FANAL NOCTURN 6A+ (6A obl) - ÀGER

Una gran manera de desconectar és escalant. I diumenge ho vam fer de valent, junt amb en dídac i en jordi. Feia molt temps que volia fer la fanal nocturn i mig enganyats per un servidor m'hi van acompanyar ben contents.

La via està situada cap al final de la paret, a la dreta de l'esperò de les colobres, (gran via) on des d'abaix és veu com un morro gros, no te pèrdua,al peu de paret hi han les inicials f.noct. (foto)

sortida 1 llarg

El primer llarg comença amb una placa de 6a+ que ja trempes de valent per escalfar els braços,les cames ja les tens calentes de la punyetera tartera!! està molt ben equipat amb spits però ja per començar déu ni dò!! en dídac i en jordi ja veuen que venen enganyats,jeje!! en jordi s'en surt molt bé i supera la seva "teràpia de xoc" personal. xapó !!

El segon llarg és un cinquè molt xul-lo i "disfrutón" que passa per unes plaques amb molt bon "cantu".
Li mancho jo al tercer llarg.un cinquè net on és fàcil perdre's ja que a l'esquerra hi han uns parabolts molt llaminers.La via va per la dreta i s'ha de superar un pany de paret molt maco on és pot equipar molt bé,just superat això trobem una fissura molt fàcil que ens deixa a la reunió.

El quart llarg és un dels més xul-los.Sortint de la reunió trobem una fissura de 6a amb un spit al començament i un altre al final,la fissura és ample hi em permet ficar-hi un àlien per anar més segur,bufo de valent per la maleïda pila hi supero el pas una mica apurat això si,jeje.

Ara tira en dídac a davant amb un llarg de v+ molt divertit on abans d'arribar a la reunió hi ha un flanqueig de iuiu!! segueix un altre llarg de transició a la típica feixa que trenca un xic la via per deixar-nos ja a l'últim tram de la via.

Afegeix la llegenda

últim llarg

Aquest llarg és dels millors! però no caiguis !! perquè si caus et fots un bolet maco de collons!!! el primer spit el tens davant dels morros,el segon si tens binocles l'arribes a veure, és a dir que si no tens pebrots de ficar algu la galeta pot ser maca o fins i tot molt maca!!. Ja només de sortir el primer ensurt: vaig a buscar una presa i em quedo a mig,no se com recupero i m'estiro com mai fins a agafar la presa ben fort,ufuf...com riuen aquell parell de cabronets!!...en dídac em diu:joan no pugis més i fica't algu!! i jo penso:collons nano prou que ho se,però com vols que equipi aquí,em falta una tercera mà tio!!! al final m'agafo amb les dents i fico el camalot vermell com puc,psicològic perquè balla més que una sardana, si caic això no m'aguanta "ni de fallo"!!,supera't aquest "percal"uns metres més amunt es deixa equipar mooolt bé i em llueixo a entaforar catxarrets.la reunió a un arbre-savina.

L'últim llarg el fem per la dreta del tot on un cop a dalt hi trobarem un spit.
Una via molt guapa i del tot recomanable on no hi vam trobar ningú en tot el dia.

ressenya

Humanility, Thailàndia

Anem a passar uns dies a la península de krabi i ens acostem amb barca fins a Ton Sai.
Allà fem la via Humanlility que no passa de 6a sota una xafagor espectacular i una suor digne dels països tropicals. tela.
Aquí unes fotos, la via és molt guapa!!!

BALI - INDONESIA

Després del gran premi de portugal,nefast per diferents temes que no venen al cas, marxem a bali amb un col-lega de la feina. Només arribar ja veiem el percal de motos i hari de trànsit que hi ha muntat,és acollonant...busquem hotel i a descansar...l'endemà anem a surfejar una mica,primera vegada per a mi, en sergi ja domina més el tema,i la veritat es que mola molt,quan t'aixeques sobre la taula veus que agafes molta velocitat i aquí les onades son molt fortes,tambè hi ha molta pressió a l'aigua que fa que et tiri cap a dins el mar i costi molt de sortir.
Ens agoviem una mica de KUTA, és massa turístic, així que lloguem un cotxe per quatre rupies i marxem a recorrer l'illa uns quants dies. Comencem per la costa oest i anem pujant cap al nord tot i passant per extensions de camps d'arrós maquíssims, amb un paisatge sempre molt selvàtic amb abundant vegetació i sempre amb molt transit i bocinassos,brbrb,quins nervis...pugem cap a KINTAMANI i al llac batur amb el seu pic de 3356 m, passem de 0 m a gairebe 2000m,un contrast molt bèstia on fa que refresqui bastant per sort.Desde l'hotel veiem el volcà batur i les seves roques negres per l'erosió, amb el llac de fons...mmm...es nota que aqui no hi ha indústria.És de nit,aixeco el cap i veig milions d'estrelles al cel,crec que no n'havia vist mai tantes. L'endemà marxem cap a medawei beach a fer suf,travessem tota l'illa d'oest a est,amb un trànsit que no us podeu imaginar,agoviant...arribem al sud de medawei, de xeripa trobem una platgeta bestial,maquíssima,en un lloc paradisíac...lloguem la taula i ens fiquem a l'aigua. hi ha moltíssima corrent,hi ha mi se m'enporta molt cap a la dreta fins que un paio em veu i em diu que no vaig bé,em veu apurat i m'ajuda a sortir d'allà...vaia percal, no hi havia manera de sortir,m'he ben guinyat,arribo a la platja mort de tant remar...ens quedem allà fins a la tarda del següent dia ja que el lloc s'ho val.Després marxem cap a sodie i ens tirem una mica de festuki que ja toca...Tornem a KUTA després de pagar una multa per no portar l'internacional,i després d'una altre festeta anem a l'aeroport i cap a malàsia...a kurrar,brbrbr...

INTO THE WILD - hacia rutas salvages

L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.

Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...

JOE SACCO, periodista de professió. Durant els mesos d'hivern del 91-92 viatge a israel en plena intifada on va conviure amb jueus i palestins...el resultat és aquest,mescla de periodisme,diari de viatge,impresions subjectives i objectives de l'autor,tot això en forma de còmic,un format aperentment relacionat en l'adolescència però que sacco amb un talent fora de sèrie tracta un tema tabú com és aquest de forma amena i amb un to extravegant inclús que arriba a la ment de tots nosaltres de la manera més simple: el còmic...

Que el disfruteu!

alpesport

Fem la via alpesport: són dos llargs, el primer molt tècnic de 6a+ crec recordar,amb una placa i un sostre complicats i sobre adherència.

El segon llarg de 6b també difícil ja al primer tram,molt finet.
D'aquí amb un ràpel a peu de via.

con ocho basta

Via assequible a la silenciosa i tranquil-la paret de la serra de sant joan. Consta de 4 llargs on el primer és el més tècnic tot i que els altres no els hi resta gens d' encant.



No recordo molt bé la via quan escric aquestes línies...amnèsia,jeje... recordo un primer llarg molt guapo amb una placa central força maca.



Un tercer llarg fàcil que vaig posar algún catxarret,tot i que es pot passar sense,però veníem de fer el primer llarg de l'esperò montanissel del qual bem baixar hi portàvem tot l'arsenal,doncs tant per tant el farem servir, que collons!!!
Del tercer llarg hi ha la feixa per tirar cap al cotxe o bé acabar la via al quart llarg i rapel-lar cap a la feixa.En marc i jo tirem cap al cotxe que està llampegant,mentre en jordi i l'arnald ja estant embrancats al quart llarg i arriben al cotxe just quan comença a ploure...

PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)

Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

NIT DE MAR

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...

Com enyoro l’escalada amics, com trobo a faltar els riures a la reunió després d’haver patit com un nàufrag durant un llarg de corda que no s'acaba mai, de superar la por que tant ens acompanya en aquests passos psicològics tu a tu amb la paret, de les vistes increÏbles quan estàs assegurant al company,del soroll dels ferros que dringuen sense parar a cada moviment, del cansament de braços i de l’alegria en acabar una via, de les cerveses al bar on ja tots som uns valents….aaaiiiii quins anhels,i aquells vívacs de cel destapat contemplant un mar d’estrelles amb lluna plena sota la roca del pre-pirineu,quina joia de terra,quin goig d’escalar.

M ‘adormo a la nit abraça't al coixí,
recordant la olor que desprenies fa un instant,
carícies com mel dins un bosc de plors,
mirades amb por de caure en l’oblit.

Com un bàlsam els teus ulls m’enlluernen cada dia,
avui em plau l’amor de somnis abastables,
si fos només el temps el que ens despulla,
però són les pors i la llunyania muda.

El meu amor navega a vela en una mar calmada,
no hi entèn de tempestes,ni de paraules buides,
transparència nua com l’aire respira,
abraça’m ben fort,potser és l’últim dia.

joan,6/8/09

des d,alemania

Hola companys!
Estem a alemania, després de california tornem a europa el nostre vell continent... realment no escric mai res que no sigui escalada aquí al blog hi havui faig un excepció. Fora d'etiquetes, de glamour, de prejudicis, de manies, california és un gran lloc i la seva gent et donen una lliçó d'humanitat m'atreviria a dir i de maneres si bé la seva manera de ser és molt seva i són el melic del món, com nosaltres vaja, però com tothom sap la gent te especial mania a aquest país pel que fa i pel que és al món en general sense tenir en compte la seva gent i més important les seves respostes al món. Un pel injust classificar a tothom al mateix pot crec,per un moment podríem deixar a un costat les etiquetes i les banderes i ser una mica mes justos ...
A part d, això el gran premi ha anat molt bé,ha estat de somni, com en un núvol, per això quan aterres i baixes, el cop és més fort i no pares de pensar en el que seria o podria ser si tot fos més fàcil....
En fi, una abracada a tots

LLUNA DE DIA - ROCA ALTA

Lluna de dia a la via, lluna plena de nit al bivac... Arribem a sota de la bella roca alta, paradís de silenci, l'arnald es queda a dormir a la furgo i jo preparo el bivac. Hem fico a dins el sac,la temperatura és molt agradable, observo el cel ,com els núvols passen davant la lluna solemne, a tota velocitat,com cotons empesos per un ventilador el cel s'omple d' hombres, de formes pintoresques tretes d'un somni del qual no m'hi vull submergir, estic despert contemplant aquesta imatge idíl-lica, gaudint de l'entorn, hem relaxo i deixo marxar els maldecaps, m'endinso en un món de fantasia, mirant els castells com sobrevolen pel meu cap fuetejats pel vent de l'oest, escoltant el cant del grills, dels ocells com piulen entre ells,excemps de la nostra vida, una rialla m'envolta el rostre i penso: que poc que nessesitem per ser feliços... entro en un somni profund i melancoliós, un somni blau de lluna plena on tot està en calma.

M'aixeco del bivac contemplant el diedre farreny i m'hi quedo atrepat força estona fins que sento l'arnald que ja camina pel bosc,quin nervi !! Ens preparem l' esmorsar i al cap d'una estona arriben en jordi,en dídac,en marc, i l'alba.Aquests tres últims van al diedre farreny i nosaltres començem a tirar cap a la roca alta.

1 llarg,6a/ae,35m: la via comença just a l'esquerra de la porno, enmig de dos arbres. Entre el segon seguro i el tercer si algú s'ho a tret en lliure que m'escrigui quin grau és, jo hi tots tres vaja ens hem pillar de la cinta. Després a disfrutar de passos macos excepte l'arribada a la reunió, que també es fa amb ae tot i que aquest si que és més fàcil forçar-lo en lliure.

2 llarg,6a/ae,20m: surtim d'un sostre en tendència a l'esquerre per una placa desplomada però amb bon canto,el primer pas és d'estrep i després pots anar trempejant més o menys bé fins a la reunió.

3 llarg,6b+/50m: Canviem de cordes i tiro amunt jo ara,pinta molt bé la veritat. Comença el llarg per una placa maquíssima amb preses prou bones, al mig però un petit pas d'equilibri t'ho fa mirar bé,bona col-locació de peus ,una aupada i amunt. Arribo a la repisa i vaig cap a l'esquerre,només amb queda l'últim mur d'uns 10 metres,hem col-loco a sota del 6b+ i m'ho miro detingudament,vinga aupa, estiro el braç en una bústia i pujo peus en un canto de yuyuuuu,espolso el braç i fico els dits en un micro cantu que no se com m'hi aguanto,pujo la mà esquerra hi trobo un descans brutal ufufuff, a durat poc però ha sigut intens,després ja només queden uns metres on la corda hem fa un roçament força emprenyador i reunió!

Material: unes 14 exprés + reunions.

Vam baixar rapelant perquè la intenció era fer la plurabel, que queda pendent. ràpel volat.

Després de molts díes de feina per fi ens podem escapar a escalar una miqueta. Estem a itàlia, a la bonica toscana, allotjats en un hotel molt rural que hem recorda al montseny. Aprofitem els tres díes que tenim de festa i junt amb 4 companys més de feina anem a escalar al lago di garda, a 20 km. de madona di campligio,pre-dolomites. El lloc és formidable, si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi feu-ho,parets per tots els gustos,graus per tocar i remenar,clàssica,esportiva,artifu, de tot. No m'enrecordo dels llocs que vam estar,l'un era prop de nargo i l'altra direcció arco. En fi paradís de roca i desconectada total de feina que ja tocava, i que millor que celebrar aquí

l'aniversari,envoltat de bon ambient i de bons amics. salut companys!

LES JARDINS D'ETE

Per començar a adaptar-nos a la roca del todra anem al sector de les jardins d'ete i fem una via sense nom,és la número 14 del llibre de ressenyes d'en hassan.

1 llarg 5b: la via ja es posa vertical desde l'inci,al cap de pocs metres hem de superar un desplom amb molt bon canto,la roca és boníssima.

2 llarg 6a: hem toca a mi. surt molt fàcil hi es comença a enfilar per una placa on no hi ha gaire de res, me'n vaig una mica a l'esquerre i supero el pas.

3 llarg 5c: un llarg molt maco. Tira l'arnald.S'ha d'anar a buscar un diedre molt maco i ben equipat,a sobre ja tenim la reunió.

Descens amb dos ràpels.

Bonica via per començar a tentejar el terreny.

SOIF D'AJOURD' HUI - 6A+

Molt i molt maca, a la paret DE MEUK,m'he la va recomanar un amic d'olot,( salutacions david) que la van fer unes semanes abans. Ombra tot el dia fins a sortir a la cresta,millor portar un forro prim i començar d'hora, la baixada dura entre hora i mitja a dues.




1 llarg 5+:la via comença a sobre d'un petit replà, (a dalt foto) just a l'esquerre de la primera botiga.Continua per una placa amb molt bona presa fent una mica de ziga-zaga,es supera un petit desplom i reunió.




2 llarg 6a+: molt maco. De la reunió es puja recta per anar a buscar un petit diedre amb desplom xul-líssim,despés l'arnald hi va posar un friend ja que el seguro allarga una mica,fa una curva cap a la dreta i llavors cap a l'esquerre per una placa tècnica on hi ha el pas de 6a+,molt guapo.





3 llarg 6a+: Tiro jo a davant super motivat. Els primers pasos sòn fàcils però de seguida es complica una mica. Faig una travessia cap a l'esquerre molt fina i hem col-loco a sota un diedre fissurat, m'ho miro bé, abanço lentament amb un peu a cada paret i les mans a dins la fissura,que guapo!!! una altra fissura fàcil ( a sota foto) i reunió.

4 llarg 5b: fàcil i sense cap complicació,segueix un sistema de plaques amb molt bona presa. Per disfrutar.

5 llarg 5b: tira en marc a davant.Poc a poc ens anem desviant cap a la dreta. La via va seguint igual,facileta però cada cop menys equipada.

6 llarg 5b:Aquest és l'últim llarg de la paret hi està poc equipat. De la reunió sortir en tendència cap a la dreta i superar un petit desplom,anar a buscar la paret de l'esquerre on hi ha un seguro que quasibé no es veu,després seguim una mica a la dreta i veiem un seguro tot curiós en un replà molt còmode,reunió.Reforçem la reunió al gust.

7 llarg: Després d'aquesta reunió al gust de cadascú,es pot sortir a la cresta i desencordar-se o seguir hi fer un altre llarg,a la ressenya marca encara 4 llargs de 4.

Nosaltres vam fer dos llargs més hi ens vem desencordar,amb els peus de gat això si. El camí es evident,s'ha d'anar seguint la resta fins arribar a dalt de tot. Al arribar nosaltres una nena berber ens estava espiant, li vaig oferir fruits secs que portavem hi se'n va anar ben contenta.

El descens és llarg,es pot baixar per la canal però si no ho coneixes és millor donar la volta,que
és el que vam fer.Superes un primer bony hi ja veus el coll que està lluuuuny lluny,doncs fins allà s'ha d'anar,un cop al coll només queda seguir el sender de baixada cap a la carretera.

VOIE DE DE FILE - 6B

Aquest dia descansem fins a la tarda. Durant el dia anem a imilchil a veure uns llacs per una carretera de carro, entre ports de muntanya i pobles pobres a la mà de dèu, el camí dura tres hores anar i tres tornar.

Arribem a l'hotel a les quatre ben tocades,ens equipem ràpid i sortim per sobre la terrassa de l'hotel etoile des gorgues,on ens allotgem.La via està just a sobre l'hotel hi amb deu minuts i després d'una curta grimpada ens deixem caure al peu de la via.

1 llarg 6a:surt en tendència a la dreta,vaig amb presses perquè s'està fent fosc i no tindrem temps, no miro gaire els passos i vaig cagant llets cap a la reunió,abans hi ha un pas problemàtic de fissura,m'agafo de la xapa i cap a la role!

llarg 2 6b: que maco!! aquí hem bé un mal de panxa mooolt important que no us explicaré com es va acabar... de la reunió es va cap a la dreta seguint els parabolts,després recta per anar a buscar un arbre petit i aquí un flanqueig cap a l'esquerre espectacular de veritat,acabes de fer el flanqueig hi un pas de 6b de fissura molt petita,després cap a l'esquerre la reunió.

3 ,4 i 5 llarg 5-5+: si us dic la veritat aquests llargs els vaig fer volant perquè estava en fase de descomposició! ho vaig pasar fatal! els tres llargs últims molt macos i fàcils,els seguros mooolt lluny,així que millor posar-hi alguna cosa,jo no ho vaig pas fer, la última reunió per equipar.Ala foto,al cim de la via,la única que vaig fer.


Al final vam baixar quasi de nit, hi ha arribarem a l'hotel de nit de lluna plena.

El descens es realitza per la vessant dreta, seguint les fites.evident.

Material : tascons,alien groc i vermell,camalot verd i vermell.