Pic de la Serrera.

Pic de la Serrera per l'aresta "grimpadeta" del circ de Meners. 

Sortim de Ransol on s'acaba la carretera i enfilem direcció Nord-Oest pel costat del riu de Meners el qual al km 1.2 atravessarem i seguirem amunt un xic a l'esquerre per uns lloms molt fàcil i macos, cap al km.2 girem una mica a l'esquerre per pujar un petit collet i atravessem l'estany de Ransol i decidim pujar directes per un petit i enpinat coll per així fer una mica de drecera, posem ganivetes ja que la neu està bastant dura i en aquest troç no val a caure, un cop a dalt del coll passem per sobre els estanys de Meners i seguim direcció Nord per pujar còmodament per l'ampla pala que ens deixa en un coll on aprofitem per posar grampons, menjar i beure alguna cosa i continuar endavant cap a unes roques on ens haurem d'ajudar una mica amb les mans per progressar però sempre per terreny fàcil i sense perill, un cop a dalt només ens queda seguir pel fil de l'aresta fins a assolir els 2.912 metres del cim de la Serrera. 

Baixem per la pala sud fins al fons de la vall direcció Sorteny més o menys a la cota 2.500 i tornem a posar pells per fer ja la última transició cap a un coll on ja treiem pells i fem la baixada directa cap al cotxe per on més ens agradi. 

Una ruta molt xula on no ens hem trobat a ningú que la fes. 

TRACK WIKILOC

Pic de l' Infern des de Vallter

Bonica ascenció al pic de l'Infern de gairebè 13km i uns 1.100 positius.
Sortirem de l'aparcament de la pista del Xalet que és el d'abaix a mà esquerre i començarem a pujar per la mateixa pista que de seguida fa un fort desnivell, en pocs minuts passarem per davant del refugi d' Ulldeter i després de fer una pujada girem a l'esquerre per anar a buscar el coll de la Marrana el qual accedirem sense problemes. Un cop a dalt podem treure pells o no, fa una mica de baixada però cap bestiessa, nosaltres no les treiem.
Bè seguim direcció Oest sense perdre gaire alçada tot i que en un punt hem de baixar si o si, un cop ja no podem baixar més seguim cap a Aigols Podrits ja amb el coll de Tirapits al fons i després de pujar un tubet molt curt i petit girarem a la dreta direcció al pic de Freser el qual anirem pujant just per la seva falda esquerre per anar a buscar el coll que separa el pic de Freser amb el dels Gorgs, aquí ens treiem els esquís, posem grampons i fem els últims metres sense complicacions fins al pic de l'Infern.
Grans vistes 360 graus, amb els llacs de Carançà als peus que esperem algún dia podem visitar i realitzar la seva circular, avui la baixada per la pala Oest estava impracticable !
La tornada la fem pel mateix itinerari que a la pujada tenint que ficar pells altra cop.

TRACK WIKILOC

Coll de la Marrana

Trending Tòpic + Happy Crack a l'agulla dels pelats, Montroig - Pala Alta

Anem a fer una visita a unes vies relativament noves que s'ha obert a la Pala Alta, Montroig obertes per en Canito al qual només el conec del fuckinstagram i el segarra. He de dir que les dues vies són un 10, equipades en els llocs difícils i a lo fàcil per equipar.
Tres llargs de corda per cadascuna de les dues vies.

ressenya Joan Asín trending topic

Material per les dues vies hem utilitzat friends fins el camalot del 4 + àliens groc i gris i unes 12 cintes.

TRENDING TÒPIC:
1 llarg molt maco amb la roca a controlar en algún punt, 4 parabolts en el tram de 6a donen confiança per fotre-li gas.

2 llarg un diedre xul.líssim que desploma una mica al començament però que de seguida s'ajau i és torna fàcil fins a arriba a la reunió.

2 llarg trending topic

3 llarg que és la cirereta i tambè és el més difícil, on posarem el camalot del 3 per assegurar entre dos parabolts el punt difícil del llarg, diedre vertical amb bona presa molt guapo.

Un cop arribem a dalt mirant la paret baixarem per un corriol que surt cap a la dreta i en menys de 10 minuts tornem a estar al peu de paret ficant-nos els peus de gat per fer la Happy Crack.

ressenyes agulla dels pelats

La Happy Crack és una mica més dura que l'anterior.
El primer llarg de 6a és deixa fer molt bè.
En el segon i sobretot el tercer haurem d'apretar fort però el canto és bo i està ben assegurat, si portem el camalot del 4 el posarem segur.

Les dues vies ens han agradat molt.

molt recomanables

Paraísos Fiscales al trident d' Àger + Super Gossa paret de la Xurulla

Entretinguda via als puntals d' àger trencada per la feixa del segon llarg i del cinquè llarg.

Obligada i diu V+, personalment diria que obliga 6a, però això és molt personal com dic.

El primer llarg et fot les piles només començar, un llarg molt xulo però mantingut si bè els seguros són a prop ficarem segur algún catxarro ja sortint del diedre, 6b, i el quart llarg la placa de 6a+ és molt tècnica i fina, jo li poso tranquilament 6b, és veritat que és diferent que al primer llarg perquè al primer llarg és més de canto i al quart d' adherència, però 6a+ ho trobo curt, que és el grau que més o menys em moc jo a vista, l'he trobat realment difícil. La resta de la via es fa molt bè i és prou divertida.

Hem empalmat el quart i el cinquè llarg, xapant molt bè les cordes han sortit 58 metres i no 75 com diu la resse del luichy !!!

Hem utilitzat 16 cintes, tascons + joc de friends fins el 2 de camalot.

Aproximació : la via està al primer pirulu del trident, amb aquesta foto del Joan Asín es veu bastant

bè, tot i així fins que no estiguem ven bè de cara des de a baix al camí costa definir on és, un cop la tenim davant ja queda clar.

1 llarg paraísos fiscales

ressenya joan asín de paraísos fiscales

Baixant pel camí hem fet la Supergossa.

Fletxa a l'inici, pugem recta i per la dreta d'un dau molt característic, superem un panxa i trobem un spit crec que era, a partir d'aquí ja és molt fàcil seguir la via que sempre és homogenia en el seu grau, V/V+.

Molt xula per convinar com a segona via.

Hem empalmat el segon i el tercer llarg i ens han sortit uns 56m.

Ja portàvem el material de l'altra via, però hem posat catxarros, la via es troba semi equipada.

ressenya super gossa paret xurulla àger

Dos tontos muy tontos a Àger

Quant estàs escalant vies com aquestes penses en lo guapu que és escalar, perquè és el que et fa sentir aquesta ruta mentre puges metre a metre,  assaborint cada pam de roca amb moviments aeris, flanquejant per la paret sota els sostres vermells i escalant a poc a poc perquè duri més i no s'acabi, realment els " Galls " s'han currat un viot on en principi ja gairebè estava tot fet en aquest pany. Felicitats nois !!

flanqueig del 3 llarg fent el Honnold ;)

Com he dit a dalt la via és un 10 en tots els llargs, sobretot el tercer, quart i cinquè que són espectaculars però el primer i el segon tambè són molt guapos.

Nosaltres un cop a dalt hem tirat recta amunt i hem acabat pujant per l' últim llarg de la fanal nocturn

per acabar d'arrodonir el dia.  

La via està molt ben equipada, per disfrutar però millor si portem un joc de camalots fins l' 1 i, algún àlien ( groc, gris ) i tascons + 12 cintes i un parell  d' anelles de pit.

Grau obligat V+, màxim en lliure 6a+.

L' aproximació mirant la ressenya dels galls de sota és evident, el cotxe és pot deixar en un mini espai per dos vehicles i just davant surt el corriol, al peu de via tenim una fita penjada d'un arbre i la inscripció DTMT un xic més amunt.

peu de via dos tontos muy tontos

peu de via

• El primer llarg ja de seguida et fot a caldo, només sortir un pas fi de 6a+ no obligat fent un canvi cap a una placa i després V+ molt bonic, s'arriba a la reunió en un flanqueig cap a la dreta que és pot equipar facilment. Reunió còmode en una repisa.

pas clau del primer llarg dos tontos muy tontos

• El segon llarg surt per un diedre-bavaresa fàcil i guapíssim ( V ) i quan s'acaba s'en va cap a la dreta a buscar una placa amb un fissurot amb un parabolt just a dalt, entremitg i podem entaforar qualsevol catxarro que portem i sinó a l'esquerre ni ha una altra de més petita, un cop sortim d'aquí continuem en lleugera diagonal a la dreta i ja fem reunió a l'inici de l'espectacular flanqueig. 
• El tercer llarg és l'estètic i fotogènic flanqueig a dretes de 6a+ obligat V, no hi ha gaire res més a dir, les imatges parlen per si soles. Està molt ben equipat i sempre és pot fer en A0 però si es busca molt bè en els dos passos claus de la travessa hi trobem "nyapes" petite per les mans, els peus sempre són bons.

tercer llarg dos tontos muy tontos

tercer llarg dos tontos muy tontos

• El quart llarg ( 6a ) és curt però brútal. Surt amb mala llet d'una bavaresa i continua així entre bavaresa i diedre sempre molt ben assegurat, llàstima que sigui tant curt 15m. Reunió en una savina i en un balcó molt xulo.

quart llarg assentat a la reunió com un rei.

• El cinquè llarg tè una sortida espectacular flanqueijant cap a la dreta amb ambient que et fa trempar, fins que ja surts a la placa. 6a

sortida 5 llarg dos tontos muy tontos ager

sortida 5 llarg dos tontos muy tontos ager

• El sisè llarg potser és el menys interessant dels sis però tambè és disfrutón (V). Un cop a dalt la feixa tenim la opció d'allargar la via o continuar per la feixa i anar a buscar la baixada. Si volem seguir fins a dalt anem cap a l'est (dreta mirant la paret) i quan fem la corva ens tornem a calçar els peus de gat, tirem un llarg recta per una fissureta fàcil i seguim amunt fins a buscar la inscripció sota una fissura que i posa fanal nocturn i que tè un caràcter totalment diferent, un cop a dalt la reunió ens quedarà un llarg molt curt, per fer-lo fem una altra flanqueig d'uns 10 metres per acabar en un diedre que és pot equipar súper bè i ja sortim a dalt el pla on farem reunió en un petit boix.

Via 100x100 recomanable !!!!

Us deixo dues ressenyes, la primera és la dels aperturistes amb la foto dels sostres que va molt bè per orientar-nos i la segona dels escalatroncs.

Neusnidó a Malanyeu

Una molt bona via per fer a Malanyeu, de les poques que hi he fet potser és la més interessant.
El primer llarg és continuat ja des del principi en el seu grau i et fa escalar fins a la reunió amb un parell de sectors més difícils, el segon és un xic més fàcil però igual de maco amb un pas estrany abans d'arribar a la reunió i el tercer tambè és una placa molt guapa. Un cop aquí només ens faltarà el quart llarg que tè un pas de bloc potent però que val la pena fer.
Via recomanable.
vam utilitzar 12 cintes l' àlien groc i el camalot de l' 1 .

Josep, Elena i Oriol al Trident d' Àger

Dedicada als muntanyencs desapareguts en el malaurat accident de cap d'any del 2.000 al Balandrau.

La via no està pas malament, tè passatges prou bonics sobretot als llargs de dalt, el primer llarg la amb roca a controlar, comença per un petit diedre on podrem equipar molt bè i on tambè anirem trobant parabolts en els llocs més obligats, crec que 4 en total.

primers metres de la via josep, elena i oriol

El segon llarg surt recte i en tendència a l'esquerre fins a superar una panxeta que en deixa a la reunió, facilet però amb algún tram de roca cutre.

El tercer, quart i cinquè són el més bonics i estètic de tota la via on la roca comença a estar cada vegada més i més bè, seguirem sempre per el més lògic superant alguna panxa i/o algún desplom. Al quart llarg un diedre xul-líssim de V+ ens farà vibrar fins arribar a la reunió i a l'últim llarg els metres de després de la reunió li donen molt d'ambient.

diedre 4 llarg josep,elena i oriol

Una via prou disfrutona ideal per fer una altra via a la paret de la Xurulla.

L' aproximació la farem fins al final de pista d' Àger i fins que no ens fiquem davant la paret amb la foto no veurem ven bè on és la via.

El descens un cop a dalt d'esquena a la paret anirem a l'esquerre per un marcat corriol amb fites.

Us deixo un parell de ressenyes perquè us pogueu orientar a trobar la via.

Pastelina + Necronomicón a Vilanova de Meià

Tornem al far west després d'un munt de mesos sense fotre res de vertical i li dic al col-lega d'anar a fer la Pastelina que fa molt que la volia fer i sabia que feia un temps que el seu operturista l' havia reequipat 30 anys més tard de la seva opertura.
La via ens a agradat força, els dos primers llargs són molt bons, mes verticals que la resta però sempre amb bona nança i als passos complicats estan ben assegurats.
Del tercer llarg fins al final és més terreny d'aventura sempre amb seguros intermitjos, haurem de navegar una mica però sempre fent servir la lògica, no l' hem trobat gens perdedora.
Recomenable.

De material hem utilitzat 12 cintes, joc d' àliens i  camalots fins el dos.

ressenya pastelina

ressenya pastelina


 

Com que anem bè de temps anem a fer la Necronomicon que ja l'havíem fet i que és molt ràpida, de fet ens la polim en una hora i poc més.

Empalmem el primer i el segon llarg sortint una tirada d'uns 50 i poc metres molt guapa, el tercer llarg com sempre és celestial, un escàndol de bústies i el quart llarg ja facilet fins al cim de la  via.