martes, 14 de julio de 2009

des d,alemania

Hola companys!
Estem a alemania, després de california tornem a europa el nostre vell continent... realment no escric mai res que no sigui escalada aquí al blog hi havui faig un excepció. Fora d'etiquetes, de glamour, de prejudicis, de manies, california és un gran lloc i la seva gent et donen una lliçó d'humanitat m'atreviria a dir i de maneres si bé la seva manera de ser és molt seva i són el melic del món, com nosaltres vaja, però com tothom sap la gent te especial mania a aquest país pel que fa i pel que és al món en general sense tenir en compte la seva gent i més important les seves respostes al món. Un pel injust classificar a tothom al mateix pot crec,per un moment podríem deixar a un costat les etiquetes i les banderes i ser una mica mes justos ...
A part d, això el gran premi ha anat molt bé,ha estat de somni, com en un núvol, per això quan aterres i baixes, el cop és més fort i no pares de pensar en el que seria o podria ser si tot fos més fàcil....
En fi, una abracada a tots

domingo, 7 de junio de 2009

LLUNA DE DIA - ROCA ALTA


Lluna de dia a la via, lluna plena de nit al bivac... Arribem a sota de la bella roca alta, paradís de silenci, l'arnald es queda a dormir a la furgo i jo preparo el bivac. Hem fico a dins el sac,la temperatura és molt agradable, observo el cel ,com els núvols passen davant la lluna solemne, a tota velocitat,com cotons empesos per un ventilador el cel s'omple d' hombres, de formes pintoresques tretes d'un somni del qual no m'hi vull submergir, estic despert contemplant aquesta imatge idíl-lica, gaudint de l'entorn, hem relaxo i deixo marxar els maldecaps, m'endinso en un món de fantasia, mirant els castells com sobrevolen pel meu cap fuetejats pel vent de l'oest, escoltant el cant del grills, dels ocells com piulen entre ells,excemps de la nostra vida, una rialla m'envolta el rostre i penso: que poc que nessesitem per ser feliços... entro en un somni profund i melancoliós, un somni blau de lluna plena on tot està en calma.


M'aixeco del bivac contemplant el diedre farreny i m'hi quedo atrepat força estona fins que sento l'arnald que ja camina pel bosc,quin nervi !! Ens preparem l' esmorsar i al cap d'una estona arriben en jordi,en dídac,en marc, i l'alba.Aquests tres últims van al diedre farreny i nosaltres començem a tirar cap a la roca alta.



1 llarg,6a/ae,35m: la via comença just a l'esquerra de la porno, enmig de dos arbres. Entre el segon seguro i el tercer si algú s'ho a tret en lliure que m'escrigui quin grau és, jo hi tots tres vaja ens hem pillar de la cinta. Després a disfrutar de passos macos excepte l'arribada a la reunió, que també es fa amb ae tot i que aquest si que és més fàcil forçar-lo en lliure.




2 llarg,6a/ae,20m: surtim d'un sostre en tendència a l'esquerre per una placa desplomada però amb bon canto,el primer pas és d'estrep i després pots anar trempejant més o menys bé fins a la reunió.




3 llarg,6b+/50m: Canviem de cordes i tiro amunt jo ara,pinta molt bé la veritat. Comença el llarg per una placa maquíssima amb preses prou bones, al mig però un petit pas d'equilibri t'ho fa mirar bé,bona col-locació de peus ,una aupada i amunt. Arribo a la repisa i vaig cap a l'esquerre,només amb queda l'últim mur d'uns 10 metres,hem col-loco a sota del 6b+ i m'ho miro detingudament,vinga aupa, estiro el braç en una bústia i pujo peus en un canto de yuyuuuu,espolso el braç i fico els dits en un micro cantu que no se com m'hi aguanto,pujo la mà esquerra hi trobo un descans brutal ufufuff, a durat poc però ha sigut intens,després ja només queden uns metres on la corda hem fa un roçament força emprenyador i reunió!


Material: unes 14 exprés + reunions.
Vam baixar rapelant perquè la intenció era fer la plurabel, que queda pendent. ràpel volat.

miércoles, 3 de junio de 2009


Després de molts díes de feina per fi ens podem escapar a escalar una miqueta. Estem a itàlia, a la bonica toscana, allotjats en un hotel molt rural que hem recorda al montseny. Aprofitem els tres díes que tenim de festa i junt amb 4 companys més de feina anem a escalar al lago di garda, a 20 km. de madona di campligio,pre-dolomites. El lloc és formidable, si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi feu-ho,parets per tots els gustos,graus per tocar i remenar,clàssica,esportiva,artifu, de tot. No m'enrecordo dels llocs que vam estar,l'un era prop de nargo i l'altra direcció arco. En fi paradís de roca i desconectada total de feina que ja tocava, i que millor que celebrar aquí
l'aniversari,envoltat de bon ambient i de bons amics. salut companys!

martes, 14 de abril de 2009

LES JARDINS D'ETE

Per començar a adaptar-nos a la roca del todra anem al sector de les jardins d'ete i fem una via sense nom,és la número 14 del llibre de ressenyes d'en hassan.



1 llarg 5b: la via ja es posa vertical desde l'inci,al cap de pocs metres hem de superar un desplom amb molt bon canto,la roca és boníssima.


2 llarg 6a: hem toca a mi. surt molt fàcil hi es comença a enfilar per una placa on no hi ha gaire de res, me'n vaig una mica a l'esquerre i supero el pas.



3 llarg 5c: un llarg molt maco. Tira l'arnald.S'ha d'anar a buscar un diedre molt maco i ben equipat,a sobre ja tenim la reunió.
Descens amb dos ràpels.

Bonica via per començar a tentejar el terreny.