UR - BEREBER / paret de l'escorpión

Després d'escalfar el dia abans als jardins d'ete fent dues vies curtetes, anem a la paret de l'escorpión. La via surt just a la dreta de la mohamed prisa mata que fan en marc i en morfu. Segons la ressenya d'en hassan és una via semi-equipada amb un grau màxim de 6a+, però la veritat és que la vam trobar més equipada del que ens imaginàvem.

El primer llarg va a buscar un diedre molt marcat que superem per l'esquerre,v+. En dídAc obre un segon llarg preciós de cantorrals (6a) per disfrutar i es col-loca sobre una placa, ja el tercer llarg tiro per aquesta placa amb una mica de fissura molt xul-la i tècnica, i el quart llarg s'ha de superar el pas més difícil de la via fent un desplaçament cap a la dreta força incomòde,pel mitg de dues fissures amb un blog que aparentment sembla bo però que no ho és,després d'això hi han un cinquè llarg,però el vam veure molt guarro i vam tirar cordes avall...

Descens amb dos ràpels.
Material:dos aliens grocs,joc de camalots i tascons. 2 cordes de 60
més fotos

sajolida + stoc de coc x monges mascles a la paret del devesó - malanyeu

Sota un fred que flipes, marxem de vic cap a malanyeu, com sempre ens parem a esmorzar a la gasolinera de cercs que es menja prou bé, part important del dia! el termòmetre marcava 2 graus crec, i quan baixem del cotxe no estem gaire entusiasmats per escalar, però ja que hem pujat fins aquí dalt,ens acostarem fins a la paret a veure si puja la temperatura, hi així ha estat...

2 llarg stoc de coc

L'arnald,en jordi i en marc es fiquen a l'stoc de coc i acaben per la monges mascles, i en dídac i jo a la del costat,la sajolida i l'acabem fins a dalt...

2 llarg de la sajolida

Els dos primers llargs de la sajolida són una mica estressans !! no és pas que siguin molt difícils,però en tot cas no són de IV+ com diu el vèrtex 219. És una via semi-equipada maca, però patidora, perquè no és pot equipar allà on voldríes, i no és fàcil fer-ho quan trobes algún lloc una mica digne, a part d'això que tenim els companys del costat que s'ho estan passant teta xapant parabolts! en fi.... i ja ho diuen: malanyeu mal de peu!un cop a dalt la placa acabem per la via per l'esquerre, 6a, 6b, que tiba tiba !!!

Unes víes molt recomanables,totes dues, l'stoc de coc tot i no fer els dos primers llargs,ja es veu una via molt disfrutona, amb un segon llarg,llarg, d'uns 55m i v+ mantingut tot i que està molt ben assegurat, De material hem fet servir l'alien groc dos cops al mateix llarg,tascons, cordinos per a ponts de roca i algún camalot haguèssim posat però no els portàvem. Per baixar és pot fer amb dos ràpels però "OJU" si aneu amb cordes de 60! vam haver de desgrimpar dos metres, " al loro"no us la foteu!

Al final acabem al bar de malanyeu menjant una escudella i carn a la brasa amb all i oli,mmmm!!! si aneu a malanyeu i no paseu pel bar es com si no hagueu estat a malanyeu, foten un menjar de collons!!!

Apa salut i euruuussss!!!

HARUKI MURAKAMI - al sur de la frontera al oeste del sol

El protagonista, Hajime, se hace amigo de Shimamoto, una compañera de clase que cojea un poco en una pierna y siempre está enferma. Al cambiarse de colegio, se separan. Hajime va a la universidad, empieza a trabajar, se casa felizmente, tiene dos hijas, monta un exitoso club de jazz, y se reencuentra con Shimamoto. Su antigua amiga, con su belleza y su evocación de la infancia y adolescencia, pone en peligro su perfecta estructura vital. Esta premisa, no demasiado sugerente pero suficientemente atractiva, es explotada con solvencia por Murakami, pero cayendo demasiado en la reiteración de esa supuesta felicidad cotidiana de Hajime que posiblemente Shimamoto ha puesto al borde de la desintegración.
Bon llibre per passar l'estona, si bé el llenguatge és un simil de tokio blues,és entretingut sense ser un gran llibre...

WILD PLANET (285 6a obl i a1) - vilanova de meià, roca dels arcs

Dimecres ja vam venir per aquestes contrades i dos díes més tard tornem a repetir!! i és que amb aquest fred que fot és un lloc ideal per escalar-hi.

Avui triem la wild planet que ja feia molt temps que la teníem mirada i no trobavem el moment. I quina via!!! ja mirant la resse als blogs es veu que és un "viote", però quan ho experimentes in situ a la paret tot el que t'has pogut imaginar es queda petit. És de les típiques víes que surts per dalt amb un somriure d'orella a orella, que no et deixa indiferent i que et fa suar de valent, vaja que t'hi fa ser...

la resse la trec dels companys del blog: kutrescaladors la via va estar reequipada al 2008 crec. La ressenya està molt bé però per mi enlloc d'ae  li donaria a1 al tercer llarg ja que desde l'últim parabolt al següent hi ha un pas d'artifo obligat on hi posarem un alien al gust ja que amb lliure no surt "ni de fallo"i si surt no és 6a com diu que és el grau obligat. En fi aquí una mica de resum:

1 llarg 15m IV - net : ens enfilem tots dos a sobre del pedrot triangle i comença en dídac, la reunió és la primera que trobem.fàcil i evident.

2 llarg 30m, v+/6a: surto de la reunió i poso el camalot lila abans de xapar el primer bolt, després succesió de passos d'artifo ben equipat sobre un pedal i que en algún cas em fa pujar fins a l'últim graó,quan s'acaba l'artifo ve el més difícil: sortida en lliure de 5+/6a bastant heavy, acostumat a anar lligat de la fifi i del pedal, de sobte sortida en lliure, toma ya!! el pas és xul-lo però passo els meus nervis. reunió molt còmode.

3 llarg 35m, a1 v+: surt en dídac en plena travessia, que és més espectacular que difícil, on hi trobarem dos bolts i un pont de roca, després començen un parell de passos d'ae fins que s'acaba el bròquil! de l'últim parabolt a la reunió hi ha un aleje que se te'n va l'olla, hi ha més, he de recuperar el pedal que en dídac no ha tingut collons d'agafar! se'm posen els nervis a mil i el coco em va a tope, sobretot quan veig la trave que fot la corda, no caiguis nano si us plau!! el més difícil de la via, sens dubte,almenys per a mi!!!

4 llarg 45m, v+/6a: desde la reunió es veu la sabina que hem de passar, fins arribar a ella no trobarem grans ajudes, crec recordar que un parell de claus,superem la sabina i anem cap a la dreta per terreny una mica sospitós fins a trobar una altre role còmode.

5 llarg 40m, v+: surt en dídac per sobre un cordino amb uns blocs que es mouen una mica i es fica ja al diedre que l'equipa al seu gust, disfrutant de passos macos,reunió a l'esquerre del diedre.llarg guapo!

6 llarg 40m, IV: surto d'excursió total nanos!! no u sé però em sembla que me'n vaig anar massa a l'esquerre perquè en cap moment em dòna la sensació d'estar fent IV hi ha més no és fàcil d'equipar, arribo a la sabina buscant la reunió, fins que intueixo per lo feta pols que està, que la reunió és allà mateix,a la sabina.

7 llarg 20m, V: OJO AQUÍ!!! si veieu uns tascons a dalt en tendència a l'esquerre, no hi aneu,és una embarcada molt bèstia!!! de fet a la foto de sota en dídac està en plena "excursió-embarcada no sè per on va això tio"!! de la reunió, el llarg surt directament recta i de seguida cap a la dreta on hi ha la reunió . no us embarqueu per ferros llaminers!!

8 llarg 30m, V+: un començament amb molt bon canto fins a un parabolt,després una fissureta cap a l'esquerre i sense més problemes fins a la reunió on nosaltres finalitzem la via perquè se'ns fa fosc. si es vol es pot fer un últim llarg o deixar-ho aquí i desaparèixer per la feixa,que és prou maca,continuarem pel camí per la part dreta de la paret i en 30 minuts al cotxe. Un 10 de via que ens deixa així de contents un cop a dalt,bon ambient i bona companyia, com sempre.

material: vam agafar els camalots fins el 3, un joc d'àliens repetint el groc,tascons i 15 cintes.