dimarts, 11 d’abril de 2017

Comapedrosa i descens per la canal de l' Alt


inici recorregut
Moooolt bona sortida que només s'ha d'afrontar en bones condicions de neu.
900 metres de canal directes, S3 amb algún tram de S4, màxim 45 graus, però prou ampla per no patir.
Per arribar al començament de la ruta haurem d'anar fins a Arinsal, un cop passem el primer túnel girem a la dreta i tirem fins que s'acaba la pista.

refugi pla de l'estany


Començem caminant pel gr i sense entrar al sender, continuem per camí fàcil, pasarem al cap de poc per la borda i la font de la Coruvilla i seguirem pujant còmodes pel camí, això si sempre amunt.
A la cota 2.000 més o menys posem pells, ( ja era hora ) i continuem fins al refugi del Pla de l'Estany que el voragem i ens enfilem per darrera seu per una pala fàcil, continuem progressant direcció nord i pugem un parell de pales més fins a arribar al circ de Baiau,



 allà girem a l'esquerre i pugem al capdemunt de la collada del forat dels Malhiverns amb un caràcter més alpí ja.

després del coll dels malhivers
coll dels malhiverns al circ de baiau


D'aquí girem a l'esquerre i enfoquem els últims 100 metres de desnivell per una pala petita que està més regelada, uns posen ganivetes i uns altres esquís a l'esquena i amunt.

arribant al cim del comapedrosa

Una aresta fàcil i maca ens deixa al cim amb la pica just al davant al fons.

al cim

DESCENS: baixem cap a l'oest a buscar un coll i ens tirem cap a l'esquerre cap a la canal de l'Alt. En algún tram la pendent supera el 40 graus però és baixa molt bè, desaconsellable totalment amb neu dura o inestable ja que no tens massa escapatòria.

al fons entrada de la canal

canal de l'alt

























Un cop a baix desfem el recorregut de pujada fins el cotxe.

RUTA WIKILOC 

divendres, 31 de març de 2017

corredor Vermicell al cambradase

Feia molt de temps que volia fer aquest corredor i avui que no trobo a cap company que em pogui acompanyar decideixo anar-hi sol.
La canal en si no tè absolutament res de dificultat,, és una canal molt fàcil ideal per iniciació per exemple, amb una inclinació que no et fa patir en cap moment.
Punt de sortida estació d'Eina 2.600 i després per pistes i amunt seguint el track i sinó teniu track doncs seguiu les indicacions que diu pla de cambradase, és bastant intuitiu..
mapa canals cambradase

Un cop al pla veurem el circ de cambradase sempre espectacular, les he detallat amb colors les que es veuen:
La de la dreta del tot és la Vermicell de color negre.
La de color rosa és la Gigoló.
I la de color blau és la canal centralque és la que s'utilitza per baixar, normalment.

Jo com que avui vaig sol opto per baixar pel llom o sigui que un cop arribo a dalt de la canal vaig cap a la dreta  a fer el cim baix del cambradase i baixo pel llom i cap al bosc, però si anem amb gent la canal central és una molt bona opció. La inclinació és sobretot al començament i després es fa molt bè.


 RUTA WIKILOC

























Una altra opció és pujar el cim del cambradase i continuar per l'aresta uns metres més fins que ens podem calçar els esquís i després baixar per la pala de l'home mort que és la pala que pujant ens queda a mà esquerre, és moooolt guapa però aquí la neu ha d'estar molt ben asentada !!!
Vinga a disfrutar,
salut !!

dimarts, 21 de març de 2017

Indis de Ponent - Sòcol del Montroig


Primer de tot feliçitar a la gent que ha obert aquesta via, llarga vida als operturistes i a les vies noves !
A mi m'ha agradat molt sobretot per la forma d'equipar de tall clàssic, si no es pot protegir està equipat amb parabolt i si es pot posar metralla està net...genial !!!
Una altra cosa és la roca que a mida que es vagi fent s'anirà netejant, els oberturistes s'hi han fet de valent, es veu a simple vista quan l'escales que han fet saltar blocs però evidentment encara queda una mica de pedra suelta, cap cosa de l'altra mòn....

Us deixo un parell de ressenyes prou bones per orientar,  l' últim llarg l'hem fet d'una sola tirada sense cap problema.



Aproximació: Passem  Camarassa direcció Tremp i aparcarem a la segona esplanada que trobem que per cert està plena de merda, flipo com és de guarra la penya !!! deixem el cotxe allà i ens situem mirant la paret i la ressenya, caminem uns 50 metres i a l' esquerre darrera una valla de carretera trobem el camí que intuitivament ens durà al peu de via.
aquí vam deixar el cotxe, la via just al davant


Primer llarg de V el començo jo, tot net on només i trobem un cordino just al mitg del llarg que acabo amenitzant amb 3 o 4 friends.

1 llarg

Canvi de reunió.
Segon llarg comença una mica trencat però assegurat després puja per un diedre prou maco que acaba amb una arribada a la reunió en un diedre explosiu. 6a els últims metres

Final del segon llarg, diedre guapo !!!




El tercer llarg tè un passet de V+ al començament i després facilet on farem la reunió en un arbre i un parabolt.

en miquel escalant el tercer llarg    

El quart llarg està totalment ben equipat. V+ 

 
4 llarg equipat

El cinquè llarg és un curt i fàcil diedre de V a equipar. Un cop a dalt farem reunió i mirem ressenya per veure on és l'últim llarg.
Caminem un 60 metres fins al peu de l'últim llarg. Aquest és el més maco del la via, comença ja ensenyant les dents en un diedre fàcil però que t'has de col.locar molt bé, en Miquel l'esquipa de puta mare fins a dalt, anirem trobant algún parabolt entremitg però hi ha molta alegria entre ells, entremitg uns metres de 6a abans d'un parabolt que seria la reunió a reforçar però tira amunt que va recta i és molt incòmode, un cop a dalt reunió d' un boix !!

diedre últim llarg

 Descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret tirem cap a l'esquerre ( oest ) i el primer corriol no el segon tirem avall i veurem la instal.lació del ràpel. Amb un arribes a baix. Després corriol cap a la carretera.






dijous, 16 de març de 2017

Montgrony, ulls d'esmeralda + Alicorn

Feia molt de temps que no pujàvem a Montgrony i això que ho tenim al costat de casa, deu ser per això...
peu de via de la via ulls d'esmeralda
3 llarg de ulls d'esmeralda
























Ens liem primer amb la ulls d'esmeralda que és més a la dreta, just al costat del diedre on toca l'ombra. És una via de 4 llargs facileta que va molt bè per començar a veure el  caire d'aquest tipus d'escalada per canalons on farem servir la oposició i l'adherència. Un cop arribem a dalt baixem per la reunió que ens queda a l'esquerre, no val la pena continuar amunt i a més no hi ha cap reunió per rapelar, així que un cop superem l'últim esperonet farem reunió a l'esquerre i amb dos rapels a peu de via per començar la via de l' Alicorn.




 






 La de l'Alicorn és més difícil que l'anterior però és més guapa tambè. Primer llarg de tràmit, segon llarg costa molt sortir cap a la placa i després maquíssim amb oposició pel canalons fins a la reunió amb el seguros un xic lluny. Arribem amb els bessons ven tibats !!
Tercer llarg canaló fins gairebè a dalt i després pas atlètic de fissura.
En definitiva dues vies ràpides i molt maques per passar un matí d'escalada al monte.




els canalons de la via de l'Alicorn
14 cintes + reunions .
Escalada plaisieur ;)


ressenya de la via de l'Alicorn
ressenyes dels companys blogueros !!!!

divendres, 3 de març de 2017


Prat de Cadí
  Aquest dilluns anem cap al Cadí a pujar per la canal de l'Ordiguer i a baixar per Cristall, una ascenció que dependrà molt de la quantitat de neu que hi hagi. Aquesta última nevada ens ha deixat els ressalts formats o sia que ho tindrem més fàcil per pujar.
 Sortim de l'esplanada que hi ha més amunt del poble d'Estana i enfilem cap a Prat de Cadí amb els esquís a l'esquena i no ens els calçem fins arribar al mateix prat tot i que els haguèssim pogut posar abans.... 

Enfilem cap a la canal de l'ordiguer sense més problemes i posem grampons just abans de començar. Esquís a l'esquena i amunt, la canal està molt bè i el primer ressalt està format així que pugem perfectament amb piolet i bastó curt, en Martí que va molt fort es desvia cap a la dreta i fa canal amagada baixant cap a la sàbat i encara ens ve a buscar quan ja gairebè sortíem de l'ordiguer...quin màquina!!! 

Nosaltres anem progressant sense més complicacions i arribem a dalt molt bè, per cert les dues bifurcacions que hem trobat hem anat a la dreta, sempre per la part fàcil.
Anem a buscar la canal de cristall i l' entrada està una mica guarra, un parell la fan per la seva esquerre i la resta fem un ràpel de 15m evitant la part més dreta. 

calçem esquís i cap avall amb neu bastant trillada tot i que encara hem trobal alguna clapa aprofitable. Quan arribem gairebè a baix hem de tirar cap a l'esquerre passant pel peu de la roca de l'Ordiguer perquè si tirem recta trnim un tall d'uns 80m.
Anem fins a Prat de Cadí i tornem caminant fins al cotxe.
 

dilluns, 9 de gener de 2017

Fills del Vent a Canalda, 210m 6A+ / V+/A0obl.

M'estreno a Canalda fent el que deu ser la via més assequible de la paret, que, no ens confonguem, no vol dir que sigui fàcil. Seguros a cantomapelcul, que aquest no és el problema, això rai, el problema és que no pots posar gaire cosa, llargs de navegar esquerre, panxeta, dreta intuint una mica la via i anar mirant per on pasa, on està més gastat, roca discutible on haurem de mirar bè on ens agafem, com tambè una bona ressenya, però que m'ha deixat un molt bon gust a sobre perquè l'escalada en si és maquíssima i et regala uns passos d'allò més estètics i brillants, a més a més us he de dir que el lloc és una autèntica maravella. Ja m'estic mirant la directe estel.......
ressenya fills del vent, una passada de resse de l'edunz








Aproximació: Des de Solsona agafarem direcció Port del Compte i un cop a coll de Jou agafarem a l'esquerre per la L-401, passat la bifurcació de Canalda veurem la paret i aparcarem en un petit replà, a mà dreta surt una pista en pujada que agafem i un cop ja estem sota la paret la resseguim gairebè tota cap a l'esquerre. La via està bastant al final. A l'inici hi ha una F. S'ha d'intuïr una mica la veritat.
La via: 210 metres, 6A+ obligat V+
Material: 8 cintes + tascons + reunions.
Orientació: sud

1 llarg

El primer llarg ja veus com les gasten aquí en aquesta paret, primer spit factible però el segon molt lluny amb una nata al terra de puta mare, fàcil això sí però un xic expo potser, després continua amunt amb uns passos molt macos.
Segon llarg li manxo una mica a la dreta, després esquerre i anar navegant ziga-zaga superant panxes que és la tònica de la via i anar fotent osties amb el casc a la pedra quan t'aixeques d'una d'elles.
3 llarg fills del vent


3 llarg segueix igual, sortim cap a la dreta després esquerre sense cap seguro, superarem una panxa amb un spit i ja marxem cap a l'esquerre per terreny fàcil.
4 llarg fills del vent arribant a la reunió.

4 llarg és una placa molt maca de V+ que comença amb la roca una mica a mirar, després s'en va un xic a l'esquerre on trobarem un bolt i un buril junts i on hi ha el pas de V+, a continuació veurem
a l'esquerre tres bolts que no hem seguir perquè són de la via "le patron bunny" i nosaltres anirem a la dreta per una espècie de llibre obert on trobarem un clau i ja la reunió.
sortida 5 llarg
El cinquè llarg surt en flanqueig cap a la dreta ( foto ) i a la punta farem un pas amunt a xapar un spit, després es torna una mica herbós ( III ) amb un parell de sabines per xapar i un spit abans de la reunió.
Sisè llarg és molt guapo. Surto de la reunió cap a l'esquerre a buscar un spit desprës a la dreta superant com no unes panxes i arribem a una espècie de plaça que atacarem per l'esquerre per una mica de fissura a dalt de 6a equipada amb un clau.
setè i últim llarg.


L'últim llarg comença amb els seguros a cantoma, després ve el pas de 6a+ que a mi no em surt, a en Miquel si, és un pas rarot que et tanca la porta, un cop superat ja fàcil.

La sortida de la reunió la fem per la dreta superant un pedrot de IV i cap al bosc.

Via guapa en un lloc increïble.







dimarts, 3 de gener de 2017

Dau al set al Tossal del Balinyó - Roca Narieda sud


Per començar l'any i marxar de la espessa i freda boira que hi ha per la plana ens apropem a la vall de Canyelles, idíl.lic espai on regna el silenci només interromput per la bellugadissa simpfonia del dringar dels animals, la sol-litut que hi regna és aclaparadora i és només quan arribes al cotxe que tornes a la realitat de la vida quotidiana.
La paret com sempre és anti-estètica, però si no ens importa escalar evitant la vegetació trobarem en aquesta via un divertidíssim sortit de varietats: placa, regleta, un sostre, canaleres i algún pas vertical inclús on haurem d'apretar, realment és una via que m'ha sorprés on tè llargs de traca i la recomano gratament.
Us deixo dues bones ressenyes, la de l'esquerre per mi la millor en quan als graus i la de la dreta perquè us orienteu un cop deixeu el cotxe a baix a la carretera, el truc per pujar és agafar com a referència el triangle que hi ha just davant de la via.


























  •  Via: dau al set, Tossal del Balinyó
  • Dificultat: 6b+, obligada 6b
  • Llargada: 510m
  • Equipament: equipada amb expansions, ponts de roca i algún clau.
  • Material: 16 cintes, nosaltres hem passat amb 14 i alguna anella de pit.
  • Orientació: cara sud
  • Horari: 4h de via + 45m de baixada
  • Aproximació: hi ha gent que deixa el cotxe just a la casa en ruïnes que hi ha a mà esquerre de la carretera però haurem de baixar 4 o 5 vegades a obrir i tancar el cables de corrent del bestiar, el millor és deixar el cotxe just davant d'una caseta petita que queda al costat esquerre de la carretera, pujar per la carretera 50 metres a peu i agafar un trencant a mà esquerre cap a baix on creuerem de seguida el riu, al cap de tres minuts ja començarem a veure fites que pugen cap a la dreta i sense perdre de vista el triangle que abans esmentava seguirem pujant fins a peu de via. Uns 35 minuts.

1 Llarg de dau al set


El primer llarg és de v plaent per començar a escalfar hi ha mentalitzar-nos del que ens ve a continuació.
2 llarg de dau al set, 6b obligat.


Anàvem una mica que no sabíem que passaria aquí i la veritat és que ens a sortit als dos, sense encadenar això sí. Llarg de 6b molt maco amb regletes laterals i bons peus, el més difícil potser és enfilar-te a sobre d'un petit monolít i el pas següent tambè, després no et deixa descansar fins a la reunió amb passos molt macos. Llarg molt maco que haurem d'anar mirant molt bé els passos.

4 llarg 6b+ no obigat

El tercer llarg és de IV en tendència a la dreta una mica trencadot.
El quart un altra llarg espectacular, comença per un diedre amb fissura ampla per empotrar mans per després passar a un sostre on costa molt aixecar-te i superar-lo, la fissura de sobre el sostre es molt petita i tenim un orella on agafar-nos però queda molt lluny, no ens surt a cap del dos, A0 !! llarg guapo.
5 llarg dau al set

Fem un canvi de reunió i un altra llarg guapíssim de placa amb regletes i adherència de 55m i no de 60 com diu a la ressenya. V+.
Un llarg de quart sense més on acabarem més amunt de la reunió just on comença el 7 llarg i així ens estalviem fer un canvi, després el de segon haurà de sortir a l'ensamble uns metres.
Ataquem el setè llarg, tambè molt guapo de placa i adherència semblant al 5è però un xic més difícil. A nosaltres no ens a semblat pas de 6a+ i no ens agrada pas baixar graus ni molt menys, crec que 6a estaria més bè. Llarg molt maco tambè!!
8 llarg
 El vuitè llarg és de V+ i passa pel mitg d'aquesta placa per superar a dalt un desplomet petit al costat d'en arbust.
Canvi de reunió i anem a parar a sota del novè llarg que comença per una placa fàcil de V i continua per un diedre mooolt maco que passa pel costat d'una cova, més endavant ens haurem de decantar cap a l'esquerre i sortirem del diedre. La reunió l'hem fet una mica més amunt en dos ponts de roca.
9è llarg.

Farem canvi de reunió cap a les plaques de l'esquerre i acabarem la via fent tres llargs fàcils de IV+ / V que ens deixaran a salt al cim del Balinyó.

Una via del tot recomanable.
Els llargs més bons per mi han estat el 2, 4, 5, 7, 8, i 9.
A disfrutar-la.






dimarts, 27 de desembre de 2016

Musical Express Vilanova de Meià, 6B+ (V+obl. ) 225m


Anem a cremar els turrons i el mam d'aquests dies a la roca dels arcs i a "tatxar" la musical que ja portem gafe en aquesta via !!
ressenya musical express vilanova de meià
  • Material: 12 cintes + reunió i mola portar un joc d' àliens pels llargs de dalt que els seguros allunyen més.
  • Dificultat: 6B+ obligada V+.
  • Orientació: sud
 - La via es troba situada bastant al centre de la paret, i és la típica via de Vilanova de regletes, atlètica i vertical a més no poder. Al segon llarg ja arribarem amb els braços servits !!!
- Aquest segon llarg està bastan polit però la resta està bastant bè, si que està "sobada" però es fa guai, algún troç on haurem d'apretar fort però els cantos són generosos, això sí : vertical total!
1 llarg musical express
  El primer llarg ja et diu com va la graduació a Vilanova, IV+...sense comentaris !!

2 llarg musical express
El segon llarg és el més difícil de la via amb diferència, en Verde el puta està com un bou i se'l treu tot, jo passo fent A0 a mort i patint. 6B+. Si anem justos un pedal pot anar de collons !!! llarg de pila a sac, vertical amb un desplom molt sobat però ben assegurat, després uns metres de placa que tambè s'ha d'apretar.
 
3 llarg musical express
gentilesa dels veïns del senyor de los bordillos.

























El tercer és un dels millors, una placa vertical amb bones gandes que ens farà arribar a la reunió amb els braços hiper petats !!!! jo el faig a sac per què sinò no arribo ;)


foto del dia al 4 llarg de la musical express
4 llarg musical express


























Al quart llarg encara trobem un desplomet per superar prou fotut perquè ja ens fallen els braços, en verde el cabron continua amb el seu recital de polir la via.
Els voltors ja començen a estar cabrejats !!!

5 llarg de la musical express
El cinquè llarg i el sisè ja sòn més humans però els seguros estan a tomapelcul, per tant està bè portar algún caxarro petit per acabar de protegir.
Arribem a dalt vibrant i cap al cirera a omplir la gola de blat !!
verde, dídac i jo mateix.

  • un cop a la feixa cap a la dreta una mica expo per una feixeta i cap a baix per la cara nord que és més ràpid. 
A mi la via m'ha agradat però realment tiba mooolt.

Estava bastant ple de penya, ens fotem a la via els primers i quan estàvem a la primera reunió arriben 2 o 3 cordades més per fer la musical tots allà esperant...nanooos ja ho sè que és legítim però óstia, aneu a fer qualsevol de les del costat que no hi ha ni deu tios!! rampes, migranya, taca de romesco !!!