Últimes llums al Ballibierna

 

CRESTA DELS 6 PICS DE RUSELL DES DE LA PRESA DE LLAUSET:

DIFICULTAT: 

 - He posat difícil a la catalogació per la seva llargada i pel caos de blocs que hi ha a partir del coll de Ballibierna, també perquè en molts llocs les fites es perden i no hi ha un camí en concret, així doncs hem d' estar concentrats sempre per trobar el millor itinerari. Les grimpades són molt curtes i no passen el II+ aquests petits trams es concentren en la pujada a la primera agulla, l'agulla Sud, la travessa entre la punta Rusell i el pic Rusell i la pujada i baixada de l' agulla SW , però en global poso difícil per la seva durada més que res i per la duresa de progressió i saltirons entre pedres i blocs.

Ruta feta en solitari.

Durada: 8'10" parades incloses, ritme alegre 

Distància: 16km'66m 

Desnivell total: 1700m 

 LINK MAPA WIKILOC  

 

Vistes des del primer tresmil, l'agulla Sud de Rusell

Sortida: Arribo a la presa de Llauset després de passar pel tètric túnel que et deixa a l' aparcament, deixo el cotxe i faig un bivac allà mateix. 

Mi fico a les 7 del matí, atravesso el petit túnel i començo a vorejar el llac per la seva dreta atravessant algún rierol que baixa de dalt, passarem per una passera de ferro i començarem a pujar lleugerament, passem pel costat del camí dels que baixem de Ballibierna el qual deixem a la nostra esquerre i continuem pujant comodament pel GR fins que arribem al coll on a la dreta hi tenim la Cabanya de Botornàs, el sender planeja una mica, passem pel costat del llac de Botornàs que baixant m'hi mullo les cames, i continuem amunt pel costat del riu i fins arribar al nou Refugi Cap de Llauset el qual passarem per l' esquerre, continuem ara amunt per camí fàcil amb algún tram de pedres típic i arribarem al trencall o bifurcació on separa la gent que va a fer el pic de Ballibierna i tuca de Culebras cap a l'esquerre, nosaltres seguim a la dreta sempre en pujada per camí bastant bo i així arribem al coll de Ballibierna, faig la primera paradeta breu per mirar el paisatge: Estanys de Ballibierna, cresta de Llosars etc, guapíssim.

 

Coll de Ballibierna

 -Des del coll deixem ja el camí que baixa cap als estanys i virem cap a la dreta ( N ) seguint unes fites, aquí començarem a saltar pel regne dels rocs fins al coll dels Isards, baixem i anem a buscar altra cop el caos de blocs direcció un petit llac, aquí busquem una petita llengua de "grava" que ens facilitarà l'accés i on, aquí sí, anirem trobant fites que ens guiaran cap a la canal d' accés, anirem progressant fins a trobar un bloc encastat el qual passarem per dins un petit forat sense la motxilla, també es pot passar grimpant per sobre, un cop superat arribem a un coll i anem a l' esquerre per ja grimpar i arribar a l' AGULLA SUD DE RUSELL 3095m. el primer dels 6 tresmils de la jornada, aquí val la pena mirar la canal per on pujarem. 

 

Darrera meu la canal per la que pujarem cap al Rusell SE

Fins aquí haurem fet alguna grimpada fàcil i divertida. Baixem de l' agulla S i tornem al coll, començem a pujar per la canal sempre fàcil i amb algún trosset de grimpada arribarem a dalt, aquí a la nostra esquerre ja tenim l' Avantcim de Rusell però nosaltres hem d' anar cap a la dreta, en una imatge horrorosa de blocs i pedres sense camí, així doncs deixem la motxilla per alleugerar pes i som-hi, anem baixant per on més ens assembli, jo he anat trobant fites, però tant com les trobava també les perdia, i així al final arribem al pic de PUNTA RUSELL ORIENTAL de 3043m, fotos i tornem-hi, ppfff, cap amunt pel mar de pedres fins a retrobar-nos amb la motxilla, en total he tardat 30 minuts pujar i baixar.

 

Des del pic de Rusell O, el mar de pedres .

Continuem direcció Nord i en res trepitgem el pic d' AVANTCIM SUD EST DE RUSELL DE 3206M, tercer tresmil del dia. Contemplem les fantàstiques vistes de les crestes que ens envolten i que espero realitzar algún dia. Des d'aquest últim continuem pel fil de la cresta on ens haurem d' agafar en algún punt, sobretot per baixar a un collet abans d' arribar al pic de Rusell, he llegit que també es pot passar per un corriolet que surt pel cantó de Ballibierna, però en aquest track jo he optat per passar pel fil ja que no presenta dificultats excessives i es fa més ràpid. En pocs minuts arribarem al PIC DE RUSELL de 3207m, punt més alt de la jornada i on la cresta ja a desaparegut, fotos de rigor i un lleuger descans per anar mirant i somiant amb les crestes següents.

 

Des del pic de Rusell, punt més alt de la jornada.

Des d' aquest cim mirem a Nord i veiem un esplanada plena de rocs on tenim el cinquè tresmil i que arribarem sense haver d' utilitzar les mans però, això sí, després d' una pesada aproximació. Cim de PUNTA DE LA BRETXA DE RUSELL de 3197m. Aquí és on estem més a prop de la cresta de Salenques que la tenim just al davant i que porta al pic de Margalida que tenim just davant nostra, a l'Oest la cresta de Llosars ens mostra el seu perfil més bonic, i al final d' aquestes crestes el gegant del Pirineu.

 

Punta Bretxa Rusell amb el Margalida i la cresta de Salenques al fons

Tornem enrere i anem a buscar una canal pel cantó de Ballibierna que ens portarà a baix de tot en l' inmens mar de pedres i pedrots, la canal es baixa molt bé, de fet és la canal que s' utilitza per pujar a fer el pic de Rusell pel cantó de Llosars.

Corriol que agafarem baixant a mà dreta, fàcil de trobar

 

Bé, un cop a baix anem cap a l' esquerre on ja veiem l' agulla i la canal d' accés, entre salts i més salts i arribarem, aquí molta gent prefereix donar la volta a l' agulla i pujar per l' altra cantó, la qual cosa requereix una altra horeta segurament i més desnivell a realitzar. Si ens ho mirem bé no n'hi ha per tant, la canal es puja perfectament, gairebé a dalt hi ha un troçet on hi ha un bloc que grimparem sense cap problema per la seva dreta i en res estarem ja al coll, havent-nos estalviat un bon troç i energia que ens anirà molt bé per la baixada fins a la presa.

Canal d' accès a l'agulla NW

 

Un cop al coll deixem la motxilla i començem la grimpada de l' agulla, al cap de pocs metres del seu inici a mà esquerre tenim un petit passet en una fissura i amb molt bones preses que passarem sense problemes i així ja arribarem a l' AGULLA SUD OEST DE RUSELL DE 3029m. 

 

Divertida grimpada a l' agulla NW de Rusell

Fotos de rigor i iniciem el famós descens, a dalt si es vol hi ha una instal-lació de ràpel però si hem arribat fins aquí sense utilitzar la corda, tampoc ens caldrà per baixar d' aquí. Començem el descens encarats cap al coll i un cop arribem al sector on hem grimpat en la pujada ens girem de cara a la roca, tenim molt bones mans, el granit és perfecte, només ens cal allargar la cama fins que el peu arriba a un bon roc i ja tenim el pas superat, després d' això ja en res tornem al coll a recollir la motxilla i cap a baix per l' altra costat vigilant la canal de baixada que és un xic dreta i d' aquelles que patina. 

Tram de desgrimpada de l' agulla NW

 

Un cop a baix de la canal ens situem, ens orientem i mirem on tenim el coll de Bouquetins, a partir d' aquí i a partir d' ara comença el més feixuc i avorrit de la jornada, saltar rocs, pedres, mirar de trobar el camí, seguir les fites si es que i són etcetc.

Canal de descens de l' agulla NW

 

Un cop al coll baixem cap al cantó Est i seguim la gimcana vigilant no ens fotem mal, fins que retrobem per dir-ho així amb el camí de pujada, tot i que no hi ha camí ho dic més que res sobre el track, pujarem cap al coll dels Isards i ja d'aquí al cotxe utilitzarem el mateix itinerari que en la pujada, coll de Ballibierna, refugi Cap de Llauset, Estany de Llauset. 

 

Coll de bouquetins

Una ruta no apte per a tothom, si bé tècnicament no és molt difícil com he dit abans, si que es molt llarga i s' ha de tenir certa tècnica en progressió, orientació i sobretot vigilar molt en no fer-se mal en saltar per entre pedres i rocs que d' això ens en fotarem un bon tou. Si estem acostumats a fer pics i crestes pel pirineu, aquesta és una cresta més on no tindreu masses problemes i que podem realitzar molt bé. Sigui com sigui, espero haver-vos ajudat i si necessiteu qualsevol informació no dubteu en demanar, salut !!

La barca de l' avi, 290 6a/Ae, Salt del Grill, Queralbs

Per fi anem a fer aquesta via que tant de temps feia que volia fer i no hi havia manera de trobar el moment i al final a sobre havia sentit que no s'hi podia escalar....no hi ha enlloc que ho digui però...

La via és una canya i no la regalen gens, els friends i els tascons entren tots, tot el que porteu li ficareu, el camalot del 4 és opcional però si el porteu el posareu segur al segon llarg on a la ressenya diu que hi ha un tac de fusta i un clau just a la fissura en el moment que nosaltres l' hem fet no i son ( 14-9-2020)

  

Aprox: Deixarem el cotxe a la central de Daió, just al costat de Queralbs, i enfilarem el camí que ens portaria al refugi de Coma de Vaca, al cap d' uns 10 minuts més o menys arribarem al Salt del Grill, creuem el pont i ens fixem a la nostra esquerre amb una rodoneta vermella, aquí és on copmença la via, tot saltant alguna ortiga ;)
Material: nosaltres vam portar 14 cintes, camalots fins el 3, totems, tacons, bagues llargues i estreps per l' últim llarg.

peu de via

 

El primer llarg ja et marca el tarannà de la via, just començar ficarem el camalot groc i després un pas estrany de 6b amb una posició molt curiosa, la resta del llarg es fa molt bè, reunió en un arbre.

Arribant a la primera reunió

 El segon llarg és molt guapo i exigent, a la resse dels aperturistes i veurem un tac de fusta just a la fissura i un clau que nosaltres no hem trobat...

sortim de l' arbre cap a la dreta i superem un petit desplomet amb bonen mans, explosiu però guapo, després una fissura ampla on ficarem el 3 i el 4 si el portem, un cop superem la fissura anirem per una altra fissura petita de mans cap a l'esquerre i trobarem un pas estrany però no difícil, s' ha de mirar bè, reunió en un arbre. A mi aquest m' ha flipat molt !

segon llarg

El tercer i quart llarg són de tràmit, s' ha d'escalar ven poc, destacar que quan sortim de la segona reunió anem rectes per no perdre'ns de la via.

El cinquè llarg tambè és prou guapo i gens difícil.

El sisè llarg per a mi és el més guapo de la via, no és difícil però tè uns moviments molt macos i discorre per una fissura transversal de roca vermella amb un paisatge bestial. Reunió amb caixa i llibre de signatures

sisè llarg

L' últim llarg és el més difícil, no sè què sortirà en lliure però pica molt, nosaltres fem els primers tres seguros amb els pedals, després haurem de fer un A1 que assegurem amb dos totems, a destacar que no es que sigui difícil, però si no i estem acostumats podem patir per recuperar el material perquè ens trobem en un pas una mica obligat, tot seguit ja acabem la via amb un somriure.

setè i últim llarg

 

El descens: és força evident, mirant al nord i d'esquena a la via baixarem en lleugera tendència a l' esquerre pel costat de la paret a buscar el riu, el creuem i pugem per un camí, el riu ens queda ara a l' esquerre, anem baixant fins a sota el Salt del Grill.

Una via preciosa en un marc incomparable, nosaltres i hem anat al Septembre i deu ni do la calor que hem tingut, la via és sud tot i que els dos primers llargs els farem a l' hombra..

va, a gaudir-la, salut !

Esperó del Místic a la roca d' Esparreguera, 135m/6a

Via molt xul-la per una tarda d' estiu com aquesta, orientació Est que et permet escalar de conya a l' ombreta.

La via m' ha agradat, roca bona i assegurançes allà on toquen però que et fan escalar, tècnica i una mica atlètica.

 

Resse del Luichy

Orientació: Est

Grau: 6a 

Material: amb 10 cintes farem

Llargada: uns 135m

Aproximació: Passat el monestir agafem el camí que passa per davant del funicular, passa't la tanca ens hem de fixar bé en una paperera que hi ha i al cap de pocs metres passat la paperea agafem un corriol que hi ha a mà dreta, ( la marca groga que diuen algunes ressenyes ja no i és ) anem seguint el corriol que ens portarà a peu de via.

Esperó del Místic

 

La baixada podem fer-la rapelant o bé caminant, nosaltres optem per aquesta segona, acabem de pujar fins a dalt i seguint les fites anem a buscar el camí de St. Joan.

Alta Tensió a el càmping 6A ( V+ obl )

 

segon llarg Alta Tensió

 Aprofitant que pleguem d' hora de la feina i que el dia és llarg, anem a Montserrat a fer una vieta ràpida i teòricament assequible o amb poc compromís.

La via Alta Tensió és diu així perquè abans a dalt al cim i havia una torre de tensió actualment serrada a cop de radial.

ressenya Alta Tensió del Joan Asín

 

L' aproximació és força ràpida, passarem el monestir i anem a buscar el camí del Fra Garí, abans d' arribar a la Granota veurem un corriol que puja cap a peu de via, es força intuitiu.

Orientació: Est ( sol a la tarda )

Material: 12 cintes

Grau: 6a o V+ obl.

 

Primer llarg Alta Tensió

Particularment a mi la via m'ha agradat, el primer llarg la roca no és la millor del món però es deixa fer,el segon llarg és el fotogènic per exel-lència, un flanqueig molt xul-lo a dretes amb el monestir al fons, jo no l' he encadenat però el company si i el tercer potser és el llarg més obligat de la via, una mica estrany sobretot la sortida.

Segon i fotogènic llarg Alta Tensió

 

Descens: acabem de pujar i un cop estem a la torre tallada baixem a buscar un passamà on hi ha la instal-lació de ràpel, un sol de 60 que ens durà al peu de la Granota i d'aquí al camí de tornada.

Tercer i últim llarg

Kuru a la Dent d' en Rosell

Tot i la amenaça de pluja que pinta pel començament de la tarda, nosaltres cap allà, on està el marronet més taronja del mapa del meteosat jajaja!

Poca cosa a afegir del que ja hi ha a la xarxa, la Kuru és una via molt guapa i amb poc compromís, súper equipada amb parabolts tot i que també haurem d'escalar però no més de V o V+ com a molt, una línea amb uns passos molt disfrutons on els llargs parells són els més difícils.

Aproximació: pugem direcció a Queralbs i al cap de poc deixem el cotxe on veiem el sender que puja cap a Núria però pel camí que i posa Delui fins a arribar a l' antic camí del cremallera, a uns 50 metres d' un túnel comença la via, hi ha una fletxa blava. Aprox Wikiloc

Primer llarg sense gaire història amb un pas curiós abans de la reunió V,
segon llarg difícil que el company tot i fer mil que no escalem se'l treu,  6b/6b+ ?
tercer llarg comença amb un diedrillo molt xulo i en va a buscar un altra igual de guapo però curt V
quart llarg surt cap a l' esquerre herbós i continua per una placa amb un passet fi, V/V+
cinquè llarg molt maco que ressegueix una placa fissurada, V
sisè llarg espaterrant, flanqueig descarat a l' esquerre molt maco i després s' enfila per placa, 6a+/ae,
setè llarg sense història va cap a l'esquerre a buscar un arbre on farem reunió,
vuitè llarg puja per un diedrillo que vam trobar bastant moll i fa reunió a sobre lleugerament a la dreta
novè llarg fàcil atravessa un jardí, reunió a l' inici de la placa,
desè i onzè llarg els empalmem els primers metres fins a la primera reunió espectaculars, després un pas difícil de placa i reunió,
dotzè llarg de tràmit, surt cap a la dreta i veiem una canal amb un arbre on farem reunió, II

Totes les reunions còmodes.

flanqueig del sisè llarg

el guapíssim desè llarg

Descens: un cop a l' arbre de la última reunió, pugem per la canal on a l'esquerre veurem un bivac, seguim amunt però sense arribar a dalt, hem d' anar tirant cap a la dreta i baixar per caminets que veurem sempre cap tendència a la dreta, cap al final veurem alguna fita que ens deixarà al camí del peu de via i d' aquí ja o pel mateix camí que a la pujada o bè per l' antic camí del cremallera, tot i que no tinc clar si està prohibit o no.. us deixo un enllaç del wikiloc amb l' aproximació i la baixada que vam fer nosaltres.
Aprox wikiloc

Material vam agafar 15 cintes i uns friends que vam passejar, ah el pedal si que el vaig fer servir !
Equipada amb parabolts
Dificultat: pff en lliure diria que 6b/6b+, guarrejant entre pedals i A/0's  V
Horari: nosaltres i hem estat 3'30 de via però hem corregut perquè amenaçava pluja, de cotxe a cotxe 5'45.

Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC

Integral Pilar Martínez

Estic súper fluix de forces i busco una via facileta per poder escalar amb tranquilitat, per la xarxa veig que a la cara Sud de gorros hi han unes quantes vies i resulta que no ens hi hen aventurat mai per aquestes contrades, així que pugem pel camí de l' esquerre del cremallera, agafem el sender transversal fins als gorros i pugem fins dalt de la canal del gorro Frígid, baixem i a la nostra dreta ens queda l' ermita de Sant Martí que sembla que i viu algú a dins, baixem fins a baix per un corriolet fins al peu de via.

Els 2 primers llargs són un passeig i els empalmem tenint de sortir al ensamble per poc, els altres llargs tambè estan força bè, una via per passar l'estona però que és resultona, a mi no m'ha pas desagradat.

ressenya integral pilar martines pel col.lecionista de vies

ermita de st.Martí

1 llarg integral pilar martínez

penúltim llarg

últim llarg

Un cop a dalt baixarem pels ràpels de gorros fins al coll.

Pic de Pessons, estany de l' Illa, Montmalús ( circular )

GRAU ROIG, PIC DE PESSONS PER LA CANAL DELS ISARDS, BAIXADA A L' ESTANY DE L' ILLA, MONTMALÚS, GRAU ROIG.

- Volta circular maquíssima on nosaltres no varem trobar a ningú en tot l'itinerari.
Sortim de l' aparcament de Grau Roig i anem a buscar l' itinerari marcat de Lasportiva que ens permet pujar pel mitg del bosc sense haver de pujar per les pistes amb el que això comporta, fàcil de seguir ja que està súper marcat entre raquetes i esquiadors, una mica amunt atravessarem la pista i ja ens desviarem cap a l'estany de Primer on a la llunyania veurem el Restaurant, seguim en lleuger flanqueig direcció Oest cap al pic de Pessons que no el veiem fins que sortim d'una lleugera pujada, deixem enrere la cara nord del Motmalús i a la nostra esquerre ens queda el pic de Ribuls, continuem endavant cap al circ de Pessons, ( antic circ d'origen glaciar granític ) i al cap de res ja enfilem per la canal dels Isards, ampla i d'una inclinació moderada que gairebè ens deixa pujar fins a dalt, atravassem el coll del mateix nom i tombem cap a la dreta per, al cap d'uns centenars de metres assolir el cim del Pessons 2.862m fotos de rigor i cap a baix direcció a l'Estany de l' Illa, el passem per la seva esquerre fins que no llisquem més, pells i remuntam fins al coll de l' Illa, tornem a treure pells i cap avall al pla de Vallcivera, tornem a ficar pells i pugem pel mitg del bosc direcció Est fins que arribarem a l' estany de Montmalús que passarem per la seva dreta, pugem recta en tendència a l'esquerre i afrontem la última pala que ens deixarà al cim del Montmalús.
Un cop al cim la intenció era baixar per la seva pala central però està impracticable així doncs anem cap al coll i d'allí recta avall per anar a buscar la pista que en portarà cap l'estació de Grau Roig.

* Circular molt maca i recomanable, llarga i solitaria.

TRACK WIKILOC 

arribant a la canal dels Isards

estany de Montmalús

Pic de Montmalús

estany de l' Illa

pic de Pessons

pujant per la canal dels Isards