Montse curto + via dels senzills

Després de tants dies de mal temps i en el meu cas de feina,(pirena,jeje)s'obre una petita escletxa que aprofitem per explorar malanyeu, que encara no hi haviem anat mai malgrat sentir-ne a parlar molt.



Sortim de la furgo i l'aire ens talla l'alè,collons quin fred i quina mandra,esperem que a la paret això es calmi, i així ha estat,arribem a peu de via després de 15-20m i la prèvia xerrada amb el pagés del mas...aquí be gent de l'estranger eh!! italians,francesos osti tu!!!jaja que bo,més feliç que un pèsol el paio!!

Començem fent la via montse curto, 3 llargs ben equipats i amb bona roca, només cal portar 12 cintes i res més,rapel-lable amb 2 ràpels, la via no pasa de v.

3 llarg Montse Curto

Després i ja més ensagats fem la via de més a la dreta ( la "dels sencills") a la ressenya no posa res, jeje però és molt xul-la!! la via comença a l'esquerra d'una vira molt característica,el primer llarg marca 6a,una placa fineta plena de forats de dos ditets per agafar-t'hi com puguis,jeje,la reunió a sobre d'un arbre mort.

1 llarg via del sencills

Després surts de la reunió flanquejant a la dreta per superar una vira i trempant que no vegis,pas molt guapo,es continua amunt ja sense moltes dificultats,v+.l'últim llarg de v també és per disfrutar-lo. via molt recomanable!!!
Més info al vèrtex núm, 219.

sortida del segon llarg

MATAGALLS

Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!



Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.



Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.



Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

ESPERÓ REMATXA-VIA NORMAL

El temps no millora però alguna cosa hem de fer, per tant ens abriguem fins a dalt de tot i anem a fer alguna via ràpida. Decidim la placa de l'esperó rematxa que sòn faciletes i per treu-re el "gusanillo" ja n'hi ha prou. A nem tant abrigats que costa fer els moviments, fot un fred que pela, quin marrón ostiaaa!!!



La via es fa molt bé,és fàcil i està molt ben equipada.La sortida de l' últim llarg és guapíssima,una placa de 6a o 6a+ espectacular, ara que amb la paret freda i les mans escarcarades és una altra cosa,cert.



Aquí la ressenya de la paret.
Inici de la via just a la placa en memòria d'en rematxa.

crestes del conill-camarassa

Fa un fred que pela,brbrbrrrr!!!
Sortim de vic amb una temperatura gélida i provem sort cap al microclima de st.llorenç de montgai on a vegades i només a vegades,on hi fa mal temps allà no n'hi fa. Doncs aquest cop hi fa el mateix fred que a tota catalunya.Sortim del vehicle a tocar paret i notem que està freda i molla del dia anterior. En marc li bé al cap una zona d'esportiva que en m.gracià li va dir fa temps i provem sort cap allà.



De st llorenç direcció camarassa,abans d'arribar al pont surt una pista sense asfaltar que l'hem de seguir fins al final.Les crestes del cunill són ben visibles des de camarassa, és una placa ben esmolada que és veu perfectament des del poble i que de ben segur tot escalador si ha fixa't quan hi passa direcció terradets o qualsevol altra zona.
Abans de les crestes del conill hi ha un petit esperò amb cinc o sis quintos per començar a escalfar una miqueta, també visibles des d'on deixem el cotxe.



De les crestes no en tinc ressenyes,l'únic que us en puc dir és que nosaltres vem fer dues vies a l'esquerre del tot de la paret i dèu ni dó com tibava,potser pel fred i tot plegat però és una placa exigent i força llarga, aneu amb precaució a l'hora de despenjar-vos hem sembla que alguna via supera els 30m.
Pel que he pogut llegir en algun blog amic hi ha un llibre que venia amb la revista escalar del tipus quadern, amb les ressenyes del sector.
Recomanable del tot,vies noves i gens "sobades"

TOPE CLÀSSIC - ÀGER

Després de mesos sense escalar amb retrobo amb aquest fantàstic esport/passió al costat d'un bon company de cordada:l'arnald.

La temperatura a les set de matí és de -5 a vic, sembla que tindrem fred avui!!! doncs no,quina sorpresa al baixar el coll d' àger i deixar el mar de núbols de boira:inversió tèrmica,un canvi sobtat de temperatura de potser deu graus o més.

Pugem cap a la pared després d' un bon esmorzar i al cap de poc ja trobem neu,mare meva com està el pati com més avançem,arribem al peu i la feinada que tenim per girar la furgui de les roderes que s'han format de neu al camí,al final i després de molt d'embrague aconseguim girar i aparcar en condicions.

Començem el primer llarg desde la primera reunió,hem pujat massa caminant i hem anat a parar a la primera R. jeje.El llarg no tè cap complicació en especial, l'arnald ha posat un friend a la fissura que surt de la reunió per anar més tranquil,i com que la segÜent reunió és molt a prop se la salta i empalma el llarg amb el següent, que tè la última part una mica més dura però sense complicacions. IV/6A

Els dos pròxims llargs sòn de v+ i tot i que no sòn mantinguts cal anar alerta perquè en algún tram la roca no és gaire bona.Estem escalant amb màniga curta i suant!! el dia és espectacular i les vistes de la boira i de la gebrada d'àger fan un paisatge de postal.

Fem la feixa que trenca la via pel mitg i ataquem el llarg de 6b+. Collons fa massa que no escalo, no me'l trec ni de fallo, els braços se'm posen com els d'en popeye i ho deixo còrrer,ao i ao fins a la reunió, super còmode per cert. Arriba l'arnald tambè fet un nyap, descansem una miqueta i artifuuu!!!

Ataca l'arnald el petit sostret d'artifu amb un moment,aquest homes de l'antiga escola no fallen!!! desprès hem toca a mi que amb un sol pedal i a força de cintes arribo a la reunió.

Aquí hi torna a haver ua feixa, i després de superar-la fem l'últim llarg. Tira l'arnald,la sortida és punyetera, hi ha com dues canaletes que t'has d'empotrar allà

com pots,el problema és que la reunió està plena de neu i el gats ens han quedat ben molls, però cap amunt com podem!!! al arribar a dalt un mur de tres metres de neu ventada ens deixa bocabadats. que guapo!! realment necessitava fer una sortida a la paret com aquesta,la paret i jo,res més,cap pensament,cap influència,potser per això ens agrada tant anar escalar,perquè no penses en res més que escalar,mirar els moviments,concentrar-te en els passos...mmmm

PUIGMAL. 2913m

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.



Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.



La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.




Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.



Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.



Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)

Primeres esquiades de la temporada !!! tuixén.

Dissabte sortim de vic cap a solsona,camp base. A l'endemà amb uns amics de la zona anem cap a les pistes d'esquí de tuixén, on la neu ha fet acte de presència i de quina manera per ser l'època de l'any en que estem. Començem a moure el material empolsinat pel temps de no fer-li us, ens calçem les botes,posem pells,agafem aire i cap amunt. El record de foquejar enceta un somriure als nostres llavis, aquest esport és maravellòs pensem tots en silenci.



La pujada de moment és per pistes, no fa gaire pendent però començem a bufar una mica, el ritme és bo, la respiració comença a agafar la seva rutina d'esforç,el cor va a tota màquina demanant aire a cada pas. Ens endinsem dintre d'un bosc maquíssim, ben blanc per la neu caiguda de fa uns dies, fins que arribem a dalt d'una carena,allà fem una breu parada i mirem l'espectacular plana blanca com brilla amb la llum del sol.



Continuem muntanya amunt per un llom molt ample fins arribar a un petit coll, el travessem i fem una petita baixada per anar a buscar ja l' última pujada que ens portarà al cim del padrò dels quatre batlles.Tirem alguna foto, treiem pells i per fi el moment esperat:la baixada.



Baixem una pala ample i curta i després anem a buscar un tubet molt maco que ens porta al peu de la muntanya.Allà tornem a posar pells i cap amunt un altra cop.Ens enfilem per la dreta del tub i anem pujant fins arribar a dalt d'un altra pic.



Aquí la baixada és espectacular,la neu és fresca, gelada a la seva base i cinc dits de neu pols. Enllaçem gir rera gir, la sensació de flotament és constant, els crits de satisfacció començen a sortir de les nostres boques, espontàniament, dibuixem traçes perfectes, i quan arribem al final de la pala les cares de satisfacció brillen més que la pròpia neu, mirem enrera i veiem un quadre perfecte, una pala plena d'esses fetes per esquiadors i per telemarkeros.

Continuem baixant per dins d'un bosc on hem d'anar amb compte de no menjar-nos alguna branca,la neu continua essent molt bona,esquivant arbres arribem a dalt d'una carena on agafem ja les pistes i amb un moment ja som al cotxe.



Hem realitzat la sortida: joan marc,nandu i jordi de solsona, en marc i jo de vic.
www.clubtelemarkcerdanya.com

VIA TONI - EL QUICARELL

Anem cap a centelles a fer la via toni,(45m,ae3,Iv+)jo ja l'havia fet igual que l'arnald, però portem dos nois molt trempats que tenen ganes d'iniciar-se en el món de l'artifu, i res millor que començar per aquesta via tan maca,jeje...
començen obrint els veterans,( s'ha de ser ben educat )i en marc i jo ens esperem que ens toqui el nostre torn...muuuaakkk, ens toca...



el primer llarg es fa molt bé, es pot apurar en lliure, però diguem que la pedra es trenca bastant i és millor anar de cinta amb cinta, per si de cas.Abans d'arribar a la reunió els passos allarguen un pèl i et fa suar la gota, però bé... Faig reunió en un replà i asseguro en marc, que puja com una fletxa el puta,( sort que no ha fet mai artifu el nano )i ens esperem que els "veteranos" (jeje)acabin.



començo el 2 llarg força bé, allargant molt els braços per arribar als seguros,hi ha algún pas molt llarg, passo el sostre hi faig la sortida que és potser la part més complicada, i d'aquí fins al cim, reunió a un arbre i asseguro en marc que puja bé tot i alguna dificultat per recuperar alguna cinta que desprès no es vol sentir a dir,jaja...


equip: arnald(otegui, c.e.taradell)-jordi(c.e.vic)____jan(c.e.olost)-marc(c.e.taradell)...

material:un tascó del 6 ,20 exprès i reunions

MANTECAS - ROCA ALTA - VILANOVA DE MEIÀ

Dissabte anem cap a la roca alta a fer la mantecas, pensant-nos que hi tocaria una mica l' ombra al ser de les vies de més inclinació oest, però no, d'ombra res ja us ho dic ara, tot hi que varem estar-hi de conya ja que bufava un bon airet, que sort en vam tenir. La via és molt recomanable,tot i que ja al primer llarg et posa les piles perquè tiba molt els altres llargs es fan super bé.

1 llarg, 6a: es surt per una espècie de cova molt petita i ja es va a buscar la fissura perfectament marcada, el llarg en si no és pas difícil, però és super mantingut i molt dret, està assegurat amb uns 12 claus i un parabol, també hi ha un pont de roca.

2 llarg, v+: sortim per l'esquerre de la reunió amb bona pressa si bé també és vertical, superem un desplomet i tot recte fins a la reunió per terreny fàcil. Reunió còmode.

3 llarg, v: dels anomenats de transició. Superem la fissura de l'esquerre i ens hi enfilem a sobre, desprès cap a l'esquerre ja per terreny fàcil fins a la reunió.net cap seguro.

4 llarg, v+: canviem de cordes,ara obro jo.sortim en tendència a l'esquerre buscant sempre els claus i algún parabolt que hi ha, sempre per la línia més obvia, ja que més a l'esquerre també hi ha algún parabolt que no hem de seguir. molt maco.reunió més o menys còmode.

5 llarg, v:sortim per la dreta i anem a buscar un parabolt visible just a davant nostre on hi ha un pas estrany, d'aquí caminant ja fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

FRESNIDIELLO - VIA: ELIXIR PARA CALVOS

Desprès de quatre dies de núvols i petites pluges, arriba una escletxa de bon temps cosa que aprofitem per anar a escalar a fresnidello, una paret d' uns 300m, situada al costat del fabulòs poble de sotres, a les portes del camí que porta al naranjo de bulnes o pic urriello.



L'aproximació és super-evident:abans d'arribar a sotes agafem una bifurcació a la dreta i tot seguit al cap de 200m a l'esquerre, al cap de molt poc ja es veuen les parets i a més a més hi ha un rétol indicador.Deixem el vehicle i amb 30 minuts de pujada ens posem al peu de paret.
Escollim la via elixir para calvos, V+, 300m



Els dos primers llargs sòn els més difícils de la via, bastant aeris i amb algún pas una mica dubtòs, cal afegir-hi que els seguros estàn mooolt lluny i a més no és pot protegir a falta de fissures.



La roca és boníssima, estil montgrony, calcari excepcional sobretot als tres primers llargs. A partir del tercer llarg desapareixen els paravolts i l' escalada és una mica perdedora, però si ens hi fixem bé anirem veien ponts de roca equipats amb bagues on en algún cas hi ha alguna excursió que et fa posar els nervis a flor de pell.



El descens es pot fer a peu desde dalt del cim i donant l' esquena a la paret anirem a buscar una canal herbosa fins a l'altura d'una bretxa visible a la dreta.Anem fins allà, desgrimpem i ja només queda baixar la forta pendent herbosa fins al peu de paret.



L'altre opció és baixar fent ràpel per la mateixa via on és imprescindible anar amb cordes de 60, ja que hi trobarem algún flanqueig.

elixir para calvos, MD,300m

12 cintes+reunions,cordinos per ponts de roca,tascons,algún alien,friends petits.jan i txell.

ELANTXOBE: VIA LAS GAVIOTAS

Canviem els pirineus per una mica de mar i platja. En marc bombeta ens parla d'un lloc molt bucòlic que va anar a escalar-hi l'any passat, elantxove. La veritat és que és molt guapo ja que estàs escalant pel costat del mar i et dona una sensació ben curiosa i agradable i sobretot un paisatge molt acollidor i maco...



De la ressenya nosaltres fem la núm. 19. un cop ets a dalt de les vies es baixa per la instal-lació de ràpel de l'esquerre del tot amb un sol llarg de corda, des del peu de paret hem de tirar com si anèssim al mar fins al final de les vies, es veu una instal-lació de ràpel, doncs la via és just uns metres mès endavant, de fet és la última via.



1 Llarg, V: pugem per un marcat i fàcil diedre ben equipat amb volts fins a la reunió.



Llarg 2, V+: sortim de la reunió cap a la dreta, en diedre mantingut però ben assegurat, continuem recta i fem reunió en un arbre( jo no vaig trobar res mès)

Llarg 3, II: de transició per anar a buscar el llarg 4.

Llarg 4, V: ens enfilem per placa, vertical però amb bona presa, tot recta fins a la R. Aquí comença a apretar el sol i desitjaríem estar a la platja i no aquí penjats ostia.



Llarg 5, V: molt maco tambè per arribar ja sense problemes a un diedre fàcil i d'aquí al cim on trobarem l'última reunió.



desnivell:120m
horari:2 hores

material: 12 cintes+reunions
aproximació: si algú hi vol anar que m'enviÏ un mail perquè és difícil de collons explicar-ho... href="mailto:janaguila@hotmail.com">janaguila@hotmail.com