dimecres, 2 de març del 2011

laponia - portella superior - agulles

Dissabte al matí i mirant la previsió del temps, ens acostem a montserrat al sector d'agulles, i una mica la caguem.Baixem del cotxe amb boira però, "ja marxarà " diem, és l'optimisme...
L'aproximació és fa seguint el sender de la portella, i un estem gairebè a dalt surt un camí a mà dreta força marcat que ens deixarà ja a la cova on s'inicia el primer llarg. 


 El primer llarg és més espectacular que difícil. comença fàcil fins que trobem un pas de flanqueig a l'esquerra que deu ser 6a, després una fissura xula i molt ben equipada i ja trobem la reunió.


El segon llarg de v+ facilet, només una panxeta que és on hi ha el pas, però també molt ben assegurat.

 Tercer llarg ja fot un vent de cagar-s'hi !!! surt de la reunió un pèl a la dreta i encara un sostret de 6b, pedal i gas, tenim les mans encarcarades i la boira que no marxa...brbrbrbr
 El quart i el cinquè llarg són fàcils i segurament es poden empalmar, però se'ns lien les cordes no se com i fem els dos llargs fent reunió.
Després un ràpel de gairebé 60 metres ens deixa al coll de la portella, morts de fred òstia, ja ho diu la via: LAPONIA!!!

dilluns, 28 de febrer del 2011

milènium - montserrat

Dilluns anem a fer aquesta via amb en miquel, el temps no pinta massa bo i montserrat és a prop de casa, així si fa mal temps sembla que no sàpiga tant greu tornar. Però vam poder escalar guai tota la via, sense haver de patir en cap moment...

via: milènium al serrat dels monjos.
dificultat: 6a+/6a obl. /235 metres
material: tascons,friends fins el 2 i algún àlien + cintes al gust
aproximació: anar fins a les coves del salnitre i al capdemunt de les escales agafar el camí que surt per la dreta i que voreja la paret, seguirem el camí fins que planeja i després ens enfilem ja pel costat de les víes.
descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret, tombarem cap a la dreta per anar a buscar un ràpel, després continuarem caminat pel sender de baixada fins a trobar un altra ràpel que amb dues cordes de 60 et deixa al camí de tornada al cotxe.
Els quatre primers llargs són facilets, amb un llarg, el tercer crec, que tè un flanqueig guapo i amb ambiente, però fàcil. Després venen els llargs més guapos. Aquí jo la vaig liar una mica, bueno tampoc passa res, però em vaig saltar una reunió i vaig acabar fent-la al mitg del llarg de 6a+, amb dos espits que estaven prou junts i amb dues megacintes,jeje, després en miquel ja va empalmar fins a l'altre saltant-se la suposada reunió, aquest llarg és maco de veritat, amb una sortida cap a la dreta obligada que et "tanca la porta" i perds una mica l'equilibri, després es posa una mica tieso per acabar d'arrodonir-ho.





Lúltim llarg és de tràmit. Un cop estiguem gairebè a dalt, si ens desviem a la dreta podem fer reunió per la via del costat.

diumenge, 20 de febrer del 2011

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....
El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.
 
El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!



El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...


 Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!
 El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....


 
 El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....


Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!
  
                                               
Los chicos del martini....

 Apa, salut i gaaaas !!


dimecres, 9 de febrer del 2011

pere camins - roca regina


Per si no n'he tingut prou amb l'esperó beltegeuse, a l'endemà, dilluns, anem a fer la pere camins amb en miquel. M'aixeco fet una merda de braços, pensant que un altre cop tirarem de pedal i de fifi, però il-lusionat perquè anem a fer un "viote" ... La via val molt la pena, la veritat, el tacte de regina no pot ser millor, la roca és compacte i bona, potser la llàstima és no tenir el grau adecuat per fer més pasos en lliure, tot i que ja et fa escalar, i molt, fas bastans pasos d'ae, a no ser que facis 6c a vista i el portis molt bé, però tot i així et fa escalar de valent.


ressenya pere camins

MATERIAL: joc de friends fins el 2(opcional), aliens, tascons, bagues llargues, 16 expres i un pedal i un frontal tambè pot anar de collons !!!
DIFICULTAT: 6a obl./ 7a en lliure, ae - MD - 450m
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: crec que entre 6-8 hores és un bon horari.
APROXIMACIÓ: evident. abans d'arribar al primer túnel després de terradets, aparcarem el cotxe a mà dreta. Atravessem la carretera i ens enfilem per la dreta del riu per un sender molt marcat, el resseguim fins a trobar la via. Al peu de via hi ha una inscripció dibuixada a la pedra PC, i una línia de parabolts que no em de seguir.


El primer llarg  s'ha d'anar al lloro perquè hi ha una línia de parabolts que són d'una altra via que no hem de seguir, (nosaltres ho vem fer) la via passa pel primer parabolt, i després va a buscar els pitons de l'esquerre, que nosaltres no vam veure. Si ho fem bé podem empalmar els quatre primers llargs en dos: 1 i 2 - 3 i 4 sense problemes.


Els cinc primers llargs fins a la feixa són els més treballosos, després es fa més ràpid. A destacar el quart llarg, una fissura - bavaresa de v d'uns 15 metres totalment desequipada. Maquíssim !!! ( fotos de dalt)


Després de la feixa començarem a fer ae, però només trams curts, o sigui que escalem llargs entre ae i lliure ja gairebé fins al final de la via.


Gairebè al final de la via tenim un pas obligat de 6a que és fa bé, tot i que els braços ja fan figa la motivació encara està a tope.



Els dos últims llargs els empalmem sense problemes, i així arribem a dalt que ja es comença a fer fosc. Hem començat escalant que el sol encara no tocava el primer llarg, i em acabat igual,sense sol. De fet quan vam fer la gali - molero tambè vam baixar de nit.

La baixada és una mica hari si la fas de nit. El camí està molt tancat i ple de boixos. Quan arribes al final, només queda fer un ràpel que et deixa a la carretera. Arribem al cotxe a les 8 de la nit.






dimarts, 8 de febrer del 2011

ESPERÓ BELTEGEUSE - SALT DE SALLENT - OSONA

MATERIAL: 22 expres, 8 xapes recuperables, 1 ganxo, estrep.
HORARI: cordada de dos: 3,30h
ZONA: s'hi pot accedir o bé per rupit, o bé pel pantà de sau cap al salt de sallent.
DIFICULTAT: A2e, IV+, (un pas de 6a i un de 6b no obligats), md, 120 metres.
ORIENTACIÓ: sud
APROXIMACIÓ: un cop deixem el cotxe abans del salt de sallent,travessem el riuet i fem una petita pujadeta amb un pla d'herba que ens queda a la nostra dreta, al final d'aquest pla surt un corriol que baixa amb zig zag, trencarem a la dreta quan trobem una fita per un sender que passa per sota la paret. El peu de via és evident, surt una cosida de burins vells i rovellats que penses: mare meva, on ens estem fotent, per sort només és el primer llarg.

 El primer llarg és el més expo, es veu tota una línea de burins que fan més por que res més, alguns surten tant que sembla que et diguin: aquí no t'hi pengis nano!  per sort la pedra gran se la queda en dídac i comença ell,jeje...els pasos es fan bé i allunyen lo just, en algún lloc hem de recuperar les xapes perquè no n'hi han, i així anem progressant, fent els passos a poc a poc,passant amb peus de plom i gairebè sense respirar en algún pas dubtós. La reunió molt còmode.
 

 El segon llarg canvia la cosa,i de quina manera !!! una línia d'spits que ens retorna el somriure a la cara, ens omple l'energia com en un video joc... començo amb moviments ràpits de pedal i fifi fins que arribo al punt on s'ha de posar el ganxo, (és podria sortir amb lliure segurament) el pany de paret està ple de foradets massa petits pel tipus de ganxo que porto, al final veig una repiseta perfecte, li foto allà mateix, m'hi penjo amb cura, suau, i m'enfilo fins al penúltim pedal per xapar-me de l'spit. buf! encara no entenc com en pep vila amb lo petit que és fot aquestes coses!!!!! després una sortida amb lliure de quart potser i ja a la reunió còmode.
 


 Tot seguit farem un flanqueig ajudats d'un passamà instalat. L'ambient és guapo,molt guapo, amb el salt de sallent al fons, i és que aquest racó és espectacular!!!!



 Quart llarg, "el llarg": surt en dídac amb el pedal penjat ja des del primer spit, un desplom mantingut d'A2e d'uns 20 metres i molt ben assegurat  ens fa disfrutar a tope, com nens petits, un cop passat el desplomaco, A1e i sortida en lliure fàcil fins a la reunió que està al costat d'un arbre.










.









El cinquè llarg és una mica de tràmit però no és fàcil, després de fer dos passos de pedal et trobes una fissura de roca dubtosa, normal en aquestes contrades, i que no trobes ben bé per on esquecajar-te, jo m'en vaig anar per l'esquerre, però també t'en pots anar per la dreta, si vas recte em sembla que és 6b, el que passa que si caus et fots un meco molt guapo a sobre d'un boix. Reunió a la barana.


En fi, una via espectacular, però crec que nosaltres li donem molta importància pel fet de que som del costat d'aquest cingle i ens agraden molt les guilleries - collsacabra, ho dic perquè he llegit algunes píades dien que és una via de roca bastant cutre, a veure: quan et disposes a escalar a sau i a tot osona, ja saps que aniràs a escalar a cop de pedal, totes les vies de sau són d'artifo, però on escalaràs amb l'ambient que hi ha a la beltegeuse? per no dir tambè de la gran tirolina,el far, etcetc.. per això deia que som uns romàntics d'aquest lloc que de ben segur us encantarà a vosaltres tambè. salut.
CORDADA amb el bow de sau, non stop dídac !!! la pròxima la balconets...ride on

dijous, 3 de febrer del 2011

PIC DE RATERA 2862m - parc nacional d'aigüestortes i estany de st.maurici


Per uns díes, deixem la roca i enfilem cap al pirineu blanc del pallars, a veure uns amics que tenim per allà. Després de la nevada de l'últim divendres no podem tardar gaire si ho volem aprofitar bé, i com que ha fet bastant de fred la neu s'ha conservat en òptimes condicions,la veritat...

Sortim una mica més amunt de l'estany de st.maurici ja amb els esquís als peus, el paisatge és espectacular amb els encantats sempre a la nostra esquena, anem avançant a bon ritme, passant per sobre de llacs gelats i llargs plans que fan que és guanyi molt poc desnivell.

No és fins al coll de ratera que començem a pujar ja per fi i així guanyar metres i alçada. En tot moment el vent no para de bufar fort i pugem ben abrigats. Ja al coll de ratera ens desviem cap a l'esquerre i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos sota la gran pala del pic de ratera.
A mitja pala em poso les ganivetes, l'última nevada ha deixat un bon gruix de neu, però a sota hi ha la capa de gel que em fa recular cada cop que intento avançar, hi és el que sol passar, que et fot mandra posar-te-les, fins que n'acabes fins els pebrots de patinar i te les poses en el pitjor lloc !!!
Un cop superada la pala,deixem els esquís prop del cim i pugem els últims 150 metres a peu per neu fonda, com en tota la sortida obrint traça, doncs de moment no hi ha pujat ningú encara, només dos nois que ens trobat al coll de ratera però que venien de colomers.
Un cop dalt del pic de ratera les vistes són espectaculars. Un mirador de 360 graus on només hi han que muntanyes nevades, i vent, molt vent...
Iniciem la baixada amb neu molt bona fins al coll, allà la neu tranforma una mica pel vent que ha fet i deixa clapes de gel i clapes de neu pols, però tot i així la baixada és acceptable, llàstima que després del coll s'ha de remar en algunes zones planes.

HORARI: 6 hores anar i tornar
JORDI, DÍDAC, QUICO I JOAN
MÉS FOTOS:
pic de ratera


diumenge, 30 de gener del 2011

PÍCNIC, AL SERRAT DELS MONJOS, 140m, 6a.



EQUIPAMENT: semi-equipada amb 12 spits i 7 claus.
ORIENTACIÓ: sud
DIFICULTAT: 6a / v+ obligat. 140m
MATERIAL: nosaltres vem agafar un joc de camalots fins el 3, (no el vam posar),àlien groc, i tascons que poden ser prescindibles tambè, alguna baga i 15 express.
APROXIMACIÓ: per anar al serrat dels monjos deixarem el cotxe al pàrking de les coves del salnitre, un cop allà pujarem les escales i a dalt d'elles agafarem el camí que marxa per la dreta, un cop passat el serrat de les garrigoses el camí fa una curva i a l'esquerre veiem un diedre marcat,pujarem fent el senglar o si estem de sort per algún sender fins al peu de paret.
DESCENS: un cop a dalt i d'esquena a la paret, començarem a baixar cap a la dreta,evident doncs cap a l'esquerre pujaríem. Al capdevall del camí veurem dos paravolts i un spit per rapelar. ràpel de 50 metres que ens deixa al camí per on em vingut.

LLARG 1, 35m, v: comença una mica guarro però de seguida es torna xul-lo. diedre fàcil de protegir on els seguros estan lluny, típic de montserrat. un cop arribem a la sabina veurem la reunió un metres més amunt. 2 spits.

LLARG 2, 30m, v-: aquí els seguros els hi córrer l'aire,o sigui: estàn lluny. seguirem per la dreta de la llastra on és molt fàcil equipar,un cop a dalt anirem en tendència a l'esquerre fins a la reunió-repisa.

LLARG 3, 25m, 6a: el millor llarg. sortim en diedre amb el seguro a "can pixa", només d'encarar el diedre li fico el camalot lila i vaig progressant fàcil fins a sota de l'altra diedre. Aquí em xapo de l'spit i m'escaquejo com un pepe per l'esquerre que tampoc és fàcil,i ja arribo a la reunió.

LLARG 4, 45m, IV: fàcil però sense assegurançes clar. tira en jordi hi fa un run out de 15 metres ben bons,després un xic a l'esquerre i cap a la reunió.


D'aquí com he dit abans baixarem per la dreta fins a trobar l'instal-lació de ràpel.
la resse dels escalatroncs
via ideal per si has de fer alguna cosa a la tarda, o com a segona via. ràpida de fer.






dimecres, 26 de gener del 2011

XICS ANTIRROBO - SERRA DE SANT JOAN

Serra de sant joan. Un del millors espais de casa nostra, un dels pocs llocs on pots escoltar el silenci interromput a vegades pel xiuxiueig de les ales dels voltors que passen arran de paret. Contemplant les masies pròximes a la meva vista penso en com deuria ser la vida en aquests paratges ara fa uns anys, aquests romàntics pagerols que vivien a la mà de dèu indemnes de la civlització, vivint una vida austera i dura en un dels llocs més salvatges de catalunya.

1 llarg
 
DIFICULTAT: md+,a1 - 220m
MATERIAL: joc de friends, algún àlien, tascons, estreps i cintes llargues.
LA VIA: és una via de compromís mitjà on posarem en pràctica moltes tècniques. La via està bastant equipada amb parabolts però ens farà falta reforçar alguns passos on els seguros allunyen.Va esquivant un sistema de sostres,tè un segon llarg d'artificial, i un altre llarg on farem un flanqueig espectacular amb un bon pati. El grau obligat és de v+.
APROXIMACIÓ: des d'organyà seguirem la carretera que ens porta a montanisell,seguirem ja per pista forestal fins arribar a un coll on hi ha un pla d'herba a l'esquerre, (víes dismi i josep maria montfort) continuarem fins a trobar una casa en runes on aparcarem el cotxe. Des d'allà, ens enfilarem recta amunt seguint un llom,si mirem la paret veurem una feixa que és on hem d'anar. Desde la feixa anirem tirant cap a l'esquerre fins a trobar uns sostres blancs que és on comença la via,paravolts a la vista!! cal comptar uns 40 minuts.

El primer llarg comença fàcil fins arribar a un sostret ben assegurat, 6b o A0, es pot esquivar per l'esquerre si es vol, després un flanqueig cap a l'esquerre i reunió super còmode en una espècie de raconada.
2 llarg

SEGON LLARG: a sobre nostre començen uns passos en lliure i ja de seguida ens penjarem del pedal, està ben equipat fins a un petit desplomet que haurem de fer un parell de pasos d'A1, superat això sortirem en lliure fins a la reunió que ens queda un xic a l'esquerre.
 TERCER LLARG: sortim cap a la dreta per un placa maca aparentment,una bavaresa en roca un pél "cutre" i continuem en lleuger flanqueig cap a la dreta, superem un morro i continuem recta amunt, passem una sabina que ens queda a l'esquerra i la reunió la tenim uns metres més amunt. Llarg guapo.
QUART LLARG:sortim a la dreta en lleuger flanqueig i ens enfilem en tendència a l'esquerre per una placa xula i fineta que ens portarà a la reunió.
CINQUÈ LLARG: el llarg!! sortim cap a l'esquerre totalment en un flanqueig molt maco,ben assegurat i amb ambient,després del flanqueig trobarem un pont de roca amb un cordino, al lloro!! continuem un parell de metres més a l'esquerre i pugem de dret, després ja veurem un volt i la reunió.

SISÈ LLARG:sortim en tendència a l'esquerre a buscar un blocs,pugem per una fissura-diedre un xic desplomat però molt guapa fins arribar a una sabina,aquí un pas guarro de 6b o a1 i ja estem a la reunió.llarg guapo. Des de la última reunió sortim per la dreta i ja al bosc on acabem la via.

Per la baixada haurem de seguir cap a la dreta (d'esquena a la paret) una bona estona fins arribar a una canal molt marcada,un cop aquí aneu amb compte perquè el que baixi a darrera tirarà un pilot de rocs impressionants, és d'aquelles baixades merdes que s'ha d'anar al lloro.
En definitiva, una via divertida en un paratge idíl-lic. La resse d'uns companys blokeros.
ressenya xics antirrobo