Fa dues setmanes escalant a la nord de Montserrat i després de 8 mesos d'abstinència vertical baixem de la segona reunió tremolant de fred i tot petant la xerrada al sol surt per primera vegada el nom d'aquesta via: Estorach. Només d'arribar a casa ja miro la ressenya i quedo perplexe al veure aquest diedre tant aplastant i lògic... quedem el dissabte per anar-la a fer !!!
 |
| Diedre Estorach... inconfundible !!! | | | |
|
Aproximació: sortirem des del refugi Lluís Estasen direcció la tartera, al cap de poc de pujar per la tartera ens decantarem per un camí que han obert fa relativament poc desviant-nos cap a l'esquerre, just per sota de les parets del pollegó inferior i senyalitzat amb marques grogues i blanques. Anirem pujant gairebè fins a dalt de la tartera fins que a mà esquerre ja veurem el diedre. La via comença a la dreta de la placa que es veu des del terra. Calcular una horeta i alguna cosa més.
 |
| L'Alba al segon llarg |
 |
| en Pep a l'A1, segon llarg |
|
|
De material, nosaltres vam portar el següent: joc de Camalots fins el 3 repetint el 2, joc d'àliens, algún metolius, joc compert de tascons , 16 cintes i els estreps.
Horari : dependrà molt de la forma que estigueu. Nosaltres vam estar-hi 4 hores a fer la via amb cordada de tres.
Descens: un cop al cim del pollegó inferior caminarem direcció oest per anar a buscar un ràpel de 40 metres que ens deixarà en una canal on hi ha un altra ràpel, però aquest últim el podem evitar, si continuem caminant per darrera del gran bloc on acaba el ràpel hi trobarem una altra canal on és molt fàcil desgrimpar i així tornar a peu de via, i d'allí tartera avall cap al refugi.
 |
| En Pep a la segona reunió |
|
La via: El primer llarg és de tràmit total. El segon dèu ni dó !!! a les resses i diu 6a / A1...no ho sè, en lliure segur que és 6b / 6b+, en tot cas pugem en artificial, el diedre és pot equipar molt bè i anem trempejant com podem, un cop sortim de l'encastastament ja és més fàcil fins a la reunió. El llarg més dur amb diferència !!!
El tercer llarg té una sortida tot curiosa i s'enfila per una vira on al final i trobarem un passet fi, després tombem cap a l'esquerre per anar a buscar un altra cop el diedre i ens posarem en una xemeneia de llibre on posarenm el cul a la paret esquerre i les cames just al davant...d'escàndol !!!
 |
| xemeneia de llibre !!! |
El quart i el cinquè llarg és fan bè seguint la tònica de la via. Últim llarg a vigilar amb la roca.
Una via totalment recomanable, tot fissures i xemeneies ...nosaltres la realitzem en cinc llargs, el tercer llarg és molt curt i l'empalmem.
Impressionant com van obrir aquesta via l'any 46...m'en faig creus !!!!
Via totalment nord, anàvem amb tèrmica i paravent i tot i així a les reunions teníem fred. Recomanable anar-hi quan fot una calor inaguantable !!!
Cordada: Pep, Alba i Joan
 |
| últim llarg |
|
Les resses :
