viernes, 29 de julio de 2011

Regular Route al Fairview Dome

La més guapa de les vies que hem fet a tuolumne meadows junt amb la west crack del daff dome, de fet aquesta via surt al llibre: "fifty favorite climbs" un llibre mític del yanki. La llàstima és que ens vam deixar la càmera al bosc d'en kevin ....
 Bé, la resse és del llibre Super Topo del McNamara...

El primer llarg és una fissura que es converteix en dues, jo vaig agafar la de l'esquerre i malgrat que des del terra es veia molt fàcil, hi ho és, gasto molts catxarros en pocs metres ja que el granit està una mica polit, abans de conectar les dues fissures hi ha un pas difícil on caldrà parar atenció, després fins al replà de la reunió es va fent bé però només em queda el camalot del 2 i el vaig corrent, jajaja...reunió a 200 peus, grau 5.8 / 5.9

El segon llarg segueix la tònica del primer, és una fissura de dits de 5.8 on posarem tota l' artilleria...
D'aquí fins a dalt la via es torna més fàcil però només una mica. Quant estem a la quarta reunió ens adelanta una cordada de tres que pugen amb bambes !!!  flipem, perquè feia ven poca estona que els veiem abaix equipant-se..vaia tela !!!

En fi, una viote !!!



regular route. inici de la via.

lunes, 30 de mayo de 2011

sánchez martínez a la paret de diables - montserrat




Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...

La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.
La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.

Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!

una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.

En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.

viernes, 22 de abril de 2011

7 díes per frança

Marxem cap al massís del vercors-presles carregats de ganes d'escalar i de veure noves parets. Després d'unes 6 horetes arribem a lloc i flipem amb el paisatge que tenim davant nostre, un munt de parets a l'estil vilanova de meià prometen uns díes molt productius, així que obrim el llibre i començem a mirar les víes que farem demà. Busquem un lloc per dormir i a mitja nit: ualà, plou...merda...mirem el cel i no promet res, no sembla que vulgui despejar-se, així que baixem al poble a mirar la meteo per internet i la cosa no promet...comitè de crisis, parlem i decidim anar cap al sud, cap al verdon !!! vinga doncs, atravessem frança per gap i amb unes 4 hores amb la calma  arribem a "le palud", només arribar anem a comprar la guia i ens dirigim cap al belvédère després de les xurreres, on en morfu i en page fan una via d'esportiva. El verdon és increïble, un canyó espectacular fent ziga zagues amb un riu color verd al fons esplèndid. Una de les característiques del verdon és que es baixa rapelant de les víes abans d'escalar, o sigui que més val està segur de que podràs pujar perquè sinó tens una patejada del 1.000!!!!


 El dimecres fem dues víes de 90 metres per començar a agafar el tacte del calcari del verdon, on els peus són predominants. Des del belvédère de la dent d'aire escalem primer la via dolce vita 6a+ i després la via petit chat 6a+ però força més difícil. Els seguros lluny, estil frança, lluny...


Dijous continuem amb el nostre gafe: pluja i la previsió és per dos díes més...marxem a la jonte on en 4 hores més de furgo hi arribem, de moment fa bon temps...Només arribar anem al sector del cirque des vases on on hi ha l'estètic esperó de l'arete ouest i escalem el primer llarg.  

le reverend via núm.14
A l 'endemà anem al sector de le reverend i fem la via del mateix nom, 4 llargs molt macos tots, v+/6a, a destacar el llarg 2 i el 4, brutals !!! (a sota)




















després d'un petit descans fem una segona via de 4 llargs, 6a, V+, 6b, un xic més difícil però tambè molt guapa sobretot el segon llarg que passa per una bavaresa brutal !! en marc prova el 6b de l' últim llarg i li surt fins gairebé al final que és tot romo. Per fi fem una jornada completa d'escalada,ja era hora ósties !!! A la tarda arriben en marc i en pere i es foten a tibar per la zona. Ja al vespre instalem el campament al lloc de sempre,prop de riu i amb un birra a la mà tot es veu d'una altra manera,mmm...





















Els díes passen molt ràpid i ja estem a dissabte. Avui canviem de zona i anem al tarn a fer esportiva.

Començem amb una via molt maca un 6a 0 6a+ i ja veiem que els seguros estàn mooooolt lluny, però que molt !! en page avui està motivat i va encadenant vies com un fanàtic, per la meva part he de dir que no tinc pas el dia, i m'ho agafo amb molta calma. Al final baixem al riu que si està de conya.

La jonte un lloc preciós on de ben segur que hi tornarè, a més a més ho tenim a 3:30 de casa que tampoc està tant lluny !!!!
ale,salute...

lunes, 28 de marzo de 2011

Diedre Blanqueta - Montroig, pala alta

Amb la boira fent de les seves per les planes de l' interior de Catalunya, anem cap al montroig a buscar una mica de solet. La via triada és el diedre blanqueta.
La via transcorre per 5 llargs, els primers facilets i els dos últims més atlètics, que no difícils. A l'últim llarg posarem algun friend al diedre ja que allunyen una mica. Una via del tot recomanable, maca, estètica i disfrutona i un cop a dalt les vistes són un regal !!!
  • Accés: des de Balaguer agafarem la carretera que porta a Àger, i un cop al coll ens desviarem a Vilanova de la sal, passarem el poble i agafarem la bifurcació que posa Montalegre durant una bona estona, uns 4km, allí ja veurem la paret. Deixarem el cotxe en una curva molt marcada i pujarem a peu 10m, si anem amb 4x4 podem deixar el cotxe al coll de porta. La via comença al costat d' un arbre, parabolts visibles.
  • Dificultat: 130m, V obl.
  • Material: 14 cintes+joc de friends+tascons