dimecres, 12 de juliol del 2023

Cresta de la Múnia - Heid des de Pietramula.

Des de la Múnia, tota la cresta que ens espera.


Track Wikiloc


Cresta de la Munia al pic Heid des de l' aparcament de Pietramula.


Amb el Suunto m'han sortit: 21'96 km's i 1831+

Una cresta súper maca, m' atreviria a dir que té una de les millors vistes del Pirineu, enclavada al mig entre les veïnes d' Ordesa i Vignemale a l' Oest, Pic Long al Nord i el parc natural del Posets a l' Est, mirem on mirem només veiem que muntanyes i valls verdes.
Nord de la Múnia


Per accedir-hi haurem d' anar a Bielsa i un cop passem el poble veurem un supermercat a mà esquerre i una gasolinera a mà dreta, a 100m agafarem una carretera a mà esquerre que hi diu Chisagües, farem uns 4km asfaltats i després uns 9/10 de camí però que està molt bé.
Aparcament de Pietramula


Per pujar per aquesta pista hem d' anar a la oficina de turisme de Bielsa a treure un tiquet que val 3e, teòricament si no vas amb un 4x4 has d' aparcar a la " Borda Brunet " i acabar de pujar el 2'5 km's que queden de camí de carro fins al pla de Pietramula.
Una opció molt bona és fer un vivac al llac de la Múnia en un entorn preciós i així ja haurem fet 600+, era la meva intenció però no va poder ser pel temps.

Llacs de la Múnia i coll del mateix nom al fons.

Sortim de l' aparcament de Pietramula i ja de seguida agafem un camí a l' esquerre que anirem pujant salvant aquest 600+ fins als llacs, abans d' arribar als llacs a mà dreta veurem el camí per pujar al Robinyera. Passem el llacs i al fons ja veiem el coll de la Múnia, un cop aquí virem cap a la dreta, fins ara a estat tot caminar, a partir d' ara ja podem desar els bastons. La pujada no és gens técnica però farem servir les mans, anirem seguint les fites fins que arribem al famós " pas del gat " que no té res, per pujar la vira de la dreta és la més fàcil i si no ho veiem clar ens agafem de la cadena i cap amunt. Continuarem fins a una espècie d' avantcim i ja de seguida estarem al pic de la Múnia, espectaculars vistes de Pineta, Nord del Mont Perdut, Esparrets, Aztazú, Vignemale, pic Long etc...
Des del cim de la Múnia


Continuem, doncs ara ja veiem el nostra últim objectiu, el Heid que està a prop però lluny ;)
Ara és fàcil, passem la Petita Múnia i caminant arribem al Sierra Morena, el punt " difícil "de la cresta. 
Des de la Petita Múnia

Tenim dues opcions: un cop començem a baixar a mà dreta tenim un clau que es pot reforçar amb una cinta per muntar el ràpel per si no ho veiem clar, aquest ràpel amb una de 60 no arriba a baix, s' ha de fraccionar en mínim un altra. La segona opció que és la que vaig fer jo és desgrimpar fins a l' últim mur on a mà dreta tenim un parabolt amb anella per rapelar els últims 8m que són els més compromesos. De dalt fins a aquest parabolt hem d' anar al tanto, és fàcil, però és expo i impresiona si no s' està acostumat a aquest tipus de desgrimpades amb pati i ambient.
Ràpel de Sierra Morena


Un cop a baix deixo la corda muntada per una gent que veniem darrera meu i la recullo quan torno.
La pujada al Troumouse no té gaire història, al cim hi ha el trípode tant lleig que es veu a les fotos.
Del pic del Troumouse al Heid passant per Punta de Aires travessarem un tartera i abans del Heid algún pas aeri però fàcil i maco.
Des del Heid, perspectiva del retorn a la Múnia.


Ara toca tornar cap a la Múnia, enlloc de tornar per la cresta he anat una mica per sota fins al Sierra Morena, aquí els primers metres s'agafen per l' esquerre, en una fissura vertical en molt bones mans i peus, ( III ) en un parell de passos ja estem al replà on hi ha la última instal-lació de ràpel, ara fins a dalt és fàcil però pendrem atenció a la roca. Un cop al cim de pet cap a La Múnia i desgrimpada fins al coll de la Múnia, al pas del Gat jo he utilitzat la cadena per anar per feina ja que la pedra per baixar al estar una mica polida no dóna la mateixa seguretat que pujant.
El famós " pas del gat "

Del coll fins a l' aparcament no té cap altra misteri que passar pel llacs, fer un banyitu, i cap avall.

Espero que la disfruteu tant si es fa la cresta com si es fa la Múnia, el lloc és molt guapo !
La Múnia i la Petita Múnia vistes des del sierra Morena




Vistes des del pic de Sierra Morena, abans del ràpel.

dilluns, 3 de juliol del 2023

Cresta del Pic Long d' Est a Oest, del Pic Maou al Crabounouse



Track Wikiloc


Part de la cresta, foto des del pic de Crabounouse

Preciosa ruta que feia molt de temps que volia fer i que faig en solitari.

Realitzo el recorregut que esmenta en Luí Alejos que és de Est a Oest, al revès del que gairebé tothom fa. En termes generals la cresta està catalogada de PD, farem servir les mans per grimpar, desgrimpar i passarem per algún tram aeri però es fa bé, jo vaig portar corda per si havia de fer el ràpel de l' agulla Badet i no em va fer falta, sempre però dependerà de lo habituats que estem en moure'ns per aquest mons de déu ;)

Pic Badet des de l' agulla Badet.

Dir també, que el dia i época en que la vaig fer encara i havia força neu, tan a l' aproximació com en el descens, creuar els rius de pujada va ser divertit ja que baixava aigua a doju, i el descens amb neu també va ser maco pel flanqueig abans del Col Tourrat.

Campbeil i lentilla des del pic Maou

Entrem en escena:

Sortim de la presa de Cap de Long pel camí que l' atravessa pel seu marge esquerre fins a la seva capçalera, seguirem direcció Sud pel costat del riu esquerre i abans de pujar el creuarem per més on ens vagi bé, ara tenim el riu a l' esquerre. pujarem un repatxó i arribem a un pla el qual hem de tornar a atravessar el riu, continuem cap a Sud i ja divisem el Pic Maou el qual atacarem per la pala central sense cap complicació, un cop al fil deixem la motxilla i anem cap al cim, aquest es caracteritza per tenir unes plaques inclinades que ens faciliten la progressió. Pic Maou 3.074m

F,  fins al pic Badet, foto des del pic Maou.


Desfem les passes recollim la motxilla i cap al Badet, a primera vista la muralla impresiona però a mida que ens i acostem es deixa fer molt bé, jo he anat una mica per la seva esquerre i fins al seu cim on trobarem un súper fita. Pic Badet 3160m


Pic Badet

De moment ens hem passejat. La baixada del Badet no és gens complicada però ja no és només caminar, de moment continuarem sempre pel marge dret de l' aresta ( glaciar Pays Baché ) sempre per lo fàcil. A davant nostra tenim la " falsa Agulla Badet", moltes ressenyes la voregen per la seva dreta, jo l' he grimpat de dret per terreny fàcil, II+ com a molt, arribem a dalt i baixem per pujar per una petita xemeia a l' agulla Badet. 

Baixada de l' agulla Badet  II+ / III


El descens de l' agulla Badet el faig directa ( hi ha gent que voreja per la dreta l' agulla ) per on hi ha la instal-lació de ràpel, les mans són bones i veig dues repises on apoiar el peus, realment baixo bé, més del que m' esperava per les ressenyes que havia llegit, un cop abaix ens decantem per l' esquerre de la cresta i encarem la pujada al pic Long. Amb poca neu podríem atravessar la pedrera per anar a buscar el famós corredor d' accés al cim que s' intueix sobradament, en aquest cas el vaig a buscar més amunt sempre per terreny fàcil atravessant de dreta a esquerre fins que m' hi apropo i m' hi fico, d' allí al cim és un moment. Pic Long 3192m

Accés corredor cap al pic Long. F


És un cim preciós, ja des de lluny és maco. Un cop a dalt convè mirar cap a Oest per mirar on hem d' anar. Hem d'anar a buscar un coll amb unes pedres vermelles que es veu des del cim, per fer-ho baixarem pel mateix lloc i un cop en aquest coll anirem pel fil de l' aresta vers Oest, és fàcil, la roca en aquest 2 tram de cresta no és tant bona com del Maou al pic Long, però es fa bé. No baixeu més del compte que sinó tindreu un percal de nassos !!

A la foto, el coll i el fil de l' aresta que s' ha de seguir.


Continuarem per l' aresta sempre per lo fàcil, el camí s' intueix i passa la major part del temps per la dreta de la cresta, arribarem a una bretxa i ja de seguida al Dent d' Estibère Male 3017m.

D' aquí baixarem a un coll i pujarem en una grimpada fàcil a un cim extra, ara ja només ens queda anar caminant fins a la base del pic Bugarret, el voregem per la seva esquerre i quan ens ho permet girem a la dreta i pugem al cim caminant. Bugarret 3031m

Pic de Bugarret i el Crabounouse al fons



D' aquí a la Pala de Crabounouse i al Crabounouse Nord és un passeig.

Descens: A mi s' em va fer molt llarg i amb neu crec que vaig patir una mica més que si no n'hi ha.
Fins al llac baixem bastant directes i el voregem per la seva esquerre, lo ideal és fer-ho per la dreta perquè no perds tanta alçada però ho veig inviable per la gran quantitat de neu i que vaig sol i no me la vull jugar. 

Ressenya del meu descens


Un cop al marge del llac girem cap a l' Est per anar a buscar un flanqueig a la part alta i sota la muralla per unes pales de neu, aquí hem de buscar un pas per unes plaques tombades i flanquejar més fins que arribarem al Col Tourrat.



Depèn de la neu que hi hagi potser val més un cop al llac baixar fins a baix i pujar directes al coll, això s' ha de valorar depenent de la neu que hi hagi. Comentar l' absència de fites en gairebé tota la baixada, ni han, però molt poques. Un cop al coll anirem molt a l' esquerre per anar a buscar una canal que ens deixarà al començament del Llac de Cap de Long, d' allí un senderet ens deixarà altra cop al camí de tornada al cotxe.

Un jornada llarga però maca de veritat. Jo la vaig fer amb la calma, em vaig banyar al riu i em vaig agafar la baixada amb molta tranquil-litat.

Espero que la gaudiu !




divendres, 31 de març del 2023


CRESTA D' EN FERRAN

 

A dins la cova dels Polvoraires.

Una cresta preciosa i espectacular on acabarem molt satifets de l' activitat un cop estiguem a dalt del Ferran, amb un calcari boníssim però amb matissos que cal remarcar per evitar confiances que poguin desencadenar malentesos un cop estiguem allà dalt.


en plena cresta


Per començar he posat difícil a l' activitat pel grau de compromís que tè, hem de ser concients del nostra grau de seguretat que tinguem o que estiguem acostumats a grimpar i/o escalar sense corda o amb corda però amb timba als dos costats de la cresta. Nosaltres per exemple només hem utilitzat la corda per fer el ràpel i per fer el següent llarg de IV fins a l' aresta, la resta de la cresta ho hem fet a pèl, realment és fa bè, però repeteixo que hi ha un pati de collons i no val a caure. En cas de dubte sempre, sempre, treieu la corda !


Un altra tema és que vigileu molt el dia que trieu, i fot una calor tremenda allà dalt.

Ja hi han moltes ressenyes, us farè una ressenya amb el més important:

- Aparcarem el més avall que poguem. Hi han moltes ressenyes que van a atravessar el riu per anar a buscar el Grau d' Escales, nosaltres anem a buscar la Palanca de Samsó, i passat la Palanca una mica més amunt ens desviarem a la dreta per un senderet cap al Pas dels Lliberals. ( Mentre anem pel camí cap a la Palanca podrem divisar el " primerg llarg" abans d' arribar a la cova. )

- Al pas dels Lliberals veurem a la nostra esquerre una fletxa vermella descolorida, anem amunt i vigilem d' anar seguint el camí, entre arbres i alguna petita grimpadeta arribarem en un mini replà on comença l' aventura. Aquí és on comença l' escalada en si i el lloc on us podeu equipar si cal. En la foto del Waypoint us he fet una ressenya per on hem pujat nosaltres, on no passa de III/III+.

- Un cop a la cova ens i endinsem i pujarem a un replà, aquí la roca ja és una altra història ja que patina un munt, un cop al mig dels dos forats divisarem una esquerda que va d' esquerre a dreta per on pujarem, a la última foto del Waipoint us ho he dibuixat.
Sortim de la cova i ara ja tenim toota la llarga cresta per davant on no pararem de grimpar i desgrimpar, hi han punts més facilets i ni han que s' ha d' estar al lloro però sempre estarem entorn del II+ III- com a molt, aquest grau enganya perquè és facil però el pati que tenim sobretot pel cantó esquerre no permet cap equivocació per tant tot i ser fàcil el grau d' exposició és molt elevat.

- Arrivarem a la instal-lació de ràpel que està, mirant endavant, a la nostra esquerre. És un ràpel bastant incòmode de fer, un cop a baix al coll tenim una altra instal-lació per si volem abandonar que ens deixarà al cantó de Talaixà ( Nord ). Mentre estiguem preparant el ràpel convè mirar molt bé per on progresa la cresta. Us he deixat un dibuix per on ho hem fet nosaltres.

- Des del coll i aprofitant que tenim la corda fora, encarem cap a l' alzina que tenim davant, la passem per la seva dreta i anem a buscar un parabolt, nosaltres no l' hem xapat perquè just a sobre trobem un pitó, aquí si que xapem i així evitem el roçament de la corda, passat el pitó anem a l 'esquerre a buscar l' aresta i cap amunt on trobarem un altra pitó, passem per l'esquerre d' una altra alzina i ja en breu sortim a l' aresta de nou on muntem reunió amb dos friends.

_ A partir del ràpel sembla que ja estiguem, però ni més lluny de la realitat !!
Encara queda un munt, més grimpades i desgrimpades disfrutant de valent amb un calcari brútal, i és que és una cresta per disfrutar.

- Finalment, cim del Ferran !!
Vistes de l' Alta Garrotxa, un lloc salvatge i solitari, espaterrant vaja !

- Des d' aquí només ens queda baixar cap a Talaixà, magnific tambè, i girar cap a baix per tornar a creuar la Palanca de Samsó i de nou al cotxe.

Una ruta molt molt maca, llarga i de lenta progressió, però que quan acabes, acabes molt satisfet.

Espero que us agradi molt i si teniu qualsevol dubte no quedeu en comentar,
salut.

Material que hem fet servir:


- Una corda de 60
- Àlien groc, Camalot lila, vermell i verd. ( només hem utilitzat el lila, però no està de més portar-los... )
- 4 cintes + reverso + 1 reunió
- casc i arnès


- Espero que la disfruteu molt.




Palanca de Samsó

Fletxa inici al camí del salt dels Lliberals

Comença la grimpada cap a la cova


grimpada fàcil, màx.III

cova dels Trabucaires



sortida cova per la vira



sortida de la cova cap a l'aresta



sortida de la cova a plena cresta




ressenya vista des del ràpel




ràpel





imatge des del coll passat el ràpel, inici del llarg cap a la dreta de l' arbre
 

enmitg del llarg




cim del Ferran






Talaixà









































dilluns, 28 de novembre del 2022

L' Agulla de Rupit, via normal

 Agullol de Rupit, IV+

Via super clàssica a la fotogènica agulla que es veu quan baixem cap al Salt de Sallent.

La via és facileta, amb un primer llarg net però molt simple i que farem reunió a sobre d' una repisa, continuarem amb un segon llarg amb una sortida rara i cap a la dreta per fer reunió en un arbre mort, i un tercer molt maco on ens deixarà a dalt de l' agulla. La baixada rapelant en dos llargs fins a peu de via.

Nosaltres hem posat algún friend i bagues llargues.

- Hem deixat el cotxe a l'aparcament del Salt de Sallent i seguim el camí direcció sud, en una curva d' esquerres seguim un camí cap a la dreta i hem d'anar cap a la dreta del camí a buscar el grau de Saltabocs on i trobarem una corda, baixem i recorrem la paret cap a l' esquerre fins que trobarem el peu de via.

El lloc és impressionant !






















diumenge, 20 de novembre del 2022

Coves dels Talibans, Gran Diagonal, Pollegó inferior del Pedraforca i baixada per les Costes d' en Dou

Ruta molt xula per pujar d' una manera diferent al pollegó inferior del Pedraforca.



Aquest track no puja per la ruta normal fins a l' inici de les coves, sinò que hem tallat bastant el recorregut pujant directe cap a la cara sud del Roget, i baixant tambè al final per un corriolet que ens durà de pet al cotxe. La ruta no és molt difícil però grimparem i desgrimparem sovint, la baixada per les " Costes d' en Dou " és força directa i hem d' estar acostumats a les desgrimpades, no és expo però algún pas s' ha de mirar bé. Anirem trobant cordes fixes en els llocs més complicats. Recomenable casc i arnès amb un autoseguro per les coves.





A 1 de Novembre de 2022 les cordes de les coves estan en perfecte estat i no s' ha d' assegurar cap pas. Inici: Deixarem el cotxe una mica més amunt de Saldes en una explanada a mà esquerre direcció mirador de Gresolet o refugi Estasen i començem a caminar per la pista fins que arribem al dipòsit, allà la majoria de gent tira recta per la ruta normal, nosaltres anem a la dreta a buscar un caminet poc visible però que i és i de mica en mica ens anirà apropant a la cara sud del Roget, un cop a dalt a peu de vies anirem a l' esquerre per entremig del bosc uns metres fins a veure la canal d' accès que baixa des de dalt, però no l' anem a buscar, anirem rectes per un camí amb pedreta petita fins a trobar una corda fixa en un pany de paret molt petit, nosaltres no hem fet servir la corda, es passa bastant bé, a partir d' aquí és anar tirant rectes amb grimpada sempre per terreny facilet i amb roca bona, així arribarem al peu de la primera cova. Repeteixo que és una grimpada facileta si estem acostumats a escalar, sinó sempre es millor treure la corda.


A nosaltres ens a agradat molt passar per aquí i ho hem disfrutat ja que és una grimpada agradable i divertida sortint a més de la ruta normal. Un cop sota la primera cova ens fiquem l' arnés i el casc que ja feia estona que ens l' havíem d' haver posat i tirem amunt, la corda fixa està en bones condicions tot i així grimpem sense utilitzar-la, un cop a dalt virem a la dreta i entrem ja dins l' arc, aquí la roca està una mica més pulida i patina més, però es fa bé, superem aquest passet i sortim de la primera cova per una canal sense complicacions. Un cop a dalt de la canal toca un petit flanqueig en lleugera baixada i a l' esquerre comença la segona cova, fàcil però patina una mica més que la primera, un cop a dalt ja haurem fet " Les coves dels Talibans " , ara anem a l'esquerre vorejant la seva espectacular cara sud fins a trobar l' inici de " la gran diagonal " , la qual no tè gaire història, només a dalt hi ha una corda fixa per assegurar un pas. Un cop passada la gran diagonal seguirem rectes fins a un coll, continuem en diagonal i al cap de res pujarem cap a la dreta superant un petit passet i ja de seguida estarem a dalt del Pollegó Inferior.
La baixada la fem per les "Costes d' en Dou ", un cop a dalt seguirem les marques grogues i verdes direcció sud, en algún punt haurem de fer alguna petita desgrimpada però res de l' altra món, això si, la baixada és directa. Un cop arribats al " Balcó de la Joaquima " anem a l' esquerre per vorejar tot el Roget, la baixada en algún punt haurem de desgrimpar però es fa bé, un cop a la tartera ens desviem a la dreta deixant el camí del refu i ja gas avall fins al cotxe seguint el track !! Track fiable ! Que la gaudiu a tope !!