dilluns, 7 de gener del 2019

Josep, Elena i Oriol al Trident d' Àger

Dedicada als muntanyencs desapareguts en el malaurat accident de cap d'any del 2.000 al Balandrau.
La via no està pas malament, tè passatges prou bonics sobretot als llargs de dalt, el primer llarg la amb roca a controlar, comença per un petit diedre on podrem equipar molt bè i on tambè anirem trobant parabolts en els llocs més obligats, crec que 4 en total.
primers metres de la via josep, elena i oriol
El segon llarg surt recte i en tendència a l'esquerre fins a superar una panxeta que en deixa a la reunió, facilet però amb algún tram de roca cutre.
El tercer, quart i cinquè són el més bonics i estètic de tota la via on la roca comença a estar cada vegada més i més bè, seguirem sempre per el més lògic superant alguna panxa i/o algún desplom. Al quart llarg un diedre xul-líssim de V+ ens farà vibrar fins arribar a la reunió i a l'últim llarg els metres de després de la reunió li donen molt d'ambient.
diedre 4 llarg josep,elena i oriol

Una via prou disfrutona ideal per fer una altra via a la paret de la Xurulla.
L' aproximació la farem fins al final de pista d' Àger i fins que no ens fiquem davant la paret amb la foto no veurem ven bè on és la via.
El descens un cop a dalt d'esquena a la paret anirem a l'esquerre per un marcat corriol amb fites.
Us deixo un parell de ressenyes perquè us pogueu orientar a trobar la via.


dilluns, 10 de desembre del 2018

Pastelina + Necronomicón a Vilanova de Meià

Tornem al far west després d'un munt de mesos sense fotre res de vertical i li dic al col-lega d'anar a fer la Pastelina que fa molt que la volia fer i sabia que feia un temps que el seu operturista l' havia reequipat 30 anys més tard de la seva opertura.
La via ens a agradat força, els dos primers llargs són molt bons, mes verticals que la resta però sempre amb bona nança i als passos complicats estan ben assegurats.
Del tercer llarg fins al final és més terreny d'aventura sempre amb seguros intermitjos, haurem de navegar una mica però sempre fent servir la lògica, no l' hem trobat gens perdedora.
Recomenable.

De material hem utilitzat 12 cintes, joc d' àliens i  camalots fins el dos.

ressenya pastelina

ressenya pastelina


 

Com que anem bè de temps anem a fer la Necronomicon que ja l'havíem fet i que és molt ràpida, de fet ens la polim en una hora i poc més.
Empalmem el primer i el segon llarg sortint una tirada d'uns 50 i poc metres molt guapa, el tercer llarg com sempre és celestial, un escàndol de bústies i el quart llarg ja facilet fins al cim de la  via.









dimarts, 5 de juny del 2018

Reina - Sánchez al ganivet de Diables V+/Ae


Impressionant clàssica a la nord de Montserrat on valdrà més que no ens deixem enganyar per les graduacions de les ressenyes doncs el V's són bastant durillus.
Nosaltres la vam aquest dissabte passat després de 6 mesos d'abstinencia vertical per culpa d'aquest hivern tant prolífic que hem tingut la sort de gaudir, hem  tirat de grau residual i en algún punt hem patit lo just però bueno, sempre es pot fotre un bon A0 :)
De material hem agafat 16 cintes, alien gris i groc, joc de camalots fins el 4 pel 4 llarg que es pot passar sense i un estrep.
On hem patit més potser ha estat al 3 i 4 llarg però tampoc cap cosa, el 3 després del clau no hi ha res més fins la reunió però els friends i entren a fondu, i al 4 més del mateix, la fissura es deixa equipar molt bè.
Un cop a dalt ràpel direcció Oest i baixada patinoski per davant de la paret de Patriarques fins a trobar el camí de l'arrel.
Una via 10 del tot recomanable !!
2 llarg




3 llarg guapíssim





















4 llarg el famos V off- widcht



V llarg tambè molt guapo

Diables i Caball sempre impressionants !!

últim llarg de transició

cim !



ressenya reina sanchez ganivet de diables via escalatroncs

dimarts, 8 de maig del 2018

Hospital de Benasque, refugi de la Renclusa

Sortim de l' aparcament que hi ha 500m abans de l' hospital de Benasque ( al mateix hospital només és per clients ) pel marge esquerre de la pista i amb els esquís als peus ja, atravassem l' hospital per la seva dreta i al cap d' uns 2'5 km's mal comptats girem a la dreta per anar a buscar una llarga travessa cap a l'esquerre  que ens durà a una espècie de coll i tot seguit fins al refugi salvant un petit desnivell .
 
 
aparcament abans de l'hospital de banasque


a aquesta alçada girem a l'esquerre


anem flanqueijant cap a la l'esquerre

refugi

refugi de la Renclusa

Tuca de Molières des de la Renclusa

Fantàstica ruta d'una bellesa incomparable.
Sortim del refugi de la Renclusa cap al darrera i començem a pujar una còmode pala fina arribar al coll del mateix nom, treiem pells i baixem cap al pla d' Aigualluts, allà tornem a posar pells i atravassem tot el pla per anar a buscar un petit tub que es veu a la seva esquerre, (a la dreta quan es baixa de l'aneto ) progressem sense problemes i ja ens endinsem al barranc de l' Escaleta, continuem un ratet per un pla preciós i enfilem un segon tub aquest amb neu mot carregada a la seva esquerre, nosaltres pugem tant a la dreta com podem per evitar que si caigués alguna cosa ens pilli, quan sortim tenim la impressionant Forcanada al davant, el lloc és increïble !!
continuem pujant una mica i en tendència a la dreta, seguirem pujant desprës d'unes pales i ja veurem el cim que nosaltres ataquem pel mitg de l'aresta, així no fem tanta volta.
La baixada es realitza pel mateix itinerari.
Una ruta molt maca i recomanable.



sortim per darrera el refugi

coll de la renclusa


pujant a l'esquerre d'aigualluts


vall de l'escaleta


forcanada al fons



cim

cim o tuca de Molières

aigualluts



 RUTA WIKILOC AQUÍ
















 

Maladeta des del refugi de la Renclusa

Sortirem del refugi direcció sud enfilant la gran pala que tenim al davant,
aquí s'obren dues opcions: o bè pujar com a la reuta de l'Aneto direcció al portilló o bè ens decantem una mica a la dreta. Nosaltres anem un xic a la dreta per canviar una mica i anem pujant per un tub petit fins a sortir a una pala gran que flanqueigem cap a l'esquerre per anar a sortir a l'accés del portillón, aquí virem a la dreta veient sempre la Maladeta a la nostra esquerre amb els companys Cordier, Sayó i companyia a la seva dreta.
Sense més ens plantem a la rimaia on ens trobem 25 militars de maniobres que estan acabant de baixar, ens o agafem amb calma, mengem, fiquem grampons piolet i amunt. Avui la neu estava pols, per tant pujant està molt patinós però pujant bastant bè, un cop a dalt la canal contemplem el grandíssim llac de Creguenya just davant nostra... girem a l'esquerre i ja en pocs metres arribem al cim on tenim unes vistes increïbles de tot el macís des de l' Aneto, molières, Vallibierna o a l'altra cantó tot el circ dels Alba i totes les crestes que arriben a l'aneto des de Coronas o les de la Maladeta.
La baixada la realitzem pel mateix itinerari.

Desnivell: 1.157m
Distància: 9,76km.
Horari: 2h, 40 minuts
sortint del refugi a mà dreta

en aquest punt anirem a la dreta

arribant al coll de la rimaia

Maladeta al fons

canal de la rimaia


arribant al cim

cim de la Maladeta

cim 3.312m

baixada

RUTA WIKILOC AQUÍ