tot a punt per l'abel tasman!

com ja es habitual aquests ultims dies,un camio buit s'espera cada mati a la porta del backpacker per carregar tots els troncs serrats,a aquest pas ens quedarem sense massa forestal!!

avui he lligat tot el necessari pel proxim trek, l'abel tasman que recorrer el nord oest de l'illa sud i per quan acabi aquest en comenco un altre de bastant mes llarg als nelson lakes,pura muntanya alpina.Per tant ha estat un dia de preparatius i de logistica,trucant per fer reserves per dormir i pel transport,tambe de compres al supermercat a base de sobres de menjar deshidratat,barretes energetiques,sopeta,pa de motlle i aquestes coses...amb tot vaig carregat com un burro portant tot el material de viatge sempre a sobre...

l'abel tasman es un trekk de 3-4 dies i de 55 km suaus,que recorre per platges paradisiaques el nord oest de la nova zelanda sud.es considerat un dels millors treks del pais i com no, s'ha de reservar amb antelacio per accedir als refugis que a diferencia dels de casa no tenen mes que un llit i res mes,es a dir que t'ho has de portar tot. Nomes espero que no foti la calor que esta fent aquest dies perque es insuportable, i es que la diferencia de temperatura de christchurch a nelson es una cosa bestial i esta a una hora de cami nomes!!!

Despres de l'abel tasman agafare un bus per arribar just a temps abans no s'em faci de nit als nelson lakes,on fare un altre trek pero molt diferent a l'abel tasman,mes del meu estil,alpi,amb poca gent i rodejat de la mes pura i solitaria muntanya.Es un lloc bastant remot on no hi han aglomeracions de gent, que acostumen a anar a la zona de milfourd o queenstown,molt mes monopolitzada i d'un encant tambe ferotge.Aquest trekk consta de 88km i es sol fer entre 4-6 dies,depenen sempre de les condicions metereologiques que es donguin. Jo el fare amb 3 nits i 4 dies que son uns 20km al dia,ni aixo ni allo per despres ja deixar l'illa sud i agafar el ferry cap a wellington on m'esperen en pablo i en julien,espero que per anar a fer el tongarino alpine circuit, a la zona dels volcans del centre de l'illa.
Em sap greu no poder penjar mes fotos pero es que aixo es mooolt lent...
una abracada a tothom!!!

costa oest-nord illa sud

Acabo el routburn trek molt satisfet,ha estat un lloc precios ple de contrastos, hi he conegut una parella de casa i 2 austriacs que estaven com una puta cabra. despres de fer nit a te anau i descansar una mica,m'en vaig a queenstown fent ganxo que he encarregat un cotxe,be aixo espero perque ho he fet per telefon i ejem...pero si, ens hem entes be pel que es veu...agafo el cotxe i baixo a rouxburg a veure en magipichi i despres de sopar i de riure una mica torno a marxar cap al nord oest on dormo a mig cami, a alexandra crec,dins el cotxe...un drama!! a l'endema ja estic a franz josef,el glaciar, be un dels glaciars del mt.cook,arribo que quasi es de nit pero tiro cap al glaciar a estirar

les cames,esta be pero no deixa de ser un putu glaciar una mica mes gran que els del piri aixo si,pero res a envejar als dels alps...em foto a dormir i quan em llevo al mati veig que fa un dia radiant,que collons avui me'ls gasto!! doncs si,aprofi-t'ho el bon dia que fa hi pujo a una avioneta per contemplar el mt.cook i els alps a vista d'ocell,la veritat es que disfru-t'ho molt d'aquests 45m,les vistes desde l'aire son sempre increiblesi el pilot passa bastant arrant d'alguna paret de granit,mmmm quin monoo!! quan baixo estic ben excitat.vaig pujant cap al nord direccio punkake rocks hi em paro a dormir en una especie d'hostal que sembla forca tranquil,fins que mecagunlaputamevamalasort arriba un autobus de canalla just quan ja he pagat hi em foten la tranquilitat enlaire...en fi, que paso la nit del lloro!!vaig a veure els punkake rocks sense poder veure el geiser que li falten unes horetes per despertar-se i pujo cap a nelson lakes per mirar un trek de 88 km que fa moolt bona pinta i que segurament fare quen acabi l'abel tasman...tiro cap a la farwell spit (a la punta del nord) on em desvio cap a una platja que m'han recomanat unes amigues que es xul-lissima,com un paradis.baixo cap a motueka i encarrego el trekk d'abel tasman per 3 dies i m'en vaig a nelson a veure l'anna i l'uruguaia que estaven abans a christchurch,fem la birra i vaig a buscar alguna cosa per menjar al super i un backpacker que la meva roba ja no camina,correr jeje!!!i mes i mes i mes..........no hi han mes fotos perque aixo es lent de collons!!! salut a tothom i a topeeeee!!!!!!!!

new zealand pictures

Per fi tinc uns moments per dedicar. Us deixo unes cuantes fotos perque pogeu saborejar l'aroma de nova zelanda,que disfruteu!

excityng

Dema comenco els preparatius pel meu viatge,divendres deixo l'academia i diumenge baixo cap al sud concretament a queenstown on he reservar un trekk de 3 dies, el routerburn track,precios. us preguntareu perque reservar un trek oi? aqui tenen un sistema de reserves per no aglomerar depen de quins parcs i nomes i deixen passar un cert tipus de persones,estar molt be pero si no reserves amb certa antelacio no pots accedir a fer el trek.aquesta setmana han plegat bastans col-legues a l'escola i ha sigut un no parar de festes,,dijous,divendres i ahir,brbrbr, sempre som els mateixos i solem ser unes 15 de persones,la veritat es que ens ho pasem de puta mare i em sap molt greu marxar d'aqui,la semana que be ja veig a venir que la liarem per la meva despedida...per cert hi ha una noia de vic molt trempada i maca, el mon es un panyuelu.

Ara vaig a vendre una tenda que vam comprar per l'ultim viatge i que no fare servir hi ha comprar algun fogonet i un casso per cuinar als refus, hi ha estudiar una mica que encara no he obert ni un llibre desde que estic aqui. i need improve my english!!

espero que estigueu tos be per aqui i que estigui nevant a fondo!

didac que tal l'esqui de muntanya?

apa salut a tots desde kiwilandia!!

El meu avi em va ensenyar el bosc,coneixer les seves aromes,a ensumar el romani,la farigola... les plantes,els arbres,quina llenya es bona per cremar i quina no,a diferenciar els bolets bons dels dolents, hi ha estimar el bosc...el meu pare m,ha ensenyat a sobreviure del bosc, cacant(malgrat no m'ha agradat mai),buscant bolets, obrint-m'he pas enmitg de romagueres i arribant a casa ben ensangrentat,fent un foc sense tenir res per encendre,(reconec q no m,he n,he ensortit mai)viure de l,entorn sense res...a ells els hi estic molt agrait per haver-m'he transmes tots aquests coneixements que jo he aplicat a la muntanya. Mantenir l'entorn en ordre es feina de tots i aqui a nova zelanda son molt estrictes. l'eficacia dels mitjans forestals del pais obtenen el seu fruit tenin unes muntanyes inmaculades i en perfecte estat,encara no he vist ni un paper per terra,ni una llauna,res de res...l'amor i el respecte a la natura es una llei de primer ordre hi no entenc perque aqui la gent es respectuosa i quan estan a casa no ho son...m'encanten els espais oberts,les altes cascades d'aigua transparent,el verd de les valls brillants per un raig de llum,sentir-me perdut enmitg de la grandesa,respirar l'aire gelid dels glaciars...la natura no deixa de sorpendre'm a cada raco que visito d'aquest pais,desde geisser's,aigues termals enmitg de la neu,roques de formacions artistiques,platges de sorra blanca i un clima moolt variat que et diu que aqui qui mana es ell. L'altre dia vaig tenir una nit de pluja d'estels amb una via lactea espectacular,el cel semblava estar mes a prop del normal i no paraven de caure i de caure...ho recordare sempre va ser increible!!
en fi... all the best my friends

volta pel sud

Costa explicar quelcom d, aquest lloc...cap lent de cap camera pot memoritzar el verd dels prats tant be com la retina d, un mateix. La llum aqui brilla d,una manera especial,quan el sol surt enmitx dels nubols i il.lumina els prats quedes bocabadat,com un estaquirot observant imperterrit els colors que estas veient,mai vistos abans ni en cap escala de colors...o quan es fa de nit i observes la via lactea, que passa com una autopista de boira a davant teu,impassible,sembla que la poguis agafar amb els dits,tan a prop i tan lluny...mmmm, es impressionant sobretot aixo: la llum, la llum es molt especial,brilla amb molta forca i ho exagera tot moltissim...l,aigua dels llacs ,tranparent,el gel dels glaciars,els verd dels arbres,els boscos humita...mmm.en fi ,torno a estar a christchurch,em queden 10 dies per comencar el meu viatge en solitari,ja en tinc ganes de deixar la ciutat hi marxar sol.baixare al sud a fer el kepler track,un trek de 4 dies on la mitjana anual de pluja es de 7000mm!! flipa!!! despres anire pujant per la zona dels glaciars fins arribar a la golden bay on tambe vull fer un altre trek de 4 dies abans no marxi cap a l.illa del nord a veure la zona dels volcans...
en fi espero que estigueu tots be,els escaladora a tope i els esquiadora tb.
salut!

christmas holidays!!

bueno finalment ja tenim les vacances aqui,si si si!!! aaa per cert: ahir vaig fer la meva primera escalada post-accident i la veritat es que forca content, tot i que encara estic algu tocat!
doncs aixo,dema marxem 7 persones amb una furgo que em comprat cap al sud,mount cook,queenstown,fiorland i mes. la veritat es que pinta molt be i em sembla que els tres mesos se'm faran curts,ehem no se i will see...jeje... de moment m'ho estic passant de puta mare,ja tinc mobil del pais, un pilot de colegues de l'academia, i ara quant acabi aquest text fare una reserva a un farm(granja) per anar a esquilar ovelles,jeje...si sembla una bojeria i de fet ho es,pero per treballar 4 hores al dia tens allotjament i menjar gratuit a mes del contacte amb la gent que crec que es el mes enriquidor...mmm no se.. no m,agrada el nadal,la hiprocresia me l,ha fet aborrir i aqui es una mica diferent,si mes no no hi ha la bojeria de la gent comprant i malgastant,per tant no us desitjare un bon nadal, pero si que us desitjo a tots un 2010 ple de sorpreses,de salut, de felicitat, d,amor sobretot, d, ilusions,d,optimisme,de riures ,d,objectivitat,d,alegria,de bona companyia, un 2010 increible i que sigui mooolt millor que aquest, es el repte.
all the best my friends...
see y soon.
jan...

la fillola i el nebot

jaja mireu que macos,i com creixent!! es una passada !! per aqui de moment tot be, o molt be! a casa

hi estic super comode i a l'escola tambe. hi ha molt bon rotllo i estic amb una classe plena de japos i coreans, o sigui que ja us ho podeu imaginar: un fart de riure!! per cert dema coneixere a una noia de vic !! te collons la cosa .

CHRISTCHURCH / NEW ZEALAND

Hei ja soc a llooc!! despres de 2 dies d'avio he arribat ja a christchurch on m'hi estare un parell de semanes. La familia on estic son super amables i pacients,tenen molta paciencia amb l'idioma i estan molt atens per ajudar a que ho entenguis tot.son un matrimoni i estem 5 estudiants: un noi i una noia de corea,una noia de brazil,un de no se on i jo. La brazilenya va arribar ahir igual que jo, i ara acabem de fer l'itinerari que haurem de fer dema per anar a l'academia,que esta una mica lluny d'on vivim,un lloc residencial maquissim i molt tranquil,amb un riu a davant,parcs per anar a correr o amb bici,etc.etc... El meu turmell va fent,obviament que ha millorat,pero es lent i encara vaig coix i amb la crossa.El canto positiu,que sempre n'hi ha un,es que als aeroports, a tots, m'han portat o be amb el "carricotxe", o be amb cadira de rodes,jeje!! un gustas la veritat!

apa ciau ciau....

LA MARATÓ

El proper dia 13 de desembre es torna ha celebrar la marató, aquest any totes les recaptacions aniran a parar a la fundació de la marató per investigar els orígens de les malatíes minoritàries,que són moltes i que malauradament encara no hi han resultats satisfactoris en molts casos.
El cos humà és la màquina més perfecte que existeix a la terra, però també té imperfeccions i moltes d'elles costen de reconèixer tant en la infància com quan en som adults. Entre elles hi han les neurobiològiques, que afecten el sistema nerviós central i que algunes d'elles és possible que ni sapiguem que en som victímes. El TFAH http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_por_d%C3%A9ficit_de_atenci%C3%B3n_con_hiperactividad n' és una d'elles, i afecta directament als neurotransmisors que activen el cervell,on s'hi troben les emocions,els sentiments,l'estat d'ànim,l'autocontrol etc,etc. tot i que és un trastorn que és va detectar el 1902, ( i no és minoritari) no ha sigut fins fa 20 anys que s'ha començat a estudiar, amb resultats satisfactoris però no determinants. Aquesta no hi serà a la marató, com moltes d'altres,és evident, però és per fer-vos partíceps a la reflexió. Aquestes i moltes altres que afecten sovint a molta gent del nostre entorn, del nostre cercle, que pasen invisibles davant nostre i/o que no sabem que fer per ajudar en el cas de saber-ne de l'existència.
Portem el nostre gra de sorra a la investigació perquè puguin tenir una vida més digne, més normal, ja que tothom tè el dret a ser feliç.
Ara bé el "consumisme" per alguns, i crec fermament que la generositat i l'amor és una de les millors armes per lluitar contra les malaltíes.
És només la meva reflexió afectada per la causa.
salut a tots companys....
http://blogs.ccrtvi.com/marato

gali - molero a roca regina

Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,

que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.

En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!

Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

La ressenya: http://www.onaclimb.com/reequipam/galimolero.htm

FANAL NOCTURN 6A+ (6A obl) - ÀGER

Una gran manera de desconectar és escalant. I diumenge ho vam fer de valent, junt amb en dídac i en jordi. Feia molt temps que volia fer la fanal nocturn i mig enganyats per un servidor m'hi van acompanyar ben contents.

La via està situada cap al final de la paret, a la dreta de l'esperò de les colobres, (gran via) on des d'abaix és veu com un morro gros, no te pèrdua,al peu de paret hi han les inicials f.noct. (foto)

sortida 1 llarg

El primer llarg comença amb una placa de 6a+ que ja trempes de valent per escalfar els braços,les cames ja les tens calentes de la punyetera tartera!! està molt ben equipat amb spits però ja per començar déu ni dò!! en dídac i en jordi ja veuen que venen enganyats,jeje!! en jordi s'en surt molt bé i supera la seva "teràpia de xoc" personal. xapó !!

El segon llarg és un cinquè molt xul-lo i "disfrutón" que passa per unes plaques amb molt bon "cantu".
Li mancho jo al tercer llarg.un cinquè net on és fàcil perdre's ja que a l'esquerra hi han uns parabolts molt llaminers.La via va per la dreta i s'ha de superar un pany de paret molt maco on és pot equipar molt bé,just superat això trobem una fissura molt fàcil que ens deixa a la reunió.

El quart llarg és un dels més xul-los.Sortint de la reunió trobem una fissura de 6a amb un spit al començament i un altre al final,la fissura és ample hi em permet ficar-hi un àlien per anar més segur,bufo de valent per la maleïda pila hi supero el pas una mica apurat això si,jeje.

Ara tira en dídac a davant amb un llarg de v+ molt divertit on abans d'arribar a la reunió hi ha un flanqueig de iuiu!! segueix un altre llarg de transició a la típica feixa que trenca un xic la via per deixar-nos ja a l'últim tram de la via.

Afegeix la llegenda

últim llarg

Aquest llarg és dels millors! però no caiguis !! perquè si caus et fots un bolet maco de collons!!! el primer spit el tens davant dels morros,el segon si tens binocles l'arribes a veure, és a dir que si no tens pebrots de ficar algu la galeta pot ser maca o fins i tot molt maca!!. Ja només de sortir el primer ensurt: vaig a buscar una presa i em quedo a mig,no se com recupero i m'estiro com mai fins a agafar la presa ben fort,ufuf...com riuen aquell parell de cabronets!!...en dídac em diu:joan no pugis més i fica't algu!! i jo penso:collons nano prou que ho se,però com vols que equipi aquí,em falta una tercera mà tio!!! al final m'agafo amb les dents i fico el camalot vermell com puc,psicològic perquè balla més que una sardana, si caic això no m'aguanta "ni de fallo"!!,supera't aquest "percal"uns metres més amunt es deixa equipar mooolt bé i em llueixo a entaforar catxarrets.la reunió a un arbre-savina.

L'últim llarg el fem per la dreta del tot on un cop a dalt hi trobarem un spit.
Una via molt guapa i del tot recomanable on no hi vam trobar ningú en tot el dia.

ressenya

Humanility, Thailàndia

Anem a passar uns dies a la península de krabi i ens acostem amb barca fins a Ton Sai.
Allà fem la via Humanlility que no passa de 6a sota una xafagor espectacular i una suor digne dels països tropicals. tela.
Aquí unes fotos, la via és molt guapa!!!

BALI - INDONESIA

Després del gran premi de portugal,nefast per diferents temes que no venen al cas, marxem a bali amb un col-lega de la feina. Només arribar ja veiem el percal de motos i hari de trànsit que hi ha muntat,és acollonant...busquem hotel i a descansar...l'endemà anem a surfejar una mica,primera vegada per a mi, en sergi ja domina més el tema,i la veritat es que mola molt,quan t'aixeques sobre la taula veus que agafes molta velocitat i aquí les onades son molt fortes,tambè hi ha molta pressió a l'aigua que fa que et tiri cap a dins el mar i costi molt de sortir.
Ens agoviem una mica de KUTA, és massa turístic, així que lloguem un cotxe per quatre rupies i marxem a recorrer l'illa uns quants dies. Comencem per la costa oest i anem pujant cap al nord tot i passant per extensions de camps d'arrós maquíssims, amb un paisatge sempre molt selvàtic amb abundant vegetació i sempre amb molt transit i bocinassos,brbrb,quins nervis...pugem cap a KINTAMANI i al llac batur amb el seu pic de 3356 m, passem de 0 m a gairebe 2000m,un contrast molt bèstia on fa que refresqui bastant per sort.Desde l'hotel veiem el volcà batur i les seves roques negres per l'erosió, amb el llac de fons...mmm...es nota que aqui no hi ha indústria.És de nit,aixeco el cap i veig milions d'estrelles al cel,crec que no n'havia vist mai tantes. L'endemà marxem cap a medawei beach a fer suf,travessem tota l'illa d'oest a est,amb un trànsit que no us podeu imaginar,agoviant...arribem al sud de medawei, de xeripa trobem una platgeta bestial,maquíssima,en un lloc paradisíac...lloguem la taula i ens fiquem a l'aigua. hi ha moltíssima corrent,hi ha mi se m'enporta molt cap a la dreta fins que un paio em veu i em diu que no vaig bé,em veu apurat i m'ajuda a sortir d'allà...vaia percal, no hi havia manera de sortir,m'he ben guinyat,arribo a la platja mort de tant remar...ens quedem allà fins a la tarda del següent dia ja que el lloc s'ho val.Després marxem cap a sodie i ens tirem una mica de festuki que ja toca...Tornem a KUTA després de pagar una multa per no portar l'internacional,i després d'una altre festeta anem a l'aeroport i cap a malàsia...a kurrar,brbrbr...

INTO THE WILD - hacia rutas salvages

L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.

Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...

JOE SACCO, periodista de professió. Durant els mesos d'hivern del 91-92 viatge a israel en plena intifada on va conviure amb jueus i palestins...el resultat és aquest,mescla de periodisme,diari de viatge,impresions subjectives i objectives de l'autor,tot això en forma de còmic,un format aperentment relacionat en l'adolescència però que sacco amb un talent fora de sèrie tracta un tema tabú com és aquest de forma amena i amb un to extravegant inclús que arriba a la ment de tots nosaltres de la manera més simple: el còmic...

Que el disfruteu!

alpesport

Fem la via alpesport: són dos llargs, el primer molt tècnic de 6a+ crec recordar,amb una placa i un sostre complicats i sobre adherència.

El segon llarg de 6b també difícil ja al primer tram,molt finet.
D'aquí amb un ràpel a peu de via.

con ocho basta

Via assequible a la silenciosa i tranquil-la paret de la serra de sant joan. Consta de 4 llargs on el primer és el més tècnic tot i que els altres no els hi resta gens d' encant.



No recordo molt bé la via quan escric aquestes línies...amnèsia,jeje... recordo un primer llarg molt guapo amb una placa central força maca.



Un tercer llarg fàcil que vaig posar algún catxarret,tot i que es pot passar sense,però veníem de fer el primer llarg de l'esperò montanissel del qual bem baixar hi portàvem tot l'arsenal,doncs tant per tant el farem servir, que collons!!!
Del tercer llarg hi ha la feixa per tirar cap al cotxe o bé acabar la via al quart llarg i rapel-lar cap a la feixa.En marc i jo tirem cap al cotxe que està llampegant,mentre en jordi i l'arnald ja estant embrancats al quart llarg i arriben al cotxe just quan comença a ploure...

PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)

Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

NIT DE MAR

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...