PUIGMAL. 2913m

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.



Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.



La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.




Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.



Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.



Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)

Primeres esquiades de la temporada !!! tuixén.

Dissabte sortim de vic cap a solsona,camp base. A l'endemà amb uns amics de la zona anem cap a les pistes d'esquí de tuixén, on la neu ha fet acte de presència i de quina manera per ser l'època de l'any en que estem. Començem a moure el material empolsinat pel temps de no fer-li us, ens calçem les botes,posem pells,agafem aire i cap amunt. El record de foquejar enceta un somriure als nostres llavis, aquest esport és maravellòs pensem tots en silenci.



La pujada de moment és per pistes, no fa gaire pendent però començem a bufar una mica, el ritme és bo, la respiració comença a agafar la seva rutina d'esforç,el cor va a tota màquina demanant aire a cada pas. Ens endinsem dintre d'un bosc maquíssim, ben blanc per la neu caiguda de fa uns dies, fins que arribem a dalt d'una carena,allà fem una breu parada i mirem l'espectacular plana blanca com brilla amb la llum del sol.



Continuem muntanya amunt per un llom molt ample fins arribar a un petit coll, el travessem i fem una petita baixada per anar a buscar ja l' última pujada que ens portarà al cim del padrò dels quatre batlles.Tirem alguna foto, treiem pells i per fi el moment esperat:la baixada.



Baixem una pala ample i curta i després anem a buscar un tubet molt maco que ens porta al peu de la muntanya.Allà tornem a posar pells i cap amunt un altra cop.Ens enfilem per la dreta del tub i anem pujant fins arribar a dalt d'un altra pic.



Aquí la baixada és espectacular,la neu és fresca, gelada a la seva base i cinc dits de neu pols. Enllaçem gir rera gir, la sensació de flotament és constant, els crits de satisfacció començen a sortir de les nostres boques, espontàniament, dibuixem traçes perfectes, i quan arribem al final de la pala les cares de satisfacció brillen més que la pròpia neu, mirem enrera i veiem un quadre perfecte, una pala plena d'esses fetes per esquiadors i per telemarkeros.

Continuem baixant per dins d'un bosc on hem d'anar amb compte de no menjar-nos alguna branca,la neu continua essent molt bona,esquivant arbres arribem a dalt d'una carena on agafem ja les pistes i amb un moment ja som al cotxe.



Hem realitzat la sortida: joan marc,nandu i jordi de solsona, en marc i jo de vic.
www.clubtelemarkcerdanya.com

VIA TONI - EL QUICARELL

Anem cap a centelles a fer la via toni,(45m,ae3,Iv+)jo ja l'havia fet igual que l'arnald, però portem dos nois molt trempats que tenen ganes d'iniciar-se en el món de l'artifu, i res millor que començar per aquesta via tan maca,jeje...
començen obrint els veterans,( s'ha de ser ben educat )i en marc i jo ens esperem que ens toqui el nostre torn...muuuaakkk, ens toca...



el primer llarg es fa molt bé, es pot apurar en lliure, però diguem que la pedra es trenca bastant i és millor anar de cinta amb cinta, per si de cas.Abans d'arribar a la reunió els passos allarguen un pèl i et fa suar la gota, però bé... Faig reunió en un replà i asseguro en marc, que puja com una fletxa el puta,( sort que no ha fet mai artifu el nano )i ens esperem que els "veteranos" (jeje)acabin.



començo el 2 llarg força bé, allargant molt els braços per arribar als seguros,hi ha algún pas molt llarg, passo el sostre hi faig la sortida que és potser la part més complicada, i d'aquí fins al cim, reunió a un arbre i asseguro en marc que puja bé tot i alguna dificultat per recuperar alguna cinta que desprès no es vol sentir a dir,jaja...


equip: arnald(otegui, c.e.taradell)-jordi(c.e.vic)____jan(c.e.olost)-marc(c.e.taradell)...

material:un tascó del 6 ,20 exprès i reunions

MANTECAS - ROCA ALTA - VILANOVA DE MEIÀ

Dissabte anem cap a la roca alta a fer la mantecas, pensant-nos que hi tocaria una mica l' ombra al ser de les vies de més inclinació oest, però no, d'ombra res ja us ho dic ara, tot hi que varem estar-hi de conya ja que bufava un bon airet, que sort en vam tenir. La via és molt recomanable,tot i que ja al primer llarg et posa les piles perquè tiba molt els altres llargs es fan super bé.

1 llarg, 6a: es surt per una espècie de cova molt petita i ja es va a buscar la fissura perfectament marcada, el llarg en si no és pas difícil, però és super mantingut i molt dret, està assegurat amb uns 12 claus i un parabol, també hi ha un pont de roca.

2 llarg, v+: sortim per l'esquerre de la reunió amb bona pressa si bé també és vertical, superem un desplomet i tot recte fins a la reunió per terreny fàcil. Reunió còmode.

3 llarg, v: dels anomenats de transició. Superem la fissura de l'esquerre i ens hi enfilem a sobre, desprès cap a l'esquerre ja per terreny fàcil fins a la reunió.net cap seguro.

4 llarg, v+: canviem de cordes,ara obro jo.sortim en tendència a l'esquerre buscant sempre els claus i algún parabolt que hi ha, sempre per la línia més obvia, ja que més a l'esquerre també hi ha algún parabolt que no hem de seguir. molt maco.reunió més o menys còmode.

5 llarg, v:sortim per la dreta i anem a buscar un parabolt visible just a davant nostre on hi ha un pas estrany, d'aquí caminant ja fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

FRESNIDIELLO - VIA: ELIXIR PARA CALVOS

Desprès de quatre dies de núvols i petites pluges, arriba una escletxa de bon temps cosa que aprofitem per anar a escalar a fresnidello, una paret d' uns 300m, situada al costat del fabulòs poble de sotres, a les portes del camí que porta al naranjo de bulnes o pic urriello.



L'aproximació és super-evident:abans d'arribar a sotes agafem una bifurcació a la dreta i tot seguit al cap de 200m a l'esquerre, al cap de molt poc ja es veuen les parets i a més a més hi ha un rétol indicador.Deixem el vehicle i amb 30 minuts de pujada ens posem al peu de paret.
Escollim la via elixir para calvos, V+, 300m



Els dos primers llargs sòn els més difícils de la via, bastant aeris i amb algún pas una mica dubtòs, cal afegir-hi que els seguros estàn mooolt lluny i a més no és pot protegir a falta de fissures.



La roca és boníssima, estil montgrony, calcari excepcional sobretot als tres primers llargs. A partir del tercer llarg desapareixen els paravolts i l' escalada és una mica perdedora, però si ens hi fixem bé anirem veien ponts de roca equipats amb bagues on en algún cas hi ha alguna excursió que et fa posar els nervis a flor de pell.



El descens es pot fer a peu desde dalt del cim i donant l' esquena a la paret anirem a buscar una canal herbosa fins a l'altura d'una bretxa visible a la dreta.Anem fins allà, desgrimpem i ja només queda baixar la forta pendent herbosa fins al peu de paret.



L'altre opció és baixar fent ràpel per la mateixa via on és imprescindible anar amb cordes de 60, ja que hi trobarem algún flanqueig.

elixir para calvos, MD,300m

12 cintes+reunions,cordinos per ponts de roca,tascons,algún alien,friends petits.jan i txell.

ELANTXOBE: VIA LAS GAVIOTAS

Canviem els pirineus per una mica de mar i platja. En marc bombeta ens parla d'un lloc molt bucòlic que va anar a escalar-hi l'any passat, elantxove. La veritat és que és molt guapo ja que estàs escalant pel costat del mar i et dona una sensació ben curiosa i agradable i sobretot un paisatge molt acollidor i maco...



De la ressenya nosaltres fem la núm. 19. un cop ets a dalt de les vies es baixa per la instal-lació de ràpel de l'esquerre del tot amb un sol llarg de corda, des del peu de paret hem de tirar com si anèssim al mar fins al final de les vies, es veu una instal-lació de ràpel, doncs la via és just uns metres mès endavant, de fet és la última via.



1 Llarg, V: pugem per un marcat i fàcil diedre ben equipat amb volts fins a la reunió.



Llarg 2, V+: sortim de la reunió cap a la dreta, en diedre mantingut però ben assegurat, continuem recta i fem reunió en un arbre( jo no vaig trobar res mès)

Llarg 3, II: de transició per anar a buscar el llarg 4.

Llarg 4, V: ens enfilem per placa, vertical però amb bona presa, tot recta fins a la R. Aquí comença a apretar el sol i desitjaríem estar a la platja i no aquí penjats ostia.



Llarg 5, V: molt maco tambè per arribar ja sense problemes a un diedre fàcil i d'aquí al cim on trobarem l'última reunió.



desnivell:120m
horari:2 hores

material: 12 cintes+reunions
aproximació: si algú hi vol anar que m'enviÏ un mail perquè és difícil de collons explicar-ho... href="mailto:janaguila@hotmail.com">janaguila@hotmail.com

GRAN PIC DE ESPADE - VIA RÉUNION SYNDICALE

El massís del neouville amaga grans racons i parets on practicar l'escalada. Un d'ells és el gran pic d' espade que amb els seus 2859m. ofereix una placa de granit espectacular i inmillorable típica del pirineu, amb una varietat de vies de les cuals la réunion syndicale és la més fàcil, les altres sobrepassen el 6a i moltes sòn semi - equipades.

La via comença per la dreta del marcat diedre marrò, just a la placa i al quart llarg atravessa el diedre per enfilar-se cap al cim, on al costat tenim el pic del neouvielle amb els seus 3091m.

Per arribar fins aquí el camí és llarg: ens hem d'acostar fins a la carretera del tourmalet i baixar direcció a luz st. saveur. Just quan estem baixant i a l'alçada de la pista d'esquí trenquem a l'esquerre direcció lienz o barèges, i deixem el cotxe al final de tot de la pista on vam dormir nosaltres, tambè és pot dormir al refugi de la glere a 2150m. Des d'aquí l'aproximació és evident ja que en tot moment es veu la piràmide. Calcular 1h.30 min. des del refugi.

1 Llarg: escalem el primer llarg recta, per una succeció de plaques de granit excel-lent. La ressenya marca v+, tens d'estar acostumat a escalar aquest tipus de roca sinò els graus et semblen més durs del que són..

2 llarg: sortim recta per diedre fins a trobar la reunió. v+.


3 Llarg: sortim recta en tendència a l'esquerre per tornar cap a la dreta a buscar la roca marró que puja de la vira. V

Llarg 4: El millor amb diferència. és molt important no equivocar-se de via aquí. Nosaltres sortirem per les xapes de mès a l'esquerre del tot, seguin els spits.La via passa per una placa de 6a espectacular i mantinguda amb bons cantets i fissures, just quan s'acaba la placa surt per l'esquerre per anar a buscar l'altre vessant de la muntanya i continua recta fins a la reunió . 6a

Llarg 5: sortim recta fins a sota d'un sostret que l'ataquem per l'esquerre per lo fàcil, (no equivocar-se i anar per la dreta) fins arribar a una espècie de forat que passem per dins i arribem a la reunió. V

Llarg 6: de transició fins a la reunió. no hi ha cap seguro, és pot protegir mitjançant algún friend. IV

Desde la última reunió farem els ràpels fins al peu de via.
desnivell:200m.
horari:2-3
dificultat:md+ mantingut, V obligat
material: via equipada amb espits. 11 cintes + reunions i algún friend petit.

ressenya via réunion syndicale

AMISTADES PELIRROJAS

Baixem de la putes mosques i anem a fer l' amistades pelirrojas que jo ja havia fet amb l' aleix i companyia.

La via

està bé, no és tant espectacular com l'altre però en conjunt potser és més mantinguda i cansa més que la putes mosques.La sortida del primer llarg és rareta, desprès fins a la reunió fàcil.El segon llarg és molt mantingut i vertical, cap al mitg del llarg hi ha un pas de 6a+ que es fa una mica peer l'esquerre i l'entrada de la reunió tambè rara. D' aquí fins al cim a disfrutar de cantos i de preses bones.El descens evident pel sender que surt un cop a dalt de la via

EL RAP DEL NIÑO

La cosa s' escalfa i ens fa molta mandra l' aproximació de la 4 agulla de comalestorres,( foto a dalt) on teniem diferents opcions, al final i desprès de mirar molt el llibre optem per anar a fer el rap del niño. L'aproximació es fa desde la banda esquerre de la presa, mirant al nord,en lloc de pujar direcció a les agulles es tira de recta just per sobre la pressa direcció la paret de l'enanito duro.+ info al llibre roca caliente vol II.

El 1 llarg comença una mica cap a la dreta i desprès sempre cap a l'esquerre com tota la via, va sempre en tendència a l'esquerre i és una varietat de fissures amb cantillo,excepte l'arrencada que hi ha un pas molt raro.

El segon,tercer i quart llarg sòn una continuació de plaques,fissures i bavareses sempre molt ben equipat amb volts, on però t'hi fan ser de valent i que en algun lloc els seguros allarguen, però clar que vols



Desprès del quart llarg hi ha una feixa que s'ha d'atravessar cap a l'esquerre fins a retrobar altre cop amb la via.



El cinquè llarg és d' escàndol, per a mi el millor: placa,fissura,adherència, és molt guapo tot i que el llibre marca 6a jo crec que un + no hi faria pas nosa...



El sisè llarg hi ha el 6b, però només és un passet de desplom que si es vol es pot fer amb a0,i d' aquí al final sòn dos llargs de v+ i IV seguint la mateixa dinàmica.Una via molt maca, exigent i disfrutona.



La baixada la fem pel camí de baixada del pas de l'os, seguim les fites fins a la presa.
6b (6a obl )11 cintes + reunions

ressenya

FORMÍGAZ

ressenya

 

Començem vacances i res millor que anar a cavallers per iniciar aquestes tres setmanes de ruta...



Per escalfar una mica començem per una via facileta, aparentment. Es una via de quatre llargs on predomina l' adherència i on també hi trobarem els típics bolets d'aquests granit tant bo.



descens en ràpel per la mateixa via.135m, v+ obl.
6 cintes + reunió

DISMI - SERRA DE SANT JOAN

Per acabar el pont anem a dormir a la serra de sant joan i fem la via dismi,225m.6a+ obligat 5+-md+.

Al centre d' organyà surt una carretera asfaltada cap a montanissell i un cop passat el poble camí de terra durant uns tres km, on en un coll deixem el cotxe, la via comença a l' esquerre de la clàssica j.m.montfort, està equipada amb parabolts però s'ha de anar amb precauciò amb algún bloc suelto als dos primers llargs sobretot.

ressenya via dismi

A la sortida de la quarta reunió marca 6a+, jo li dono 6b segur, hi ha cantu, però ni ha un que si t'hi agafes potser te l'emportes avall... i a la sortida de la última reunió ( que es fa en un arbre i reforçant amb un friend de l'1) es una mica incòmode ja que el seguro es molt amunt i no es pot protegir, en fi una via molt recomanable en un lloc increïble on el silenci i les aus s'apoderen de la paret...que la disfruteu