Aresta Arcarons als Plecs del Llibre

Clàssica entre les clàssiques l'Aresta Arcarons ens farà vibrar a cada metre que progressem.

Enclavada al bell mitg del massís en un entorn ferèstec, salvatge i envoltat d'agulles que s'alçen per tots els costats, escalarem en la calma més profunda i silenciosa de Montserrat fins a dalt del plec del llibre superior.

Una escalada única, diferent, una escalada tècnica i de llegir molt i molt bè el llarg i el seu recorregut, una escalada "fàcil" però que " no pots caure on normalment no caus ", aquests alicients fan que l' Aresta Arcarons esdevingui una via de concentració entre un mateix i la paret, és un joc de dos. Si aconseguim que aquests elements s'avinguin gaudirem com nens petits d'una via històrica.

PD: abstenir-se amants dels parabols ;)

 

• Material i fitxa de la via.
• Joc complert d' àliens + camalots fins el 2 + bagues per escanyar algún merlet + 10 cintes i una xapa recuperable, prescindible.
• Orientació  sud.
• Llargada: uns 200m
• Dificultat màxima obligada: V+
• Exposició alta. 

1 llarg aresta arcarons

1 llarg aresta arcarons

Descripció de la via:

1 llarg V 4 parabolts: sortim fàcil per la canal, per l'esquerre de l' aresta fins a xapar el primer parabolt, abans coloco l' àlien groc en una fissura prou bona, després, curiosament està ben assegurat fins a la reunió .

2 llarg aresta arcarons

sortida reunió 2 llarg aresta arcarons

2 llarg V+ 4 parabolts i un clau:  sortim de la reunió descaradament cap a la dreta per terreny fàcil a xapar el primer parabolt, després continuem en línea recte fins que s'acaben els seguros, tenim ara una excursió molt maca fins a trobar en lleugera diagonal a l'esquerre una fissura petita on trobarem un clau, entre aquest tram i l' últim parabolt que hem xapat es pot equipar molt bè però hem d'estar alerta de veure els forats, ser-hi i son. Una mica expo.

3 llarg aresta arcarons

Tercer llarg V+, 30m 1 parabolt: Aquest és un del llargs expos de la via juntament amb el 2 i el 4.

Sortim rectes per anar a buscar el seguro que es veu davant nostre a uns 5 metres, després ja no trobarem res més fins a la reunió, el vorejem per la seva dreta i continuem sempre pel terreny de còdols més fàcil, un cop superat un pas difícil amb el seguro ja moolt lluny continuem per terreny fàcil en tendència lleugera a l'esquerre on ja veurem la reunió. No és un llarg difícil però aquí no s'hi val a caure !! expo.

4 llarg aresta arcarons

4 llarg, 6a  5 parabolts: un altra llarg expo. Sortim un xic a la dreta i començem a xapar fins a l'últim parabolt, des d'aquest punt  fins a la reunió no trobarem res. Hem d'anar una mica a l'esquerre i després a la dreta, podrem llaçar un parell de merlets amb una mica de traça. expo.

5 Llarg és una rampa de 20 metres de 3/4 sense cap seguro però molt fàcil. Reunió en una cova on s'hi està de meravella.

6 llarg, AE /7a+ : sortim a xapar els dos parabolts del davant amb un parell de passos enèrgics, sobretot per sortir del segon parabolt en lliure, després és un passeig fins al cim. La reunió la trobarem encarada al ràpel del coll.

dalt del plec superior.

Un cop a dalt la feina no s'ha acabat, ni molt menys.

farem un ràpel per la cara oest que ens durà a un coll on replegarem cordes i enfilarem per una aresta de no més de III/IV, nosaltres fem servir una corda per assegurar-nos.

Quan arribem al següent plec hem de baixar a l'alzina que hi ha al mitg del coll, passar-hi pel mitg i passar cap a la paret per continuar ja amunt fins que trobarem un alzina amb cordinos d'on farem el ràpel que ens durà al llom dels plecs. Un cop a baix seguirem les fites i baixarem a mà esquerre per una canal que ens durà a peu de via .

Quien la sigue, la consigue !!!

Un 10 d' activitat !!!

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues.

En realitat anàvem a fer la Montpart però ens equivoquem i ens fotem a la Grimpanautes.

Vam començar fent el primer llarg de la Montpart, però després  anar xerrant i jiji jaja vem fer reunió on es fa la 1 de la Grimpanautes i ja des d'aquí vam tirar amunt per  error.

Dir-vos que només he trobat una ressenya pels blocs, jeje.

La via és guapa però el tercer llarg és força expo això si, si no tens el grau pots passar la por del segle i  a més de flanqueig !

És un llarg de navegar, agafar-ho molt amb la calma i no posar-se nerviós, mirar-ho molt bè i respirar a fons ja que el seguro està lluny i la caiguda és expo.

l´últim llarg surt fàcil i al final i tenim un pas de 6a, curiosament més fàcil que tota la via que marca V, coses de Montserrat....
 Vam utilitzar 10 cintes + reunions

1 llarg Monpart

tercer llarg Grimpanautes

2 reunió

Aresta Ribas al Pollegó Oest de la Vinya Nova. 330m V obl.

Via molt guapa, si bè és cert que no gaudeix de verticalitat ja que va recorrent les diferents agulles per l'aresta, si que passa per plaques molt maques sobretot el llarg de 6a que és l'estrella de la via i que tè bones preses per treure net.

El dia que fem la via fotia bastant vent i ens la vam polir en menys de tres hores, una de les avantatges que tè tambè és que tenim possibilitats de fer reunions en diferents llocs, nosaltres vam improvitzar bastant amb aquest tema i ens van sortir 7 llargs al final.

El llarg de 6a és important anar uns metres a l'esquerre des de la reunió i no ficar-nos als parabolts que surten just un metre a la nostra dreta que son d'una altra via.

Deixo les ressenyes dels Kutrescaladors   i tambè la dels escalatroncs

Aroximació: deixarem el cotxe a sota el pàrking del restaurant de la vinya nova i seguirem el torrent clarament cap al nord, l'esperò de fet ja es veu des del cotxe, seguirem pel sender en la seva direcció fins arribar al peu de via. Un cop aquí podem fer un llarg de V+ que es va obrir a posteriori, nosaltres  pugem per la seva esquerre i tornem a l'esperò on fem la R0.

A partir d'aquí i com he dit abans anem fent llargs improvitzant una mica.

Material: hem utilitzat unes 12 cintes, àliens petits i algún tascó. Cintes llargues tambè.

Descens: un cop al cim continuarem recte i anirem superant les agulles fins a trobar-nos una paret just davant, allà surt un corriol a mà esquerre que agafarem fins a trobar-nos altra cop amb el sender que ens durà al cotxe.

1 llarg aresta ribas

reunió de tres claus

2 llarg aresta ribas

pas clau de la via de V obl.

llarg estrella de la via. Agafar la línia de l'esquerre!!!!

últim llarg

cordada: Dídac i Joan

Amanita Muscata

Via assegurada de no gaire compromís, ( que no fàcil ) els llargs més difícils, l' 1 i el 5, la resta de llargs tambè estan assegurats però amb més alegria. Nosaltres vam portar els friends fins el 2 i bastantes cintes, crec recordar que 15 o 16 pel primer llarg. El cinquè llarg cal tibar bastant sobretot a la sortida de la reunió i un xic més amunt en un flanqueig cap a l'esquerre força dificil de presa petita.

La via està bè sense ser cap bestiessa però és prou guapa com per fer-la. Millor anar-hi amb pila ja que és una via mantinguda.

Com sempre aquest pany de paret no i trobes gairebè ningú escalant, lloc tranquil i ferèstec només trencat per la carretera de Tremp.

L'aproximació és la mateixa que per anar a la paret de terradets: deixem el cotxe al parking de l'avi de la mel i anem a buscar el pont que crea el riu, ens enfilem amunt i travessem el túnel per després passar-hi per sobre, un cop ens queda la paret davant nostre hem de continuar pujant cap a l'esquerre i desviar-nos per sota la paret per anar a buscar el peu de via. Des del cotxe és veu molt bè.

1 llarg

ressenya amanita muscata (luichy)

vista des del cotxe. via en vermell
ressenya de  l'edunz 

 

5 llarg tiesso tiesso

Pedraforca, via Directe del senglar al Roget

Ja fa dies vam anar a fer aquesta fantàstica via a la cara sud del Pedra, al Roget, oberta pel Joan Vidal i que segurament amb el temps serà de les més visitades. Actualment ja està molt sanejada. 

A mi la via em va agradar tot i les terrasses/feixes que haurem de passar la via tè passos molt macos i llargs mantinguts.

Es podria separar en tres trams gairebè, desde roca vermella, a gris , i al final de via calcari de primera, estil cara sud, amb canaleres.

ressenya directa del senglar al pedraforca

El primer llarg ja et posa les piles amb un pas abans d' arribar a la reunió que li donen 6a i que ens dirà com serà els transcurs de la via, en els trams on hi ha un pas difícil generalment trobarem un seguro i en els trams més fàcils si és pot equipar o trobarem net.

Tots els llargs tenen més o menys passos guapos i mantinguts excepte el 7è. llarg que és el llarg clau de la via per la seva dificultat, ja comença apretant per arribar al mitg del llarg amb una fissura vertical i difícil on a més s'hi ha de posar algún catxarret, al sortir d'aquesta fissura arribarem a un flanqueig on hi ha un pas de 6c que es pot fer en A0.

7è.llarg via directe senglar al pedraforca

D'aquí fins al cim segueix amb el mateix estil, ja als últims llargs trobarem les típiques canaleres de la cara sud.

Una via llarga recomanable amb passos molt guapos, potser li resta una mica de verticalitat però val la pena fer-la.

llarg de flanqueig fàcil, via del senglar al pedraforca

Via: directa del senglar

6c+ un pas, A0

6A obligat.

vam estar-hi 5'30 cordada de dos.

cara sud

Aproximació: pujarem per la carretera del refugi o mirador de gresolet i abans d'unes barbacoes trobarem una petita esplanada amb un trencall a mà esquerre que porta a unes antigues mines, pugem peu avall i passarem un dipòsit a mà dreta, el pròxim trencall farem dreta i aparcarem on més ens convingui, a partir d'aquí ja trobarem el sender per on pujar, la via està força a la dreta.

Sinò hem pogut pujar perquè ens patina el cotxe haurem de fer el mateix però a peu.

descens: seguir les marques del gr cap a la tartera i quan el camí es bifurca per anar al refugi del verdet a l'esquerre, nosaltres hem d'anar a la dreta i seguir fins al final on arribarem altra cop al dipòsit o a la carretera si no hem pogut pujar amb cotxe a dalt.

A Bisto de Nas, 5c, 400m - Dent d'Orlu

Després d'escalar la Nord clàssica al pic de la Valleta el dia anterior, mirem meteo i ens acostem cap a la Dent d'Orlu, la via triada és la a Bisto de Nas, escalada plaisir o love climb que en català seria una via assegurada per disfrutar. Aquí sota un parell de ressenyes. (la nostra és la número 10)

ressenyes cara est dent d'orlu

ressenya a bisto de nas dent d'orlu

 Aproximació: Passem la nit al final de la pista amb la intenció de fer bivac però tres millons de mosquits ens fan empassar les ganes i ens fotem dins la furgo. UBICACIÓ

La pujada al coll de Brasseil és molt evident, anirem pujant per dins del bosc fins a sortir d'ell i atravessarem una esplanada d' herba fins arribar al coll abans esmentat, allí tombarem a l'esquerre ja amb la paret de la cara Est al davant. No cal baixar pas molt, mirem de resseguir el peu de via fins a trobar-hi el nom de la nostra via que està al costat de la Zinkeria, més o menys 1 hora 15m.
Nosaltres vam estar-hi més perquè ens vam haver d'esperar que parés de ploure una bona estona!!!

coll de Brasseil anant cap a la via

Material:  11 cintes + reunions.

Llargada: 400 metres + un petit tram de cresta.

Horari: amb cresta inclós 4 hores + 1 hora de baixada fins al cotxe.

La via comença un xic a la dreta d'on hi ha el nom en vermell, nosaltres vam tirar recta i vam fer més de 30 metres sense veure res fins que molt amunt vam veure que ens havíem equivocat i la via estava un pèl a la nostra dreta, segurament si ho hagèssim mirat abans millor haguèssim vist els parabolts però aquesta ànsia de tirar amunt la vam cagar. A mitg llarg ja vam veure els bolts. La via és molt fàcil de seguir, no tè pèrdua ja que cada 4/5 metres trobarem un seguro.

3 llarg a Bisto de Nas

Una variació de plaques d'adherència típiques de la Dent, conbinada amb regletes i algún sostre que ens farà trempar i amb algún passet de 5c i passos molt macos que ens faran gaudir de l'escalada sense patir gens.

sostret a la via a bisto de nas a la dent d'orlu

Les assegurances estan al lloc que toca i et fan escalar els passos però en cap moment et fa patir perquè sempre trobes algún lloc on posar un peu, és una escalada on haurem de mirar molt el peus per posar en regletes petites on i queden perfectes i si adhereixen molt bé, escalada d'anar mirant però que quan i pilles el tarannà disfrutes com un nen.

penúltim llarg a bisto de nas dent d'orlu

Un cop s'acaba la via treiem el cap per l'esperó i contemplem a sota nostre el buit i el canyó de la muntanya que realment és increïble, la seva esmolada cresta fins on som nosaltres sembla prou guapa per fer-la algún dia sortint d'alguna via de més a baix.

La natura com sempre impresiona.

dalt de la cresta

cim de la dent d'orlu de 2.222m

Apa que la disfruteu !!

Esperó Nord - Est al Pic de la Valleta (2.748) Porté Puymorens. 6a/A0 - V obl. 340m.

Ja tenim els dies d'estiu per anar a fer alguna viota al pirineu.
Aquest any toca la Nord-Est a la Valleta que ja feia un parell d'anys que estava al sarró de les pendents com moltes d'altres.
Sortim de Vic a les 6'30 i després d'esmorzar a Puigcerdà arribem al coll de puymorens cap a les 9:30 més o menys, ens calcem tots els estris i cap amunt.

nord est clàssica al pic de la valleta

Aproximació: Des de dalt al coll de Puymorens surt una pista a mà esquerre que en 400 metres ens fa deixar el cotxe perquè està prohibit continuar amb vehicles a motor, aparquem i continuem a peu per una pista molt còmode fins que arribem als telecadires de l'estació, aquí la millor opció és vorejar cap a la dreta per un sender que passa tota l'estona per sota del Pic de la Mina fins que arribem a un caos de blocs on haurem de passar seguint les fites, després només ens tocarà pujar per la tartera fins al peu de via que amb la foto de les ressenyes de sota us serà molt fàcil de localitzar. És una xemeneia - diedre molt evident, de les dues que estàn juntes és la de la dreta. 1'50 més o menys i 600 de desnivell.

Agafem les ressenyes dels blogs de l'edunz rocaineu i de benvinguts al paradís , una passada de blogs i una currada de ressenyes, sense ells no ho hagèssim trobat tant bé, segur. 

Material: vam agafar molt ferro i amb menys haguéssim fet, jo ara m'enportaria: 

joc de camalots fins el 2 repetint  0'75 i 1 i joc complet d' àliens repetin groc i gris, tascons i unes 14 cintes. La via és pot farcir a friends tant com es vulgui !!

Anirem trobant friends encastats i algún clau, reunions la majoria d' un clau i un parabolt.

inici via

La via és preciosa, amb un grau molt agradable i que es deixa equipar súper bé, festival de diedres i fissures on i caben tots el catxarros que portem a l'arnés.

Coincideixo amb algún comentari de que és més difícil el final del 4 llarg de xemeneia que no el pas de 6a sortint de la reunió del mateix llarg que marca a la ressenya, i la bavaresa és sencillament espaterrant !!

1 llarg via nord est pic de la valleta

El primer llarg no arriba als 50 metres i està net però com en tota la via es pot equipar al gust, és molt fàcil IV+  i crec recordar que i vaig posar dues peçes.

2 llarg NE pic de la valleta

El segon llarg li fot en dídac per un diedre prou maco i que es va complicant a mida que anem pujant però que es deixa fer molt bé.

acabant el tercer llarg

El tercer tè una part central on fa un diedraken guapíssim que al final tiba molt i no saps com posar-t'hi però que es pot evitar sortint per la seva esquerre, llarg molt guapo, de fet a partir d'ara tots els llargs tenen pasos memorables. La reunió és en una espècie de plaçeta molt còmode, com totes les reunions estarem de maravella per contemplar i gaudir bé del paisatge.

inici 4 llarg

El quart llarg té una arrencada potent però només és un pas, tibada forta i amunt, després continua fàcil fins que trobem una xemeneia que ens farà suar més del compte, per mi més difícil la xemeneia que el 6a i de fet el més difícil de la via.

bavaresa 5 llarg des de dalt

bavaresa 5 llarg

El cinquè llarg és una bavaresa de V amb un pas de V+ cap al final, la veritat és que un cop a dalt es fa curta i no vols que s'acabi, els friends entren a caldo. Guapíssim !!!

últim llarg via nord est al pic de la valleta

El sisè i últim llarg passa per un diedret prou maco tambè però ja molt més fàcil, després fem reunió i podem sortir ja amb les cordes a l'esquena fins al cim.

Descens: El descens el tenim a la canal de la nostra dreta si ens posem d'esquena a la via, i tardarem unes dues hores. Primer per una tartera i després ja un altra cop pel mateix camí de pujada.

Horari: aproximació:1'50, via: 2'45, descens: 2h Total: gairebè 6'35 hores d'activitat, 600 metres d'aproximació + uns 1.000m de baixada fins al cotxe.

Una via en un entorn maquíssim i que us recomano del tot, amb un grau en general per disfrutar-la tot equipant.( V obligat )