martes, 19 de junio de 2012

Tànger a la paret del pessó - Collegats

Mirant els blogs per trobar la ressenya, he vist que dec ser la única persona que no ha fet aquesta via, jaja!! 
La resse més bona i més actualitzada per a mi és la del blog de l'escalatroncs, te la prenc company!!!!


 El retrobament amb la roca no podria ser millor, desde l'octubre passat que no escalo res de res, el motiu: un viatge, un bon viatge que malauradament es va acabar fa poc. Després de tots aquests mesos sense enfilar-me per la vertical, amb la gemma anem a gorros a agafar una mica de confiança i fem la stronberg, una bona via per no patir massa por. Després en joan em comenta d'anar a fer la Tànger, jo ja feia temps que li anava al darrera, o sigui que, tot i el meu estat de forma, li dic que si d'inmediat, penso per dins que, sempre em deu quedar el famós "grau residual" ....o sigui que enfilem desde vic cap a collegats i fem un vivac passada l' àrea de descans de collegats, en un pla d'herba sota un mantell d'estrelles brillants que ens fan agafar un son ben dolç..... Dormim plàcidament, fa una temperatura gairebé d'estiu.
en molist al primer llarg
primer llarg


















  •  Aproximació:Carretera de la pobla de segur a sort, entre el primer i el segon túnel, és la paret de l'esquerre. Si anem a fer un canvi de sentit amb el cotxe, es pot aparcar just on surt el sender del barranc de sant pere crec, entre els dos túnels, veureu que hi ha lloc per uns quatre cotxes, no més. L'aproximació després és força evident, cal seguir el camí durant cins minuts i quan arribem a l'alçada del diedre que es veu a la ressenya i que és un diedre mooolt marcat, tombem a la dreta per un sender poc marcat però evident. La via comença just a la dreta del diedre i puja pel vell mitg d'una ampla fissura. 10 minuts des del cotxe.
en joan al segon llarg
tercer llarg





















- Que dir de la via que no s' hagi dit ja fins ara? doncs res de nou !!!

- La via és una passada, per disfrutar-la de veritat, us ho dic jo que fotia 8 mesos que no m'enfilava per  enlloc! tot i això és una via que tiba, i que per fer-la tota en lliure has d'anar rodat de valent.

cinquè llarg: increïble
després de la feixa





















- La tànger consta de dues parts ben diferents: els primers cinc llargs i els últims tres. Els primers cinc llargs són riglos total, el primer a mi em recorda molt al segon llarg de la  normal del cilindre de sant llorenç de montgai, però no tant difícil potser més facilet el de la tànger. El primer seguro és el que més costa de xapar, lo demés tot i que tiba, no és pas difícil. Hem de diferenciar tambè que aquesta via te la característica que els llargs imparells són els difícils, o sigui que si estem a peu de via i sabem això i no volem que ens toquin aquests, sempre podem fer allò de: comença tu comença tu, que jo vaig un moment al lavabo, ves-te equipant que ja vinc jeje !!! visca la democràcia... ( gràcies joan !! )

- Els llargs macos són el primer, el tercer i sobretot el cinqué.

- Després dels cinc llargs primers ve un sisé que ja tomba, i llavors una feixa on tirarem uns 7-8 metres a la dreta per tornar a retrobar la via, però només serà un llarg, després d'aquest llarg caminarem uns 100 metres per terreny evident i acabarem la via fent uns últims tres llargs molt interessants també.
penúltim llarg


- Per cert: ja no m'enrecordava del puto mal de peus, la mare que em va parir, els últims tres llargs vaig flipar, gairebé l'acabo amb bambes !!!

corona de rei, planta que trobarem durant tot l'itinerari.
  • Material: 14 cintes, alguna cinta llarga pels llargs de dalt però no és imprescindible, cap catxarro, la via està molt ben protegida!
  • Grau obligat V+. 
  • 320 metres + 100 metres de feixa.
  • Descens: lo pitjor i lo més perillós de la via! no entenc com no hi han fotut anelles per rapelar enlloc de les cadenes, és per pensar-s'ho!!  d'esquena a la via seguirem el camí que mana cap a l'esquerre, uns 100 metres després anirem seguint les fites que ens portaràn a un llom on començen les cadenes per baixar i trobar el camí que seguirem ja fins a la carretera.
  • Cordada: joan molist i jo mateix.
  • A l'estiu hi toca l'ombra a partir de les 11:00 del matí, més o menys.


lunes, 11 de junio de 2012

PORNO STAR - ROCA ALTA


La porno star és d'aquelles vies que tothom en parla, i que te la vas ficant al cap fins que un dia trobes algú que, com tu, vol anar a fer-la.

La via és molt guapa, potser una mica curta, però si es vol, és pot pujar per qualsevol via de la paret de la roca dels arcs i anar cap a la roca alta en uns 20 minuts, des d'allà podem triar, sinò ens tocarà pujar en cotxe per la carretera de l'ermita de st. maria de meià-rubies i agafar un trencant a mà dreta per anar a la roca alta...30 minuts fins a peu de via.


El primer llarg de la via comença pujant a un arbre per xapar el primer bolt, després no veus res amb bastans metres, del primer al segon seguro és bastant exposat, tens una nata maca de veritat !!! després la via se'n va cap a la dreta ja per terreny més fàcil. És un llarg expo, amb el factor terra que no parar de voltar-te pel cap...

D'aquí fins a dalt la via canvia totalment. A partir del segon llarg la via està molt xapada, que no vol dir que sigui lleig, tot al contrari, tots els llargs són maquíssims i el factor risc desapereix, el que si que és veritat es que es van pasar a l'hora de posar tantes assegurançes. L'últim llarg tenim un 6b que podem probar amb tota la tranquilitat del mòn!

De material només vam utilitzar 14 cintes crec !!




miércoles, 23 de mayo de 2012

CRESTA DELS VIGNEMALE

Impressonant cresta, que ens deixarà un enorme i llarg record en la memòria.
El camí per arribar a Gavarnie és molt llarg, al voltant d'unes 6 hores des de Vic per tant haurem de pensar en un cap de setmana sencer o aprofitar més dies pe ampliar les possibilitats de la zona.

Nosaltres optem fer aquesta cresta per la vall d' ossue. Passat el poble de gavarnie a mà dreta surt una pista senyalitzant la vall, és una pista que està exposada als allaus, per tant com més entrada la temporada millor. Aquest camí dura uns 7-8 km i al final hi trobarem un prat on es pot acampar si es vol.
El camí cap al refugi de baysellance puja pel costat del riu i en poc més de dues hores tranquiletes arribem al refu a 2.651 metres.


Passem la nit al refugi i a l'endemà marxem ben d'hora cap al coll de l'horquette d'ossoue que en 15 minuts atraparem. Un cop al coll girem a l'esquerre per l'evident camí direcció al petit vignemale que trepitjarem sense dificultats en poc més d'una hora desdel refu. Les vistes són impressionants, ha valgut la pena llevar-nos d'hora ja que tot just ara comença a sortir el sol...

petit vignemale
Del petit vignemale a la espalda chausenque tenim un ràpel d'uns 15 metres que baixa de només un clau!
També és pot desgrimpar, fa una mica de iuiu però les preses són bones. Nosaltres fem un mitg mitg, hi ha qui baixa desgrimpant i qui ho fa amb ràpel. Després enfilem ja cap a l'espectacular cresta de la punta chausenque, més espectacular que difícil. El pati que tenim cap a la vessant del glaciar és vertiginós, però la cresta en si no presenta cap dificultat, això si, hi fiquem tots els sentits!!


Mentre pujem per la cresta les vistes són increïbles, aquest punt del pirineu és d'una bellesa inigualable.La cresta impressiona però sense cap dificultat ens plantem al pic de chausenque i tot seguit al piton carre. Aquí toca baixar cap al glaciar per anar a buscar la fàcil canal que ens durà cap al pic longue o gran vignemale de 3.298m.



No cal que us digui que tot plegat és bestial !!
L' alta muntanya aquí agafa unes dimensions enormes...
Continuem fins al pic du clot de la hount fent una petita grimpada i d'aquí per terreny molt fàcil cap al cerbillona i el pico central. Les dificultats sembla que han desaperagut, però anant cap al pic de montferrat ens fa tornar a posar el xip d'alerta, la paret de màrmol d'aquest pic cau sense parar durant més de 500 metres.
marmolada del pic de montferrat


Un cop estem a sobre del monferrat baixem cap al pic del gran tapou, aquí si que hem de fer servir la corda per fer un ràpel d'uns 15 metres més o menys i després d'aquest pic cap al pic de milieu sense cap dificultat.


De milieu al cotxe invertirem gairebé unes 2 hores de baixada, sumant en total desdel refugi de baysellance 8 hores per aquest recorregut circular d'extremada bellesa, havent trepitjat 13 tresmils i havent deixat les 2 agulles del pic de la hount per un altra sortida...

CIMS:
petit vignemale: 3.032m
espalda chausenque: 3.154m
punta chausenque: 3.204m
piton carre: 3.197m
gran vignemale: 3.298m
pic du clot de la hount: 3.289m
cerbillona: 3.247m
pico central: 3.235m
montferrat: 3.219m
punta superior: 3.132m
punta inferior: 3.124m
gran tapou: 3.150m
pic du milieu: 3.130m


cresta Veteranos-Posets-Bardamina p

Aquesta cresta la vam fer el Juliol del 2004, sense wikiloc ni òsties, amb un mapa i una ressenya del llibre d'en Capdevila.

Cresta circular de poca dificultat, si bé és una sortida llarga.

Nosaltres, i precisament per això, aprofitem el refugi d'estós per passar-hi la nit i estalviar-nos així a l'endemà una bona aproximació.

coll de Gístain

Desdel refugi el camí és evident fins al coll de gistaín, allí girarem cap al sud direcció al primer tresmil, el pic de los veteranos de 3.125m, que trepitjarem sense masses complicacions.

Veteranos i Gemelos




desgrimpada


La cresta de los veteranos al pic de los gemelos no té cap complicació, només una petita desgrimpada per una xemeneia, però utilitzant l'esquena i fent 
oposició es fa sense cap mena de problema.




Del pic de los gemelos, segon tresmil, al pic de posets, invertirem gairebé una hora. Allà observem les fantàstiques vistes a 360 graus que tenim, mirem on mirem són tot muntanyes i és que el posets està situat en un magnífic lloc.

Posets des de la cresta de Bardamina

Començem la baixada fins al coll que ens portarà al pic de la paul, abans d'arribar a baix de tot una petita i fàcil desgrimpada i ja som en terreny ferm, després d'un petit pla tornarem a guanyar alçada fins a arribar al pic inf.de la paul de 3.078m i tot  seguit el pic del mateix nom i el bardamina.

crestejant per la Serra dels Ibons


Des del pic de Bardamina no cal anar a buscar el refugi d'estós sinó que es pot seguir directament cap a la cabanya del turmo per la vall de montidiego, és un camí on el més fàcil es perdre's i haver de tirar avall fent el senglar, com ens va passar a nosaltres i a més, per postres se'ns va fotre a ploure!!

En fi, una sortida llarga on caldrà estar una mica en bona forma.

Horari: de 10 a 12 hores, desdel refugi d'estós!!
dificultat: pd+
pics:

Veteranos, Pico de los 3134m
Gemelos, Pico de los 3176m
Posets 3375m
Paúl, Pico inferior de la 3081m
Paúl, Pico de la 3083m
Bardamina 3079m