miércoles, 2 de marzo de 2011

VIA GEEB O BADALONA - LA TRONA DE BERTÍ - OSONA

Avui al matí em anat a fer una mica d'artifu a la trona, al sud d'osona. D'aquesta via ja havíem baixat pel fred que fotia, i avui, tot i que s'ha aixecat el dia esplèndit, un cop a peu de via preveiem un altra jornada de fred... i així ha estat. 

Després de la calçotada de dissabte a organyà, on estava ple de fieres, em quedà molt clar que no serè mai un escalador d'aquella mena, dels bons bons vull dir,però que m'ho passo tant bé fent el que faig, que tampoc cal, i el que si que val, es saber sempre què fas i perquè... 

Al lio : aquesta via fou oberta el 64, per l'estrada,civis i albert muñoz del geeb de badalona. La via és molt guapa, sobretot el primer llarg que és el més treballós i amb diferència.

De material em fet servir 20 cintes,joc de friends fins el 2, el 3 opcional,semàfor d'àliens,una chapa recuperable i els pedals, millor els 2.

La via fa 65 metres (jeje), repartits en tres llargs:25,15 i 25 i nosaltres i em estat 3 hores.Està equipada amb parabolts per si es vol fer amb lliure (7a+ diuen).

1 llarg: començo posant el camalot lila per anar a buscar un buril sense xapa, en dídac es queda sota meu parant les mans com si fes búlder, doncs no em xapo del friend sinó que ja faig el pas de posar la xapa recuperable i xapar-me d'ella,un altre pas i parabolt, continuo amb un flanqueig cap a la dreta que es fa amb a0, després de xapar un cordino la via tira amunt per un diedre esplèndit,maquíssim, on els friends i entren a mansalva, un pas d'a2 i segueixo amunt, fot un fred de dèu i en dídac s'està gelant a peu de paret, jo estic més calent que una brasa.Ara ja penjat com un fuet vaig equipant a cop de pedal, un xic incòmode col-loco un tascó dins un fissura, passo corda, em penjo iii....SAQUETROOOON !!! jaja, per sort el buit és total i no toco enlloc :) torno a recuperar el tascó i tornem-hi. Surto del desplom i parabolt,mmm quin gustillo el bolt aquest, després una fissura molt incòmode, haig d'anar cap a la dreta però el cos s'en va cap a l'esquerre, em tanca la porta vaja, m'hi entretinc la meva estona posant 3 catxarrets més i ja faig reunió, que per cert és incòmode de pebrots !!! puja en dídac amb les mans gelades hi ha la reunió decidim que tirem amunt,què collons...ara em foto jo de fred a la reunió,brbrbrbr!!!!

El segon llarg comença fent una trave cap a l'esquerre i després a2 amb un camalot del 2, aquí tambè estàs ben penjat del buit, un altre a2 d'un àlien gris crec i reunió, aquesta més còmode.
El tercer llarg ja no tè res a veure, fico una xapa recuperable al segon pas i després ja tot en lliure fins a dalt, on trobo la reunió a mà esquerre.

Malauradament no em pogut fer cap foto,la càmera la portàvem però...sense bateria :(
Una via maca,on apendrem a fiar-nos dels catxarros,



laponia - portella superior - agulles

Dissabte al matí i mirant la previsió del temps, ens acostem a montserrat al sector d'agulles, i una mica la caguem.Baixem del cotxe amb boira però, "ja marxarà " diem, és l'optimisme...
L'aproximació és fa seguint el sender de la portella, i un estem gairebè a dalt surt un camí a mà dreta força marcat que ens deixarà ja a la cova on s'inicia el primer llarg. 


 El primer llarg és més espectacular que difícil. comença fàcil fins que trobem un pas de flanqueig a l'esquerra que deu ser 6a, després una fissura xula i molt ben equipada i ja trobem la reunió.


El segon llarg de v+ facilet, només una panxeta que és on hi ha el pas, però també molt ben assegurat.

 Tercer llarg ja fot un vent de cagar-s'hi !!! surt de la reunió un pèl a la dreta i encara un sostret de 6b, pedal i gas, tenim les mans encarcarades i la boira que no marxa...brbrbrbr
 El quart i el cinquè llarg són fàcils i segurament es poden empalmar, però se'ns lien les cordes no se com i fem els dos llargs fent reunió.
Després un ràpel de gairebé 60 metres ens deixa al coll de la portella, morts de fred òstia, ja ho diu la via: LAPONIA!!!

lunes, 28 de febrero de 2011

milènium - montserrat

Dilluns anem a fer aquesta via amb en miquel, el temps no pinta massa bo i montserrat és a prop de casa, així si fa mal temps sembla que no sàpiga tant greu tornar. Però vam poder escalar guai tota la via, sense haver de patir en cap moment...

via: milènium al serrat dels monjos.
dificultat: 6a+/6a obl. /235 metres
material: tascons,friends fins el 2 i algún àlien + cintes al gust
aproximació: anar fins a les coves del salnitre i al capdemunt de les escales agafar el camí que surt per la dreta i que voreja la paret, seguirem el camí fins que planeja i després ens enfilem ja pel costat de les víes.
descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret, tombarem cap a la dreta per anar a buscar un ràpel, després continuarem caminat pel sender de baixada fins a trobar un altra ràpel que amb dues cordes de 60 et deixa al camí de tornada al cotxe.
Els quatre primers llargs són facilets, amb un llarg, el tercer crec, que tè un flanqueig guapo i amb ambiente, però fàcil. Després venen els llargs més guapos. Aquí jo la vaig liar una mica, bueno tampoc passa res, però em vaig saltar una reunió i vaig acabar fent-la al mitg del llarg de 6a+, amb dos espits que estaven prou junts i amb dues megacintes,jeje, després en miquel ja va empalmar fins a l'altre saltant-se la suposada reunió, aquest llarg és maco de veritat, amb una sortida cap a la dreta obligada que et "tanca la porta" i perds una mica l'equilibri, després es posa una mica tieso per acabar d'arrodonir-ho.





Lúltim llarg és de tràmit. Un cop estiguem gairebè a dalt, si ens desviem a la dreta podem fer reunió per la via del costat.

domingo, 20 de febrero de 2011

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....
El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.
 
El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!



El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...


 Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!
 El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....


 
 El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....


Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!
  
                                               
Los chicos del martini....

 Apa, salut i gaaaas !!