Salenques - Tempestats - Aneto

Salenques - Tempestats - Aneto

Cresta Salenques des de la Forca Estasen

Espectacular cresta que uneix de fet dues crestes: la Salenques fins al pic de Margalida i la Tempestats al pic d' Aneto. Era una activitat que en el meu cas feia molt de temps que volia fer i que per fi es va aliniar tot per fer-la.

És una activitat guapíssima on fliparem fort però on tambè s'ha d'anar ben entrenat fisicament ja que és llarga i tè cert compromís, una cresta que tot Pirinenc vol fer o els que els que volen fer tots els 3 mils ja que aquí en sumareu un total de 10.

Informació:

• Sortida del poble de Benasc i agafar al bus cap a la Renclusa, vam agafar el tiquet polivalent, és a dir: si havíem d' abandonar al Margalida ( pintaven xàfecs a la tarda ) teniem la opció de baixar a cabanya de Pescadores de la vall de Coronas i agafar allà el bus o la opció de Besurta que al final va ser la escollida ja que tot va anar bé.

• Nosaltres vam dividir l'ascenció en dues jornades i vam fer bivac just abans de pujar a la Forca Estasen, si hi haguès de tornar ara amb l'experiència viscuda faria el mateix però el faria més amunt, gairebé a tocar del pic de la Forca Estasen hi han alguns emplaçaments molt bons. Altres opcions i que la gent fa molt és agafar el bus de les 5 del matí i dormir al cim de Tempestats o inclús al de l'Aneto i l'altra és si s' està en molt bona forma, fer-la en el dia i així evitar el factor clau d'aquesta sortida que es el pes.

• Horaris: Nosaltres vam anar amb la calmíssima el primer dia i vam sortir amb el bus de les 15.30 de Benasc, Vam tardar de Besurta al bivac 3:30, a l'endemà vam fer 15 hores del bivac fins al bus. Gendarme fissurat - Margalida 4h,  Margalida - Aneto 4h i baixada de l' Aneto al bus 4h, + descansos i la pujada a Forca Estasen, repeteixo que anavem amb la calma però crec que són uns timmings bastant normals, per exemple nosaltres vam perdre molt temps en un lloc que ens vam perdre, pot passar de tot aquí. Ens varem encordar obviament del Gendarme fissurat i fins al primer ressalt, després vam fer el ràpel i vam passar a ensamble curt fins al Margalida, al Margalida ens vam desencordar fins abans de la Punta Bretxa Tempestats on vam fer un llarg i allà altra cop encordats al pic de  la Espalda. Si es fa a llargs preveure  més temps però entre 6/9 hores seria lo normal.

• Material: vam portar Friends fins el 2, àlien groc, 7/8 cintes i aros de pit, una corda de 60 + tot el material de bivac, molta aigua, grampons, piolet i peus de gat etc....

Situació bivac i pujada Forca Estasen

Foto des del bivac de la zona més tècnica

Descripció: 

Sortim de Besurta carregats com mules i enfilem direcció al Forau del Aigualluts, el dia que tenim avui és núvol i no veiem els pics però la vall d' Aigualluts per on passem és preciosa, anem pujant poc a poc ja que aquesta tarda el propòsit és anar lents i arribar al bivac tranquils i si podem descansant, així que anem pujant i al cap de poc fem la primera parada al coll de Barrancs i així mirem per on puja la ruta, ( foto més amunt ) divisem la ruta i continuem, haurem de baixar un mica i quan tornem a pujar anem a la dreta sortint del camí que porta al coll de Salenques i que ens portarà a una espècie d'aresta de pedres amb un caminet, un cop a dalt nosaltres vam trobar un bivac molt bo i allà vam passar la nit. Ja he comentat abans que ara haguès pujat molt més amunt de saber que hi havien aquells altres bivacs.

Els núvols no ens deixen veure res però amb una clariana podem veure al que ens espera demà. ( foto a sobre )

Arribant a Forca Estasen

Sortim a les 5:45 amb el frontal cap a la Forca Estasen, primer pujarem per una "pedrera" amb camí i després per uns blocs, tot fàcil, i amb una horeta mal comptada ens plantem al cim de la Forca Estasen. Des del cim ja veiem amb claretat la cresta d' Ixalenques, com imposa la seva agressiva escultura de pedres que semblen impossibles d'escalar. Des del cim i per anar al Gendarme fissurat és millor que baixem uns metres ( no molt ) per buscar el millor camí, ja que per la cresta s' avança molt lentament, amb poca estona ens plantarem als peus del gendarme, deixem les feixugues motxiles i ens equipem i així treiem pes a l' esquena que deu ni dó !

Gendarme Fissurat, 1er llarg

El primer llarg no tè cap misteri, és una succesió de fissures que ens deixarà a una canal, no hem de pujar molt, més aviat fer una diagonal cap a la dreta, continuem amunt i en pocs metres a mà esquerre tenim un reunió súper còmode, just davant nostre tenim la famosa "Pajarita" que jo no sè interpretar .

Arribant a la 1a reunió per la canal un cop escalat les fissures

El llarg que ve ara potser és el llarg clau, no us ho puc dir perquè nosaltres aquí ens vam equivocar i vam anar mooolt a la dreta, em vaig equivocar perquè havia llegit no se on que s' havia de fer un flanqueig i la vaig cagar de dalt a baix, total que vaig flanquejar tant que vam pujar al 1er ressalt de salenques per una via que em vaig inventar, no sense patir i així no vam pujar a la Torre de Salenques amb lo qual hi haurè de tornar. 

1er Ressalt deSalenques

Doncs bé, un cop reconegut l' error amb baixant una mica els ànims perquè era un troç que el tenia molt estudiat i em cabreja molt haver-me equivocat i de quina manera !

Continuem no hi ha més...

Des del 1er Ressalt una mica més endavant tenim un ràpel o una desgrimpada d'uns 20 metres, ja que encara anem encordats fem el ràpel i un cop a baix canviem i fem ensamble curt. Des del ràpel hem de pujar cap a la dreta per un sistema de fissures ( vall de Barrancs ) no deu passar de III / III+  nosaltres encara anem amb els peus gat haha, anirem pujant sempre per lo més obvi i fàcil fins que en un  punt canviem de vessant ( vall de Salenques ) a buscar unes terrasses que anirem seguint sense perdre-les  i anirem progrerssant entre grimpades fins al cim del Margalida. Hem fet la primera part del recorregut i hem estat una mica menys de 4h.

Cim del Margalida

Ja veiem l' Aneto però encara que sembli que està a prop, ni més lluny de la realitat va parir !

Baixem del Margalida i de seguida anem cap a la dreta per unes terrasses amb alguna desgrimpada que ens hem de mirar bé i de seguida que poguem anem a buscar la cresta, entre blocs anirem progressant fins a sortir de les dificultats al coll de Tempestats, anirem pujant pel més fàcil fins arribar al cim del Tempestats.

Part de la cresta de salenques, a la dreta el Margalida. Foto des del coll de Tempestats.

Un cop al cim seguirem per l' aresta fins que un gendarme ens barra el pas, ens tornarem a encordar i anirem a buscar un diedrillo que hi ha passat una paret vermella/taronja, un cop passat aquest troçet de paret de seguida a mà esquerre ja veurem que s' enfila més fàcil, no deu passar de IV+ i amb uns 25m serem a la Punta Bretxa de Tempestats. 

Descens de la Punta Bretxa Tempestats al coll

Des del cim de la Punta Bretxa Tempestats el panorama és, si més no per mirar-s'ho molt bé, ja que tenim la paret de la Espatlla d' Aneto just al davant i la veritat és que és una paret molt gran. No vaig tirar cap foto però per la xarxa ni ha més d'una que explica bé el recorregut en imatge gràfica, el que si que us puc dir i garantitzar és que no cal fer cap ràpel com moltes ressenyes diuen, hi ha caminet que es baixa força bé, vigilant evidentment però nosaltres no vam tenir cap mena de problema per baixar fins al coll.

Un cop al coll ens tornem a encordar i mirant la paret de la Espatlla d' Aneto pugem per una placa fàcil d' uns 5 metres, girem a l' esquerre peruna trave amb bones mans i anem a buscar un diedre que deu ser IV+, com a molt un passet, i quan el superem farem reunió a mà dreta aprofitant un clau.

Continuarem rectes per una llengua de pedres amb algún passet aillat de III i arribarem a un forat de pedra natural, el passem i muntem reunió.

Un cop a la reunió podem rapelar o continuar amunt, tot i que es veu una reunió de dos parabolt a l' altra costat, és millor que des de la reunió continuem amunt, per això sortim a l'aresta i trobarem un pitó i continuem amunt fins a trobar altra cop la cresta, a partir d' aquí grimpada/desgrimpada fins que ja per fi arribem al cim de la Espatlla d' Aneto, final de les dificultats !!

Espatlla d' Aneto

De l' Espatlla a l' Aneto és un passeig, per tant un cop al cim ja podem plegar cordes, material i tot plegat.

Arribem al cim de l' Aneto, foto de rigor amb un núvols que no veiem res i cap a baix, el pas de Mahoma el fem literalment a peu, ni ens donem compte que el passem, arribem al glaciar amb neu toveta i cap al Ibón del Salterillo, a mi la baixada s'em fa eterna i s'em carreguem molt el quadríceps, tardem 4h per baixar fis a Besurta i arribem just a les 21:00 i encara sort que el meu amic es fa ficar a còrrer perquè el bus no marxès, jo literalment estava fos de cames !!

Cim de l' Aneto

Resumint:

Una cresta molt guapa i alpina, portar una bona ressenya amb fotos per anar mirant als llocs que es dubti però agafar sempre lo més lógic i intuitiu, un track gps estil Wikiloc o semblant, en depèn de quina situació aquí no serveix de res. A mi personalment la segona part de la cresta és la que s'em va fer més pesada, segurament perquè un cop escalat els gendarmes pensava que havíem fet el més difícil i no !

La cresta acaba a la Espatlla d' Aneto ni més ni menys.

Us deixo més fotos a sota, que la disfruteu molt, és una bona aventura !!

Pic d'Estaragne, Pic Campbieil, Pic Lentilla, Pic Maubic i Agulla Tourrat

 CAT / CAST

Link ruta Wikiloc

Ruta circular que ens permetrà assolir 5 tresmils partint de la vall d' Estaragne.

Apunts:

- Dir-vos que aquesta ruta la vaig fer a Juny del 2025 i en alguns llocs encara quedava molta neu, va ser un any que va nevar molt i tard, ho dic perquè si i aneu a l' estiu potser el track va per llocs per on no hi ha el camí, però estic parlant de pocs metres amunt o avall.

Vall d' Estaragne per on pujarem

- El flanqueig cap al pic de Campbieil hi havia neu i el vaig fer per sobre del que seria el camí d' estiu, sense neu només haureu de seguir el camí ja marcat.

Del cim de l' Estaragne cap al Cambieil

- La baixada de l'Agulla Tourrat la vaig fer per una xemeneia i directa cap al plateau. La baixada és una desgrimpada que s' ha de vigilar, pedra a controlar, mirar bé sempre per on continuar, no és gens perdedora però s' ha d' anar al lloro i estar acostumat a aquest tipus de descens, sinó ho veieu clar és tant fàcil com tornar a remuntar direcció al coll, i d'allí començar el descens.

Descripció de la ruta:

-Sortirem de la vall d' Estaragne pel costat del riu, és una vall ampla i maquíssima on veurem marmotes i alguna cabra de muntanya, poc a poc va pujant i entrarem en un circ, a la dreta veurem un coll molt marcat que és el coll d' Estaragne, nosaltres anem direcció cap allà però quan haurem fet la primera pujada anirem cap a l'esquerre traçant una diagonal llarga i sempre seguint el camí que a l' estiu està ple de fites, arribarem al final de la diagonal i girarem a la dreta per acabar de pujar al primer cim del dia,cim d' Estaragne de3006 m.

Des del cim de l' Estaragne, al fons el Neuville i satèl-lits

Vistes cap a tot arreu, aquí clarament visualitzem cap on va la nostra ruta.

- Del cim haurem de baixar uns 100 m per anar a buscar el plateau i flanquejar cap al pic de Campbieil, cap complicació, seguirem el camí i en breu serem al cim del Campbieil de 3173 m.

Cim del Campbieil i camí cap al Lentilla

- Del Campbieil al pic de Lentilla és una passejada breu i maca amb unes vistes espectaculars cap a tot arreu: cresta de la Múnia, Aztazu's, Marborè, Bretxa, Taillón, Vignemale, Long i un sense fi de pics, amb tot aquest aparador arribem al cim i paro a menjar algu. ...aquí porto 4 horetes clavades de caminada amb dues parades per posar i treure grampons.

Foto feta des del Lentilla

- Tiro avall enganxat a l' esquerre i passo per sobre el petit llac De Cap Le Long, aquí penso si anar a fer les dues agulles que hem falten o anar avall, fot mooolta calor però li foto cap a les agulles.

Petit croquis de l' ascens al pic Maubic i a l' Agulla Tourrat

Anem a buscar una pedrera molt visible que és com un morro de gravilla, pujarem seguim fites pel seu llom i sense més història arribarem a dalt, anem a l' esquerre i arribarem al quart cim del dia , pic Maubic 3058 m . Impressionants vistes de la cresta del pic Long, donen ganes de fotra-li i és una activitat que hem quedarà pendent de fer, es veu molt i molt guapa !!

Maubic amb el pic Long al fons

Tornem pels nostres passos i baixem cap a l' agulla Tourrat, mirarem bé per on passar, no és tecnicament difícil però s' ha de mirar bé, arribarem a una xemeneia que puja de l' estany Tourrat i progressem en lleugera grimpada fàcil per assolir el nostra cinquè i últim cim del dia, Agulla Tourrat de 3014 m.

Agulla Tourrat i llac de Cap Le Long al fons

Descens:

- Un cop al cim i mirant el llac Tourrat anirem a la dreta i baixarem per una xemeneia. No és difícil però s’ha d' estar acostumats a aquest tipus de baixades/desgrimpades, mirem bé on ens agafem que no ens quedem amb la pedra als dits, jo he baixat amb cura, i mirant molt bé tot, hi he baixat bé estalviant-me així tornar enrere. Un cop abaix continuem enllaçant llengues de neu sempre en tendència a la dreta per empalmar amb el camí de baixada cap al barranc i el riu de Cap Le Long.
Si no es vol baixar per la xemeneia s'ha de tornar per les mateixes passes direcció pic de Maubic i d' allí pel mateix track per empalmar el cami de baixada cap al riu de cap Le Long.

Descens

Un cop al riu haurem de creuar per on bonament poguem i ja només ens quedarà la pesada tornada pel costat del llac i fins al començament de la ruta.

- Una ruta molt guapa !!!


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CAS:

Ruta circular que nos permitirá alcanzar 5 tresmiles partiendo del valle de Estaragne.

Apuntes:

- Deciros que esta ruta la hice en Junio ​​del 2025 y en algunos lugares todavía quedaba mucha nieve, fue un año que nevó mucho y tarde, lo digo porque en verano quizás el track va por lugares por dónde no está el camino, pero estoy hablando de pocos metros arriba o abajo.

- El flanqueo hacia el pico de Campbieil había nieve y lo hice por encima de lo que sería el camino de verano, sin nieve sólo tendreis que seguir el camino ya marcado.

- La bajada de Aguja Tourrat la hice por una chimenea y directa hacia el plateau. La bajada es un destrepe que debe vigilarse, piedra a controlar, mirar bien siempre por dónde continuar, no es nada perdedora pero hay que ir al loro y estar acostumbrado a este tipo de destrepes, sino se ve claro es tan fácil como volver a remontar dirección al collado, y de allí empezar el descenso.

Descripción de la ruta:

-Saldremos del valle de Estaragne por el lado del río, es un valle ancho y bellísimo dónde veremos marmotas y algo más, poco a poco va subiendo y entraremos en un circo, a la derecha veremos un collado muy marcado que es el collado de Estaragne, nosotros vamos hacia allí. Una vez subimos la primera cuesta trazamos una larga diagonal a la izquierda siempre siguiendo el camino que en verano está lleno de tierra suelta y algún desprendimiento, llegaremos al final de la diagonal y giraremos a la derecha para acabar de subir a la primera cima del día, cima de Estaragne de 3006 m.
Vistas hacia todas partes, aquí claramente visualizamos hacia dónde va nuestra ruta.

- De la cima deberemos bajar unos 100 m para ir a buscar el plateau y flanquear hacia el pico de Campbieil, ninguna complicación, seguiremos el camino y en breve estaremos en la cima del Campbieil de 3173 m.

- Del Campbieil al pico de Lentilla es un paseo breve y guapo con unas vistas espectaculares hacia todas partes: cresta de la Múnia, Aztazu's, Marborè, Brecha, Taillón, Vignemale, Long y un sinfín de picos, con todo este escaparate llegamos a la cima y paro a comer en la cima. ...aquí llevo 4 horitas de caminata con dos paradas para poner y quitar crampones.

- Tiro abajo pegado a la izquierda y paso por encima del pequeño lago De Cap Le Long, aquí pienso si ir a hacer las dos agujas que me faltan o ir abajo, hace muuucha calor pero voy hacia las agujas !!
Vamos a buscar una cantera muy visible que es como un morro de pidra suelta, subiremos seguimos mojones por su lomo y sin más historia llegaremos arriba, vamos a la izquierda y llegaremos a la cuarta cima del día, pico Maubic 3058 m. Impresionantes vistas de la cresta del pic Long, dan ganas de subirlo, es una actividad que me quedará pendiente de hacer, se ve muy guapa!!
Volvemos por nuestros pasos y bajamos hacia la aguja Tourrat, miraremos bien por dónde pasar, no es técnicamente difícil pero hay que mirar bien, llegaremos a una chimenea que sube del lago Tourrat y progresamos en ligera trepada fácil para alcanzar nuestra quinta y última cima del día, Agulla Tourrat de 3014

Descenso:

- Una vez en la cima y mirando el lago Tourrat iremos a la derecha y bajaremos por una chimenea. No es difícil pero se tiene que estar acostumbrado a este tipo de bajadas/destrepadas, miramos bien dónde nos cogemos que no nos quedamos con la piedra en las manos, yo he bajado con cuidado y mirando muy bien todo he bajado bien, ahorrándome así volver atrás. Una vez abajo continuamos enlazando lenguas de nieve siempre en tendencia a la derecha para empalmar con el camino de bajada hacia el barranco y el río de Cap Le Long.
Si no se quiere bajar por la chimenea se debe volver por los mismos pasos dirección al pico Maubic y de allí por el mismo track para empalmar el camino de bajada hacia el río de Cap Le Long.

Una vez en el río deberemos cruzar por donde buenamente podamos y ya sólo nos quedará el pesado regreso por el lado del lago y hasta el comienzo de la ruta.

- Una ruta muy guapa !!!

Directe Estel, Roca Gran d' en Farrús, Serra d' Ensija

 Hi ha llocs que la seva visita et deixa un record enorme, quant a més a més d' escalar una via que et fa vibrar, el lloc, l' entorn, el paisatge, el silenci i la companyia, fan que el dia que hi has passat, esdevingui un somriure quan el recordes. 

Roca Gran d' en Farrús

La Directe Estel ha estat un d' aquests dies, un 10 de via i un 10 de dia.

Sortim caminant per un bosc preciós i entre uns boixos veiem ja la paret del Farrús com s' aixeca vertical i imponent, esvelta i sense miraments, nosaltres ens la mirem en la distància, entre crits d' algún caçador i el més remot silenci de muntanya, tant esquep tant sols pocs kilómetres abans.

Arribant a la segona reunió

Al peu de via miraculosament trobem una cordada que ja han iniciat els primers metres i que al cap de poc reculen i ens cedeixen el pas, ja de seguida en Dídac tasta aquest conglomerat compacte, el seu caràcter alpí marcat per l' operturista que obrí en solitari tal dia farà molts anys, una via preciosa, amb un traçat inteligent, on, a trams, caldrà sapiguer navegar, escadussera entre assegurances que timidament es deixa posar alguna cosa en algún tram, vertical però amb bona presa als primers llargs, poc a poc es va ajeient però la concentració continua ja que les assegurances cada vegada són menys i hem d' intuir per on va la via.

 Directe Estel, Roca gran d' en Farrús

Ja a dalt l' amoció continua, doncs ens espera una " curta pujada " fins al cim d' en Farrús i una baixada igual de maca, doncs el lloc, el bosc perpetuu i el silenci que ens ha acompanyat fa que hagi estat un dia dedicat només a escalar.

Part final de la via

Em trec el barret per tota aquesta gent que obre vies, antics i moderns, per la feina d' investigació que porta, de mirar, veure, somiar, pensar i d' improvitzar. Nosaltres ens dediquem a repetir-les però quan estem allà fotuts molts cops penso en ells, i no puc més que felicitar-los pel seu coratge i força.

Aproximació, via i descens

Ressenya Directe Estel Roca gran d' en Farrús, de l'Edunz.

Si aneu amb un vehicle una mica alt millor, tot i que la pista està molt bé.

Aproximació: uns 20/25 min xino xano

Descens: 1:45 sense ser Kilians

Material: hem portat 12 cintes, aros de pit, joc de tascons, àliens i friends fins el 2. La veritat es que no sempre pots equipar, però quant pots fer-ho, mola poguer escollir.

Preveure frontal si anem en époques de poca llum.

La via original al llarg 1 puja per enmitg del petit sostre vermell, on al cap de poc trobarem algún pitó i més amunt la reunió que ens saltarem, molta gent enlloc de pujar per la original van més a la dreta.

Hem utilitzat la ressenya de dalt deixant la via en 7 llargs, l' últim llarg convè fer reunió on toca i no a l' arbre ja que sinó tindrem un roçament de cal ampla.La via a estat reequipada amb parabolts, on hi ha un burí hi ha un bolt, menys al primer llarg de la original.

La via ens ha semblat un 10 ! Equipada en els passos difícils i desequipada on és més fàcil, tot i així ens farà escalar entre assegurances i vibrar fort. En algún lloc convè mirar bé per on va.

En definitiva l' hem trobat una molt  bona via d' aventura.

Cim de la Roca Gran d' en Farrús 2.128m

Placa al peu de via en memòria a l' operturista

Atacs Iroquesos al Roc de Rumbau / roc dels moros. 220m - ( 6B /ae , V+ obl )

 Ja feia dies que sabia que l' Indi havia obert una altra via a Rumbau i la gent en parlava bé, quedem amb en Dídac i li fotem cap a Oliana.

ressenya via Atacs Iroquesos

Us deixo l' aproximació de la via en aquest link de Wikiloc

Nosaltres hem deixat el cotxe en una esplanada que hi ha just a sota del castell de Castell - Llebre, però pel camí mentre pugem anirem trobant petits forats on deixar-lo tambè. A partir d' aquí i des del prat seguirem carretera avall i entre dos aparcaments surt un camí amb 4 fites que seguirem amunt, el dibuix que en fa l' Indi tambè va molt bé per orientar-nos, la via és just a la dreta del coll on comença una mica ajaguda i on ja es veuen els parabols.

Durant l' aprox i el descens passarem per lo que abans era el bosc i que el 2022 es va cremar, pot ser que acabem una mica negres :) 

1er llarg de la via Atacs Iroquesos

4 dades:

• Via totalment equipada lo qual permet apurar en lliure.
• Ens farà falta 17 express, i depenent de com aneu un estrep pot ser útil.
• Orientació Est
• Roca a controlar, no ens podem sortir gens de la via, tot i així en Joan ha fet una neteja brútal!

Us deixo 4 imatges, no us faig cap descripció dels llargs, però dir que el primer comença molt tranquil i a mida que anem guanyant alçada es va engrescant el tema. A nosaltres el grau ens a semblat més amable del que indica la ressenya i no es que anem sobrats precisament, ens ha sortit tot menys l' últim llarg que és el més tiessu ( 6b+ per noaltres ), la resta li donem V+ obligat amb algún pas aillat de fins a 6a+ com a molt.

El descens un cop a dalt i amb la paret a l' esquena, o sigui, mirant cap a Sant Honorat per entredre'ns, hem d' anar a la dreta per a trobar un camí amb fites que ens durà fins al camí que porta al castell, arran de l' incendi el camí a perdut una mica de personalitat, però s' intueix prou bé.

Que la gaudiu, val la pena !

segon llargs Atacs Iroquesos

3 llarg Atacs Iroquesos

6è i difícil llarg, Atacs Iroquesos

Just acabada la via

Terra Incògnita a Les Agudes, Montseny ( 6b, V+ obl, A0 )

Ressenya Terra Incògnita de Josep i Laura.

La via ens ha semblat molt bona, separada en dos trams, el primer ens anirà bé per tastar la roca, granit de primera del Montseny, i el segon tram, després de baixar la canal, força més vertical i difícil però també molt més maco.

La via en general és fàcil de seguir, l' equipament és bo, on hi ha un pas difícil està assegurat, tot i així ens hem emportat 12 cintes i friends fins el 2. Els passos més difícils es pot fer A0, per nosaltrres és una via de V+ obligat. El segon tram de la via és espectacular !!

Per arribar a la via haurem de deixar el cotxe a la carretera que va de Viladrau a Santa Fe, ( BV - 5114 ) venint de Vic, i aparcarem més o menys al km 23'8 en un petit replà on hi caben 3 cotxes. Pujarem per un camí seguint les fites i unes marques liles i  més amunt atravessarem una tartera,veurem ja l' esperó i anirem seguint amunt fins gairebé arribar a la paret, després haurem de seguir a la dreta per un bosc fins arribar a la via que hi ha el nom pintat.

Us deixo el descens que us anirà molt bé per tornar al cotxe:

Descens Terra Incognita 

Una via molt recomanable !

Primer llarg Terra incògnita a Les Agudes