Dilluns anem a fer aquesta via amb en miquel, el temps no pinta massa bo i montserrat és a prop de casa, així si fa mal temps sembla que no sàpiga tant greu tornar. Però vam poder escalar guai tota la via, sense haver de patir en cap moment...
via: milènium al serrat dels monjos.
dificultat: 6a+/6a obl. /235 metres
material: tascons,friends fins el 2 i algún àlien + cintes al gust
aproximació: anar fins a les coves del salnitre i al capdemunt de les escales agafar el camí que surt per la dreta i que voreja la paret, seguirem el camí fins que planeja i després ens enfilem ja pel costat de les víes.
descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret, tombarem cap a la dreta per anar a buscar un ràpel, després continuarem caminat pel sender de baixada fins a trobar un altra ràpel que amb dues cordes de 60 et deixa al camí de tornada al cotxe.
Els quatre primers llargs són facilets, amb un llarg, el tercer crec, que tè un flanqueig guapo i amb ambiente, però fàcil. Després venen els llargs més guapos. Aquí jo la vaig liar una mica, bueno tampoc passa res, però em vaig saltar una reunió i vaig acabar fent-la al mitg del llarg de 6a+, amb dos espits que estaven prou junts i amb dues megacintes,jeje, després en miquel ja va empalmar fins a l'altre saltant-se la suposada reunió, aquest llarg és maco de veritat, amb una sortida cap a la dreta obligada que et "tanca la porta" i perds una mica l'equilibri, després es posa una mica tieso per acabar d'arrodonir-ho.
Lúltim llarg és de tràmit. Un cop estiguem gairebè a dalt, si ens desviem a la dreta podem fer reunió per la via del costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada