Tornem al far west després d'un munt de mesos sense fotre res de vertical i li dic al col-lega d'anar a fer la Pastelina que fa molt que la volia fer i sabia que feia un temps que el seu operturista l' havia reequipat 30 anys més tard de la seva opertura.
La via ens a agradat força, els dos primers llargs són molt bons, mes verticals que la resta però sempre amb bona nança i als passos complicats estan ben assegurats.
Del tercer llarg fins al final és més terreny d'aventura sempre amb seguros intermitjos, haurem de navegar una mica però sempre fent servir la lògica, no l' hem trobat gens perdedora.
Recomenable.
De material hem utilitzat 12 cintes, joc d' àliens i camalots fins el dos.
La via ens a agradat força, els dos primers llargs són molt bons, mes verticals que la resta però sempre amb bona nança i als passos complicats estan ben assegurats.
Del tercer llarg fins al final és més terreny d'aventura sempre amb seguros intermitjos, haurem de navegar una mica però sempre fent servir la lògica, no l' hem trobat gens perdedora.
Recomenable.
De material hem utilitzat 12 cintes, joc d' àliens i camalots fins el dos.
 |
| ressenya pastelina |
 |
| ressenya pastelina
Com que anem bè de temps anem a fer la Necronomicon que ja l'havíem fet i que és molt ràpida, de fet ens la polim en una hora i poc més.
Empalmem el primer i el segon llarg sortint una tirada d'uns 50 i poc metres molt guapa, el tercer llarg com sempre és celestial, un escàndol de bústies i el quart llarg ja facilet fins al cim de la via.
   |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada