dimecres, 9 de febrer de 2011

pere camins - roca regina


Per si no n'he tingut prou amb l'esperó beltegeuse, a l'endemà, dilluns, anem a fer la pere camins amb en miquel. M'aixeco fet una merda de braços, pensant que un altre cop tirarem de pedal i de fifi, però il-lusionat perquè anem a fer un "viote" ... La via val molt la pena, la veritat, el tacte de regina no pot ser millor, la roca és compacte i bona, potser la llàstima és no tenir el grau adecuat per fer més pasos en lliure, tot i que ja et fa escalar, i molt, fas bastans pasos d'ae, a no ser que facis 6c a vista i el portis molt bé, però tot i així et fa escalar de valent.


ressenya pere camins

MATERIAL: joc de friends fins el 2(opcional), aliens, tascons, bagues llargues, 16 expres i un pedal i un frontal tambè pot anar de collons !!!
DIFICULTAT: 6a obl./ 7a en lliure, ae - MD - 450m
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: crec que entre 6-8 hores és un bon horari.
APROXIMACIÓ: evident. abans d'arribar al primer túnel després de terradets, aparcarem el cotxe a mà dreta. Atravessem la carretera i ens enfilem per la dreta del riu per un sender molt marcat, el resseguim fins a trobar la via. Al peu de via hi ha una inscripció dibuixada a la pedra PC, i una línia de parabolts que no em de seguir.


El primer llarg  s'ha d'anar al lloro perquè hi ha una línia de parabolts que són d'una altra via que no hem de seguir, (nosaltres ho vem fer) la via passa pel primer parabolt, i després va a buscar els pitons de l'esquerre, que nosaltres no vam veure. Si ho fem bé podem empalmar els quatre primers llargs en dos: 1 i 2 - 3 i 4 sense problemes.


Els cinc primers llargs fins a la feixa són els més treballosos, després es fa més ràpid. A destacar el quart llarg, una fissura - bavaresa de v d'uns 15 metres totalment desequipada. Maquíssim !!! ( fotos de dalt)


Després de la feixa començarem a fer ae, però només trams curts, o sigui que escalem llargs entre ae i lliure ja gairebé fins al final de la via.


Gairebè al final de la via tenim un pas obligat de 6a que és fa bé, tot i que els braços ja fan figa la motivació encara està a tope.



Els dos últims llargs els empalmem sense problemes, i així arribem a dalt que ja es comença a fer fosc. Hem començat escalant que el sol encara no tocava el primer llarg, i em acabat igual,sense sol. De fet quan vam fer la gali - molero tambè vam baixar de nit.

La baixada és una mica hari si la fas de nit. El camí està molt tancat i ple de boixos. Quan arribes al final, només queda fer un ràpel que et deixa a la carretera. Arribem al cotxe a les 8 de la nit.