De ben petit, el meu avi m'explicava històries del tot inhumanes pels temps que vivim actualment. Històries de la vida, de la realitat i de la duresa que els hi va tocar viure, i que tant orgullós se sentia d'haver sobreviscut quan m'ho explicava. "ha canviat tot molt ara, abans (ell vivia st.sadurní d'ososmort) agafàvem el carro i la mula, i marxàvem dos díes de viatge per vendre quatre verdures i comprar o canviar queviures a rupit", dos díes per anar de la cantina,bojons, a rupit... m'en faig creus...fugir dels trets franquistes també va ser un epopeia,refugiats al bosc durant llargs díes d'insomni, atemorits i morts de gana, sense saber si tornar a casa era una bona opció, o no era més que un suïcidi...llevar-se a l'hivern amb la roba encartronada per la gelada de la nit, on òbviament no tenien calefacció,buscar-se la vida pel bosc per poder alimentar a la família...així van sobreviure els meus i molts dels vostres segurament... i és que els nostres avis (no tots) estaven fets d'una altra pasta, el meu almenys, era la persona més forta que jo he conegut mai, era com abraçar una alzina.
Ara, els seus descendents ens enfilem per la vertical d'aquesta roca monolítica i dolenta, on ens dona un encant molt especial.
Deuria ser cap el 1962 que el nostre enemic "ciscu" ,va acabar les obres del pantà de sau, i així el terme municipal de st.romà de sau quedà submergit per les aigües de la conca del ter, i més tard si afegiria el municipi de querós quedant així colgades sota l'aigua dues de les cinc esglèsies romàniques de la vall de sau. Demogràficament parlant l'índex de població va anar baixant considerablament.
Aquestes imatges són per disfrutar-les, i més quan ens pengem per aquestes parets de margues rogenques i conglomerat en estat precari, i girem el cap direcció a st.romà, a vegades la meva imaginació navega per aquella vall tranquila i insòlita, encara puc veure el pont romà per on el meu avi atravessava amb el carro i feia la primera nit,després d'omplir la cantimplora d'aquella aigua cristallina del riu ter per continuar camí amunt, camí de rupit,xiulant qualsevol melodia o rosegant un branquilló de romaní o farigola,tot fent xino-xano...
Així és,escalada romàntica a sau,no és més que això,gaudir de l'entorn,del lloc,del silenci, sempre i quan no hi hagi cap boig de la gasolina foten-li gas a l'aigua. Per mi, i el meu company de cordada, la veritat és un privilegi poder gaudir d'aquests racons tant màgics, i això en part gràcies als operturistes, que amb dos pebrots es van currar totes les víes de sau ara ja fa uns quants/molts anys, amb un material que feia por només veure'l.
APROXIMACIÓ: des del final de poble de tavertet direcció als cingles,agafem una pista sense asfaltar que ens durà al pla del castell en uns 2'5 km. Allà veurem una casa que es on aparcarem, el camí és just abans de la casa. Seguirem el camí fins a baix a la paret, passant per davant del barret d'en riba. Avui nosaltres, per diferents "raons" (ejem), començem desde la feixa i fem només els 3 llargs de dalt, que és on hi ha "millor roca".
DIFICULTAT: ED- / 225m /6a /A3e
MATERIAL: 20 cintes i estreps. 2 xapes recuperables si es fa tota la via.
El primer llarg de després de la feixa surt per sobre d'un arbre, ens hi enfilem fins ben amunt ja que el primer seguro així ens ho fa fer, el dia que aquest arbre no hi sigui...no vull ni pensar-hi...després és tot ae fins a la reunió, amb algún pas que allunya una mica però que es fa bé. a2e.
El següent llarg surt amb una mica de travessia cap a l'esquerre amb els seguros a prop, més fàcil que l'anterior però guapo tambè. La reunió és a sota el sostre. a2e
L' últim llarg que fem és el més guapo i difícil tambè. El sostre és espectacular, com tots els sostres, mirant a baix es veu un pati bestial. La sortida de sostre et fa vibrar fins a l' últim esgraó del pedal, després uns quants passos facilets fins a una sortida amb lliure que tè el seu polvo !! la sortida mola, però no pots caure, al llibre d'osona vertical li donen 6b, jo diria més aviat 6a, però: no caiguis, perquè tens una repiseta petita però lo suficientment gran per donar-te pel sac els turmells. Un cop superat aquest pas un pèl més amunt en trobem un altra de més facilet i ja sortim caminant uns 10 metres per fer reunió amb una alzina.
Normalment recomano si la via és xula o no, però en el cas d'osona no ho faig, perquè ja sabeu tots que aquí no si ve a escalar en bona roca, sinó a flipar amb el paisatge d'aquest murs,del congost de tavertet,del bosc,del pantà,de la vall de sau. A mi particularment, la via m'ha agradat força, però la pedra és dolenta de veritat, sembla un crocant.
salut !!!
.jpg)
