divendres, 31 de març del 2023


CRESTA D' EN FERRAN

 

A dins la cova dels Polvoraires.

Una cresta preciosa i espectacular on acabarem molt satifets de l' activitat un cop estiguem a dalt del Ferran, amb un calcari boníssim però amb matissos que cal remarcar per evitar confiances que poguin desencadenar malentesos un cop estiguem allà dalt.


en plena cresta


Per començar he posat difícil a l' activitat pel grau de compromís que tè, hem de ser concients del nostra grau de seguretat que tinguem o que estiguem acostumats a grimpar i/o escalar sense corda o amb corda però amb timba als dos costats de la cresta. Nosaltres per exemple només hem utilitzat la corda per fer el ràpel i per fer el següent llarg de IV fins a l' aresta, la resta de la cresta ho hem fet a pèl, realment és fa bè, però repeteixo que hi ha un pati de collons i no val a caure. En cas de dubte sempre, sempre, treieu la corda !


Un altra tema és que vigileu molt el dia que trieu, i fot una calor tremenda allà dalt.

Ja hi han moltes ressenyes, us farè una ressenya amb el més important:

- Aparcarem el més avall que poguem. Hi han moltes ressenyes que van a atravessar el riu per anar a buscar el Grau d' Escales, nosaltres anem a buscar la Palanca de Samsó, i passat la Palanca una mica més amunt ens desviarem a la dreta per un senderet cap al Pas dels Lliberals. ( Mentre anem pel camí cap a la Palanca podrem divisar el " primerg llarg" abans d' arribar a la cova. )

- Al pas dels Lliberals veurem a la nostra esquerre una fletxa vermella descolorida, anem amunt i vigilem d' anar seguint el camí, entre arbres i alguna petita grimpadeta arribarem en un mini replà on comença l' aventura. Aquí és on comença l' escalada en si i el lloc on us podeu equipar si cal. En la foto del Waypoint us he fet una ressenya per on hem pujat nosaltres, on no passa de III/III+.

- Un cop a la cova ens i endinsem i pujarem a un replà, aquí la roca ja és una altra història ja que patina un munt, un cop al mig dels dos forats divisarem una esquerda que va d' esquerre a dreta per on pujarem, a la última foto del Waipoint us ho he dibuixat.
Sortim de la cova i ara ja tenim toota la llarga cresta per davant on no pararem de grimpar i desgrimpar, hi han punts més facilets i ni han que s' ha d' estar al lloro però sempre estarem entorn del II+ III- com a molt, aquest grau enganya perquè és facil però el pati que tenim sobretot pel cantó esquerre no permet cap equivocació per tant tot i ser fàcil el grau d' exposició és molt elevat.

- Arrivarem a la instal-lació de ràpel que està, mirant endavant, a la nostra esquerre. És un ràpel bastant incòmode de fer, un cop a baix al coll tenim una altra instal-lació per si volem abandonar que ens deixarà al cantó de Talaixà ( Nord ). Mentre estiguem preparant el ràpel convè mirar molt bé per on progresa la cresta. Us he deixat un dibuix per on ho hem fet nosaltres.

- Des del coll i aprofitant que tenim la corda fora, encarem cap a l' alzina que tenim davant, la passem per la seva dreta i anem a buscar un parabolt, nosaltres no l' hem xapat perquè just a sobre trobem un pitó, aquí si que xapem i així evitem el roçament de la corda, passat el pitó anem a l 'esquerre a buscar l' aresta i cap amunt on trobarem un altra pitó, passem per l'esquerre d' una altra alzina i ja en breu sortim a l' aresta de nou on muntem reunió amb dos friends.

_ A partir del ràpel sembla que ja estiguem, però ni més lluny de la realitat !!
Encara queda un munt, més grimpades i desgrimpades disfrutant de valent amb un calcari brútal, i és que és una cresta per disfrutar.

- Finalment, cim del Ferran !!
Vistes de l' Alta Garrotxa, un lloc salvatge i solitari, espaterrant vaja !

- Des d' aquí només ens queda baixar cap a Talaixà, magnific tambè, i girar cap a baix per tornar a creuar la Palanca de Samsó i de nou al cotxe.

Una ruta molt molt maca, llarga i de lenta progressió, però que quan acabes, acabes molt satisfet.

Espero que us agradi molt i si teniu qualsevol dubte no quedeu en comentar,
salut.

Material que hem fet servir:


- Una corda de 60
- Àlien groc, Camalot lila, vermell i verd. ( només hem utilitzat el lila, però no està de més portar-los... )
- 4 cintes + reverso + 1 reunió
- casc i arnès


- Espero que la disfruteu molt.




Palanca de Samsó

Fletxa inici al camí del salt dels Lliberals

Comença la grimpada cap a la cova


grimpada fàcil, màx.III

cova dels Trabucaires



sortida cova per la vira



sortida de la cova cap a l'aresta



sortida de la cova a plena cresta




ressenya vista des del ràpel




ràpel





imatge des del coll passat el ràpel, inici del llarg cap a la dreta de l' arbre
 

enmitg del llarg




cim del Ferran






Talaixà









































dilluns, 28 de novembre del 2022

L' Agulla de Rupit, via normal

 Agullol de Rupit, IV+

Via super clàssica a la fotogènica agulla que es veu quan baixem cap al Salt de Sallent.

La via és facileta, amb un primer llarg net però molt simple i que farem reunió a sobre d' una repisa, continuarem amb un segon llarg amb una sortida rara i cap a la dreta per fer reunió en un arbre mort, i un tercer molt maco on ens deixarà a dalt de l' agulla. La baixada rapelant en dos llargs fins a peu de via.

Nosaltres hem posat algún friend i bagues llargues.

- Hem deixat el cotxe a l'aparcament del Salt de Sallent i seguim el camí direcció sud, en una curva d' esquerres seguim un camí cap a la dreta i hem d'anar cap a la dreta del camí a buscar el grau de Saltabocs on i trobarem una corda, baixem i recorrem la paret cap a l' esquerre fins que trobarem el peu de via.

El lloc és impressionant !






















diumenge, 20 de novembre del 2022

Coves dels Talibans, Gran Diagonal, Pollegó inferior del Pedraforca i baixada per les Costes d' en Dou

Ruta molt xula per pujar d' una manera diferent al pollegó inferior del Pedraforca.



Aquest track no puja per la ruta normal fins a l' inici de les coves, sinò que hem tallat bastant el recorregut pujant directe cap a la cara sud del Roget, i baixant tambè al final per un corriolet que ens durà de pet al cotxe. La ruta no és molt difícil però grimparem i desgrimparem sovint, la baixada per les " Costes d' en Dou " és força directa i hem d' estar acostumats a les desgrimpades, no és expo però algún pas s' ha de mirar bé. Anirem trobant cordes fixes en els llocs més complicats. Recomenable casc i arnès amb un autoseguro per les coves.





A 1 de Novembre de 2022 les cordes de les coves estan en perfecte estat i no s' ha d' assegurar cap pas. Inici: Deixarem el cotxe una mica més amunt de Saldes en una explanada a mà esquerre direcció mirador de Gresolet o refugi Estasen i començem a caminar per la pista fins que arribem al dipòsit, allà la majoria de gent tira recta per la ruta normal, nosaltres anem a la dreta a buscar un caminet poc visible però que i és i de mica en mica ens anirà apropant a la cara sud del Roget, un cop a dalt a peu de vies anirem a l' esquerre per entremig del bosc uns metres fins a veure la canal d' accès que baixa des de dalt, però no l' anem a buscar, anirem rectes per un camí amb pedreta petita fins a trobar una corda fixa en un pany de paret molt petit, nosaltres no hem fet servir la corda, es passa bastant bé, a partir d' aquí és anar tirant rectes amb grimpada sempre per terreny facilet i amb roca bona, així arribarem al peu de la primera cova. Repeteixo que és una grimpada facileta si estem acostumats a escalar, sinó sempre es millor treure la corda.


A nosaltres ens a agradat molt passar per aquí i ho hem disfrutat ja que és una grimpada agradable i divertida sortint a més de la ruta normal. Un cop sota la primera cova ens fiquem l' arnés i el casc que ja feia estona que ens l' havíem d' haver posat i tirem amunt, la corda fixa està en bones condicions tot i així grimpem sense utilitzar-la, un cop a dalt virem a la dreta i entrem ja dins l' arc, aquí la roca està una mica més pulida i patina més, però es fa bé, superem aquest passet i sortim de la primera cova per una canal sense complicacions. Un cop a dalt de la canal toca un petit flanqueig en lleugera baixada i a l' esquerre comença la segona cova, fàcil però patina una mica més que la primera, un cop a dalt ja haurem fet " Les coves dels Talibans " , ara anem a l'esquerre vorejant la seva espectacular cara sud fins a trobar l' inici de " la gran diagonal " , la qual no tè gaire història, només a dalt hi ha una corda fixa per assegurar un pas. Un cop passada la gran diagonal seguirem rectes fins a un coll, continuem en diagonal i al cap de res pujarem cap a la dreta superant un petit passet i ja de seguida estarem a dalt del Pollegó Inferior.
La baixada la fem per les "Costes d' en Dou ", un cop a dalt seguirem les marques grogues i verdes direcció sud, en algún punt haurem de fer alguna petita desgrimpada però res de l' altra món, això si, la baixada és directa. Un cop arribats al " Balcó de la Joaquima " anem a l' esquerre per vorejar tot el Roget, la baixada en algún punt haurem de desgrimpar però es fa bé, un cop a la tartera ens desviem a la dreta deixant el camí del refu i ja gas avall fins al cotxe seguint el track !! Track fiable ! Que la gaudiu a tope !!

dijous, 26 d’agost del 2021

Últimes llums al Ballibierna

 

CRESTA DELS 6 PICS DE RUSELL DES DE LA PRESA DE LLAUSET:

DIFICULTAT: 

 - He posat difícil a la catalogació per la seva llargada i pel caos de blocs que hi ha a partir del coll de Ballibierna, també perquè en molts llocs les fites es perden i no hi ha un camí en concret, així doncs hem d' estar concentrats sempre per trobar el millor itinerari. Les grimpades són molt curtes i no passen el II+ aquests petits trams es concentren en la pujada a la primera agulla, l'agulla Sud, la travessa entre la punta Rusell i el pic Rusell i la pujada i baixada de l' agulla SW , però en global poso difícil per la seva durada més que res i per la duresa de progressió i saltirons entre pedres i blocs.

Ruta feta en solitari.

Durada: 8'10" parades incloses, ritme alegre 

Distància: 16km'66m 

Desnivell total: 1700m 

 LINK MAPA WIKILOC  

 

Vistes des del primer tresmil, l'agulla Sud de Rusell

Sortida: Arribo a la presa de Llauset després de passar pel tètric túnel que et deixa a l' aparcament, deixo el cotxe i faig un bivac allà mateix. 

Mi fico a les 7 del matí, atravesso el petit túnel i començo a vorejar el llac per la seva dreta atravessant algún rierol que baixa de dalt, passarem per una passera de ferro i començarem a pujar lleugerament, passem pel costat del camí dels que baixem de Ballibierna el qual deixem a la nostra esquerre i continuem pujant comodament pel GR fins que arribem al coll on a la dreta hi tenim la Cabanya de Botornàs, el sender planeja una mica, passem pel costat del llac de Botornàs que baixant m'hi mullo les cames, i continuem amunt pel costat del riu i fins arribar al nou Refugi Cap de Llauset el qual passarem per l' esquerre, continuem ara amunt per camí fàcil amb algún tram de pedres típic i arribarem al trencall o bifurcació on separa la gent que va a fer el pic de Ballibierna i tuca de Culebras cap a l'esquerre, nosaltres seguim a la dreta sempre en pujada per camí bastant bo i així arribem al coll de Ballibierna, faig la primera paradeta breu per mirar el paisatge: Estanys de Ballibierna, cresta de Llosars etc, guapíssim.

 

Coll de Ballibierna

 -Des del coll deixem ja el camí que baixa cap als estanys i virem cap a la dreta ( N ) seguint unes fites, aquí començarem a saltar pel regne dels rocs fins al coll dels Isards, baixem i anem a buscar altra cop el caos de blocs direcció un petit llac, aquí busquem una petita llengua de "grava" que ens facilitarà l'accés i on, aquí sí, anirem trobant fites que ens guiaran cap a la canal d' accés, anirem progressant fins a trobar un bloc encastat el qual passarem per dins un petit forat sense la motxilla, també es pot passar grimpant per sobre, un cop superat arribem a un coll i anem a l' esquerre per ja grimpar i arribar a l' AGULLA SUD DE RUSELL 3095m. el primer dels 6 tresmils de la jornada, aquí val la pena mirar la canal per on pujarem. 

 

Darrera meu la canal per la que pujarem cap al Rusell SE
Fins aquí haurem fet alguna grimpada fàcil i divertida. Baixem de l' agulla S i tornem al coll, començem a pujar per la canal sempre fàcil i amb algún trosset de grimpada arribarem a dalt, aquí a la nostra esquerre ja tenim l' Avantcim de Rusell però nosaltres hem d' anar cap a la dreta, en una imatge horrorosa de blocs i pedres sense camí, així doncs deixem la motxilla per alleugerar pes i som-hi, anem baixant per on més ens assembli, jo he anat trobant fites, però tant com les trobava també les perdia, i així al final arribem al pic de PUNTA RUSELL ORIENTAL de 3043m, fotos i tornem-hi, ppfff, cap amunt pel mar de pedres fins a retrobar-nos amb la motxilla, en total he tardat 30 minuts pujar i baixar.

 

Des del pic de Rusell O, el mar de pedres .

Continuem direcció Nord i en res trepitgem el pic d' AVANTCIM SUD EST DE RUSELL DE 3206M, tercer tresmil del dia. Contemplem les fantàstiques vistes de les crestes que ens envolten i que espero realitzar algún dia. Des d'aquest últim continuem pel fil de la cresta on ens haurem d' agafar en algún punt, sobretot per baixar a un collet abans d' arribar al pic de Rusell, he llegit que també es pot passar per un corriolet que surt pel cantó de Ballibierna, però en aquest track jo he optat per passar pel fil ja que no presenta dificultats excessives i es fa més ràpid. En pocs minuts arribarem al PIC DE RUSELL de 3207m, punt més alt de la jornada i on la cresta ja a desaparegut, fotos de rigor i un lleuger descans per anar mirant i somiant amb les crestes següents.

 

Des del pic de Rusell, punt més alt de la jornada.

Des d' aquest cim mirem a Nord i veiem un esplanada plena de rocs on tenim el cinquè tresmil i que arribarem sense haver d' utilitzar les mans però, això sí, després d' una pesada aproximació. Cim de PUNTA DE LA BRETXA DE RUSELL de 3197m. Aquí és on estem més a prop de la cresta de Salenques que la tenim just al davant i que porta al pic de Margalida que tenim just davant nostra, a l'Oest la cresta de Llosars ens mostra el seu perfil més bonic, i al final d' aquestes crestes el gegant del Pirineu.

 

Punta Bretxa Rusell amb el Margalida i la cresta de Salenques al fons

Tornem enrere i anem a buscar una canal pel cantó de Ballibierna que ens portarà a baix de tot en l' inmens mar de pedres i pedrots, la canal es baixa molt bé, de fet és la canal que s' utilitza per pujar a fer el pic de Rusell pel cantó de Llosars.

Corriol que agafarem baixant a mà dreta, fàcil de trobar
 

Bé, un cop a baix anem cap a l' esquerre on ja veiem l' agulla i la canal d' accés, entre salts i més salts i arribarem, aquí molta gent prefereix donar la volta a l' agulla i pujar per l' altra cantó, la qual cosa requereix una altra horeta segurament i més desnivell a realitzar. Si ens ho mirem bé no n'hi ha per tant, la canal es puja perfectament, gairebé a dalt hi ha un troçet on hi ha un bloc que grimparem sense cap problema per la seva dreta i en res estarem ja al coll, havent-nos estalviat un bon troç i energia que ens anirà molt bé per la baixada fins a la presa.

Canal d' accès a l'agulla NW
 

Un cop al coll deixem la motxilla i començem la grimpada de l' agulla, al cap de pocs metres del seu inici a mà esquerre tenim un petit passet en una fissura i amb molt bones preses que passarem sense problemes i així ja arribarem a l' AGULLA SUD OEST DE RUSELL DE 3029m. 

 

Divertida grimpada a l' agulla NW de Rusell

Fotos de rigor i iniciem el famós descens, a dalt si es vol hi ha una instal-lació de ràpel però si hem arribat fins aquí sense utilitzar la corda, tampoc ens caldrà per baixar d' aquí. Començem el descens encarats cap al coll i un cop arribem al sector on hem grimpat en la pujada ens girem de cara a la roca, tenim molt bones mans, el granit és perfecte, només ens cal allargar la cama fins que el peu arriba a un bon roc i ja tenim el pas superat, després d' això ja en res tornem al coll a recollir la motxilla i cap a baix per l' altra costat vigilant la canal de baixada que és un xic dreta i d' aquelles que patina. 

Tram de desgrimpada de l' agulla NW
 

Un cop a baix de la canal ens situem, ens orientem i mirem on tenim el coll de Bouquetins, a partir d' aquí i a partir d' ara comença el més feixuc i avorrit de la jornada, saltar rocs, pedres, mirar de trobar el camí, seguir les fites si es que i són etcetc.

Canal de descens de l' agulla NW
 

Un cop al coll baixem cap al cantó Est i seguim la gimcana vigilant no ens fotem mal, fins que retrobem per dir-ho així amb el camí de pujada, tot i que no hi ha camí ho dic més que res sobre el track, pujarem cap al coll dels Isards i ja d'aquí al cotxe utilitzarem el mateix itinerari que en la pujada, coll de Ballibierna, refugi Cap de Llauset, Estany de Llauset. 

 

Coll de bouquetins

Una ruta no apte per a tothom, si bé tècnicament no és molt difícil com he dit abans, si que es molt llarga i s' ha de tenir certa tècnica en progressió, orientació i sobretot vigilar molt en no fer-se mal en saltar per entre pedres i rocs que d' això ens en fotarem un bon tou. Si estem acostumats a fer pics i crestes pel pirineu, aquesta és una cresta més on no tindreu masses problemes i que podem realitzar molt bé. Sigui com sigui, espero haver-vos ajudat i si necessiteu qualsevol informació no dubteu en demanar, salut !!

dimecres, 16 de setembre del 2020

La barca de l' avi, 290 6a/Ae, Salt del Grill, Queralbs



Per fi anem a fer aquesta via que tant de temps feia que volia fer i no hi havia manera de trobar el moment i al final a sobre havia sentit que no s'hi podia escalar....no hi ha enlloc que ho digui però...

La via és una canya i no la regalen gens, els friends i els tascons entren tots, tot el que porteu li ficareu, el camalot del 4 és opcional però si el porteu el posareu segur al segon llarg on a la ressenya diu que hi ha un tac de fusta i un clau just a la fissura en el moment que nosaltres l' hem fet no i son ( 14-9-2020)

Aprox: Deixarem el cotxe a la central de Daió, just al costat de Queralbs, i enfilarem el camí que ens portaria al refugi de Coma de Vaca, al cap d' uns 10 minuts més o menys arribarem al Salt del Grill, creuem el pont i ens fixem a la nostra esquerre amb una rodoneta vermella, aquí és on copmença la via, tot saltant alguna ortiga ;)
Material: nosaltres vam portar 14 cintes, camalots fins el 3, totems, tacons, bagues llargues i estreps per l' últim llarg.



peu de via
peu de via

 

El primer llarg ja et marca el tarannà de la via, just començar ficarem el camalot groc i després un pas estrany de 6b amb una posició molt curiosa, la resta del llarg es fa molt bè, reunió en un arbre.

Arribant a la primera reunió


 El segon llarg és molt guapo i exigent, a la resse dels aperturistes i veurem un tac de fusta just a la fissura i un clau que nosaltres no hem trobat...

sortim de l' arbre cap a la dreta i superem un petit desplomet amb bonen mans, explosiu però guapo, després una fissura ampla on ficarem el 3 i el 4 si el portem, un cop superem la fissura anirem per una altra fissura petita de mans cap a l'esquerre i trobarem un pas estrany però no difícil, s' ha de mirar bè, reunió en un arbre. A mi aquest m' ha flipat molt !

segon llarg

El tercer i quart llarg són de tràmit, s' ha d'escalar ven poc, destacar que quan sortim de la segona reunió anem rectes per no perdre'ns de la via.

El cinquè llarg tambè és prou guapo i gens difícil.

El sisè llarg per a mi és el més guapo de la via, no és difícil però tè uns moviments molt macos i discorre per una fissura transversal de roca vermella amb un paisatge bestial. Reunió amb caixa i llibre de signatures

sisè llarg

L' últim llarg és el més difícil, no sè què sortirà en lliure però pica molt, nosaltres fem els primers tres seguros amb els pedals, després haurem de fer un A1 que assegurem amb dos totems, a destacar que no es que sigui difícil, però si no i estem acostumats podem patir per recuperar el material perquè ens trobem en un pas una mica obligat, tot seguit ja acabem la via amb un somriure.

setè i últim llarg

 

El descens: és força evident, mirant al nord i d'esquena a la via baixarem en lleugera tendència a l' esquerre pel costat de la paret a buscar el riu, el creuem i pugem per un camí, el riu ens queda ara a l' esquerre, anem baixant fins a sota el Salt del Grill.

Una via preciosa en un marc incomparable, nosaltres i hem anat al Septembre i deu ni do la calor que hem tingut, la via és sud tot i que els dos primers llargs els farem a l' hombra..

va, a gaudir-la, salut !



dijous, 25 de juny del 2020

Esperó del Místic a la roca d' Esparreguera, 135m/6a

Via molt xul-la per una tarda d' estiu com aquesta, orientació Est que et permet escalar de conya a l' ombreta.

La via m' ha agradat, roca bona i assegurançes allà on toquen però que et fan escalar, tècnica i una mica atlètica.

 

Resse del Luichy

Orientació: Est

Grau: 6a 

Material: amb 10 cintes farem

Llargada: uns 135m

Aproximació: Passat el monestir agafem el camí que passa per davant del funicular, passa't la tanca ens hem de fixar bé en una paperera que hi ha i al cap de pocs metres passat la paperea agafem un corriol que hi ha a mà dreta, ( la marca groga que diuen algunes ressenyes ja no i és ) anem seguint el corriol que ens portarà a peu de via.




Esperó del Místic

 

La baixada podem fer-la rapelant o bé caminant, nosaltres optem per aquesta segona, acabem de pujar fins a dalt i seguint les fites anem a buscar el camí de St. Joan.



dimarts, 23 de juny del 2020

Alta Tensió a el càmping 6A ( V+ obl )

 

segon llarg Alta Tensió

 Aprofitant que pleguem d' hora de la feina i que el dia és llarg, anem a Montserrat a fer una vieta ràpida i teòricament assequible o amb poc compromís.

La via Alta Tensió és diu així perquè abans a dalt al cim i havia una torre de tensió actualment serrada a cop de radial.

ressenya Alta Tensió del Joan Asín

 

L' aproximació és força ràpida, passarem el monestir i anem a buscar el camí del Fra Garí, abans d' arribar a la Granota veurem un corriol que puja cap a peu de via, es força intuitiu.

Orientació: Est ( sol a la tarda )

Material: 12 cintes

Grau: 6a o V+ obl.

 

Primer llarg Alta Tensió
Primer llarg Alta Tensió

Particularment a mi la via m'ha agradat, el primer llarg la roca no és la millor del món però es deixa fer,el segon llarg és el fotogènic per exel-lència, un flanqueig molt xul-lo a dretes amb el monestir al fons, jo no l' he encadenat però el company si i el tercer potser és el llarg més obligat de la via, una mica estrany sobretot la sortida.

Segon i fotogènic llarg Alta Tensió
 

Descens: acabem de pujar i un cop estem a la torre tallada baixem a buscar un passamà on hi ha la instal-lació de ràpel, un sol de 60 que ens durà al peu de la Granota i d'aquí al camí de tornada.

Tercer i últim llarg