CHRISTCHURCH / NEW ZEALAND

Hei ja soc a llooc!! despres de 2 dies d'avio he arribat ja a christchurch on m'hi estare un parell de semanes. La familia on estic son super amables i pacients,tenen molta paciencia amb l'idioma i estan molt atens per ajudar a que ho entenguis tot.son un matrimoni i estem 5 estudiants: un noi i una noia de corea,una noia de brazil,un de no se on i jo. La brazilenya va arribar ahir igual que jo, i ara acabem de fer l'itinerari que haurem de fer dema per anar a l'academia,que esta una mica lluny d'on vivim,un lloc residencial maquissim i molt tranquil,amb un riu a davant,parcs per anar a correr o amb bici,etc.etc... El meu turmell va fent,obviament que ha millorat,pero es lent i encara vaig coix i amb la crossa.El canto positiu,que sempre n'hi ha un,es que als aeroports, a tots, m'han portat o be amb el "carricotxe", o be amb cadira de rodes,jeje!! un gustas la veritat!

apa ciau ciau....

LA MARATÓ

El proper dia 13 de desembre es torna ha celebrar la marató, aquest any totes les recaptacions aniran a parar a la fundació de la marató per investigar els orígens de les malatíes minoritàries,que són moltes i que malauradament encara no hi han resultats satisfactoris en molts casos.
El cos humà és la màquina més perfecte que existeix a la terra, però també té imperfeccions i moltes d'elles costen de reconèixer tant en la infància com quan en som adults. Entre elles hi han les neurobiològiques, que afecten el sistema nerviós central i que algunes d'elles és possible que ni sapiguem que en som victímes. El TFAH http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_por_d%C3%A9ficit_de_atenci%C3%B3n_con_hiperactividad n' és una d'elles, i afecta directament als neurotransmisors que activen el cervell,on s'hi troben les emocions,els sentiments,l'estat d'ànim,l'autocontrol etc,etc. tot i que és un trastorn que és va detectar el 1902, ( i no és minoritari) no ha sigut fins fa 20 anys que s'ha començat a estudiar, amb resultats satisfactoris però no determinants. Aquesta no hi serà a la marató, com moltes d'altres,és evident, però és per fer-vos partíceps a la reflexió. Aquestes i moltes altres que afecten sovint a molta gent del nostre entorn, del nostre cercle, que pasen invisibles davant nostre i/o que no sabem que fer per ajudar en el cas de saber-ne de l'existència.
Portem el nostre gra de sorra a la investigació perquè puguin tenir una vida més digne, més normal, ja que tothom tè el dret a ser feliç.
Ara bé el "consumisme" per alguns, i crec fermament que la generositat i l'amor és una de les millors armes per lluitar contra les malaltíes.
És només la meva reflexió afectada per la causa.
salut a tots companys....
http://blogs.ccrtvi.com/marato

gali - molero a roca regina

Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,

que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.

En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!

Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

La ressenya: http://www.onaclimb.com/reequipam/galimolero.htm

FANAL NOCTURN 6A+ (6A obl) - ÀGER

Una gran manera de desconectar és escalant. I diumenge ho vam fer de valent, junt amb en dídac i en jordi. Feia molt temps que volia fer la fanal nocturn i mig enganyats per un servidor m'hi van acompanyar ben contents.

La via està situada cap al final de la paret, a la dreta de l'esperò de les colobres, (gran via) on des d'abaix és veu com un morro gros, no te pèrdua,al peu de paret hi han les inicials f.noct. (foto)

sortida 1 llarg

El primer llarg comença amb una placa de 6a+ que ja trempes de valent per escalfar els braços,les cames ja les tens calentes de la punyetera tartera!! està molt ben equipat amb spits però ja per començar déu ni dò!! en dídac i en jordi ja veuen que venen enganyats,jeje!! en jordi s'en surt molt bé i supera la seva "teràpia de xoc" personal. xapó !!

El segon llarg és un cinquè molt xul-lo i "disfrutón" que passa per unes plaques amb molt bon "cantu".
Li mancho jo al tercer llarg.un cinquè net on és fàcil perdre's ja que a l'esquerra hi han uns parabolts molt llaminers.La via va per la dreta i s'ha de superar un pany de paret molt maco on és pot equipar molt bé,just superat això trobem una fissura molt fàcil que ens deixa a la reunió.

El quart llarg és un dels més xul-los.Sortint de la reunió trobem una fissura de 6a amb un spit al començament i un altre al final,la fissura és ample hi em permet ficar-hi un àlien per anar més segur,bufo de valent per la maleïda pila hi supero el pas una mica apurat això si,jeje.

Ara tira en dídac a davant amb un llarg de v+ molt divertit on abans d'arribar a la reunió hi ha un flanqueig de iuiu!! segueix un altre llarg de transició a la típica feixa que trenca un xic la via per deixar-nos ja a l'últim tram de la via.

Afegeix la llegenda

últim llarg

Aquest llarg és dels millors! però no caiguis !! perquè si caus et fots un bolet maco de collons!!! el primer spit el tens davant dels morros,el segon si tens binocles l'arribes a veure, és a dir que si no tens pebrots de ficar algu la galeta pot ser maca o fins i tot molt maca!!. Ja només de sortir el primer ensurt: vaig a buscar una presa i em quedo a mig,no se com recupero i m'estiro com mai fins a agafar la presa ben fort,ufuf...com riuen aquell parell de cabronets!!...en dídac em diu:joan no pugis més i fica't algu!! i jo penso:collons nano prou que ho se,però com vols que equipi aquí,em falta una tercera mà tio!!! al final m'agafo amb les dents i fico el camalot vermell com puc,psicològic perquè balla més que una sardana, si caic això no m'aguanta "ni de fallo"!!,supera't aquest "percal"uns metres més amunt es deixa equipar mooolt bé i em llueixo a entaforar catxarrets.la reunió a un arbre-savina.

L'últim llarg el fem per la dreta del tot on un cop a dalt hi trobarem un spit.
Una via molt guapa i del tot recomanable on no hi vam trobar ningú en tot el dia.

ressenya