Dilluns anem cap a la silenciosa vall de canelles, a roca narieda sud. El lloc a part de ser preciós és super tranquil i solitari, a la nostra esquena la cara nord de la paret de perles i lleugerament a l'esquerre la sud de roca narieda, aquesta última paret no li donaries ni un duro visualment, i en canvi hi han víes de més de 500 metres prou interessants.
L'aproximació és una mica "hari": després de coll de nargó, el primer pont trenquem a la dreta direcció perles, uns dos kilòmetres després a mà esquerre surt una pista cap a la vall de canelles, després de passar una espècie de pla que ens queda a l'esquerre amb una mica de cobert,uns metres més endavant trencarem a l'esquerre i abans d'arribar a una casa de pagés aparcarem. Pasem per davant la casa de pagés i atravessem un riu,just després del riu sortim a mà esquerre i anem seguint les fites fins arribar a una placeta, allà seguirem un camí que surt en direcció al nord i que puja fins a dalt d'un coll, al coll baixem una mica i girem cap a la dreta on ja veurem una placa ben llisa on comença la via. buf quin rotllo !!!!! mireu aquí el mapa wikiloc i acabareu abans.
La via està equipada amb parabolts, portar només 14 cintes.
DIFICULTAT: 6B, 6A obligat, 225 metres de calcari excelent.
El primer llarg li fot en miquel, ja es veu com anirà el tema. comença fàcil fins abans d'arribar a la reunió, un pas de v+ sobre adherència, o slab que es diu en llenguatge freaky, d'aquells que estàs agafat de dues pinces i amb les puntes dels dits dels peus allà emplastats.
Li foto al segon llarg de 6a i em quedo encallat al mitg, en un pas que no trobo ben bé com fer-lo, no és excusa però els gats que porto no em donen gens de confiança, així que em canso de probar i mirar, guarrejo de la cinta i m'aupo amunt, abans de la reunió tambè hi ha un pas fi però no tant difícil.
Tercer llarg: tela !!! és un 6b de flanqueig cap a la dreta. primer surt de la reunió fàcil,ja de seguida torça cap a la dreta hi ha la quarta xapa hi ha un pas de 6b que et fa vibrar, un cop el fas l'altra xapa està força lluny, amb possible caiguda-caminada, per la paret, no es gens expo, però fa el seu yuyu! curiosament el 6b em surt, però en canvi el pas de després on la xapa està lluny no que em surt, aparentment més fàcil. Després d'aquest espectacular flanqueig a la dreta, la via continua donant passos molt macos i et fa bellugar el cap constanment...això de l'adherència .....rrrrrr !!!
Quart llarg: un diedre molt fàcil però molt maco, tot seguit sortida per un petit desplom i reunió molt còmode.
Cinquè llarg: tambè comença per un diedre encara més bonic que l'anterior, amb un pas de v+, després fa un flanqueig cap a la dreta i reunió.
Sisè llarg: facilet ja fins al cim,amb un pas aillat de placa al final de tot.
En definitiva la via és molt xula, molt flanqueig, adherència,diedre,placa...convina moltes coses, potser li donaria més encant que els diedres de la part alta estiguessin més desequipats, però la via val molt la pena, i l'entorn és preciós i solitari.recomanable.
Descens per la línea de ràpels de la via Dioni.
miquel i joan.
4 comentaris:
naltros hi vam ser dissabte i vam aproximar directe des de l' aparcament on hi ha el cartell de propietat privada. Millor aparcar aquí i baixar per una antiga pista als camps vora el torrent. Un cop creuat, amunt pel llom fins a trobar la pista per la que vau venir. Talles molt.
apa, salut i bones escalades
bones! vam estar mirant aquesta via per fer-la també aquest cap de setmana! que just!
En fi, merci per la info! fresca i coherent!
a veure si tastem aquesta travessia de 6b...je je je!
ai llorenç !!! la trave com sempre, millor de primer que de segon. la via us agradarà molt,ja ho veuràs, i després si voleu podeu fer la dioni, que és per on es rapela, és més fàcil però tambè és guapa, sobretot els dos primers llargs. ja direu,salut i gas!
La Roca dels Collars és una raconada molt agradable, quan vàrem fer la Dioni ho vàrem disfrutar, m'heu fet ganes de tornar-hi, que l'Alfons Baró va quedar pendent.
Publica un comentari a l'entrada