jueves, 13 de diciembre de 2012

Alta Fidelitat al serrat dels monjos

Aquest cap de setmana feia un fred espatarrant !!! sortim de vic i encara no tenim molt clar si escalarem o no. Decidim anar a les coves del salnitre, a montserrat sud, que allà segur que serà dels pocs llocs que si estarè bé... hi ho clavem !!!

La via alta fidelitat està molt bé, sobretot si fa temps que no escales i necessites una via per agafar confiança, aquesta és la via que busques.

  • Dificultat: v+ , v obl.
  • Llargada: 150m
  • material: 8 cintes, tascons i algún friend. En general està equipadota, però millor portar alguna cosa.

Tota la via en general és força igual. A destacar potser el diedre del primer llarg, que a més vas en fred, la panxa del segon llarg també, te  un pas bastant txungo que es pot evitar per l'esquerre, i al tercer llarg abans d'arribar a la reunió tambè te un passet. Una via divertida.



Descens: un cop a dalt anirem baixant a peu fins a trobar a mà dreta una instal-lació de ràpel de 40 metres que ens deixa al camí

jueves, 4 de octubre de 2012

SANG DE DIT - MORRO DE L'ABELLA - OSONA


Amb en Dídac ens  fotem en aquesta via que vam veure que havien obert ara farà un any, quan  vam fer el petít príncep al morro de l'abella, un lloc espectacular on la mare natura ha fet prodigis dels seus, un racó de món digne de restar-hi uns minuts parat i dedicar-te només a observar l' entorn, les coves, la roca vermellosa, els fòssils i el silenci, el relaxant i perpetu silenci que brinda el llindar del morro de l'abella just davant del pantà de sau, etern dominant de les aigües del Ter



Romanticisme a part, la via ens ha agradat als dos, però al principi no ho vèiem gens clar, realment ens pensàvem que seria més fàcil, segons la ressenya és V+ 6a / A1, la cotació la trobem correcte, però hi han tres punts on no pots caure o no et pot fallar el friend que has posat, si això passa tens una galeta molt guapa !!!  per això cal tenir en compte, o almenys desde la meva manera de veure la via, que és una mica expo. Això sí, la recomanem totalment, sobretot pels malalts de l'artifo d'osona !!

1 Llarg, A1, 15m: em toca la pedreta amb petxina i començo jo...Comença fàcil amb un arbret petit i un parabolt just a sobre, cop de pedal i un altra bolt, després la cosa es complica de valent, un parabolt resta molt a sobre, ni col-locan-me al pedal de dalt hi arribo, s'ha de fer un pas molt llarg i sortir en lliure entre forats típics de la roca encrostonada i monolítica del morro, per més que ho intento només penso i només veig la repisa de sota meu que m'espera amb les mans obertes, sembla que em cridi...
- Dídac baixem, prova-ho tu !!!
Puja en Dídac i entre renecs es treu el pas, després però encara queda un altra pas, just després d'arribar al bolt, en Dídac puja fins al capdemunt de l' estrep i treu l'alien gris, l'entafora dins d'una escletxa ( encara em pregunto com s'aguantava.... ), li fot el pedal i respira tranquil a la reunió ....... jo pujo de segon, i el pas, tot i de segon em costa força....

el pas llarg per arribar a l'altre seguro
 

2 Llarg, A1/V+, 15m: Seguint la tònica del primer: començo jo però l'acaba ell, ostia tu amb les repises!!!!!! per aquest llarg us dirè que ja podeu portar el camalot del 3 ben preparat sota les dents, just després del primer seguro en Dídac el fica en un forat on només i cap el camalot del 3, i queda perfecte, no sè si el treurem d'aquí, però de moment a cop de pedal ja és a la reunió. 

 

3 Llarg, A1, V, 35m: Bueno va, potser que foti algu no?  la meva moral comença a estar per terra després dels meus dos fracassos!!
Li foto al tercer llarg, de moment el més estètic, si més no en aperiència. Després de la reunió m'enfilo en una repisa, com no, i d'allà surt una fissura on i cap de tot, jo i fico l'àlien groc, el gris i el camalot vermell, els friends i entren de conya, després ve una sortida en lliure i em planto just a sota d'una xemeneia molt ample en off width. Majudo del camalot del 4 només per ajudar a aixecar-me i poder xapar un clau, recupero el friend i empotro l'esquena amb els peus en diedre - xemeneia bueno, una cosa rara però arribo a un repós amb les pulsacions a 1.000!! continu amunt fins que la fissura s'obre tant que no es pot escalar, agafo el camalot del 4, l'entaforo i fico el pedal a la cinta, pujo fins al penúltim esglaò i xapo, després ve un flanqueig fàcil de V però bastant "expo", tant de primer com de segon. Un llarg molt guapo, per a mi el millor de la via.

sortida de la xemeneia


4 Llarg, A1, A1e, V, 20m: Desde la reunió es veu molt maco, però la veritat és que després del primer bolt tens un pas de collons. En Dídac el treu més o menys com pot, una mica cagadet em comfessa, però el nano avui està eufòric, jo seguint el meu ritme d'avui les passo més putes del que em pensava quan veia en Dídac escalant el llarg. Per sortir del bolt em cago amb la puta uns quants cops i quan aconsegueixo per fi sortir-ne no arribo a recuperar el pedal, oastiaaa!!! pujo cap amunt sense més problemes i acabem la via. Després de fer el cigarret i beure una mica d'aigua, improvitzem una reunió en uns boixos i amb la corda li donem la volta en una roca enorme assegurant més la reunió. Despenjo en Dídac amb l'altra corda i ell em recupera el pedal i la cinta, després l'asseguro fins a dalt un altre cop, pujant per una variant que deu ser 4+ o V. dèu ni dó !!!! feliçitats als operturistes ;-)

quart i últim llarg
 


La via molt guapa, de les d'Osona, vull dir que no us espereu gran roca, que escalar aquí és per romàntics una mica, no sè, a nosaltres ens mola, potser perquè som d'aquí....

MATERIAL: 

Hem fet servir l'alien groc i el gris, joc de camalots fins al 4 i unes 10 cintes. No hem utilitzat ni un tascó. Dos pedals i casc.

La ressenya:

martes, 2 de octubre de 2012

SIOUX CONNECTION AL ROC DE RUMBAU - Oliana

Bonica via a la paret del roc de rumbau, just davant del poble d' Oliana on s' alça aquest mur de conglomerat de més de 300 metres.
La roca en si d'aquesta paret no sembla molt bona a primera vista, però l'operturista a trobat en aquesta línea una roca fídel i prou resistent, si bé haurem de pendre precaucions en alguns trams on la roca està més descomposta, en general és més que acceptable.

APROXIMACIÓ:

Haurem d'anar fins a Oliana i passar el poble, just després trobarem un pont que atravessa el riu segre, agafarem el trencall que surt a l' esquerre, seguim fins que a mà dreta trobem un cartell que posa "hostal del boix", l'agafem i quan estiguem davant de l'hotel hem d'agafar la pista que surt a mà dreta durant aproximadament un parell de kilòmetres i que ressegueix la paret de rumbau, aparcarem el cotxe en un petit aparcament que queda a mà dreta i on veurem unes fites que pugen fins a peu de via en 10m.

La via:

Ens vam deixar la càmera a casa !!!! però bueno

1 llarg v: hi ha un pas en una panxeta que t'ho fa mirar molt bé, però que es passa sense problemes.
2 llarg 6a+: el pas està just a la sortida, és un passet mal perit, però després és un llarg disfrutón a tope !!!!
3 llarg v: també un llarg prou maco, però molt curt.
4 llarg 6a: un altre llarg maquíssim, mantingut, amb canto...molt disfrutón !!
5 llarg 6a/ae: seguint la tònica però aquest potser un llarg més difícil, o almenys més mantingut, amb passos més constants. En Miquel se'l va trure en lliure tot !!! aupa ;)
Els llargs 6 i 7 són purament de tràmit per arribar dalt el cim del roc de rumbau.

DESCENS: una mica lio depèn de com. Lo més lògic és seguir fins al cim i agafar un caminet que ens portarè fins a la pista que baixa fins a l'ermita de castell llebre.

MATERIAL:

16 cintes, via equipada del tot !!!!

RESENYA:

de l'escalatroncs


martes, 19 de junio de 2012

Tànger a la paret del pessó - Collegats

Mirant els blogs per trobar la ressenya, he vist que dec ser la única persona que no ha fet aquesta via, jaja!! 
La resse més bona i més actualitzada per a mi és la del blog de l'escalatroncs, te la prenc company!!!!


 El retrobament amb la roca no podria ser millor, desde l'octubre passat que no escalo res de res, el motiu: un viatge, un bon viatge que malauradament es va acabar fa poc. Després de tots aquests mesos sense enfilar-me per la vertical, amb la gemma anem a gorros a agafar una mica de confiança i fem la stronberg, una bona via per no patir massa por. Després en joan em comenta d'anar a fer la Tànger, jo ja feia temps que li anava al darrera, o sigui que, tot i el meu estat de forma, li dic que si d'inmediat, penso per dins que, sempre em deu quedar el famós "grau residual" ....o sigui que enfilem desde vic cap a collegats i fem un vivac passada l' àrea de descans de collegats, en un pla d'herba sota un mantell d'estrelles brillants que ens fan agafar un son ben dolç..... Dormim plàcidament, fa una temperatura gairebé d'estiu.
en molist al primer llarg
primer llarg


















  •  Aproximació:Carretera de la pobla de segur a sort, entre el primer i el segon túnel, és la paret de l'esquerre. Si anem a fer un canvi de sentit amb el cotxe, es pot aparcar just on surt el sender del barranc de sant pere crec, entre els dos túnels, veureu que hi ha lloc per uns quatre cotxes, no més. L'aproximació després és força evident, cal seguir el camí durant cins minuts i quan arribem a l'alçada del diedre que es veu a la ressenya i que és un diedre mooolt marcat, tombem a la dreta per un sender poc marcat però evident. La via comença just a la dreta del diedre i puja pel vell mitg d'una ampla fissura. 10 minuts des del cotxe.
en joan al segon llarg
tercer llarg





















- Que dir de la via que no s' hagi dit ja fins ara? doncs res de nou !!!

- La via és una passada, per disfrutar-la de veritat, us ho dic jo que fotia 8 mesos que no m'enfilava per  enlloc! tot i això és una via que tiba, i que per fer-la tota en lliure has d'anar rodat de valent.

cinquè llarg: increïble
després de la feixa





















- La tànger consta de dues parts ben diferents: els primers cinc llargs i els últims tres. Els primers cinc llargs són riglos total, el primer a mi em recorda molt al segon llarg de la  normal del cilindre de sant llorenç de montgai, però no tant difícil potser més facilet el de la tànger. El primer seguro és el que més costa de xapar, lo demés tot i que tiba, no és pas difícil. Hem de diferenciar tambè que aquesta via te la característica que els llargs imparells són els difícils, o sigui que si estem a peu de via i sabem això i no volem que ens toquin aquests, sempre podem fer allò de: comença tu comença tu, que jo vaig un moment al lavabo, ves-te equipant que ja vinc jeje !!! visca la democràcia... ( gràcies joan !! )

- Els llargs macos són el primer, el tercer i sobretot el cinqué.

- Després dels cinc llargs primers ve un sisé que ja tomba, i llavors una feixa on tirarem uns 7-8 metres a la dreta per tornar a retrobar la via, però només serà un llarg, després d'aquest llarg caminarem uns 100 metres per terreny evident i acabarem la via fent uns últims tres llargs molt interessants també.
penúltim llarg


- Per cert: ja no m'enrecordava del puto mal de peus, la mare que em va parir, els últims tres llargs vaig flipar, gairebé l'acabo amb bambes !!!

corona de rei, planta que trobarem durant tot l'itinerari.
  • Material: 14 cintes, alguna cinta llarga pels llargs de dalt però no és imprescindible, cap catxarro, la via està molt ben protegida!
  • Grau obligat V+. 
  • 320 metres + 100 metres de feixa.
  • Descens: lo pitjor i lo més perillós de la via! no entenc com no hi han fotut anelles per rapelar enlloc de les cadenes, és per pensar-s'ho!!  d'esquena a la via seguirem el camí que mana cap a l'esquerre, uns 100 metres després anirem seguint les fites que ens portaràn a un llom on començen les cadenes per baixar i trobar el camí que seguirem ja fins a la carretera.
  • Cordada: joan molist i jo mateix.
  • A l'estiu hi toca l'ombra a partir de les 11:00 del matí, més o menys.