diumenge, 20 de febrer de 2011

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....
El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.
 
El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!



El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...


 Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!
 El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....


 
 El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....


Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!
  
                                               
Los chicos del martini....

 Apa, salut i gaaaas !!


3 comentaris:

llembresku ha dit...

Nanos, moltes felicitats per la via. Esteu fets uns espartanus!!!! Més d'un deuría pillar amb la pluja aquest dissabte, a nosaltres ens va anar ben just!!

Anònim ha dit...

Aquest diumenge varem anar a fer el señor de los Bordillos. Estic d'acord amb tu amb la graduació. He vist 6b+ mes fàcils que molts 6a de Vilanova.
A veure si faig aquesta i acabem la trilogia.
Salut i a tibar.
Jordi P.

jan ha dit...

llembresko: ja ho pots ben dir... a vegades val més tirar amunt q avall, jeje...
anònim: el senyor de los bordillos,uf...vam fer els dos primers llargs i ens vam pirar per la musical que el col-lega no podia més...què tal el famós 6b de l'últim llarg? durillo no?
venga salute!!!