lloc que t'hi sents com a casa,hospitalaris,com el primer dia d'escalada,escalfant motors i agafant la primera presa de contacte amb la roca,veiem una gent marroquina que a sota la paret estenent una manta i començent a fer foc amb unes brases,tot seguit couent kafta al foc i fan una amanida.Amb això que un membre de la família ve a petar la xerrada encuriosit per com ens enfilem per les parets,segons després estem els quatre menjant un bon tiberi convidats per tota la família.Ni que pintat,acabes d'una via hi ha peu de paret et fan el menjar !!!!

D'aquests díes han sortit víes molt maques: la ur-bereber, la chibania,la cor de palmera, en marc i en dídac la clàssica al pilar de couchant,morfu i marc la mohamed prisa mata,dídac i morfu la soif d'ajourd'hui i diferents llargs de víes que ara no recordo el nom.La tònica del todra és aquesta roca tant bona,pots posar un peu pla i et queda allà enganxat,sobretot als llargs de dalt la roca es torna molt puntxeguda, i et destrossa les iemes,els gats,i les cordes,però et dona una confiança d bou!
En quant a ressenyes del sector hi ha el famós llibre d'en hassan,però aneu en compte perquè és moolt orientatiu i les resses no estan massa bé.Hi han vies que diu que estan equipades i millor portar catxarros hi ha l'inrevés.
Nosaltres vam volar via fes,llogant un cotxe a l'aeroport mateix,un dacia logan.Fins al todra hi han unes 8 hores amb un paisatge d'altiplans molt maco.Si algú necessita info,aquí estem. salut!

DIEDRE CHIBANIA AL PILIEUR DU COUCHANT

El mite del todra,...Aquesta via ja em va quedar pendent de fer l'any passat i la veritat és que hi anava una mica cagadet de tant sentir historietes....La via és un 10, el segon,tercer i quart llargs són increïbles i et fa estar concentrat en l'escalada. De les ressenyes que pogueu trobar aneu al lloro,moltes diuen que està equipada, hi ho està,hi molta gent que dirà que no hi van posar res,doncs olè! nosaltres vam portar un joc de camalots fins el 3 i ens va anar de conya, els seguros són alegres,en algún cas estàn força lluny i el tercer llarg que marca 6b/6b+ va mooolt bé posar-hi algún frientillo,et carrega les piles....
La via comença travessant el riu que el trobem tebi i s'enfila per una canal que hi ha a la dreta del pilar de couchant,aquesta canal fa uns 55 metres amb algún pas de IV, nosaltres ens vam encordar, el començament hi ha una reunió muntada o sigui que és evident.

El primer llarg ja tastem aquesta roca tant abrassiva del todra altra cop,on no hi veus cap peu on posar només cal posar-li,la resta és cosa de la roca i de la goma.Una sortida maca i directe amb un petit pas com de flanqueig per arribar a la reunió com el més difícil.V+
El segon llarg (6a/+) ja és espatarrantment maco,tot un seguit de cantos pel bell mitg d'un diedret i d'una placa, a partir d'aquest llarg la cosa ja es posa tiesa. (foto a dalt)

El tercer llarg és el més complicat: (a sobre foto) el diedre es torna molt ample, les preses de la paret són més petites si hi són, i en conjunt tot és bastant "patinoski", el truc doncs és jugar amb els peus en diedre i en algún punt tambè amb l'esquena empotrada. Llarg maco i un pèl patidor.

Un quart llarg tambè d'escàndol, (6a+) ens fa disfrutar d'aquests moments tant macos que tè l'escalada,aquests moments en què t'ho estàs passant tant bè i tot passa desaparcebut,quan el temps s'atura i sembla que estiguis conectat amb la roca i arribes a la reunió i no vols que s'acabi.

El cinquè i sisè llarg de v+ estan menys equipats i la roca és molt més abrassiva, les preses punxent de mala manera, on fiques la mà fa mal i tot.

En definitiva la chibania és una molt bona via, de les que arribes a dalt amb un somriure d'orella a orella.
La baixada és evident tot seguint les fites i et deixa a la terrassa de l'hotel des gorgues.
De material vam agafar un joc de camalots fins el 3, aliens i tascons que no vam fer servir.

Horari: 3'30
Més fotos

COR DE PALMERA / platja de mansour

Una altra viassa !!
La via està molt ven equipada però al segon llarg mola posar algún tasconet o alien.
El primer llarg (6a/+) comença una mica sobat per la gent que hi fa esportiva,però els cantos són generosos i els peus s'agafen de maravella.Després un segon llarg una mica estrany on els seguros allunyen més, però sense dificultats.
El tercer llarg (6b/+)està molt ven assegurat, és un diedre/plec de llibre molt maco amb cantos petits i posicions tècniques,molt mantingut, desdel començament fins al final del llarg no baixa de grau, tot i que tè un parell de reposos per carregar piles,va ser un llarg espatarrant, d'aquells que et surt tot bé i arribes a la reunió deixant anar un crit de feliçitat.
Després un llarg de v+ molt maco també i finalment un de 6c que no fem.

La baixada amb dos ràpels justos.

UR - BEREBER / paret de l'escorpión

Després d'escalfar el dia abans als jardins d'ete fent dues vies curtetes, anem a la paret de l'escorpión. La via surt just a la dreta de la mohamed prisa mata que fan en marc i en morfu. Segons la ressenya d'en hassan és una via semi-equipada amb un grau màxim de 6a+, però la veritat és que la vam trobar més equipada del que ens imaginàvem.

El primer llarg va a buscar un diedre molt marcat que superem per l'esquerre,v+. En dídAc obre un segon llarg preciós de cantorrals (6a) per disfrutar i es col-loca sobre una placa, ja el tercer llarg tiro per aquesta placa amb una mica de fissura molt xul-la i tècnica, i el quart llarg s'ha de superar el pas més difícil de la via fent un desplaçament cap a la dreta força incomòde,pel mitg de dues fissures amb un blog que aparentment sembla bo però que no ho és,després d'això hi han un cinquè llarg,però el vam veure molt guarro i vam tirar cordes avall...

Descens amb dos ràpels.
Material:dos aliens grocs,joc de camalots i tascons. 2 cordes de 60
més fotos

sajolida + stoc de coc x monges mascles a la paret del devesó - malanyeu

Sota un fred que flipes, marxem de vic cap a malanyeu, com sempre ens parem a esmorzar a la gasolinera de cercs que es menja prou bé, part important del dia! el termòmetre marcava 2 graus crec, i quan baixem del cotxe no estem gaire entusiasmats per escalar, però ja que hem pujat fins aquí dalt,ens acostarem fins a la paret a veure si puja la temperatura, hi així ha estat...

2 llarg stoc de coc

L'arnald,en jordi i en marc es fiquen a l'stoc de coc i acaben per la monges mascles, i en dídac i jo a la del costat,la sajolida i l'acabem fins a dalt...

2 llarg de la sajolida

Els dos primers llargs de la sajolida són una mica estressans !! no és pas que siguin molt difícils,però en tot cas no són de IV+ com diu el vèrtex 219. És una via semi-equipada maca, però patidora, perquè no és pot equipar allà on voldríes, i no és fàcil fer-ho quan trobes algún lloc una mica digne, a part d'això que tenim els companys del costat que s'ho estan passant teta xapant parabolts! en fi.... i ja ho diuen: malanyeu mal de peu!un cop a dalt la placa acabem per la via per l'esquerre, 6a, 6b, que tiba tiba !!!

Unes víes molt recomanables,totes dues, l'stoc de coc tot i no fer els dos primers llargs,ja es veu una via molt disfrutona, amb un segon llarg,llarg, d'uns 55m i v+ mantingut tot i que està molt ben assegurat, De material hem fet servir l'alien groc dos cops al mateix llarg,tascons, cordinos per a ponts de roca i algún camalot haguèssim posat però no els portàvem. Per baixar és pot fer amb dos ràpels però "OJU" si aneu amb cordes de 60! vam haver de desgrimpar dos metres, " al loro"no us la foteu!

Al final acabem al bar de malanyeu menjant una escudella i carn a la brasa amb all i oli,mmmm!!! si aneu a malanyeu i no paseu pel bar es com si no hagueu estat a malanyeu, foten un menjar de collons!!!

Apa salut i euruuussss!!!

HARUKI MURAKAMI - al sur de la frontera al oeste del sol

El protagonista, Hajime, se hace amigo de Shimamoto, una compañera de clase que cojea un poco en una pierna y siempre está enferma. Al cambiarse de colegio, se separan. Hajime va a la universidad, empieza a trabajar, se casa felizmente, tiene dos hijas, monta un exitoso club de jazz, y se reencuentra con Shimamoto. Su antigua amiga, con su belleza y su evocación de la infancia y adolescencia, pone en peligro su perfecta estructura vital. Esta premisa, no demasiado sugerente pero suficientemente atractiva, es explotada con solvencia por Murakami, pero cayendo demasiado en la reiteración de esa supuesta felicidad cotidiana de Hajime que posiblemente Shimamoto ha puesto al borde de la desintegración.
Bon llibre per passar l'estona, si bé el llenguatge és un simil de tokio blues,és entretingut sense ser un gran llibre...