miércoles, 9 de febrero de 2011

pere camins - roca regina


Per si no n'he tingut prou amb l'esperó beltegeuse, a l'endemà, dilluns, anem a fer la pere camins amb en miquel. M'aixeco fet una merda de braços, pensant que un altre cop tirarem de pedal i de fifi, però il-lusionat perquè anem a fer un "viote" ... La via val molt la pena, la veritat, el tacte de regina no pot ser millor, la roca és compacte i bona, potser la llàstima és no tenir el grau adecuat per fer més pasos en lliure, tot i que ja et fa escalar, i molt, fas bastans pasos d'ae, a no ser que facis 6c a vista i el portis molt bé, però tot i així et fa escalar de valent.


ressenya pere camins

MATERIAL: joc de friends fins el 2(opcional), aliens, tascons, bagues llargues, 16 expres i un pedal i un frontal tambè pot anar de collons !!!
DIFICULTAT: 6a obl./ 7a en lliure, ae - MD - 450m
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: crec que entre 6-8 hores és un bon horari.
APROXIMACIÓ: evident. abans d'arribar al primer túnel després de terradets, aparcarem el cotxe a mà dreta. Atravessem la carretera i ens enfilem per la dreta del riu per un sender molt marcat, el resseguim fins a trobar la via. Al peu de via hi ha una inscripció dibuixada a la pedra PC, i una línia de parabolts que no em de seguir.


El primer llarg  s'ha d'anar al lloro perquè hi ha una línia de parabolts que són d'una altra via que no hem de seguir, (nosaltres ho vem fer) la via passa pel primer parabolt, i després va a buscar els pitons de l'esquerre, que nosaltres no vam veure. Si ho fem bé podem empalmar els quatre primers llargs en dos: 1 i 2 - 3 i 4 sense problemes.


Els cinc primers llargs fins a la feixa són els més treballosos, després es fa més ràpid. A destacar el quart llarg, una fissura - bavaresa de v d'uns 15 metres totalment desequipada. Maquíssim !!! ( fotos de dalt)


Després de la feixa començarem a fer ae, però només trams curts, o sigui que escalem llargs entre ae i lliure ja gairebé fins al final de la via.


Gairebè al final de la via tenim un pas obligat de 6a que és fa bé, tot i que els braços ja fan figa la motivació encara està a tope.



Els dos últims llargs els empalmem sense problemes, i així arribem a dalt que ja es comença a fer fosc. Hem començat escalant que el sol encara no tocava el primer llarg, i em acabat igual,sense sol. De fet quan vam fer la gali - molero tambè vam baixar de nit.

La baixada és una mica hari si la fas de nit. El camí està molt tancat i ple de boixos. Quan arribes al final, només queda fer un ràpel que et deixa a la carretera. Arribem al cotxe a les 8 de la nit.






martes, 8 de febrero de 2011

ESPERÓ BELTEGEUSE - SALT DE SALLENT - OSONA



MATERIAL: 22 expres, 8 xapes recuperables, 1 ganxo, estrep.
HORARI: cordada de dos: 3,30h
ZONA: s'hi pot accedir o bé per rupit, o bé pel pantà de sau cap al salt de sallent.
DIFICULTAT: A2e, IV+, (un pas de 6a i un de 6b no obligats), md, 120 metres.
ORIENTACIÓ: sud
APROXIMACIÓ: un cop deixem el cotxe abans del salt de sallent,travessem el riuet i fem una petita pujadeta amb un pla d'herba que ens queda a la nostra dreta, al final d'aquest pla surt un corriol que baixa amb zig zag, trencarem a la dreta quan trobem una fita per un sender que passa per sota la paret. El peu de via és evident, surt una cosida de burins vells i rovellats que penses: mare meva, on ens estem fotent, per sort només és el primer llarg.

1 llarg

 El primer llarg és el més expo, es veu tota una línea de burins que fan més por que res més, alguns surten tant que sembla que et diguin: aquí no t'hi pengis nano!  per sort la pedra gran se la queda en dídac i comença ell,jeje...els pasos es fan bé i allunyen lo just, en algún lloc hem de recuperar les xapes perquè no n'hi han, i així anem progressant, fent els passos a poc a poc,passant amb peus de plom i gairebè sense respirar en algún pas dubtós. La reunió molt còmode.

 
burilada 1 llarg



 El segon llarg canvia la cosa,i de quina manera !!! una línia d'spits que ens retorna el somriure a la cara, ens omple l'energia com en un video joc... començo amb moviments ràpits de pedal i fifi fins que arribo al punt on s'ha de posar el ganxo, (és podria sortir amb lliure segurament) el pany de paret està ple de foradets massa petits pel tipus de ganxo que porto, al final veig una repiseta perfecte, li foto allà mateix, m'hi penjo amb cura, suau, i m'enfilo fins al penúltim pedal per xapar-me de l'spit. buf! encara no entenc com en pep vila amb lo petit que és fot aquestes coses!!!!! després una sortida amb lliure de quart potser i ja a la reunió còmode.
 


 Tot seguit farem un flanqueig ajudats d'un passamà instalat. L'ambient és guapo,molt guapo, amb el salt de sallent al fons, i és que aquest racó és espectacular!!!!



 Quart llarg, "el llarg": surt en dídac amb el pedal penjat ja des del primer spit, un desplom mantingut d'A2e d'uns 20 metres i molt ben assegurat  ens fa disfrutar a tope, com nens petits, un cop passat el desplomaco, A1e i sortida en lliure fàcil fins a la reunió que està al costat d'un arbre.










.









El cinquè llarg és una mica de tràmit però no és fàcil, després de fer dos passos de pedal et trobes una fissura de roca dubtosa, normal en aquestes contrades, i que no trobes ben bé per on esquecajar-te, jo m'en vaig anar per l'esquerre, però també t'en pots anar per la dreta, si vas recte em sembla que és 6b, el que passa que si caus et fots un meco molt guapo a sobre d'un boix. Reunió a la barana.


En fi, una via espectacular, però crec que nosaltres li donem molta importància pel fet de que som del costat d'aquest cingle i ens agraden molt les guilleries - collsacabra, ho dic perquè he llegit algunes píades dien que és una via de roca bastant cutre, a veure: quan et disposes a escalar a sau i a tot osona, ja saps que aniràs a escalar a cop de pedal, totes les vies de sau són d'artifo, però on escalaràs amb l'ambient que hi ha a la beltegeuse? per no dir tambè de la gran tirolina,el far, etcetc.. per això deia que som uns romàntics d'aquest lloc que de ben segur us encantarà a vosaltres tambè. salut.
CORDADA amb el bow de sau, non stop dídac !!! la pròxima la balconets...ride on

jueves, 3 de febrero de 2011

PIC DE RATERA 2862m - parc nacional d'aigüestortes i estany de st.maurici


Per uns díes, deixem la roca i enfilem cap al pirineu blanc del pallars, a veure uns amics que tenim per allà. Després de la nevada de l'últim divendres no podem tardar gaire si ho volem aprofitar bé, i com que ha fet bastant de fred la neu s'ha conservat en òptimes condicions,la veritat...

Sortim una mica més amunt de l'estany de st.maurici ja amb els esquís als peus, el paisatge és espectacular amb els encantats sempre a la nostra esquena, anem avançant a bon ritme, passant per sobre de llacs gelats i llargs plans que fan que és guanyi molt poc desnivell.

No és fins al coll de ratera que començem a pujar ja per fi i així guanyar metres i alçada. En tot moment el vent no para de bufar fort i pugem ben abrigats. Ja al coll de ratera ens desviem cap a l'esquerre i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos sota la gran pala del pic de ratera.
A mitja pala em poso les ganivetes, l'última nevada ha deixat un bon gruix de neu, però a sota hi ha la capa de gel que em fa recular cada cop que intento avançar, hi és el que sol passar, que et fot mandra posar-te-les, fins que n'acabes fins els pebrots de patinar i te les poses en el pitjor lloc !!!
Un cop superada la pala,deixem els esquís prop del cim i pugem els últims 150 metres a peu per neu fonda, com en tota la sortida obrint traça, doncs de moment no hi ha pujat ningú encara, només dos nois que ens trobat al coll de ratera però que venien de colomers.
Un cop dalt del pic de ratera les vistes són espectaculars. Un mirador de 360 graus on només hi han que muntanyes nevades, i vent, molt vent...
Iniciem la baixada amb neu molt bona fins al coll, allà la neu tranforma una mica pel vent que ha fet i deixa clapes de gel i clapes de neu pols, però tot i així la baixada és acceptable, llàstima que després del coll s'ha de remar en algunes zones planes.

HORARI: 6 hores anar i tornar
JORDI, DÍDAC, QUICO I JOAN
MÉS FOTOS:
pic de ratera


domingo, 30 de enero de 2011

PÍCNIC, AL SERRAT DELS MONJOS, 140m, 6a.



EQUIPAMENT: semi-equipada amb 12 spits i 7 claus.
ORIENTACIÓ: sud
DIFICULTAT: 6a / v+ obligat. 140m
MATERIAL: nosaltres vem agafar un joc de camalots fins el 3, (no el vam posar),àlien groc, i tascons que poden ser prescindibles tambè, alguna baga i 15 express.
APROXIMACIÓ: per anar al serrat dels monjos deixarem el cotxe al pàrking de les coves del salnitre, un cop allà pujarem les escales i a dalt d'elles agafarem el camí que marxa per la dreta, un cop passat el serrat de les garrigoses el camí fa una curva i a l'esquerre veiem un diedre marcat,pujarem fent el senglar o si estem de sort per algún sender fins al peu de paret.
DESCENS: un cop a dalt i d'esquena a la paret, començarem a baixar cap a la dreta,evident doncs cap a l'esquerre pujaríem. Al capdevall del camí veurem dos paravolts i un spit per rapelar. ràpel de 50 metres que ens deixa al camí per on em vingut.

LLARG 1, 35m, v: comença una mica guarro però de seguida es torna xul-lo. diedre fàcil de protegir on els seguros estan lluny, típic de montserrat. un cop arribem a la sabina veurem la reunió un metres més amunt. 2 spits.

LLARG 2, 30m, v-: aquí els seguros els hi córrer l'aire,o sigui: estàn lluny. seguirem per la dreta de la llastra on és molt fàcil equipar,un cop a dalt anirem en tendència a l'esquerre fins a la reunió-repisa.

LLARG 3, 25m, 6a: el millor llarg. sortim en diedre amb el seguro a "can pixa", només d'encarar el diedre li fico el camalot lila i vaig progressant fàcil fins a sota de l'altra diedre. Aquí em xapo de l'spit i m'escaquejo com un pepe per l'esquerre que tampoc és fàcil,i ja arribo a la reunió.

LLARG 4, 45m, IV: fàcil però sense assegurançes clar. tira en jordi hi fa un run out de 15 metres ben bons,després un xic a l'esquerre i cap a la reunió.


D'aquí com he dit abans baixarem per la dreta fins a trobar l'instal-lació de ràpel.
la resse dels escalatroncs
via ideal per si has de fer alguna cosa a la tarda, o com a segona via. ràpida de fer.