Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC

Integral Pilar Martínez

Estic súper fluix de forces i busco una via facileta per poder escalar amb tranquilitat, per la xarxa veig que a la cara Sud de gorros hi han unes quantes vies i resulta que no ens hi hen aventurat mai per aquestes contrades, així que pugem pel camí de l' esquerre del cremallera, agafem el sender transversal fins als gorros i pugem fins dalt de la canal del gorro Frígid, baixem i a la nostra dreta ens queda l' ermita de Sant Martí que sembla que i viu algú a dins, baixem fins a baix per un corriolet fins al peu de via.

Els 2 primers llargs són un passeig i els empalmem tenint de sortir al ensamble per poc, els altres llargs tambè estan força bè, una via per passar l'estona però que és resultona, a mi no m'ha pas desagradat.

ressenya integral pilar martines pel col.lecionista de vies

ermita de st.Martí

1 llarg integral pilar martínez

penúltim llarg

últim llarg

Un cop a dalt baixarem pels ràpels de gorros fins al coll.

Pic de Pessons, estany de l' Illa, Montmalús ( circular )

GRAU ROIG, PIC DE PESSONS PER LA CANAL DELS ISARDS, BAIXADA A L' ESTANY DE L' ILLA, MONTMALÚS, GRAU ROIG.

- Volta circular maquíssima on nosaltres no varem trobar a ningú en tot l'itinerari.
Sortim de l' aparcament de Grau Roig i anem a buscar l' itinerari marcat de Lasportiva que ens permet pujar pel mitg del bosc sense haver de pujar per les pistes amb el que això comporta, fàcil de seguir ja que està súper marcat entre raquetes i esquiadors, una mica amunt atravessarem la pista i ja ens desviarem cap a l'estany de Primer on a la llunyania veurem el Restaurant, seguim en lleuger flanqueig direcció Oest cap al pic de Pessons que no el veiem fins que sortim d'una lleugera pujada, deixem enrere la cara nord del Motmalús i a la nostra esquerre ens queda el pic de Ribuls, continuem endavant cap al circ de Pessons, ( antic circ d'origen glaciar granític ) i al cap de res ja enfilem per la canal dels Isards, ampla i d'una inclinació moderada que gairebè ens deixa pujar fins a dalt, atravassem el coll del mateix nom i tombem cap a la dreta per, al cap d'uns centenars de metres assolir el cim del Pessons 2.862m fotos de rigor i cap a baix direcció a l'Estany de l' Illa, el passem per la seva esquerre fins que no llisquem més, pells i remuntam fins al coll de l' Illa, tornem a treure pells i cap avall al pla de Vallcivera, tornem a ficar pells i pugem pel mitg del bosc direcció Est fins que arribarem a l' estany de Montmalús que passarem per la seva dreta, pugem recta en tendència a l'esquerre i afrontem la última pala que ens deixarà al cim del Montmalús.
Un cop al cim la intenció era baixar per la seva pala central però està impracticable així doncs anem cap al coll i d'allí recta avall per anar a buscar la pista que en portarà cap l'estació de Grau Roig.

* Circular molt maca i recomanable, llarga i solitaria.

TRACK WIKILOC 

arribant a la canal dels Isards

estany de Montmalús

Pic de Montmalús

estany de l' Illa

pic de Pessons

pujant per la canal dels Isards

Bon Voyage Parmis Les Anges

Ja fa molts anys que rondem per aquestes terres, ( la sort de tenir un amic amb casa  a Isona ), i veure com el sector d' Abella va creixent i es van obrint vies doncs és gratificant perquè el lloc s' ho val, un poble recóndit on només sents el soroll de les ales de les aus volar, i algún xerrac escadusser.

La via és en algún punt discontínua perquè travessa alguna feixa, però val la pena fer-la per arribar a dalt els arcs, és espectacular !

De material vam agafar tota l'artilleria fins al c3 + 12 cintes i vam passar de puta mare.

La dificultat de la via rau en el tercer llarg, hi ha un pas molt molt finet equipat amb dos parabolts però entre un i l'altre has de fer el pas si o si, sort que el va fer el company !! després de la sabina tampoc és gens fàcil la veritat.

El llarg del començament de l'arc tambè té un pas dificilot la resta de la via es fa molt bé exceptuant tambè l' arrencada del primer llarg que comença explosiva !!

Aproximació: Hem d´anar fins al poble i anar a buscar el carrer que porta a l' església, el seguim i pugem una mica transversalment per anar a buscar unes plaques d'esportiva, la via comença força a l'esquerre no us confongueu amb les veïnes.

Descens: un cop a l'altra costat de l' arc surt un corriol a má esquerre que ens deixa a sota els arcs, nosaltres no vam arribar a dalt fent els llargs del Luichi perquè volíem veure la cova, realment el lloc és una passada i l'escalada cap amunt tampoc és cap maravella. Per baixar s'ha d'anar seguint el corriol fins a arribar a una merda de ferrata, un cop som a baix de la ferrata anem a buscar el coll que tenim al davant i de seguida tombem a la dreta per anar a buscar l' església.

A disfrutar !!!

Ressenya bon voyage parmis les anges per joan asín

a dins de la cova

des de sobre l'arc

penúltima reunió bon voyage parmis les anges abella de la conca