Fa uns vuit anys vam escalar a l'agulla petita la cerdà - pokorski, massa temps ha passat per tornar en un lloc tant inhòspit malgrat l'afluència de gent, escalar aquí és com estar en el regne de la vertical m'atreviria a dir... sols a la paret envoltats d'un entorn ferèstec i aïllat, ens dóna la sensació d'estar escalant de veritat, de èsser autèntics escaladors pujant per diedres de granit perfecte fins al capdemunt d'una agulla que aparentment semblava inescalable a les vistes d'alguns...
inici de la via seguint la vira i cap a la dreta. |
Aproximació cliqueu a sobre.
El primer llarg no té pèrdua, comença per una fissura i un cop a dalt d'ella tombarem a poc a poc cap a la dreta per anar a buscar el replà d'herba abans esmentat. Al final del llarg hi ha un pas d' adhrència, jo l'esquivo passant per sobre, més per falta de convicció que per la dificultat en si. La reunió és la primera que trobem, n'hi ha una altra a la nostra dreta que no farem servir.
El segon llarg surt just per sobre la reunió i cap a l'esquerre, no anem davant nostra on hi ha un parabolt, aquest és d'una altra via, a la llamosí no hi ha ni un bolt. Comença amb un pas de bloc on haurem de pujar els peus a una repisa petita, un cop superat aquest pas ve un tram una mica herbós i ja reunió.
El tercer i quart llargs són de por, de guapos vull dir...per a mi el quart és el més difícil de la via, potser perquè no l'he obert jo i el faig de segon. El tercer tambè és boníssim, la sortida de la reunió és super atlètica i vertical i més per un tio que fa un any que no escala, equipant aquest troç em venen rampes als bessons però un cop superat els primers 20 metres el diedre s'aplana una mica i es torna més fàcil, tambè s'ha de dir que es protegeix molt bé, catxarro que treus, catxarro que fiques sense miraments !!
El següent llarg, el quart, un cop superes els primers metres que no són fàcils et trobes al davant un diedre que flipes. Nosaltres però ens fotem un xic a la seva dreta i ataquem per allà que tampoc és gens fàcil.
L' últim llarg és una mica de tràmit amb algún pas aïllat, però sense desmereixe'l gens... la via sempre en tendència cap a l'esquerre.
Hem utilitzat un joc de camalots fins el 3 + àliens vermell, gris i groc repetit + tascons. És interessant repetir algún camalot mitjà. Unes 14/15 cintes i bagues llargues.
Les dues primeres reunions trobarem 2 spits, a la resta parabolts.
Descens: un cop a dalt és evident, girarem cap al nord i baixarem per una canal que trobarem davant nostre, resseguim les agulles i cap al refu a veure en popi i a fer la birra/es !!!
ressenya via llamosí a amitges |
Que la disfruteu !!!!
5 comentaris:
Que guai tornar-te a llegir.Endavant amb el blog!!!!.
Ei gràcies bloc empotrat!!!
A veure si començo un altra cop, amb un crio tot canvia jeje...
vinga salut i metres ;)
Doncs moltes feliçitats!!!!!
Gràcies per compartir la descripció i la ressenya, ahir vam fer la via i la vam disfrutar molt.
Hola Ramón,
la via és una canya i l'ambient incomparable.
Gràcies a tu pel comentari, salut !
Publica un comentari a l'entrada