ELANTXOBE: VIA LAS GAVIOTAS

Canviem els pirineus per una mica de mar i platja. En marc bombeta ens parla d'un lloc molt bucòlic que va anar a escalar-hi l'any passat, elantxove. La veritat és que és molt guapo ja que estàs escalant pel costat del mar i et dona una sensació ben curiosa i agradable i sobretot un paisatge molt acollidor i maco...



De la ressenya nosaltres fem la núm. 19. un cop ets a dalt de les vies es baixa per la instal-lació de ràpel de l'esquerre del tot amb un sol llarg de corda, des del peu de paret hem de tirar com si anèssim al mar fins al final de les vies, es veu una instal-lació de ràpel, doncs la via és just uns metres mès endavant, de fet és la última via.



1 Llarg, V: pugem per un marcat i fàcil diedre ben equipat amb volts fins a la reunió.



Llarg 2, V+: sortim de la reunió cap a la dreta, en diedre mantingut però ben assegurat, continuem recta i fem reunió en un arbre( jo no vaig trobar res mès)

Llarg 3, II: de transició per anar a buscar el llarg 4.

Llarg 4, V: ens enfilem per placa, vertical però amb bona presa, tot recta fins a la R. Aquí comença a apretar el sol i desitjaríem estar a la platja i no aquí penjats ostia.



Llarg 5, V: molt maco tambè per arribar ja sense problemes a un diedre fàcil i d'aquí al cim on trobarem l'última reunió.



desnivell:120m
horari:2 hores

material: 12 cintes+reunions
aproximació: si algú hi vol anar que m'enviÏ un mail perquè és difícil de collons explicar-ho... href="mailto:janaguila@hotmail.com">janaguila@hotmail.com

GRAN PIC DE ESPADE - VIA RÉUNION SYNDICALE

El massís del neouville amaga grans racons i parets on practicar l'escalada. Un d'ells és el gran pic d' espade que amb els seus 2859m. ofereix una placa de granit espectacular i inmillorable típica del pirineu, amb una varietat de vies de les cuals la réunion syndicale és la més fàcil, les altres sobrepassen el 6a i moltes sòn semi - equipades.

La via comença per la dreta del marcat diedre marrò, just a la placa i al quart llarg atravessa el diedre per enfilar-se cap al cim, on al costat tenim el pic del neouvielle amb els seus 3091m.

Per arribar fins aquí el camí és llarg: ens hem d'acostar fins a la carretera del tourmalet i baixar direcció a luz st. saveur. Just quan estem baixant i a l'alçada de la pista d'esquí trenquem a l'esquerre direcció lienz o barèges, i deixem el cotxe al final de tot de la pista on vam dormir nosaltres, tambè és pot dormir al refugi de la glere a 2150m. Des d'aquí l'aproximació és evident ja que en tot moment es veu la piràmide. Calcular 1h.30 min. des del refugi.

1 Llarg: escalem el primer llarg recta, per una succeció de plaques de granit excel-lent. La ressenya marca v+, tens d'estar acostumat a escalar aquest tipus de roca sinò els graus et semblen més durs del que són..

2 llarg: sortim recta per diedre fins a trobar la reunió. v+.


3 Llarg: sortim recta en tendència a l'esquerre per tornar cap a la dreta a buscar la roca marró que puja de la vira. V

Llarg 4: El millor amb diferència. és molt important no equivocar-se de via aquí. Nosaltres sortirem per les xapes de mès a l'esquerre del tot, seguin els spits.La via passa per una placa de 6a espectacular i mantinguda amb bons cantets i fissures, just quan s'acaba la placa surt per l'esquerre per anar a buscar l'altre vessant de la muntanya i continua recta fins a la reunió . 6a

Llarg 5: sortim recta fins a sota d'un sostret que l'ataquem per l'esquerre per lo fàcil, (no equivocar-se i anar per la dreta) fins arribar a una espècie de forat que passem per dins i arribem a la reunió. V

Llarg 6: de transició fins a la reunió. no hi ha cap seguro, és pot protegir mitjançant algún friend. IV

Desde la última reunió farem els ràpels fins al peu de via.
desnivell:200m.
horari:2-3
dificultat:md+ mantingut, V obligat
material: via equipada amb espits. 11 cintes + reunions i algún friend petit.

ressenya via réunion syndicale

AMISTADES PELIRROJAS

Baixem de la putes mosques i anem a fer l' amistades pelirrojas que jo ja havia fet amb l' aleix i companyia.

La via

està bé, no és tant espectacular com l'altre però en conjunt potser és més mantinguda i cansa més que la putes mosques.La sortida del primer llarg és rareta, desprès fins a la reunió fàcil.El segon llarg és molt mantingut i vertical, cap al mitg del llarg hi ha un pas de 6a+ que es fa una mica peer l'esquerre i l'entrada de la reunió tambè rara. D' aquí fins al cim a disfrutar de cantos i de preses bones.El descens evident pel sender que surt un cop a dalt de la via

EL RAP DEL NIÑO

La cosa s' escalfa i ens fa molta mandra l' aproximació de la 4 agulla de comalestorres,( foto a dalt) on teniem diferents opcions, al final i desprès de mirar molt el llibre optem per anar a fer el rap del niño. L'aproximació es fa desde la banda esquerre de la presa, mirant al nord,en lloc de pujar direcció a les agulles es tira de recta just per sobre la pressa direcció la paret de l'enanito duro.+ info al llibre roca caliente vol II.

El 1 llarg comença una mica cap a la dreta i desprès sempre cap a l'esquerre com tota la via, va sempre en tendència a l'esquerre i és una varietat de fissures amb cantillo,excepte l'arrencada que hi ha un pas molt raro.

El segon,tercer i quart llarg sòn una continuació de plaques,fissures i bavareses sempre molt ben equipat amb volts, on però t'hi fan ser de valent i que en algun lloc els seguros allarguen, però clar que vols



Desprès del quart llarg hi ha una feixa que s'ha d'atravessar cap a l'esquerre fins a retrobar altre cop amb la via.



El cinquè llarg és d' escàndol, per a mi el millor: placa,fissura,adherència, és molt guapo tot i que el llibre marca 6a jo crec que un + no hi faria pas nosa...



El sisè llarg hi ha el 6b, però només és un passet de desplom que si es vol es pot fer amb a0,i d' aquí al final sòn dos llargs de v+ i IV seguint la mateixa dinàmica.Una via molt maca, exigent i disfrutona.



La baixada la fem pel camí de baixada del pas de l'os, seguim les fites fins a la presa.
6b (6a obl )11 cintes + reunions

ressenya

FORMÍGAZ

ressenya

 

Començem vacances i res millor que anar a cavallers per iniciar aquestes tres setmanes de ruta...



Per escalfar una mica començem per una via facileta, aparentment. Es una via de quatre llargs on predomina l' adherència i on també hi trobarem els típics bolets d'aquests granit tant bo.



descens en ràpel per la mateixa via.135m, v+ obl.
6 cintes + reunió

DISMI - SERRA DE SANT JOAN

Per acabar el pont anem a dormir a la serra de sant joan i fem la via dismi,225m.6a+ obligat 5+-md+.

Al centre d' organyà surt una carretera asfaltada cap a montanissell i un cop passat el poble camí de terra durant uns tres km, on en un coll deixem el cotxe, la via comença a l' esquerre de la clàssica j.m.montfort, està equipada amb parabolts però s'ha de anar amb precauciò amb algún bloc suelto als dos primers llargs sobretot.

ressenya via dismi

A la sortida de la quarta reunió marca 6a+, jo li dono 6b segur, hi ha cantu, però ni ha un que si t'hi agafes potser te l'emportes avall... i a la sortida de la última reunió ( que es fa en un arbre i reforçant amb un friend de l'1) es una mica incòmode ja que el seguro es molt amunt i no es pot protegir, en fi una via molt recomanable en un lloc increïble on el silenci i les aus s'apoderen de la paret...que la disfruteu

ESPERÓ XELO - BAM, 475m.

Divendres fem l'esperó xelo-bam, 475m- 7a+ / v- ae1.

Recomanable per fer metres, els primers llargs que recorren l'esperó són prou guapos i després em sembla que és el llarg núm. 10 que és guapíssim, però en general estan tots bé excepte al final que la via perd verticalitat i es torna una mica descomposta.























Caldràn els tascons, friends,algún alien i cintes llargues, atenció als dos últims llargs,estan del tot desequipats i poden resultar perdedors, seguir sempre recte amb tendència cap a l'esquerre.

Dissabte i desprès de la pallissa de la xelo-bam decidim passar el dia al riu.

Sortint de coll de nargò direcció boixols i al cap d'uns cinc kilòmetres veiem un cartell que hi diu sallent,ens hi posem i deixem el cotxe al primer trencant que surt a la dreta, el riu i les gorgues sòn visibles de seguida.

PUTES MOSQUES

Aquest pont de l'1 de maig hem estat per terres del pre-pirineu, on els voltors predominen a les grans parets, deixant-nos clar que som els invitats. A continuació farè un resum del que van ser aquests quatre dies.

El dijous vem sortir de vic direcció coll de nargò, abans però un previ esmorzar a sanauja on fan una botifarra que flipes.

Passat el poble de coll de nargò surt una bifurcació cap a la dreta, l'agafem direcció a perles on deixem el cotxe, el camí cap a les vies surt just davant el poble mateix, el sector es diu roc d'en solà on hi podeu trobar esportiva i via llarga, màxim quatre llargs amb equipament de tall esportiu i molt ben equipat.

nosaltres vem fer les vies: putes mosques i amistades pelirojas.

a les dues vies

A la putes mosques comença ja amb una tirada de 6b, que amb fred flipes, però si t'ho mires bé i tens paciència surt el pas.

sortida 2 reunió putes mosques

el segon llarg tambè és molt maco, de 6a una mica d'adherència estil mongrony, la sortida de la segona reunió es acollonant, un flanqueig cap a la dreta guapíssim amb molt bon cantu, i d'aquí cap al final continua amb la línia.

L' últim llarg el recordo especialment bonic també.

El descens és molt evident: d'esquena a la paret tirem recte i de seguida veurem un camí que s'en va cap a la dreta.

6b, màx.obl.v+, 110m, cintes + reunions

ressenya

VIA TONI - EL QUICARELL

La via toni és un promontori de roca de 45 m, situat a sota mateix del puigsagordi, o per entendre'ns al costat de la via ferrata de centelles.

La via és curteta però molt maca i recomanable on gaudirem d' unes maravelloses vistes del poble de centelles i també d'una gran varietat de passos, com ara l'espectacular sostre encarat cap a centelles.



La via te dos llargs,el primer tot divertit,on es una varietat de pasos amb lliure i en artificial.




El segon llarg és tot d'artifu amb un sostre molt guapo on els pasos a vegades son una mica llargs.



dificultat A3e, 4+
material: 20 express, estreps i 1 ganxo opcional.



La vam fer amb en marc amb poc més d'una hora,(i abans amb en dídac) amb la calma, disfrutant. La baixada es pot fer rapelant però és millor fer-la caminant per un camí evident que hi ha just al nord.

via tirabous al morro de l'abella

la via va just pel mitg

Entre l' esquirol i tavertet (osona) tenim una autèntica joia paisatgística: el morro de l' abella. Enclavat just al costat del salt de tirabous al sot de balà, ofereix unes vies totalment d'artificial, essent la via tirabous la més maca i espectacular, però no la única, també tenim la difícil sang de dit o la boníssima i espectacular el petit príncep aquesta última amb el segell de l'edu sallent i en pep vila.

.

Per fer-la necessitarem: un joc de tascons, friends mitjans i grossos, algun alien, estreps i 12 express.

La via està bastant ben equipada tot i que hi ha fissura del tercer llarg les proteccions estan molt lluny però que és fàcil de protegir.

La dificultat és de 6a/A3e, i tot i que el sostre impressiona molt potser és el més fàcil de la via.
El llarg 3 per a mi el millor de la via .

Molt recomanable, i a més està en un marc d' incomparable bellesa.

ressenya via tirabous

LA VALL D' EN BAS - GRA DE FAJOL PETIT

Dissabte anem cap a la paret del gneis, a sota mateix del gra de fajol petit. Si no hi has anat mai costa una mica de trobar. 

aprox: sortim de l'aparcament direcció al refugi d'ulldeter i al cap de 5 minuts girem cap al sud atravessant el riu, creuem la pista d' esquí del xalet i enfilem per la tartera direcció sud, just a l'esquerre del tot de les canals d' hivern. Un cop a dalt del llom flanqueigem mès cap al sud encara i baixem, fins que veurem una canal en la qual hi han unes pedres blanques, a l'esquerre hi han unes marques vermelles que ens portaran al peu de via. 1 hora, sempre hi quan no et perdis...

1 llarg: IV+/V, anem tres, i comença obrint l'aleix.

llarg molt fàcil que et permet escalfar i adaptar-te a la roca. A sota en jordi fent el 1 llarg.

2 llarg 30m, V/V+: una mica mès mantingut que el primer i sense el mateix cantu, aquí ja comença a ser la típica escalada d' adherència que predominarà fins al final de la via. A sota en jordi començant el 2 llarg

3 llarg 40m, 6a/v+: ens canviem de corda i ara obro jo.collons amb el 6a tu!! és finet com el cul d' un nen petit, com diu un col-lega meu... dèu ni dó, desprès d'aquest pas és mès facilet però no et relaxis. ( no hi han fotos)

4 llarg 45m, v+: Per mi el més maco, amb micropreses i conbinant l'adherència fas 45 metres espectaculars, per disfrutar, ara els seguros estàn moooolt lluny i no hi pots ficar res de res.


5 llarg 25 IV+/V: ja per terreny més fàcil s'arriba a dalt del cim sense problemes. A sota l' aleix fent la última tirada.
material: 11 cintes i reunions


temps: 2 hores de via

normal a l'esperò rematxa

Com que ens hem quedat curts i de moment el temps aguanta fem una segona via, con unos colegas que acabamos de conocer de madrid: la maite i el juan... je je, flipaisteis mucho con nuestro castellano interior o que ?

Bueno en honor vuestro escribiré la ressenya en castellano, asi os enterais de algo :)

Maite y juan por recomendación nuestra hacen la cristian gutiérrez, nosotros ya la habiamos hecho anteriormente, y nosotros hacemos la de al lado, la normal. Las dos están estan equipadas de carácter deportiva, para disfrutar sin sufrir demasiado, o nada, pero bueno también te hace sudar lo suyo pues arriba hay algún paso obligado y muy majo, cuando sales ya de las dificultades en el último largo.