dimecres, 16 de setembre de 2020

La barca de l' avi, 290 6a/Ae, Salt del Grill, Queralbs



Per fi anem a fer aquesta via que tant de temps feia que volia fer i no hi havia manera de trobar el moment i al final a sobre havia sentit que no s'hi podia escalar....no hi ha enlloc que ho digui però...

La via és una canya i no la regalen gens, els friends i els tascons entren tots, tot el que porteu li ficareu, el camalot del 4 és opcional però si el porteu el posareu segur al segon llarg on a la ressenya diu que hi ha un tac de fusta i un clau just a la fissura en el moment que nosaltres l' hem fet no i son ( 14-9-2020)

Aprox: Deixarem el cotxe a la central de Daió, just al costat de Queralbs, i enfilarem el camí que ens portaria al refugi de Coma de Vaca, al cap d' uns 10 minuts més o menys arribarem al Salt del Grill, creuem el pont i ens fixem a la nostra esquerre amb una rodoneta vermella, aquí és on copmença la via, tot saltant alguna ortiga ;)
Material: nosaltres vam portar 14 cintes, camalots fins el 3, totems, tacons, bagues llargues i estreps per l' últim llarg.



peu de via
peu de via

 

El primer llarg ja et marca el tarannà de la via, just començar ficarem el camalot groc i després un pas estrany de 6b amb una posició molt curiosa, la resta del llarg es fa molt bè, reunió en un arbre.

Arribant a la primera reunió


 El segon llarg és molt guapo i exigent, a la resse dels aperturistes i veurem un tac de fusta just a la fissura i un clau que nosaltres no hem trobat...

sortim de l' arbre cap a la dreta i superem un petit desplomet amb bonen mans, explosiu però guapo, després una fissura ampla on ficarem el 3 i el 4 si el portem, un cop superem la fissura anirem per una altra fissura petita de mans cap a l'esquerre i trobarem un pas estrany però no difícil, s' ha de mirar bè, reunió en un arbre. A mi aquest m' ha flipat molt !

segon llarg

El tercer i quart llarg són de tràmit, s' ha d'escalar ven poc, destacar que quan sortim de la segona reunió anem rectes per no perdre'ns de la via.

El cinquè llarg tambè és prou guapo i gens difícil.

El sisè llarg per a mi és el més guapo de la via, no és difícil però tè uns moviments molt macos i discorre per una fissura transversal de roca vermella amb un paisatge bestial. Reunió amb caixa i llibre de signatures

sisè llarg

L' últim llarg és el més difícil, no sè què sortirà en lliure però pica molt, nosaltres fem els primers tres seguros amb els pedals, després haurem de fer un A1 que assegurem amb dos totems, a destacar que no es que sigui difícil, però si no i estem acostumats podem patir per recuperar el material perquè ens trobem en un pas una mica obligat, tot seguit ja acabem la via amb un somriure.

setè i últim llarg

 

El descens: és força evident, mirant al nord i d'esquena a la via baixarem en lleugera tendència a l' esquerre pel costat de la paret a buscar el riu, el creuem i pugem per un camí, el riu ens queda ara a l' esquerre, anem baixant fins a sota el Salt del Grill.

Una via preciosa en un marc incomparable, nosaltres i hem anat al Septembre i deu ni do la calor que hem tingut, la via és sud tot i que els dos primers llargs els farem a l' hombra..

va, a gaudir-la, salut !



dilluns, 22 de juny de 2020

Kuru a la Dent d' en Rosell


Tot i la amenaça de pluja que pinta pel començament de la tarda, nosaltres cap allà, on està el marronet més taronja del mapa del meteosat jajaja!

Poca cosa a afegir del que ja hi ha a la xarxa, la Kuru és una via molt guapa i amb poc compromís, súper equipada amb parabolts tot i que també haurem d'escalar però no més de V o V+ com a molt, una línea amb uns passos molt disfrutons on els llargs parells són els més difícils.

Aproximació: pugem direcció a Queralbs i al cap de poc deixem el cotxe on veiem el sender que puja cap a Núria però pel camí que i posa Delui fins a arribar a l' antic camí del cremallera, a uns 50 metres d' un túnel comença la via, hi ha una fletxa blava. Aprox Wikiloc

























Primer llarg sense gaire història amb un pas curiós abans de la reunió V,
segon llarg difícil que el company tot i fer mil que no escalem se'l treu,  6b/6b+ ?
tercer llarg comença amb un diedrillo molt xulo i en va a buscar un altra igual de guapo però curt V
quart llarg surt cap a l' esquerre herbós i continua per una placa amb un passet fi, V/V+
cinquè llarg molt maco que ressegueix una placa fissurada, V
sisè llarg espaterrant, flanqueig descarat a l' esquerre molt maco i després s' enfila per placa, 6a+/ae,
setè llarg sense història va cap a l'esquerre a buscar un arbre on farem reunió,
vuitè llarg puja per un diedrillo que vam trobar bastant moll i fa reunió a sobre lleugerament a la dreta
novè llarg fàcil atravessa un jardí, reunió a l' inici de la placa,
desè i onzè llarg els empalmem els primers metres fins a la primera reunió espectaculars, després un pas difícil de placa i reunió,
dotzè llarg de tràmit, surt cap a la dreta i veiem una canal amb un arbre on farem reunió, II

Totes les reunions còmodes.
flanqueig del sisè llarg


el guapíssim desè llarg


Descens: un cop a l' arbre de la última reunió, pugem per la canal on a l'esquerre veurem un bivac, seguim amunt però sense arribar a dalt, hem d' anar tirant cap a la dreta i baixar per caminets que veurem sempre cap tendència a la dreta, cap al final veurem alguna fita que ens deixarà al camí del peu de via i d' aquí ja o pel mateix camí que a la pujada o bè per l' antic camí del cremallera, tot i que no tinc clar si està prohibit o no.. us deixo un enllaç del wikiloc amb l' aproximació i la baixada que vam fer nosaltres.
Aprox wikiloc

Material vam agafar 15 cintes i uns friends que vam passejar, ah el pedal si que el vaig fer servir !
Equipada amb parabolts
Dificultat: pff en lliure diria que 6b/6b+, guarrejant entre pedals i A/0's  V
Horari: nosaltres i hem estat 3'30 de via però hem corregut perquè amenaçava pluja, de cotxe a cotxe 5'45.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC






divendres, 3 de gener de 2020

Integral Pilar Martínez

Estic súper fluix de forces i busco una via facileta per poder escalar amb tranquilitat, per la xarxa veig que a la cara Sud de gorros hi han unes quantes vies i resulta que no ens hi hen aventurat mai per aquestes contrades, així que pugem pel camí de l' esquerre del cremallera, agafem el sender transversal fins als gorros i pugem fins dalt de la canal del gorro Frígid, baixem i a la nostra dreta ens queda l' ermita de Sant Martí que sembla que i viu algú a dins, baixem fins a baix per un corriolet fins al peu de via.
Els 2 primers llargs són un passeig i els empalmem tenint de sortir al ensamble per poc, els altres llargs tambè estan força bè, una via per passar l'estona però que és resultona, a mi no m'ha pas desagradat.
ressenya integral pilar martines pel col.lecionista de vies

ermita de st.Martí

1 llarg integral pilar martínez

penúltim llarg



últim llarg
Un cop a dalt baixarem pels ràpels de gorros fins al coll.

divendres, 27 de desembre de 2019

Pic de Pessons, estany de l' Illa, Montmalús ( circular )

GRAU ROIG, PIC DE PESSONS PER LA CANAL DELS ISARDS, BAIXADA A L' ESTANY DE L' ILLA, MONTMALÚS, GRAU ROIG.

- Volta circular maquíssima on nosaltres no varem trobar a ningú en tot l'itinerari.
Sortim de l' aparcament de Grau Roig i anem a buscar l' itinerari marcat de Lasportiva que ens permet pujar pel mitg del bosc sense haver de pujar per les pistes amb el que això comporta, fàcil de seguir ja que està súper marcat entre raquetes i esquiadors, una mica amunt atravessarem la pista i ja ens desviarem cap a l'estany de Primer on a la llunyania veurem el Restaurant, seguim en lleuger flanqueig direcció Oest cap al pic de Pessons que no el veiem fins que sortim d'una lleugera pujada, deixem enrere la cara nord del Motmalús i a la nostra esquerre ens queda el pic de Ribuls, continuem endavant cap al circ de Pessons, ( antic circ d'origen glaciar granític ) i al cap de res ja enfilem per la canal dels Isards, ampla i d'una inclinació moderada que gairebè ens deixa pujar fins a dalt, atravassem el coll del mateix nom i tombem cap a la dreta per, al cap d'uns centenars de metres assolir el cim del Pessons 2.862m fotos de rigor i cap a baix direcció a l'Estany de l' Illa, el passem per la seva esquerre fins que no llisquem més, pells i remuntam fins al coll de l' Illa, tornem a treure pells i cap avall al pla de Vallcivera, tornem a ficar pells i pugem pel mitg del bosc direcció Est fins que arribarem a l' estany de Montmalús que passarem per la seva dreta, pugem recta en tendència a l'esquerre i afrontem la última pala que ens deixarà al cim del Montmalús.
Un cop al cim la intenció era baixar per la seva pala central però està impracticable així doncs anem cap al coll i d'allí recta avall per anar a buscar la pista que en portarà cap l'estació de Grau Roig.

* Circular molt maca i recomanable, llarga i solitaria.

TRACK WIKILOC 
arribant a la canal dels Isards



estany de Montmalús


Pic de Montmalús

estany de l' Illa

pic de Pessons


pujant per la canal dels Isards


dissabte, 14 de desembre de 2019

Bon Voyage Parmis Les Anges

Ja fa molts anys que rondem per aquestes terres, ( la sort de tenir un amic amb casa  a Isona ), i veure com el sector d' Abella va creixent i es van obrint vies doncs és gratificant perquè el lloc s' ho val, un poble recóndit on només sents el soroll de les ales de les aus volar, i algún xerrac escadusser.

La via és en algún punt discontínua perquè travessa alguna feixa, però val la pena fer-la per arribar a dalt els arcs, és espectacular !

De material vam agafar tota l'artilleria fins al c3 + 12 cintes i vam passar de puta mare.

La dificultat de la via rau en el tercer llarg, hi ha un pas molt molt finet equipat amb dos parabolts però entre un i l'altre has de fer el pas si o si, sort que el va fer el company !! després de la sabina tampoc és gens fàcil la veritat.

El llarg del començament de l'arc tambè té un pas dificilot la resta de la via es fa molt bé exceptuant tambè l' arrencada del primer llarg que comença explosiva !!

Aproximació: Hem d´anar fins al poble i anar a buscar el carrer que porta a l' església, el seguim i pugem una mica transversalment per anar a buscar unes plaques d'esportiva, la via comença força a l'esquerre no us confongueu amb les veïnes.

Descens: un cop a l'altra costat de l' arc surt un corriol a má esquerre que ens deixa a sota els arcs, nosaltres no vam arribar a dalt fent els llargs del Luichi perquè volíem veure la cova, realment el lloc és una passada i l'escalada cap amunt tampoc és cap maravella. Per baixar s'ha d'anar seguint el corriol fins a arribar a una merda de ferrata, un cop som a baix de la ferrata anem a buscar el coll que tenim al davant i de seguida tombem a la dreta per anar a buscar l' església.

A disfrutar !!!


Ressenya bon voyage parmis les anges per joan asín





a dins de la cova

des de sobre l'arc


penúltima reunió bon voyage parmis les anges abella de la conca

divendres, 6 de setembre de 2019

Cresta Argualas - Garmo Negro - Infierno


vista dels Infiernos i agulla Arnales des del Garmo Negro
Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos CAT.
Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos. CAST.
TRACK WIKILOC
.
* Surto del Balneari de Panticosa direcció a l’Argualas sempre per camí evident, fer-ho en aquest sentit farem tot el desnivell en menys kilòmetres i així el troç més llarg el farem de baixada. Pugem al principi fent ziga zagues i al final sortim del bosc, girem cap a l'esquerre deixant el camí a la dreta que ens portaria al coll de Pondiellos i flanquegem sota la paret fins arribar al coll d' Argualas, el superem i ja veiem el nostre primer tresmil que ens espera, continuem per camí fins que arribem a la cresta que per terreny fàcil ens deixarà al pic d'Argualas. F 
poques vistes des del pic d' Arnales


*Baixo del pic i hem situo sota la cresta, no tinc cap referència de l' Algas SE i quan passo per davant calculo que deu ser aquesta, miro el GPS i m'enfilo a trepitjar el punt més alt.

*Algas SE segon tresmil. F ⛰ 
Algas SE


* Baixo de la cresta i passo per l' Algas i l' Algas N sense problemes, baixo del pic i vaig a buscar l' aresta directe al Garmo Negro que en pocs minuts m' hi planto. F 
Garmo Negro

* Espectaculars vistes dels infiernos i de l’agulla d’Arnales.

*Baixo del Garmo Negro per l’empinada canal i enfilo l’agulla de Pondiellos sense problemes, el dia està tapat i malgrat no deixa veure gran cosa ajuda a no patir calor.
baixada del Garmo Negro

* La baixada de l’agulla de Pondiellos és una merda, vigilant arribo al coll de Saretas, menjo algo i miro amb atenció com baixarè de l’agulla d’Arnales i posteriorment pujarè al primer Infierno. (No porto corda)
.
* Surto del coll de Saretas direcció al coll d' Arnales però a mig camí enfilo cap a la dreta fent drecera i grimpant una mica arribo al pic d’Arnales , F.

* Des del coll d' Arnales ataco directe l’Agulla en lleugera grimpada, fàcil.
.
línia per on he desgrimpat
imatge de la desgrimpada a l'agulla d' Arnales


Ara ve el troç que porto pensant des de que he sortit.
Baixo cap a l’esquerre saltant-m’he el ràpel, desgrimpo vigilant molt i flanquejo cap a la dreta on hi ha el pas més difícil de tota la sortida, desgrimpar un llossa per anar a buscar el coll, em fico de cara a la paret i miro molt bè els peus, baixo un xic i amb un parell de moviments llargs ja sòc a sobre el bloc que hi ha al mitg del coll III , arribo al bloc amb l’adrenalina a tope i grimpo III+ passant per la instal.lació del ràpel i controlant cada roc on m’agafo arribo a l’Infierno O i ja sense complicacions passo tots el Infiernos marmolera inclosa. F
.
Infierno

* Desgrimpo fins al Coll dels Infiernos trepitjant, ja que i som el Garmo Blanco , passo pels ibons i cap al Balneari altra cop fent un “xeku xeku” revitalitzador en un dels últims gorgs!

⛰ Argualas 3.046m
⛰ Pico Algas SE 3.023m
⛰ Pico Algas 3.036m
⛰ Algas N 3.032m
⛰ Garmo Negro 3.051m
⛰ Aguja de Pondiellos 3.011m
⛰ Arnales 3.006m
⛰ Aguja de Arnales 3.034m
⛰ Infierno Oriental 3.076m
⛰ Infierno Central 3.083m
⛰ Infierno Occidental 3.073m
agulla Arnales un cop ja superada

marmolera des de l' infierno

agulla Arnales

Algas SE

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos.
.
* Salgo del Balneario de Panticosa dirección al Argualas siempre por camino evidente, hacerlo en este sentido haremos todo el desnivel en Menos kilómetros y asi el camino más largo lo haremos de bajada. Subimos Al principio en zig zag y al final salimos del bosque, giramos hacia la Izquierdo dejando el camino a la derecha que nos llevaría al cuello de Pondiellos y flanqueamos bajo la pared hasta llegar al cuello de Argualas, lo superamos y ya vemos nuestro primer tresmil que nos espera, seguimos por camino Hasta que llegamos a la cresta que por terreno fácil nos dejará al pico de Argualas. F

* Bajo del pico y me situo bajo la cresta, no tengo ninguna referencia del Algas SE y cuando paso cerca calculo que debe ser esta, el miro el GPS y me subo a pisar el punto más alto.

* Algas SE Segundo tresmil. F ⛰

* Bajo de la cresta y paso por el Algas y el Algas N sin problemas, bajo del pico y voy a buscar la arista directo al Garmo Negro que en POCOS minutos me hay planto. F
.
* Espectaculares vistas de los infiernos y de la aguja de Arnales.
.
* Bajo del Garmo Negro por la empinada canal y enfilo la aguja de Pondiellos sin problemas, el día está tapado y pesar no deja ver gran cosa ayuda a no sufrir calor.
.
* La bajada de la aguja de Pondiellos es una mierda, vigilando llego al cuello de Saretas, como algo y miro con atención como bajar de la aguja de Arnales y Posteriormente subir al primer Infierno. (No llevo cuerda)
.
* Salgo del cuello de Saretas dirección al cuello de Arnal pero medio camino enfilo hacia la derecha de atajando y trepando un poco llego al pico de Arnal, F.
.
* Desde el puerto de Arnales ataco directo la Aguja de Arnales, trepada, fácil.
.
Ahora viene el trozo que llevo Pensando desde que he salido.
Bajo hacia el Izquierdo saltandome el rápel, destrepo vigilando mucho y flanqueo hacia la derecha donde está el paso más difícil de toda el dia, destrepo para ir a buscar el cuello, me pongo de cara a la pared y miro muy bien los pies, bajo un poco y con un par de movimientoslLargos ya estoy en sobre el bloque que hay en el medio del cuello III, llego al bloque con la adrenalina al máximo y escalo III + pasando por la instalación del rápel y controlando cada roca donde me cojo llego al Infierno O y ya sin complicaciones paso todos los Infiernos marmolera incluida. F
.
* Destrepo hasta el cuello de los Infiernos pisando, ya que estamos el Garmo Blanco, paso por los Ibones y hacia el Balneario otra vez de haciendo un "xeku xeku" revitalizador en una de las últimas pozas.