PUIG DE LES AGUDES - SETCASES

sortida kiwi:

Sempre és bo conèixer gent... és el cas de la zuriñe (s'escriu així zuri? ) i el xavi,una parella basco-catalana que vaig conèixer a nova zelanda caminant per aquells mons de déu i ja ho veieu, de l'altre punta del mòn a setcases,que gran!!

Després d'esmorzar a "ca la maca" (us dec un esmorzar, quin morro el meu! ) enfilem cap a setcases tot fent unes xerrades kiwis i recordant lo bè que vivíem tot just fa unes setmanes, però tambè veient lo afortunats que som de viure en un lloc com el nostre, i sobretot ara després d'aquest paquet de neu que ens ha caigut.

Deixem  el cotxe a setcases, i guiats per en xavi, travessem el pont que hi ha just a la sortida del poble a mà dreta, al cap d'uns pocs metres ens calçem els esquís i enfilem el camí progressant cap amunt. Jo no en tinc ni fava de cap on anem, de fet no l'havia vist mai aquest  pic, ja que és del típics que només és pot fer després d'una bona nevada. Anem lliscant les pells amb la neu, aquest soroll tant maco que fa el trepitjar el pes del esquís contra l'aigua sòlida i que tant de temps feia que no sentia ni practicava. La pujada és curteta i un cop a dalt baixem pel sentit oposat entremitg del bosc amb un bon gruix de neu,tornem a posar pells i cap al cim altra cop. A la baixada cap a setcases ens encigalem pel mitg del bosc amb neu canviant, alguna zona amb neu prou bona, però bastant pesada, hi sobretot per pesada la cunya fins al cotxe passant pel camí de pujada...

Bona retrobada amb vosaltres i amb l'esquí de muntanya, salut companys!!!

KHALED HOSSEINI

VA DE LLIBRES

Khaled hosseini - agfanistàn

Llicenciat en medicina. Després del cop d'estat comunista i de la invasió soviètica demana àsil polític als estats units.

Amb aquestes dues obres l' autor ens apropa a la realitat del país, a una crua i cruel cultura on la dona malauradament com tots sabem no tè més que una trista existència. Dues històries diferents, però una mica iguals, dos llibres del tot recomanables on segurament la realitat òbviament supera la ficció. Dos llibres que enganxen molt i que ens faran caure la llagrimeta amb els talibans i la invasió soviètica com a teló de fons.

NEW ZEALAND NORTH ISLAND

ja per acabar les fotos del nord...

NEW ZEALAND SUD ISLAND

us deixo 4 fotos, ja desde casa, amb mono de tot: d'escalar,d'esquiar, de caminar per les guilleries,etcetc.

... LIVE YOUR DREAMS ...

MEMORIES

Tothom te aquell tipic somni per realitzar...per a mi nz era el prioritari, ja que des de molt jove, aquesta terra de contrastos i paisatges salvatges ja m'havia captivat. Ara estic mes content que mai d'haver fet realitat aquest somni i sobretot, d'haver-ho fet sol durant 3 mesos exactes. No us parlare dels paisatges, on mirant les fotos us en podeu fer una baga idea, sino de la meva experiencia amb la gent, que per mi ha estat el mes enriquidor de tot aquest viatge. He compartit dinars,sopars,birres,alguna festeta,"tertulies",i sobretot viatges amb cotxe amb gent d'arreu del mon: coreans, canadencs,russus,maoris,indis etcetc i aquestes converses multiculturals han estat una font inesgotable de coneixement, de curiositats que ignorava sobre els costums d'uns i altres. He quedat sorpres de la gent del pais, els kiwis, que ens han donat a tots els forasters una llico de com mirar-te la vida amb el millor caracter possible, venedors de diaris, caixers de supermercat, conductors d'autobus, tots ells m'han vingut sempre amb un somriure a la cara, per ajudar-m'he, recomanar-m'he i fins i tot portar-m'he al desti desitjat...ens han fet veure que el topic es cert: que la felicitat no es pel que fas, ni pel que ets, sino pel que vas cultivant tu mateix dia a dia, espero haver respost de la mateixa manera...Moltes anecdotes per explicar, moltes bones experiencies, i es que aixo, crec, que es el que ens fa grans, el que ens fa millorar cada dia un xic mes: apendre cada dia de les experiencies per enriquir encara mes aquesta necessitat de coneixement, aquesta inquietud...

Ara ja amb el nas ensumant " l'olor" de la plana, acabo amb aquest escrit el meu trajecte per nz, pero el meu cami continua, perque el mon no para de donar voltes, i jo no em puc estar quiet mirant com passa el temps. Ara toca omplir la guardiola, per quan s'acabi l'any tornar a realitzar un altre somni, empendre un altre cami, aquesta vegada, crec que buscare el silenci trepitjant la neu seca i gelida del trebol vermell, a l' altra emisferi, buscant quelcom que m'espera de ben segur en algun lloc...

BE HAPPY

REGIO DE COROMANDEL I TONGARIRO NORTHERN

Faig una molt bona operacio de logistica i envio tota la meva roba i mes coses cap a casa,em quedo amb l'imprescindible,o potser una mica menys,en tot cas aconsegueixo que la meva maleta pesi menys i la meva esquena vagi mes relaxada...
Amb la furgo d'en julien i en pablo voltem per la zona de coromandel durant 4\5 dies,visitant les catedral caves,fent una tarda de surf molt bona,i realitzant dos bivacs molt humits, humits per la pluja, guarrets!!!i es que nova zelanda no es pais fet pels bivacs,aixo m'ha quedat clar!!

TONGARIRO NORTHERN CIRCUIT:


Ara entenc perque el dolent del senyor dels anyells vivia aqui,potser ha estat una coincidencia pero: esta ple de ties!!!
Amb en pablo fem el tongariro amb dos dies,passant una nit en un refugi.No se com explicar-vos el paisatge, pero crec que deu ser el mes semblant a passejar-se per la lluna. Pugem al cim del tongariro,que no arriba a 2000m,i des d'alla podem apreciar l'asimetria del volca ngaruhuoe com s'alca formant un cercle conic fins el seu cim,es espectacular.Tornem enrere desfent el mateix cami per entrar dins la zona del red crater on s'em talla la respiracio per la seva bellesa,esquerdes fumejant que denota que a sota hi ha molta vida encara,llacs verd turquesa,rius de fons vermell fan un paisatge del mes estrany i surrealista,el cual no estem acostumats. En fi un bon trekk d'uns 35km.


Ara despres d'haver fet dit durant el mati amb una sort impressionant, estic a rotorua on dema anire pujant per la costa est cap a auckland parant-m'he en alguna platja per fer una mica de surf si puc.
Per cert el meu nom en maori es: hone, una lletra mes i quedaria molt dolc eh??
Apa fins molt aviat,com diuen aqui: see u again soon mate!!

us deixo quatre fotiquis per fer-vos dentetes!!!

BLUE LAKE - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

A PUNT PER ATRAVESSAR LA "MAREA BAIXA" -ABEL TASMAN


LLAC ROTOITI - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

SADDLE A 1850M - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

UNA MICA DE BLOC,OJU AMB LA FOTO:JUST QUAN FEIA EL LANCE ES DISPARA!!

UNA FANTASTICA I FREDA CASCADA-TRAVERSE SABINE CIRCUIT

TRAVERS SABINE CIRCUIT

Després de 6 dies fent un trek de poc més de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.Arnaud. Espero que no us avorriu...

Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar St.Arnaud, carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per començar, queda lluny ja...

"He caminat enèrgicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge, m'he enfangat fins a la tíbia per aquesta estepa tant densament poblada i profunda, he observat atònit com la llum del matí es filtra entremitg de la vegetació i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se com explicar, he arribat a dalt d'un coll a més de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abraçant amb la mirada tota la grandesa d' aquest lloc tant inhòspit, he sentit les cames i els genolls estar fora de combat després d'una llarga, relliscosa i tortuosa baixada, lluitant contra el pes de la motxilla, he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu, he caminat 4 dies en la més solemne i absoluta soletat, sense trobar-me a ningú pel camí i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferèstec, m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la força de l'aigua espetegava en un toll enorme, i escoltant la seva eixordadora música he deixat que el temps senzillament no fos temps, he sentit a cada passa les durícies de l'esquena i cervicals, he estés els braços mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol, he caminat poc més de 90 km's content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment i veient que l'home ho controlarà sempre tot  menys aquesta força tant i tant gran que és la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia, ni el dia en que estaba, he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.
Només em resta apagar aquesta vela, ficar-me dins el sac i pensar que fare demà...."

abel tasman

avui he acabat l'abel tasman despres de 4 dies caminant per platges paradisiaques d'aigua transparent i sorra blanca,ah hi amb una calor sufucant.Tinc la pell curtida pel sol mes no poder i una barba de 25 dies,si em fico un turbant puc passar per un membre d'al quaeda!!! el trekk ha estat be pero lo meu com tots sabeu es la muntanya,pero tothom em parlava molt be de l'abel t. i realment es molt xul-lo i curios.La marea aqui es molt alta,perque us en feu una idea pot pujar fins a 6 metres en unes hores i en un parell de llocs t'has d'informar per saber quina es la millor hora per creuar ja que no hi ha cami alternatiu...parlava amb un home del doc,(organisme que gestiona els refus)be parlar es un dir es clar,i li preguntava a veure a quina hora pujava la marea al mati seguent,em va contestar que havia de ser fora d'alla abans de les 8 del mati ja que a partir de les 8 l'aigua ja arriba als genolls,i jo aaaah thank's man!! o sigui que a l'endema em despert-ho just a les 8 ja que en descuido de posar el despertador,m'aixeco cagant llets,fico tot de mala manera a la bossa i surto a fora on el guarda em mira estupefacte i es fot a riure,i jo li contesto amb un somriure,i know,i know...o sigui que em trec tota la roba i em quedo amb calcotets,em foto l'armari al cap i comenco a atrevessar la badia( o charcu amb catala antic) que son uns 300m.Quan fico el primer peu veig com els crancs petits s'amaguen dins dels milers de forats i durant els 300m seguents nomes penso que si us plau no em queixa-li cap puto cranc perque em fotare la maleta a l'aigua,arribo al final amb l'aigua per sobre el melic i sense cap picada,brbrbr.des de l'altre canto veig el guarda que em saluda amb la ma,"catxondo el tio"!!!

Un petit fallo de logistica em deixa amb nomes 2 papers de fumar a falta de 3 dies!!!

El mateix dia al vespre conec un noi de praga molt simpatic,o fins i tot massa simpatic,em sembla que perd mes oli que el tractor que remolca les canoes.conversem tot el sopar i a l'endema fem tot el recooregut plegats.

Ara i despres de treure'm la ronya de 4 dies i afeitar-m'he estic en un poble de 50 h als nelson lakes on ja tinc tot el menjar per recorrer els 88km que m'espren.aqui he pogut deixar coses en un box que no fare servir pel trek i aixi m'he permes el luxe de carregar una ampolla de vi blanc,jeje...

tot a punt per l'abel tasman!

com ja es habitual aquests ultims dies,un camio buit s'espera cada mati a la porta del backpacker per carregar tots els troncs serrats,a aquest pas ens quedarem sense massa forestal!!

avui he lligat tot el necessari pel proxim trek, l'abel tasman que recorrer el nord oest de l'illa sud i per quan acabi aquest en comenco un altre de bastant mes llarg als nelson lakes,pura muntanya alpina.Per tant ha estat un dia de preparatius i de logistica,trucant per fer reserves per dormir i pel transport,tambe de compres al supermercat a base de sobres de menjar deshidratat,barretes energetiques,sopeta,pa de motlle i aquestes coses...amb tot vaig carregat com un burro portant tot el material de viatge sempre a sobre...

l'abel tasman es un trekk de 3-4 dies i de 55 km suaus,que recorre per platges paradisiaques el nord oest de la nova zelanda sud.es considerat un dels millors treks del pais i com no, s'ha de reservar amb antelacio per accedir als refugis que a diferencia dels de casa no tenen mes que un llit i res mes,es a dir que t'ho has de portar tot. Nomes espero que no foti la calor que esta fent aquest dies perque es insuportable, i es que la diferencia de temperatura de christchurch a nelson es una cosa bestial i esta a una hora de cami nomes!!!

Despres de l'abel tasman agafare un bus per arribar just a temps abans no s'em faci de nit als nelson lakes,on fare un altre trek pero molt diferent a l'abel tasman,mes del meu estil,alpi,amb poca gent i rodejat de la mes pura i solitaria muntanya.Es un lloc bastant remot on no hi han aglomeracions de gent, que acostumen a anar a la zona de milfourd o queenstown,molt mes monopolitzada i d'un encant tambe ferotge.Aquest trekk consta de 88km i es sol fer entre 4-6 dies,depenen sempre de les condicions metereologiques que es donguin. Jo el fare amb 3 nits i 4 dies que son uns 20km al dia,ni aixo ni allo per despres ja deixar l'illa sud i agafar el ferry cap a wellington on m'esperen en pablo i en julien,espero que per anar a fer el tongarino alpine circuit, a la zona dels volcans del centre de l'illa.
Em sap greu no poder penjar mes fotos pero es que aixo es mooolt lent...
una abracada a tothom!!!

costa oest-nord illa sud

Acabo el routburn trek molt satisfet,ha estat un lloc precios ple de contrastos, hi he conegut una parella de casa i 2 austriacs que estaven com una puta cabra. despres de fer nit a te anau i descansar una mica,m'en vaig a queenstown fent ganxo que he encarregat un cotxe,be aixo espero perque ho he fet per telefon i ejem...pero si, ens hem entes be pel que es veu...agafo el cotxe i baixo a rouxburg a veure en magipichi i despres de sopar i de riure una mica torno a marxar cap al nord oest on dormo a mig cami, a alexandra crec,dins el cotxe...un drama!! a l'endema ja estic a franz josef,el glaciar, be un dels glaciars del mt.cook,arribo que quasi es de nit pero tiro cap al glaciar a estirar

les cames,esta be pero no deixa de ser un putu glaciar una mica mes gran que els del piri aixo si,pero res a envejar als dels alps...em foto a dormir i quan em llevo al mati veig que fa un dia radiant,que collons avui me'ls gasto!! doncs si,aprofi-t'ho el bon dia que fa hi pujo a una avioneta per contemplar el mt.cook i els alps a vista d'ocell,la veritat es que disfru-t'ho molt d'aquests 45m,les vistes desde l'aire son sempre increiblesi el pilot passa bastant arrant d'alguna paret de granit,mmmm quin monoo!! quan baixo estic ben excitat.vaig pujant cap al nord direccio punkake rocks hi em paro a dormir en una especie d'hostal que sembla forca tranquil,fins que mecagunlaputamevamalasort arriba un autobus de canalla just quan ja he pagat hi em foten la tranquilitat enlaire...en fi, que paso la nit del lloro!!vaig a veure els punkake rocks sense poder veure el geiser que li falten unes horetes per despertar-se i pujo cap a nelson lakes per mirar un trek de 88 km que fa moolt bona pinta i que segurament fare quen acabi l'abel tasman...tiro cap a la farwell spit (a la punta del nord) on em desvio cap a una platja que m'han recomanat unes amigues que es xul-lissima,com un paradis.baixo cap a motueka i encarrego el trekk d'abel tasman per 3 dies i m'en vaig a nelson a veure l'anna i l'uruguaia que estaven abans a christchurch,fem la birra i vaig a buscar alguna cosa per menjar al super i un backpacker que la meva roba ja no camina,correr jeje!!!i mes i mes i mes..........no hi han mes fotos perque aixo es lent de collons!!! salut a tothom i a topeeeee!!!!!!!!

new zealand pictures

Per fi tinc uns moments per dedicar. Us deixo unes cuantes fotos perque pogeu saborejar l'aroma de nova zelanda,que disfruteu!

excityng

Dema comenco els preparatius pel meu viatge,divendres deixo l'academia i diumenge baixo cap al sud concretament a queenstown on he reservar un trekk de 3 dies, el routerburn track,precios. us preguntareu perque reservar un trek oi? aqui tenen un sistema de reserves per no aglomerar depen de quins parcs i nomes i deixen passar un cert tipus de persones,estar molt be pero si no reserves amb certa antelacio no pots accedir a fer el trek.aquesta setmana han plegat bastans col-legues a l'escola i ha sigut un no parar de festes,,dijous,divendres i ahir,brbrbr, sempre som els mateixos i solem ser unes 15 de persones,la veritat es que ens ho pasem de puta mare i em sap molt greu marxar d'aqui,la semana que be ja veig a venir que la liarem per la meva despedida...per cert hi ha una noia de vic molt trempada i maca, el mon es un panyuelu.

Ara vaig a vendre una tenda que vam comprar per l'ultim viatge i que no fare servir hi ha comprar algun fogonet i un casso per cuinar als refus, hi ha estudiar una mica que encara no he obert ni un llibre desde que estic aqui. i need improve my english!!

espero que estigueu tos be per aqui i que estigui nevant a fondo!

didac que tal l'esqui de muntanya?

apa salut a tots desde kiwilandia!!

El meu avi em va ensenyar el bosc,coneixer les seves aromes,a ensumar el romani,la farigola... les plantes,els arbres,quina llenya es bona per cremar i quina no,a diferenciar els bolets bons dels dolents, hi ha estimar el bosc...el meu pare m,ha ensenyat a sobreviure del bosc, cacant(malgrat no m'ha agradat mai),buscant bolets, obrint-m'he pas enmitg de romagueres i arribant a casa ben ensangrentat,fent un foc sense tenir res per encendre,(reconec q no m,he n,he ensortit mai)viure de l,entorn sense res...a ells els hi estic molt agrait per haver-m'he transmes tots aquests coneixements que jo he aplicat a la muntanya. Mantenir l'entorn en ordre es feina de tots i aqui a nova zelanda son molt estrictes. l'eficacia dels mitjans forestals del pais obtenen el seu fruit tenin unes muntanyes inmaculades i en perfecte estat,encara no he vist ni un paper per terra,ni una llauna,res de res...l'amor i el respecte a la natura es una llei de primer ordre hi no entenc perque aqui la gent es respectuosa i quan estan a casa no ho son...m'encanten els espais oberts,les altes cascades d'aigua transparent,el verd de les valls brillants per un raig de llum,sentir-me perdut enmitg de la grandesa,respirar l'aire gelid dels glaciars...la natura no deixa de sorpendre'm a cada raco que visito d'aquest pais,desde geisser's,aigues termals enmitg de la neu,roques de formacions artistiques,platges de sorra blanca i un clima moolt variat que et diu que aqui qui mana es ell. L'altre dia vaig tenir una nit de pluja d'estels amb una via lactea espectacular,el cel semblava estar mes a prop del normal i no paraven de caure i de caure...ho recordare sempre va ser increible!!
en fi... all the best my friends

volta pel sud

Costa explicar quelcom d, aquest lloc...cap lent de cap camera pot memoritzar el verd dels prats tant be com la retina d, un mateix. La llum aqui brilla d,una manera especial,quan el sol surt enmitx dels nubols i il.lumina els prats quedes bocabadat,com un estaquirot observant imperterrit els colors que estas veient,mai vistos abans ni en cap escala de colors...o quan es fa de nit i observes la via lactea, que passa com una autopista de boira a davant teu,impassible,sembla que la poguis agafar amb els dits,tan a prop i tan lluny...mmmm, es impressionant sobretot aixo: la llum, la llum es molt especial,brilla amb molta forca i ho exagera tot moltissim...l,aigua dels llacs ,tranparent,el gel dels glaciars,els verd dels arbres,els boscos humita...mmm.en fi ,torno a estar a christchurch,em queden 10 dies per comencar el meu viatge en solitari,ja en tinc ganes de deixar la ciutat hi marxar sol.baixare al sud a fer el kepler track,un trek de 4 dies on la mitjana anual de pluja es de 7000mm!! flipa!!! despres anire pujant per la zona dels glaciars fins arribar a la golden bay on tambe vull fer un altre trek de 4 dies abans no marxi cap a l.illa del nord a veure la zona dels volcans...
en fi espero que estigueu tots be,els escaladora a tope i els esquiadora tb.
salut!

christmas holidays!!

bueno finalment ja tenim les vacances aqui,si si si!!! aaa per cert: ahir vaig fer la meva primera escalada post-accident i la veritat es que forca content, tot i que encara estic algu tocat!
doncs aixo,dema marxem 7 persones amb una furgo que em comprat cap al sud,mount cook,queenstown,fiorland i mes. la veritat es que pinta molt be i em sembla que els tres mesos se'm faran curts,ehem no se i will see...jeje... de moment m'ho estic passant de puta mare,ja tinc mobil del pais, un pilot de colegues de l'academia, i ara quant acabi aquest text fare una reserva a un farm(granja) per anar a esquilar ovelles,jeje...si sembla una bojeria i de fet ho es,pero per treballar 4 hores al dia tens allotjament i menjar gratuit a mes del contacte amb la gent que crec que es el mes enriquidor...mmm no se.. no m,agrada el nadal,la hiprocresia me l,ha fet aborrir i aqui es una mica diferent,si mes no no hi ha la bojeria de la gent comprant i malgastant,per tant no us desitjare un bon nadal, pero si que us desitjo a tots un 2010 ple de sorpreses,de salut, de felicitat, d,amor sobretot, d, ilusions,d,optimisme,de riures ,d,objectivitat,d,alegria,de bona companyia, un 2010 increible i que sigui mooolt millor que aquest, es el repte.
all the best my friends...
see y soon.
jan...

la fillola i el nebot

jaja mireu que macos,i com creixent!! es una passada !! per aqui de moment tot be, o molt be! a casa

hi estic super comode i a l'escola tambe. hi ha molt bon rotllo i estic amb una classe plena de japos i coreans, o sigui que ja us ho podeu imaginar: un fart de riure!! per cert dema coneixere a una noia de vic !! te collons la cosa .

CHRISTCHURCH / NEW ZEALAND

Hei ja soc a llooc!! despres de 2 dies d'avio he arribat ja a christchurch on m'hi estare un parell de semanes. La familia on estic son super amables i pacients,tenen molta paciencia amb l'idioma i estan molt atens per ajudar a que ho entenguis tot.son un matrimoni i estem 5 estudiants: un noi i una noia de corea,una noia de brazil,un de no se on i jo. La brazilenya va arribar ahir igual que jo, i ara acabem de fer l'itinerari que haurem de fer dema per anar a l'academia,que esta una mica lluny d'on vivim,un lloc residencial maquissim i molt tranquil,amb un riu a davant,parcs per anar a correr o amb bici,etc.etc... El meu turmell va fent,obviament que ha millorat,pero es lent i encara vaig coix i amb la crossa.El canto positiu,que sempre n'hi ha un,es que als aeroports, a tots, m'han portat o be amb el "carricotxe", o be amb cadira de rodes,jeje!! un gustas la veritat!

apa ciau ciau....

LA MARATÓ

El proper dia 13 de desembre es torna ha celebrar la marató, aquest any totes les recaptacions aniran a parar a la fundació de la marató per investigar els orígens de les malatíes minoritàries,que són moltes i que malauradament encara no hi han resultats satisfactoris en molts casos.
El cos humà és la màquina més perfecte que existeix a la terra, però també té imperfeccions i moltes d'elles costen de reconèixer tant en la infància com quan en som adults. Entre elles hi han les neurobiològiques, que afecten el sistema nerviós central i que algunes d'elles és possible que ni sapiguem que en som victímes. El TFAH http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_por_d%C3%A9ficit_de_atenci%C3%B3n_con_hiperactividad n' és una d'elles, i afecta directament als neurotransmisors que activen el cervell,on s'hi troben les emocions,els sentiments,l'estat d'ànim,l'autocontrol etc,etc. tot i que és un trastorn que és va detectar el 1902, ( i no és minoritari) no ha sigut fins fa 20 anys que s'ha començat a estudiar, amb resultats satisfactoris però no determinants. Aquesta no hi serà a la marató, com moltes d'altres,és evident, però és per fer-vos partíceps a la reflexió. Aquestes i moltes altres que afecten sovint a molta gent del nostre entorn, del nostre cercle, que pasen invisibles davant nostre i/o que no sabem que fer per ajudar en el cas de saber-ne de l'existència.
Portem el nostre gra de sorra a la investigació perquè puguin tenir una vida més digne, més normal, ja que tothom tè el dret a ser feliç.
Ara bé el "consumisme" per alguns, i crec fermament que la generositat i l'amor és una de les millors armes per lluitar contra les malaltíes.
És només la meva reflexió afectada per la causa.
salut a tots companys....
http://blogs.ccrtvi.com/marato

gali - molero a roca regina

Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,

que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.

En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!

Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

La ressenya: http://www.onaclimb.com/reequipam/galimolero.htm